Читать книгу El rastre del llamp - Ребекка Роанхорс - Страница 12

Conduïm per la Ruta 9 fins al cor de Crownpoint, en silenci. Tinc l’escopeta a la falda i en Kai mira per la finestra, buscant alguna cosa que no sé del cert què és. Senyals de vida, potser. Però no té gaire sort. És evident que els cadàvers que s’amunteguen a terra no són vius.

—Hi ha tants fantasmes... —murmura.

—Vols dir...?

—Ch’į́įdii. Per tot arreu. Els veus?

M’estremeixo i sento com si un milió de formiguetes se m’enfilessin per la columna vertebral.

—No.

Ell assenteix amb el cap, però no diu res.

En navajo, les ànimes dels morts són ch’į́įdii. Són els residus, els actes malvats que homes i dones deixen enrere en el moment de la mort. Poden posseir els vius i provocar-los l’anomenada malaltia de l’ofegament. La malaltia de l’ofegament pot dur a una mort lenta, un enfonsament en la malenconia i la depressió fins que un s’oblida d’aixecar-se del llit, de menjar i, finalment, de respirar. La malaltia de l’ofegament també pot ser agressiva, un atac que et fa sentir com si t’asfixiessis, com si t’estiressin cap a l’interior d’una tomba. Ràpid o a poc a poc, sigui com sigui, els ch’į́įdii maten. Per sort, acostumen a quedar-se prop del cos o infectar l’habitatge on el difunt va morir, així que mentre nosaltres ens en mantinguem allunyats, ells haurien de mantenir les distancies, també.

—Un cop vaig patir aquesta malaltia dels fantasmes —dic, sobretot per sentir-me parlar—. Estàvem caçant un home, un humà, però que s’havia tornat malvat. Havia massacrat la seva família prop de Ganado. Dona, fills, cosins, fins i tot els cavalls. El meu antic company era allà amb mi, però ens vam separar perquè seguíem camins diferents. Estava sola, quan el vaig trobar. El vaig acorralar en una cabana vella i abandonada i li vaig disparar. Però no li vaig arrencar el cap. Em vaig equivocar. De totes maneres, el seu ch’į́įdii era fort. Tot aquest mal, esperant a alçar-se i prendre forma, i jo com una estúpida a dins de la cabana amb ell, sense marge per escapar a temps. El meu mentor em va trobar al cap d’unes hores. Febril, amb deliris i crits d’ofegament. Em va portar amb el teu avi. Van caldre quatre dies i quatre nits per salvar-me, però ho va aconseguir. —Miro en Kai. Segueix mirant per la finestra, però m’està escoltant.— Així és com vaig conèixer el teu cheii.