Читать книгу Comunicació NoViolenta - Marshall B. Rosenberg, Marshall B. Rosenberg - Страница 13

De la mena de compassió a la qual em refereixo amb “donar des del cor” en parla una cançó de la meva amiga Ruth Bebermeyer:

Mai no sento que m’han donat tant

com quan prens de mi alguna cosa,

quan entens el goig que sento

donant-te-la.

I saps que el meu donar no pretén

fer-te deutor,

ho faig perquè vull viure l’amor

que sento per tu.

Rebre amb gràcia

és potser el regal més gran.

No hi ha manera de separar-ho:

Quan em dones,

jo et dono el meu rebre.

Quan prens de mi,

sento que em dones tant...

“GIVEN TO” (1978), DE RUTH BEBERMEYER DE L’ÀLBUM GIVEN TO

Quan donem des del cor, ho fem pel goig que brolla sempre que enriquim la vida d’una altra persona voluntàriament. Aquest tipus de donació beneficia tant el que dona com el que rep. El que rep gaudeix del regal sense preocupar-se de les conseqüències que se’n deriven per por, culpa, vergonya o desig de guanyar. El que dona se’n beneficia gràcies a l’augment de l’autoestima que es produeix quan veiem que els nostres esforços contribueixen al benestar d’algú.

L’ús de la CNV no demana que les persones amb les quals ens comuniquem la coneguin, ni tan sols que estiguin motivades per relacionar-se d’una manera compassiva amb nosaltres. Si ens cenyim als principis de la CNV, estem motivats només per donar i rebre amb compassió, i fem tot el possible per fer saber als altres que aquesta és l’única raó, acabaran unint-se’ns en el procés i al final serem capaços de respondre’ns l’un a l’altre amb compassió. No dic que això hagi de succeir de seguida, però sostinc que la compassió floreix inevitablement quan ens mantenim fidels als principis i al procés de la CNV.