Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil - Xavier García Ferrandis - Страница 7

INTRODUCCIÓ

L’embrió d’aquesta monografia es la tesi doctoral de l’autor, defensada a l’abril del 2011 i inserida en una de les línies d’investigació del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València. Posteriorment, la investigació realitzada per a obtenir el grau de doctor ha estat ampliada i enriquida com a resultat de diverses recerques de caràcter postdoctoral. És, així doncs, la suma de moltes hores d’investigació i redacció el que presentem al lector.

Aquest treball tracta de complementar les investigacions fetes fins ara sobre la Guerra Civil espanyola a la ciutat de València, i ho pretén fer des del punt de vista de l’assistència sanitària. Resulta evident que s’ha escrit molt sobre la contesa espanyola i, fins i tot, sobre aspectes sanitaris durant aquell període convuls. En primer lloc, doncs, calia conèixer allò que s’havia escrit sobre l’assistència sanitària a Espanya durant el període de temps comprès entre 1936 i 1939. Ens interessava, sobretot, saber si hi havia treballs sobre aquesta temàtica referits a la ciutat de València.

En aquest sentit, hem trobat tesis doctorals relacionades amb la sanitat durant la guerra, però allunyades geogràficament, com ara Aspectes sanitaris de l’Hospital de la Santa de la Santa Creu durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), de Josep M. Vilaseca Llobet (Universitat de Barcelona, 2004), Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil, de Carles Hervàs i Puyal (Universitat Pompeu Fabra, 2004).

Així mateix, hem trobat dues tesis doctorals que tracten l’assistència sanitària durant la Guerra Civil des del punt de vista internacional: Ayuda sanitaria internacional a la República Espanyola (1936-1938) de José Javier Calvo García Jabato (Universitat de Saragossa, 1992), i La sanidad militar en la Brigada Internacional de José Ramón Navarro Corballo (Universitat Complutense de Madrid, 1987).

Pel que fa als llibres, hem tingut en compte dues referències fonamentals: La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana (2007) i Los médicos y la medicina en la Guerra Civil Española. El primer és una obra redactada per diversos autors, sota la direcció científica d’Albert Girona Albuixech i José Miguel Santacreu, que aplega 10 volums i en la qual s’aborden gran quantitat de temes, com ara la crisi de la Segona República, el fracàs del colp militar, la capitalitat de València, la vida quotidiana i la repressió en la rereguarda, els bombardejos, els fronts de guerra on lluitaren els valencians, etc. La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana situa perfectament el context de la contesa espanyola en diversos pobles i ciutats del País Valencià, i deixa portes obertes a investigacions posteriors. Nosaltres, d’alguna manera, hem aprofundit en un dels temes que s’hi insinuen: els aspectes sanitaris a la ciutat de València.

Quant a Los médicos y la medicina en la Guerra Civil Española (1986) es tracta d’una monografia formada per 19 capítols, cadascun dels quals està redactat pels protagonistes d’aquells anys –majoritàriament metges– que narren la seua experiència. En el llibre s’arrepleguen un seguit d’actuacions de la sanitat militar d’ambdós bàndols en diferents territoris al llarg de la Guerra Civil, com ara l’actuació de la Creu Roja espanyola, la sanitat de l’exèrcit republicà del centre, la sanitat de l’armada en la zona nacional, la sanitat de l’aire en la zona nacional, la sanitat de l’arma d’aviació en la zona republicana, la sanitat en la marina republicana, la cirurgia a Astúries, l’hospital de sang de Lleó, l’hospital de sang de Griñón (Madrid), l’actuació de les dones com a infermeres, etc. Es tracta, sens dubte, d’un bon manual de medicina i cirurgia de guerra, on es descriuen les infraestructures de la sanitat militar d’ambdós bàndols i el tractament de les ferides de guerra.

D’altra banda, el llibre Salud, enfermedad y muerte. La sociedad valenciana entre 1833 y 1939 (Barona, 2002), ens ha permès definir la situació de l’assistència mèdica a València abans de la Guerra Civil, pas previ per a estudiar-ne la readaptació durant la contesa.

A més a més, La salud y el Estado. El movimiento sanitario internacional y la administración española (1851-1945) ens ha ajudat a entendre els avanços en matèria sanitària i social que va comportar el període republicà, unes millores que en molts casos es van interrompre –o ni tan sols es van materialitzar–arran del colp militar del juliol del 1936.

L’altre text que volem destacar és Ciencia y sanidad en la Valencia capital de la República, que inclou una antologia de textos que ens han permès conèixer de primera mà aspectes sobre la salut en la població espanyola l’any 1937, les reformes sanitàries durant la Guerra Civil i el funcionament de la sanitat de guerra. Així, hem conegut la situació sanitària i epidemiològica de l’Espanya republicana durant els primers mesos del conflicte a través del «Rapport sur la mission sanitaire en Espagne (28 décembre 1936-15 janvier 1937)», publicat per la Societat de Nacions el 1937.

Així mateix, hem tingut l’oportunitat de comprovar dues maneres diferents d’enfocar les reformes sanitàries durant la Guerra Civil; en primer lloc, la de l’anarquista Federica Montseny –ministra de Sanitat i Assistència Social– a través de la transcripció de la conferència que va pronunciar al Teatre Apolo de València el 6 de juny del 1937 («Mi experiencia en el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social»), i les propostes de socialistes i comunistes entre els quals cal destacar José Estellés Salarich, que l’any 1937 va oposar-se obertament a Montseny en «Crítica y orientaciones sanitarias».

En darrer lloc, hem conegut les diverses etapes per les quals va passar la sanitat militar republicana al llarg de la Guerra Civil a través de publicacions militars com ara Contemplaciones sobre nuestra Sanidad i «7 de noviembre (una charla con el camarada Luna)», ambdós de l’any 1938.

Finalment, vam aplegar a la conclusió que mai no s’havia tractat amb intensitat la reorganització sanitària que es va escometre a la ciutat de València durant la Guerra Civil espanyola. Des del colp militar del juliol del 1936 fins a la fi de la contesa València va ser, juntament amb Barcelona, la ciutat republicana de rereguarda més important. A més, per qüestions geoestratègiques, València va assumir la responsabilitat de coordinar l’assistència sanitària i l’evacuació dels ferits i malalts de diferents fronts de guerra, molt especialment el de Terol. Finalment, cal destacar el curs desfavorable de la guerra per al bàndol republicà.

Aquests tres factors convertiren la ciutat en una destinació preferent per a la població refugiada i per a ferits i malalts de guerra, que necessitaven, entre d’altres, assistència sanitària. Davant d’aquesta realitat, València va haver de dur endavant un gran esforç a fi de readaptar i augmentar l’oferta assistencial; no obstant això, des de les acaballes del 1936 es va iniciar un penós procés que col·lapsava la xarxa sanitària de la ciutat, que s’anava accentuant a mesura que la guerra s’allargava.

L’objectiu general d’aquest treball, doncs, és descriure i analitzar aquest complex procés de reorganització, per a la qual cosa estudiarem els següents aspectes: les infraestructures sanitàries de la ciutat abans de la contesa i la successiva conformació de l’organització i el funcionament de les institucions assistencials des de la insurrecció militar del juliol del 36 fins a la fi de la guerra.