Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 29

Van ser físics i metges els qui van descobrir el fenomen de persistència de les imatges a la retina. Les primeres observacions documentades, referents a això, van ser les presentades pel cavaller D’Arcy, en 1765, a l’Acadèmia de Ciències de París. Ell va estudiar el temps necessari perquè una brasa cremant, fixada en una roda que girava, deixés de percebre’s com a tal per passar a observar-se com un cercle.

Molts anys després, un metge anglès, Peter Mark Roget (1779-1869), va presentar, el 1824, a la Royal Society, les seves observacions sobre la il·lusió òptica que es produeix en mirar el moviment dels eixos d’una roda d’un carro a través d’una tanca. Va analitzar el fenomen, el va reproduir experimentalment amb un disc de cartró perforat i una tira de paper mòbil i va utilitzar aquesta il·lusió per calcular la durada de les impressions de les imatges a la retina.

Dos metges anglesos, William Harvey Fitton (1780-1861) i John Ayrton Parish (1785-1856), es van disputar en aquella època la invenció del taumàtrop, una joguina molt popular que consisteix en un disc amb un dibuix a l’anvers i un altre al revers, que en fer-lo girar perpendicularment al pla del paper permet observar com se superposen les dues imatges.

Fisiòlegs i òptics van ser els que van demostrar la possibilitat de generar la il·lusió del moviment. Això va ser descobert de manera independent i simultània l’any 1833, pel fisiòleg belga Joseph Antoine Ferdinand Plateau (1801-1883), i el matemàtic austríac Simon R. von Stampfer (1792-1864). Plateau va donar a conèixer el seu fenaquistoscopi, instrument format per dos discs, l’un amb escletxes equidistants i l’altre amb les fases successives del moviment d’un cos representades al voltant del centre que, en girar, fan l’efecte del moviment complet. I Stampfer el seu estroboscopi, aparell que produeix unes sèries d’imatges intermitents a partir d’un moviment periòdic, obstruint intermitentment la visió de l’objecte o il·luminant-lo instantàniament i periòdicament. Amb aquests invents naixia el cinema de dibuixos animats.

El primer que va aplicar aquests invents en la docència de la medicina va ser el fisiòleg txec Jan Evangelista Purkinje (1787-1869), que va perfeccionar un estroboscopi que va anomenar forolyt i va dibuixar diferents discos per mostrar als seus alumnes diversos moviments, com el dels batecs del cor.

El metge Étienne-Jules Marey (1830-1904) va dedicar tota la seva vida a l’estudi del moviment. El 1882 va inventar el fusell fotogràfic, que permetia registrar 12 imatges successives a la velocitat d’1/720 de segon. Aquest aparell va revolucionar el món científic, ja que va permetre l’estudi fotogràfic de moviments variats i la impressió d’una sèrie d’imatges en un sol negatiu. El mateix any va presentar un aparell que registrava en una sola placa de vidre totes les fases del moviment; aquesta primera càmera va ser batejada com a cronofotògraf, antecedent del cinematògraf modern. Marey va escriure el 1885 Développement de la méthode graphique par l’emploi de la Photographie, en què explicava el funcionament de la cronofotografia.

Marey fou un pioner del cinema i inventà moltes de les seves tècniques especials, anys abans que els germans Auguste i Louis Lumière presentessin el 28 de desembre del 1895 el seu cinematògraf en la sessió que va tenir lloc al Gran Cafè de París.