Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 16

Els Sants Metges Cosme i Damià van ser els patrons dels metges, cirurgians, apotecaris i barbers. També es van convertir en patrons dels hospitals i es van crear confraries sota la protecció dels Sants.

Van encapçalar el grup de sants sanadors, aquells als quals s’invocava per a la curació de diferents malalties, com sant Roc per a les nafres, santa Apol·lònia per als mals de queixal, sant Antoni per a l’ergotisme, sant Blai per al mal de coll, santa Àgueda per a les malalties de la mama i santa Llúcia per als problemes de la vista.

Cosme i Damià eren dos germans bessons, nascuts a Aràbia en el segle III dC. Van perdre el seu pare quan eren petits i la seva mare els va educar en la fe cristiana. Segons la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze, “es van dedicar a l’art de la medicina i, ajudats per l’Esperit Sant, van adquirir una habilitat i una competència tals en l’exercici de la seva professió que aconseguien curar les malalties, fossin les que fossin, no només a les persones, sinó també als animals“.

Els germans van viure en temps de l’emperador Dioclecià (c. 245-313), que l’any 303 decretà la persecució dels cristians i d’altres sectes que no acceptaven l’absolutisme teocràtic de l’Imperi. En la persecució els dos bessons i els seus tres germans petits, Àntim, Lleonci i Euprepi, van ser capturats, torturats, condemnats, crucificats, apedregats i, finalment, decapitats.

Després de morts van obrar miracles i, entre els més famosos, s’expliquen el trasplantament d’una cama que van realitzar els germans. Segons explica la Llegenda àuria, el diaca Justinià es trobava a la vora de la mort a causa d’una greu isquèmia en una de les seves cames i va resar als Sants demanant la curació. En un somni se li van aparèixer Cosme i Damià al costat del seu llit, portant instrumental quirúrgic (ganivets, ungüents) i vestint una túnica i una capa. Van amputar la cama malalta al diaca i van unir al monyó la cama d’un home “moro” que havia mort aquell dia. En despertar, Justinià va recordar el somni i, en mirar-se la cama, va veure que estava sana i sense cap rastre de malaltia, encara que era negra. Va anar al cementiri, on, amb l’ajuda de diverses persones, va obrir la tomba i va trobar el cos d’un home negre sense una cama i al seu costat la seva cama malalta.

En una altra versió del miracle, que ha estat a bastament representada en obres d’art, es veu el donant viu amb la cama amputada estirat a terra al costat del llit del malalt.