Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 8

Per trobar l’origen d’un mètode terapèutic que va ser tan utilitzat i durant tant de temps com la lavativa, ens hem de remuntar a l’antic Egipte. En algunes tombes s’han trobat inscripcions en les quals s’especifica el nom del metge responsable dels ènemes de la cort, que rebia el títol especialitzat de guardià de l’anus. El seu treball consistia a bufar aigua a través d’un tub d’or amb l’objectiu de netejar l’anus del faraó després d’ingestes copioses.

Segons Plini, fou el déu Osiris qui revelà als sacerdots egipcis l’ús de la lavativa. Una vegada, passejant per la vora del Nil, van observar l’ocell sagrat ibis que s’autoadministrava ènemes omplint el seu bec corb d’aigua i introduint-lo a continuació en el seu anus. Van interpretar aquesta observació com un suggeriment que els feia el seu déu i van rebre aquest do per a tota la humanitat.

La lavativa es va usar en centenars de remeis populars. Va ser una pràctica comuna entre els maies, a Mesopotàmia, a l’Índia i la Xina, com també ho va ser més tard, a l’edat mitjana europea.

Aulus Cornelius Celsus, cap a l’any 30 dC, va escriure el compendi De medicina, obra que va constituir el primer text publicat sobre medicina, cirurgia i matèria mèdica, que presenta una visió integral i didàctica sobre el saber mèdic de l’època en el món romà. Un dels vuit llibres que componen aquest compendi està dedicat a l’ús de les lavatives, que eren molt populars a l’antiga Roma, on es feien abundosos àpats i excessos. Els romans adoraven Crepitus, déu de les flatulències.

En la cort de Lluís XIV, el Rei Sol, el seu antecessor en el tron de França, Lluís XIII, s’aplicava una lavativa diària amb excepció dels dies festius (312 lavatives a l’any). Cortesans i cortesanes a Versalles rebien diàriament tres o quatre lavatives a la recerca de la bona salut i sempre portaven els seus aparells personals en els viatges que realitzaven.

Es va usar tota mena de substàncies per aplicar en les lavatives, com roses, flors de taronger, de bergamota i d’angèlica; antimoni, àloe, fonoll, safrà, farigola, anís, vi, oli d’oliva i fins i tot lavatives especials, com les de cafè i de tabac, que va ser molt popular. Es deia que el fum del tabac tenia una acció depuradora i que el tabac curava fins i tot els espasmes intestinals més severs. Fumant la seva pipa, el barber s’asseia i aplicava la lavativa de tabac al pacient.

La lavativa s’utilitzava per guarir tot tipus de malalties, ja que es creia que el restrenyiment constituïa un greu problema de salut en ascendir els vapors de la matèria fecal retinguda a l’intestí, i que portava a la intoxicació del cos i també provocava la malenconia.

En el segle XVIII, la lavativa és un dels procediments més usats en medicina. Els instruments per aplicar-la es construïren en materials luxosos, plata, or, carei, ivori o nacre, la qual cosa convertia aquests aparells en veritables obres d’art.