Читать книгу Comunicació NoViolenta - Marshall B. Rosenberg, Marshall B. Rosenberg - Страница 12

A mesura que la CNV substitueix els nostres vells patrons de defensa, fugida o atac enfront del judici i la crítica, arribem a percebre’ns a nosaltres mateixos i als altres, així com les nostres intencions i les nostres relacions, sota una nova llum. La resistència, l’actitud defensiva i les reaccions violentes disminueixen. Quan ens concentrem a aclarir què observem, sentim i necessitem en comptes de diagnosticar i jutjar, descobrim la profunditat de la nostra pròpia compassió. Per mitjà d’aquest èmfasi en l’escolta profunda —de nosaltres mateixos i dels altres— la CNV promou el respecte, l’atenció i l’empatia, i engendra un desig mutu de donar des del cor.

Encara que m’hi refereixo com “un procés de comunicació” o “un llenguatge de compassió”, la CNV és molt més que un procés o un llenguatge. En un nivell més profund és un recordatori constant que cal que continuem centrant l’atenció allà on és més probable que trobem el que busquem.

Hi ha un acudit sobre un home que està de quatre grapes sota un fanal, buscant alguna cosa. Un policia que passa li pregunta què fa. “Busco les claus del cotxe”, respon l’home, que sembla que estigui una mica embriac. “Les ha perdut aquí?”, pregunta l’oficial. “No”, respon l’home, “m’han caigut al carreró”. Veient l’expressió d’estranyesa del policia, l’home s’afanya a explicar: “Però aquí hi ha més llum”.

M’adono que els condicionaments culturals em porten a dirigir l’atenció cap on és poc probable que aconsegueixi el que vull. Vaig desenvolupar la CNV com una manera d’entrenar l’atenció —fer brillar la llum de la meva consciència— per centrar-la on hi ha la possibilitat d’obtenir el que busco. El que vull a la vida és compassió, un corrent que flueixi entre mi i els altres basat a donar-se mútuament des del cor.