Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 21

Ambroise Paré (1510-1590) és considerat com la principal figura quirúrgica del segle XVI i el pare de la cirurgia francesa.

Començà la seva carrera professional el 1532 com a aprenent d’un barber-cirurgià parisenc. El gremi de cirurgians-barbers tenia molt poc prestigi i estava format per professionals que, a més de tallar cabells, feien sagnies, frenaven hemorràgies, curaven ferides i arrencaven queixals. Se’ls anomenava també cirurgians de bata curta, per distingir-los dels cirurgians de bata llarga que sabien llatí i grec, diagnosticaven i s’encarregaven de les tasques acadèmiques. Aquests últims pertanyien a la Germandat de Sant Cosme i Sant Damià, la primera associació de cirurgians professionals de França, fundada en el segle XIII.

A partir del 1536 va treballar com a cirurgià de l’exèrcit. Va fer el seu primer descobriment en la curació de les ferides de bala. Les armes de foc, acabades de desenvolupar, tenien molt poc abast, de manera que es disparaven a curta distància i produïen grans cremades per la pólvora. El tractament que se’ls aplicava fins llavors era cauteritzar les lesions amb oli bullent, la qual cosa en moltes ocasions provocava la mort del malferit i els que sobrevivien solien agonitzar per les ferides inflamades. Però un dia en què Paré no disposava d’oli, va utilitzar una antiga recepta romana amb oli de roses, clara d’ou i trementina, i veié que l’endemà les ferides començaven a cicatritzar.

Durant la seva estada a l’exèrcit, va haver de tractar molts soldats que patien amputacions. Amb l’ajuda de fabricants d’armadures, va dissenyar aparells ortopèdics i pròtesis de ferro per a mans, braços, cames i ulls. La majoria d’aquests aparells tenien una funció cosmètica.

Paré ha passat a la història per un membre artificial molt semblant a alguns que es desenvolupen avui: la mà de ferro de dits mòbils i canell articulat del cavaller alemany Götz von Berlichingen, al qual es donà el sobrenom Mà de Ferro. En aquesta pròtesi, el polze es mantenia rígid mentre la resta dels dits podien reproduir la majoria dels moviments de la mà.

El 1545, va publicar el tractat Mètode de tractar les ferides causades per arcabussos i altres bastons de foc, que després va ser traduït a llengües diverses. N’aparegué la segona edició el 1553. L’any 1564 va publicar una monumental obra de cirurgia, els Dix livres de la chirurgie. La primera part contenia “Anatomia” i “Fisiologia” i la segona, “Cirurgia”. S’hi descrivien moltes tècniques quirúrgiques, i una de les més significatives era l’ús de lligadures de les artèries per evitar les hemorràgies en les amputacions. El 1575 va editar un recull de les seves obres, que després es va reimprimir unes quantes vegades i es va traduir a l’anglès, alemany i neerlandès.

El 1561, la Germandat de Sant Cosme i Sant Damià, deixant de banda els seus estatuts, va rebre al seu si Paré i li va atorgar el grau de Mestre en Cirurgia.

L’any 1584, quan Paré tenia 74 anys, l’Escola de Medicina de la Universitat de París, en consideració dels seus mèrits, li concedí el bonet de Doctor en Medicina.