Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 9

L’acupuntura xinesa és un procediment terapèutic mil·lenari. Les primeres dades arqueològiques sobre pràctiques de la medicina xinesa tradicional, especialment referides a l’acupuntura, daten aproximadament del 6000 aC, del període neolític, on els metges tractaven les malalties per mitjà de picadures que feien amb ganivets i eines esmolades de pedra, jade o sílex.

No obstant això, el llibre més antic on es parla d’aquesta pràctica és el Huangdi Neijing (o Huangti Neiching), Llibre de medicina interna de l’Emperador, escrit cap a l’any 2600 aC.

Encara que el títol de l’obra indica que fou escrita per l’emperador Huangdi (també Huang Ti o Huang Di), conegut com l’Emperador Groc, l’autoria del llibre no està determinada. Es desconeix si Huangdi és un personatge real o mític, encara que els estudis més recents apunten a aquesta segona opció. Segons la tradició xinesa, seria el tercer dels cinc emperadors del període llegendari, i va regnar del 2697 al 2597 aC.

El Neijing és una obra transcendental en la medicina xinesa, com ho són els textos hipocràtics per la medicina occidental. Està redactat en forma de conversa entre l’emperador Huangdi i el seu primer ministre Qi Bo, els quals parlen sobre els aspectes de la salut i la malaltia, la seva prevenció i tractament. Està compost per dos llibres, el Su Wen (Qüestions simples) i el Ling Shu (Bases espirituals).

El Su Wen proporciona les bases teòriques de la medicina xinesa i de l’acupuntura. La medicina xinesa tradicional es basa en una concepció holística i d’harmonia de l’individu amb el seu entorn. El llibre conté els principis fisiològics de la medicina xinesa, que és un sistema filosòfic que promou el concepte de salut i prosperitat a través del compliment de la llei còsmica immutable: el Tao.

El Ling Shu, també anomenat Zhen Jing (Clàssic d’acupuntura), és la part dedicada especialment a l’acupuntura. S’hi descriu el recorregut dels meridians, els punts i els tipus d’agulles, n’explica l’ús i diverses tècniques d’aplicació per al tractament de múltiples malalties. Per aquesta raó, se’l considera el cànon de l’acupuntura.

El Neijing va ser transmès de forma oral durant molts segles. Fou compilat entre els anys 600 i 200 aC. La seva versió actual data del segle VIII dC.