Читать книгу Comunicació NoViolenta - Marshall B. Rosenberg, Marshall B. Rosenberg - Страница 8

Agraïments

Dono gràcies per haver pogut estudiar i treballar amb el professor Carl Rogers en un moment en què ell investigava els components d’una relació d’ajuda. Els resultats d’aquella investigació van tenir un paper crucial en l’evolució del procés de comunicació que descric en aquest llibre.

Sempre estaré agraït al professor Michael Hakeem, que em va ajudar a veure les limitacions científiques i els perills socials i polítics que comporta la pràctica de la psicologia tal com me l’havien ensenyat: amb una comprensió de l’ésser humà basada en la patologia. Veure les limitacions d’aquest model em va estimular a seguir buscant maneres de practicar una psicologia diferent, basada en una claredat creixent sobre com viure d’acord amb la nostra naturalesa humana.

També agraeixo a George Miller i George Albee els seus esforços per alertar els psicòlegs de la necessitat de trobar millors maneres d’exercir la psicologia. Tots dos em van ajudar a veure que l’enorme patiment que hi ha al nostre planeta demana que es difonguin unes habilitats molt necessàries amb més eficàcia que la que pot oferir un enfocament clínic.

M’agradaria agrair a Lucy Leu l’edició d’aquest llibre i la redacció del manuscrit final, i a Rita Herzog i Kathy Smith la seva ajuda amb l’edició. Voldria donar també les gràcies, per la seva col·laboració addicional, a Darold Milligan, Sonia Nordenson, Melanie Sears, Bridget Belgrave, Marian Moore, Kittrell McCord, Virginia Hoyte i Peter Weismiller.

Finalment, m’agradaria expressar la meva gratitud a la meva amiga Annie Muller, que em va animar a ser més clar sobre el fonament espiritual de la meva obra, cosa que li ha donat més força i ha enriquit la meva vida.

LES PARAULES SÓN FINESTRES (O SÓN MURS)

Em sento tan sentenciada per les teves paraules,

em sento tan jutjada i allunyada...

Abans d’anar-me’n ho haig de saber:

era això el que volies dir?

Abans d’erigir-me en la meva defensa,

abans de parlar des de la ferida o la por,

abans de construir un mur de paraules,

digue’m: ho he sentit bé?

Les paraules són finestres o són murs,

ens sentencien o ens alliberen.

Quan parlo i quan escolto,

que la llum de l’amor brilli a través meu.

Hi ha coses que necessito dir,

coses que signifiquen molt per a mi.

Si les meves paraules no són clares,

m’ajudaràs a ser lliure?

Si et va semblar que et decebia,

si vas sentir que no m’importaves,

intenta escoltar a través de les meves paraules

els sentiments que compartim.

RUTH BEBERMEYER