Читать книгу Escriure - Стивен Кинг, Клайв Баркер, Stephen King - Страница 17

Poc després, segurament gener o febrer de 1954, si no m’erro, un mes gris i fred, va tornar el taxi. Aquesta vegada, l’especialista era de la gola, no de l’oïda. Altre cop, la mare asseguda a la sala d’espera i jo estirat a la taula amb la infermera rondant a prop, altre cop aquella olor punyent d’alcohol, una flaire que encara té el poder de fer-me bategar el cor el doble de ràpid en cinc segons.

Aquesta vegada, però, el que va aparèixer va ser una mena d’espongeta per a la gola. Picava i tenia molt mal gust, però després de la llarga agulla del metge de l’oïda allò era com bufar i fer ampolles. El metge de la gola es va posar un artilugi al cap amb una cinta. Al mig hi tenia un mirall i en sortia una llum potentíssima com si fos un tercer ull. Em va inspeccionar el coll una bona estona i em va fer obrir tant la boca que una mica més i se’m disloca, però no em va clavar cap agulla i per això em va encantar. Al cap d’un moment, em va deixar tancar la boca i va cridar la mare.

–El problema són les amígdales –va dir el metge–. És com si un gat les hagués esgarrapat. Les haurem d’extirpar.

En algun moment després, recordo que em duien en llitera i les llums brillants. Un home amb una mascareta blanca es va inclinar cap a mi. Era a l’extrem superior de la taula on jo estava estirat (1953 i 1954 van ser els anys d’estirar-me a les taules) i a mi em semblava que estava de cap per avall.

–Stephen –em va dir–. Em sents?

Vaig dir que sí.

–Vull que respiris fondo –va dir–. Quan et despertis, podràs menjar tants gelats com vulguis.

Em va posar un aparell a la cara. La memòria me’l pinta com un motor fora borda. Vaig respirar fondo i tot es va tornar negre. Quan em vaig despertar, efectivament, em van deixar menjar tants gelats com vaig voler; la gràcia va ser que no em venien de gust. Tenia la gola inflada i gruixuda. Però millor que el vell truc de l’agulla a l’orella, i tant. Qualsevol cosa hagués estat millor que el vell truc de l’agulla a l’orella. Extirpa’m les amígdales, si vols, instal·la’m una gàbia d’ocells a la cama si cal, però Déu me’n guard de l’otiòleg.