Читать книгу Política i valors - Daniel Ortiz - Страница 14

El 31 de desembre del 2007 el diari Expansión encapçalava una de les pàgines de la seva secció d’economia amb el següent titular: “Quasi la meitat dels contribuents espanyols defensa el frau fiscal”. La notícia resumia les conclusions d’un estudi elaborat per la Subdirección General de Estudios Tributarios, de l’Instituto de Estudios Fiscales, segons el qual la justificació del frau fiscal s’havia estès a Espanya durant els darrers anys, posant de manifest la inutilitat de les campanyes institucionals de sensibilització i lluita contra aquest tipus de delicte.

El text assenyalava: “Des del 2003, la comprensió dels espanyols vers les pràctiques defraudadores ha assolit el nivell del 40% de la població. Així, aquell mateix any es va situar en el 43%, igual que el 2004. I el 2005 el grup de defensors d’aquestes pràctiques va assolir el seu màxim nivell amb un 46%”. El diari continuava afirmant: “El desglossament de les dades resulta igualment significatiu. D’aquest col·lectiu actual de simpatitzants de l’evasió, gairebé un 30% creu que ‘hi ha circumstàncies personals o empresarials’ que justifiquen l’incompliment fiscal. Però un 10% afirma directament que ‘té dret’ al frau com a contrapartida de la persecució de l’Agència Tributària”. En darrer terme afegia, i aquest és l’aspecte més destacat de la notícia: “L’estudi revela, a més, una generalització absoluta de la sensació que el frau és totalment comú a la societat espanyola”. Ignorem la importància del fet diferencial català sobre aquest fenomen; però, a priori, res no permet pensar que a Catalunya sigui gaire diferent. En tot cas, notícies com aquesta són un indicador ben significatiu a l’hora de parlar d’actituds cíviques i responsabilitats ciutadanes davant la política.

Podem definir la cultura política com “el conjunt de creences, actituds, valors, ideals, sentiments i avaluacions que predominen entre els ciutadans pel que fa al sistema polític del seu país i al paper que els ciutadans tenen dintre d’aquest sistema” (Anduiza, 2008). Els experts han elaborat un conjunt de paràmetres per tal de mesurar i interpretar la cultura política majoritària a través dels resultats de les enquestes d’opinió ciutadana que realitzen periòdicament els corresponents organismes catalans i espanyols.

Hem agrupat els principals resultats obtinguts a Catalunya, entre els anys 2000 i 2008, en quatre apartats que podrien formar part d’una certa seqüència de relació lògica entre la ciutadania i la política: civisme, socialització, opinió i participació.