Читать книгу Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers - Benjamin Alire Saenz - Страница 17
Nou
ОглавлениеUn dia, després de nedar, en Dante i jo vam anar a fer una volta. Ens vam aturar al 7-Eleven. Ell va comprar una coca-cola i cacauets.
Jo em vaig comprar una barreta de xocolata i caramel.
Em va oferir un glop de coca-cola.
–No m’agrada, la coca-cola –vaig dir.
–Que estrany.
–Per què?
–A tothom li agrada la coca-cola.
–A mi no.
–Què t’agrada, a tu?
–El cafè i el te.
–Això és raríssim.
–Val, soc raríssim. Calla.
Va riure. Vam estar fent tombs. Suposo que no volíem tornar a casa. Vam parlar de coses. De ximpleries. I llavors em va preguntar:
–Per què als mexicans els agraden els diminutius?
–No ho sé. Ens agraden?
–Sí. Saps com li diuen les meves tietes a la meva mare? Li diuen Chole.
–Es diu Soledad?
–Veus què vull dir, Ari? Tu ho saps. Saps quin és el diminutiu de Soledad. Com si ho aprenguessis respirant. Per què passa? Per què no poden dir-li Soledad i prou? Què és això de Chole? D’on surt aquest Chole?
–Per què et molesta tant?
–No ho sé. És raríssim.
–És aquesta la paraula del dia?
Va riure i va engolir uns quants cacauets.
–Ta mare té cap diminutiu?
–Lilly. Es diu Liliana.
–És un nom bonic.
–Soledad també.
–En realitat, no. Com t’ha d’agradar dir-te soledat?
–També pot voler dir solitari –vaig dir.
–Veus? Quin nom tan trist.
–A mi no em sembla trist. Jo crec que és un nom bonic. Crec que li queda bé, a la teva mare –vaig dir.
–Potser sí. Però Sam, Sam és perfecte per a mon pare.
–Sí.
–Com es diu el teu pare?
–Jaime.
–M’agrada, aquest nom.
–El seu nom de debò és Santiago.
En Dante va somriure.
–Veus el que et dic dels diminutius?
–Et molesta ser mexicà, oi?
–No.
El vaig mirar.
–Sí, em molesta.
Li vaig oferir una mica de la meva barreta de xocolata i caramel.
Me’n va agafar un mos.
–No ho sé –va dir.
–Sí –vaig dir jo–. Et molesta.
–Saps què penso, Ari? Penso que no agrado als mexicans.
–Aquesta és una cosa rara de dir –vaig dir.
–Rara –va dir ell.
–Rara –vaig dir jo.
