Читать книгу Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa - Oreto Trescolí Bordes - Страница 9

Malgrat la creixent efervescència de les manifestacions festives valencianes a la llum dels recents reconeixements d’algunes d’aquestes com a patrimoni immaterial de la humanitat per part de la Unesco, són relativament pocs els estudis sistematitzats i rigorosos que han abordat el tema de la festa valenciana des d’una perspectiva historicista, crítica i global, més enllà dels múltiples articles i publicacions que parcialment s’han dedicat a l’estudi de les diferents festivitats, amb una vocació netament localista que, en certa manera, ha obstaculitzat sovint una visió de conjunt del fenomen festiu valencià com una manifestació cultural efímera cabdal en el coneixement de la tradició i la història que ha senyat la identitat del poble valencià. Centrat en la perspectiva de les roberies que durant els dos darrers segles han vestit la festa, el present treball reivindica el paper de la Casa Insa de València com a revulsiu i impulsor d’una estètica que ha acabat inspirant i en molts casos fins i tot determinant la imatge dels seguicis processionals i festius valencians fins a l’actualitat.

L’estudi acurat de tots i cadascun dels llibres de registre de lloguer de la Casa Insa, així com el testimoni directe de la seua darrera propietària, Carmen Ferrés García, que va regentar el negoci familiar fins a la seua adquisició per part de la Diputació de València en l’any 2009 i que definitivament tancava les seues portes al carrer de Baix de la ciutat el 2013, així com les corresponents referències en la premsa de l’època i el seguiment dels diferents monogràfics locals sobre festes, esdevenen una font de primer ordre per a analitzar i posar en comú els coneixements dispersos que es tenen sobre els elements i danses rituals conservades i aquelles de les quals es té ja només constància documental i que necessàriament han d’entendre’s com una part primordial en el coneixement i posada en valor del patrimoni immaterial valencià.

En aquest treball s’analitzen totes i cadascuna de les festes històriques de la Ribera del Xúquer, amb suficient volum i entitat com per a meréixer una publicació monogràfica, ja que juntament amb les del cap i casal, arribaren a condensar bona part de les iniciatives rituals en seguicis processionals religiosos i també de tipus civil o àulic almenys des de l’època del barroc. Ciutats i viles com Alzira, Sueca, Algemesí, l’Alcúdia, Carcaixent, Cullera, Albalat o Polinyà, entre d’altres, figuren en els arxius de la Casa Insa com a focus d’irradiació de les inquietuds folklòriques que han acabat cristalitzant com a model de la vehiculació popular i festiva a partir de les concepcions culturals populars i cultes que arribaven des de la ciutat de València.

L’estudi, que en aquest volum se centra en la comarca que va capitalitzar durant els segles XIX i XX el fenomen festiu valencià, vol estendre’s en posteriors publicacions i en un format semblant, a l’anàlisi individual o agrupat dels seguicis processionals d’altres comarques valencianes com ara l’Horta, València ciutat, Camp de Túria i Camp de Morvedre, la Costera i la Canal de Navarrés, la Safor i la Vall d’Albaida i les comarques d’interior.

Quin o quins són els orígens dels diferents elements rituals i folklórics que hui en dia formen part dels principals seguicis processionals i festius de la Ribera? Existeix algun paral·lelisme o filiació directa entre cadascuna de les danses que els componen? Quines han estat les principals desaparicions i pervivències que s’hi han donat al llarg de la història?

L’anàlisi pormenoritzada de les festes de les diverses poblacions riberenques registrades als arxius de la Casa Insa ens farà reflexionar sobre la importància i sobre la repercussió d’aquesta riquesa patrimonial i folklòrica que a dia de hui necessita un coneixement precís i exhaustiu com a pas previ per a la seua revalorització i difusió, ja que no es conserva allò que no s’estima, i no s’estima allò que no es coneix.

Aquest treball, però, no haguera estat possible sense l’ajuda de moltes persones, tant per la informació facilitada com per les seues inestimables aportacions. És per això que volem expressar el nostre més sincer agraïment a Joan Ramon Giménez i Úbeda, Pere Hernandis, Marisa Trescolí, per les fotografies antigues i contemporànies de la festa d’Albalat; a Josep A. Domingo, Vicent Niclòs, Andrés Felici, David Pous, per les interessants notícies i revisions al voltant de la festa d’Algemesí, a Lutxo Palop, per les notes sobre la restauració de les danses a Alginet; al grup Dansaires del Tramusser d’Almussafes; a Alfred Morell i Lupe Canet, per les fotografies i dades aportades sobre la processó a la Mare de Déu del Lluch; a Aurelià Lairón i Salva Vercher, per les notícies facilitades des de l’Arxiu Municipal d’Alzira; a Francesc Beltrán, per la seua col·laboració en l’estudi sobre les festes de Benifaió; a Xavier Rausell, qui ens ha aportat bones dades sobre les danses rituals carcaixentines; a l’associació cultural La Lluna de Catadau; a Fernando Chofre i l’associació cultural La Penyeta de Cullera, per les meravelloses fotografies antigues d’aquesta població; a Enric Mut, qui ens ha facilitat algunes imatges històriques de les festes guadassuarenques; a Daniel Vera, per la valuosa informació que ens ha fet arribar per a conéixer millor les festes de Sueca; a Salvador Ferrís, per les seues fotografies d’Albalat i Sueca; a Ximo Martínez per l’exquisida i acurada revisió ortogràfica; a Esther Alba i Gil-Manuel Hernández, al qui agraïm la seua desinteressada col·laboració; a Francesc Tamarit i Jorge Hermosilla, pel seu recolzament a aquest projecte i, molt especialment, a doña Carmen Insa, autèntica ànima d’aquest treball.

Oreto Trescolí Bordes Enric Olivares Torres