Читать книгу Escriure - Стивен Кинг, Клайв Баркер, Stephen King - Страница 19

Recordo la sensació esbalaïdora de potència, de possibilitats que s’obrien, en considerar aquella idea, com si m’haguessin deixat entrar en un edifici immens ple de portes tancades i m’haguessin donat les claus per obrir-ne qualsevol que m’agradés. Hi havia més portes de les que algú podria obrir en tota una vida, vaig pensar (i encara ho crec).

Vaig escriure un conte sobre quatre animals màgics que voltaven amb un cotxe vell ajudant els nens. El seu líder era un gran conill blanc que es deia Mr. Rabbit Trick. Era el conductor. El conte tenia quatre pàgines escrites laboriosament amb llapis. Que jo recordi, ningú es llançava del terrat de l’hotel Graymore. Un cop acabat, l’hi vaig donar a la mare, que va seure al menjador, va deixar el seu llibre de butxaca a terra i es va llegir el conte d’una tirada. Veia que li agradava –va riure a tots els llocs que calia– però no sabia si era perquè jo li agradava i em volia fer sentir bé o perquè era bo de debò.

–Aquest no l’has copiat? –va preguntar un cop enllestit.

Vaig dir que no, que no ho havia fet. Va dir que era prou bo per publicar-se. Ningú m’ha dit res que m’hagi fet més feliç des de llavors. Vaig escriure quatre contes més sobre Mr. Rabbit Trick i els seus amics. Em va donar vint-i-cinc centaus per cada un i els va enviar a les seves quatre germanes, que crec que li tenien certa llàstima. Elles encara estaven casades, això és veritat. Els seus marits no les havien abandonat. Era cert que l’oncle Fred no tenia gaire sentit de l’humor i tenia la mania de no descapotar el cotxe, i també era cert que l’oncle Oren bevia bastant i tenia unes teories força sospitoses sobre el complot mundial dels jueus, però no se n’havien anat. Hi eren. En canvi, la Ruth s’havia quedat sola amb el bebè quan en Don havia tocat el dos. Volia que sabessin que tenia un fill amb talent, almenys.

Quatre contes. A vint-i-cinc centaus. El primer dòlar que vaig guanyar com a escriptor.