Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 19

Encara que la naturalesa de la llum fou pràcticament desconeguda fins a èpoques molt recents, l’estudi de l’òptica és molt antic. Les lleis de la reflexió es coneixien ja en el segle IV aC, i en el segle II dC Ptolemeu va reconèixer que la refracció de la llum estava regida per una llei definida, encara que la seva naturalesa exacta no es va conèixer fins mil cinc-cents anys després.

Existeixen referències a la correcció dels defectes visuals amb vidres simples en jeroglífics egipcis del segle V aC i també en textos romans. El segle I dC, Sèneca va observar que a través d’un got d’aigua podia enfocar millor les lletres petites i l’emperador Neró es mirava les batalles de gladiadors a través d’una maragda.

En el segle X l’astrònom, matemàtic i físic àrab Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan, conegut a Occident amb el nom d’Alhazen, estava familiaritzat amb les propietats no sols de les lents i els miralls plans, sinó també dels miralls esfèrics i parabòlics.

Alhazen va escriure el seu Llibre d’òptica (Kitab al-Manazir), un tractat en set volums, potser un dels més importants en la història de la física. Hi va detallar experiments sobre la naturalesa de la llum. Entre d’altres, va explicar com la llum es divideix en diferents colors, com es reflecteix en els miralls i com canvia de direcció en passar d’un medi a un altre. També va estudiar la percepció visual i va descriure l’ull amb molta exactitud.

Robert Grosseteste (1175-1253) i el seu deixeble Roger Bacon (1214-1292) foren influïts per l’obra d’Alhazen, que fou traduïda en el segle XIII al llatí, i arribà a Occident. Encara que Bacon va fer experiments amb lents convexes per corregir els defectes de la visió, no es coneix que arribés a dur-ho a la pràctica.

Malgrat que la invenció de les ulleres se situa cap a l’any 1286, no es coneix qui en fou l’inventor. Cap a principis del segle XIV, la seva fabricació estava ben assentada a Venècia.

Les primers ulleres, probablement monocles, es van fer tallats en beril, i tenien lents convexes, destinades a les persones grans amb dificultats per veure-hi de prop. El 1451, l’erudit alemany Nicolau de Cusa (1401-1464) va proposar l’ús de lents còncaves, més primes en el centre que en les vores, per tal de veure-hi de lluny.

En el segle XV, amb la invenció de la impremta, es va incrementar la demanda d’ulleres, i cap al 1629 era prou gran perquè a Anglaterra es concedissin drets a una corporació de fabricants d’ulleres. Les primeres ulleres bifocals van ser construïdes per Benjamin Franklin cap al 1760. Al principi, només es fabricaven ulleres amb lents que corregien la miopia i la hipermetropia, i només a la fi del segle XIX es va generalitzar l’ús de lents cilíndriques per a la correcció de l’astigmatisme.