Читать книгу 100 moments estel·lars de la medicina - Begoña Torres - Страница 18

Arnau de Vilanova nasqué cap al 1240, encara que no es coneix amb certesa el seu lloc de naixement. Alguns autors consideren que nasqué a València, mentre que d’altres, arran de la descoberta d’un document medieval de l’any 1400, creuen que el seu lloc de naixement fou Villanueva de Jiloca, prop de Daroca (Aragó). Morí prop de Gènova l’any 1311.

Es traslladà a Barcelona, on estudià teologia, i posteriorment es mudà a Montpeller (que llavors formava part de la Corona d’Aragó), on estudià medicina. Cap al 1280 fou ja un metge de prestigi. A partir de 1281, fou el metge del rei Pere el Gran. Més tard ho serà dels reis Alfons el Franc i de Jaume el Just. Des del 1290 fins al 1299, fou professor a l’Escola de Medicina de Montpeller, on havia estudiat.

L’any 1299 fou ambaixador a París del rei Jaume II el Just. En aquesta ciutat hi exposà les seves idees sobre la necessitat de reforma de l’Església (Tractat sobre el temps en què ha de venir l’Anticrist). Els seus plantejaments coincidien i fonamentaven els dels beguins, grups de laics que feien vida monàstica sense vots religiosos. Les seves idees foren considerades herètiques, la qual cosa li comportà problemes fins a la mort.

Va escriure més de setanta obres de medicina teòrica i pràctica de les quals es troben traduccions al llatí i a l’àrab. La seva obra Regimen sanitatis ad regem Aragonum és un règim de vida per conservar la salut del rei Jaume II, que fou traduït al català en vida de l’autor. Va traduir o adaptar de l’àrab diverses obres mèdiques d’Abu-s-Salt, Avicenna, Hipòcrates i Galè. Es mostrà seguidor del galenisme però amb les seves pròpies interpretacions. Introduí l’obra de Galè a l’Escola de Montpeller i d’aquesta manera transformà l’ensenyament de medicina.

La seva gran fama com a metge va comportar que durant segles se li atribuïssin obres anònimes o escrites per altres autors menys coneguts, no solament de medicina, sinó també d’altres matèries, com l’oniromància, l’agronomia o l’alquímia.