Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil - Xavier García Ferrandis - Страница 11

IV. ELS CONDICIONANTS DE LA REORGANITZACIÓ SANITÀRIA A VALÈNCIA EN EL CONTEXT BÈL·LIC

Per entendre l’enfocament, l’estructura i el desenvolupament d’aquest treball resulten d’importància cabdal dos fets històrics que van esdevenir a la ciutat de València pel juliol de l’any 1936. En primer lloc, la fidelitat de la ciutat de València i de tot el País Valencià a la Segona República espanyola, que va fer que l’alçament militar no hi triomfés. I, d’altra banda, la constitució del Comitè Executiu Popular de València, un organisme independent que va exercir totes les competències a la ciutat i a la província fins al començament de l’any 1937.

L’estudi detallat de les fases de la Guerra Civil espanyola resulta apassionant des de molts punts de vista, com ara l’ajuda internacional, o des de la perspectiva de l’estratègia militar. Malgrat no constituir objectius d’aquesta monografia, considerem fonamentals una sèrie de fets militars que van condicionar l’assistència sanitària a la ciutat de València, atès que van provocar onades de refugiats i ferits de guerra. Aquests fets militars són el setge de Madrid des de les acaballes del juliol de 1936 pels generals Mola i Franco, els bombardejos de València a partir de gener de 1937, la caiguda de Màlaga (febrer del 37) i la solsida del front del Nord (octubre del 37). Finalment, el front de Terol (agost del 36-juliol del 38) va ser especialment rellevant pel nombre de refugiats i ferits de guerra que va provocar. Després del fracàs de les milícies valencianes per a conquerir Terol durant l’hivern de 1936-1937, l’exèrcit republicà va entrar en la ciutat aragonesa al gener de 1938. Un mes després va ser reconquerida per les tropes franquistes, i es va iniciar la ofensiva sobre València. El 15 d’abril de 1938 les tropes rebels van arribar a la Mediterrània per Vinaròs (el Baix Maestrat) i el 13 de juny de 1938 van entrar a Castelló (la Plana Baixa). Finalment, les tropes franquistes es van estavellar contra la línia XYZ dels republicans, i l’avanç sobre València va ser aturat.

Fig. 3. Propaganda a la porta de la clausurada església de Sant Martí, al carrer Sant Vicent. La solsida del front del Nord a l’octubre de 1937 va generar una allau de refugiats, molts d’ells asturians. Font: Joaquín Sanchis, Finezas. Biblioteca Valenciana.

Per entendre com aquests fets militars van condicionar l’assistència sanitària a València cal tenir en compte dues realitats que van afectar la ciutat: que va ser durant tota la guerra zona de rereguarda i que va allotjar la capitalitat de la Segona República durant quasi un any (del 6 de novembre de 1936 al 30 d’octubre de 1937).

Aquesta situació doblement especial va fer que la ciutat patís les conseqüències de la guerra sobretot de forma indirecta. Va rebre gran quantitat de refugiats procedents de ciutats republicanes o bé sotmeses al setge de les tropes franquistes (Madrid), o bé que quedaven sota el seu poder (Màlaga, Castelló, Astúries). Per tant, va haver d’augmentar, modificar i coordinar les institucions sanitàries i de beneficència per a atendre tots aquests evacuats-refugiats.

D’altra banda, cal destacar que la situació de rereguarda de la ciutat, unida a la proximitat geogràfica del front de Terol, va fer que València assumís la responsabilitat de coordinar-ne l’assistència sanitària. A més, també va conèixer de forma directa la cruesa de la guerra ja que, com a conseqüència d’allotjar la capitalitat de la República espanyola, es va convertir en objectiu militar i va ser bombardejada per mar i aire.