Читать книгу Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo - Страница 18

||^3v Cevilla per a Jeroni Guerau.

JHS. M.ª En València a 15 de juliol 1590.

[1] Per resposta a ses cartes de 16 y 26 de juny li diré me à pesat molt lo detrellat li ha donat lo majo, en fi és camí llarch y roïns cavalcadures. No pot dexiar de no donar pena, así escomensava a fer la testimonial de les matadures que lo macho tenia quant nos lo portàreu, i a la nit rebí vostra carta de 26 de juny, ab la qual em diu que vos aveu consertat, o que vos an fet pagar per forsa lo curar de la cavalcadura i encara los dies que heu estat més del ordinari, que és molt gran maldat puix tenieu fins el dia de Sent Joan de temps, com jo he vist ab la lletra que Montoro à trobada en son poder, del macho teniu bon conte de tot i portau-lo ab bons actes, que sent així o cobrareu tot dels pexions.

[2] Diehu-me que ab Lloís Tomàs me’n enviàreu 2.000 reals per a que pague a Lloís Ausina i que libre sos albarans. Dich que si·ls reb, que jo seguiré vostre orde i estau descansat que jo sopliré vostres faltes, en dar-los bones paraules per a que vos aguarden fins que vos vingau y no vos haporeu tant prest, que lo sentiment de vostres cartes fan demostrasió de home molt pusilànim.

[3] Veix me avisa com les dites que se me dehuen ay per a octubre que ve són de òmens molt abonats y bons, especialment la dita que·s de Micalàngel Làmbies y que per lo tant nos determina de trocar-les, puix lo temps és curt i la coginilla va molt cara. A d’axiò dich a V.m. que si los deutors són bons que són 2.025 reals y ½ de Jerónimo de Àvila ab obligasió de Micalàngel Làmbias i l’altra de 2.860 reals ½ de Tomé de Carmona i les dites li parexien molt bones, no les toque i no les troque a ninguna cosa, i quant no ni paregués en tals, farà de trocar-les a coginilla que sia bona i que no li coste més de 52 ducats arrova, que así no se’n trau lo cabal, que se’n troba así per 43 sous la lliura, calcularà lo que millor li aparà.

[4] La dita de Micalàngel Làmbias ja sé jo que és bona, més la de Tomé de Carmona, mirau que vos apar y si·stà bona [....] así les estar que lo plaso vindrà que si·stan bons, ells pagaran lo que·m diheu del negosi de Martinello, que asentarà a la mitat, asente-ho com pugau, sols me fasau desexida de dit deute i la coginilla si podeu sols sia bona ab tot avantaje, fareu ||^4r sols no resten a divichsió per mí de ninguna cosa y dit sto, jo encaregue molt que ja sabeu que bon tros ho pregue i no vingau que de qualsevol manera de dit deute me fasau desexida. A mi·n pesa de la indisposisió de Miquelàngel Làmbias, que no sia més que sa merset se desiga.

[5] Diehu-me que no hi à calma en les robes texides. Espante’m molt del que·m diu, perquè así no hi ha qui puga aver huna alna de setí que done per 30 sous o lo manco per 27 o 28 sous, que comptant los ports i drets, està per manco de 27 sous alna, puix asta·í estich-ne maravillat del que·m escriu, que no us ne donen que 15 reals de alna dels meus setins ni que encara que vos los donen per 17 reals en Carmona los setins negres i colors, no trauré lo cabal.

[6] Jo·m pensava que anar-i nos s’aventajaria i veix que és al contrari. Entretindreu-vos i vejau que vos los paguen, com convé de la roba que vos ajen portada mia, no·n tindran raons, quant jo llegint vostres cartes, me’n só molt maravillat que quant anava la seda donada, aí se venien los setins per 15 reals ½ alna i ara que va deu sous per lliura m’admira que la ay pasa, t’abaxien no sé de quina manera; ja sabeu quant m’importa la brevetat que vos ne vengau, feu tot lo que toca a vos a lei de ombre de bien i que entenguen que he ymbiat ay ome de propòsit de ma part i mirareu de aventajar los vostres setins, i los meus, i venuts ho podeu afechtejar la comisió que Antoni Montoro, menor, ha donada, encara que air nos escrigué i jo no poguí per terser: atvertiu que no dexieu triar les mies peses, si no que y han de hunes i de altres.

[7] Be sé jo que lo fill de Dalfino és molt bon fadrí, mes Noguera és jove àbil y que·m té voluntat i que no us aveniu ab Noguera. Aveniu-vos ab Noguera y no siau variable i los dinés procurau de posar-los en part que·ns tingau i en lo que·m dieu que si vull aguardar fins a octubre a vendre la roba, a d’axiò vos responch que no, sinó que la dedixcau a com poreu, que ja sé jo que ho mirareu bé i ne fasa dinés, i que no ne vingau del fill de Dalfino valer-vos d’ell tot lo que vullau, més no us fieu d’ell, mireu que m’han dit que està obligat en molts segurs dels que s’àn perdut i altres com vos que estan aí, mireu lo que a mi·m convé molt, i esta lletra guardeu-la bé, que ningú la veja, no siau llauger, teniu-vos ab lo que convé y si no us podeu despedir en dos mesos, estau ni tres.

[8] Ab Anton de la Càrcel vos inbiaré unes onse o dotse peses de setins, procurau entre tant que van estes, despedir aqueixes que teniu ay que·n convé i lo diner enviau-me’l per la via que vós enteneu que vindrà més segur.

[9] ||^4v Avisau-me de Vicent Noguera, aserca que lo dit havia anat a Carmona a senyalar dos peses de les tres caxies de peses que consichne Miquel Noguera ab concert de vendre fiades a sis mesos, de lo que·m espante que no tenint orde Noguera, vulla fiar ab tot i haver escrit llargament que per ningún diner vull que·m fie, que puix se partix la responsió, que no·s deixe treballar en procurar de vendre-les si poden, i encara que ell no us ho diga, procurareu de fer que vinga a los dinés de comptans, que bé estich a lo que diheu que té molts negosis i que no·s dóna del meus, per ço nos procurareu de vendre-les si poreu, que més os hi va a vos que a ell, que encara que ell me té escrit que és molt content de donar-nos la mitat de la responsió, si·s venen de comptans estant en Cevilla, que prosuposa que vós no hi estarieu aí a despedir-les.

[10] Dich-vos que no us ne vingau per la via del món que no sia venut tot i de comptans, i tret lo comte com convé i lo diner ab vos o ab lletres de cambi, perquè ja sabeu que tinch de pagar de les nostres peses a Montoro i segons veix no serà así lo diner a temps. Procurau que vinga ab brevetat, perquè·s done per vostre conte a cambi per a rematar lo dèbit, i quant lo remetau, especificau qual és vostre diner i qual és lo meu, perquè no·s mescle la hun conte ab lo altre.

[11] Després he rebut vostra carta de 22 de juny, ab la qual me dieu que tenieu serta diferència ab Miguel Noguera, i per ço feieu conte de vendre les peses sens consell d’ell i que lo diner no volíeu posar-lo en lo banch. A d’això vos dich que posar los dinés en los banchs ja sabeu quins enconvenients así se an vist. Fareu de mirar-ho bé i si los banchs no us agrada molt, traheu los dinés de comptans i acomanau-lo a persona que sapiau que sia molt segura, que les persones que són bones axí nexien, o si no procurareu de haver bones dites i donar-les a cambi per a d’así, que estos temps los donareu ab benefisi, i teniu en color a Noguera i a Dalfino, per a que vos donen consells, i tras d’això feu lo que ben vist vos serà.

[12] Escriviu-me a vostra dita carta que no us donen que 15 reals ½ de la mia roba de comptans. Ja sabeu vos si la puch donar, ab tot han de pendre lo temps com lo trobau. Jo vos pregue fasau lo que pugau axí en los negres com en les colors i procurau de vendre-les, fer reals i despedir-vos de aí, que bastes que jo vos haja inbiat per a què jo haja de confiar de vós.

[13] Noguera m’ha scrit per sa carta de 27 de juny ha venut dos peses de setins negres a 15 reals ¾ alna en Carmona a un toledà, la mitat de comptans i l’altra mitat fiat per a octubre, i no·m diu lo nom del toledà. Maravellat m’ha fet estar que no tenint orde meu [......] aja fiat ||^5r i no·m scriu lo nom a qui ha fiat. Jo li escriuré molt be lo que fa al cas i que no·m vena res fiat i que tot lo demés que li resta, o consulte a vós i o fareu de procurar de ninguna manera se fie un diner, sinó que es venen de comptans i ab tota brevetat que tot lo que·m degüen en Sevilla, encara un real, que axí és ma voluntat, lo hi direu a Miquel Noguera.

[14] Nostra muller va venir [.......] a dir-me que li heu escrit que ab Anton de la Càrsel li havien imbiat quatre-sents reals castellans. Jo·ls hi he demanat i m’ha dit que ell no aportava res per a donar a nostra muller ni manco a mi, axí fareu aí si hi haveu donat, de demanar-los-hi. Así en nostra casa tots estan bons, gràsies a Nostre Senyor.

[15] La peseta de setí tenat crech que va ab les mies, que les negres no stan acabades. Les que texeix nostre germà, crech que de les dos vos n’enviaran un. Procurau ab totes de veres per hores despedir-nos per a que quan torne Anton de la Càrsel, vos ne torneu ab tots los diners i no dexieu resagos aí en Sevilla que són mals de cobrar, i llegiu bé esta ma carta, que jo no us escriuré molt sobint i valgue’s de les poques lletres mies. Som a 15 de juliol 1590.