Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 10

Al Museu del Louvre de París s’hi conserva l’anomenada Estela d’Hammurabi, un bloc de diorita de dos metres d’alçada on hi ha escrit el Codi d’Hammurabi, un dels compendis jurídics més antics dels quals es té notícia. Va ser escrit sota el mandat d’Hammurabi, rei de Babilònia, amb la voluntat d’unificar tots els codis legals que existien en diverses ciutats de l’Imperi.

El text, escrit en accadi, conté 282 disposicions que regulen un vast ventall d’aspectes de la vida quotidiana i de la societat babilònica de l’època. Els fonaments legals es basen en la llei del talió (ull per ull i dent per dent) i les sancions i càstigs previstos són de gran duresa.

Del total d’articles del compendi, nou es refereixen a la pràctica de la medicina. Bàsicament, s’hi regulen els honoraris dels metges i les penes a complir pels errors comesos en la pràctica del seu ofici. Els metges cobraven els honoraris d’acord amb l’estatus social dels pacients. No era el mateix assistir un senyor acabalat o amb una posició noble que un pagès, un menestral o un esclau. Les penes a les quals es condemnava un metge que havia comès un error o una negligència també depenien del rang social del pacient. Eren molt més dures quan es tractava de membres de les elits polítiques i econòmiques que no pas quan es tractava d’un simple camperol o esclau.

Un resum dels continguts dels preceptes 215 i 217 del Codi ens mostra en quins termes s’establia la relació entre metges i pacients:

Si un metge practica una operació a un gran senyor que comporta una gran incisió feta amb un bisturí i aconsegueix guarir-lo, o si ha obert la cavitat de l’ull d’un senyor amb la llanceta de bronze i se l’ha curat, rebrà 10 monedes de plata. Si es tracta d’algú que pertany a Palau, llavors se li pagaran 5 monedes de plata. Si es tracta d’un esclau, el propietari ha de pagar al metge dues monedes de plata.

Si un metge porta a terme una gran incisió en un senyor amb un bisturí i li ha causat la mort, o si ha obert la conca de l’ull d’un senyor amb la llanceta de bronze i li ha destruït l’ull, llavors, se li tallarà la mà.

Al costat d’aquestes normes, també hi ha al codi indicacions sobre malalties ja conegudes. Així, l’article 278 del codi preveu la devolució d’un esclau i el reemborsament dels diners de la seva compra, si aquest pateix, abans que transcorri un mes des de la compra, la malaltia bennu. Probablement es refereix amb això a l’epilèpsia, que feia que els esclaus fossin una “mercaderia” sense valor.

No se sap del cert si realment s’arribaven a aplicar els durs càstigs físics que es prescrivien en aquest expeditiu corpus legal. Amb tot, de ben segur que fer de metge a l’antiga Babilònia, amb els coneixements mèdics i les tècniques i mètodes de l’època, no degué ser un ofici fàcil. La possibilitat d’un error terapèutic o quirúrgic es pagava molt cara.