Читать книгу Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo - Страница 19

Cevilla, per a Miquel Noguera.

JHS. M.ª En València a 15 de joliol 1590.

[1] Per resposta a ses cartes 22 de maig i 14 de juny li dic aserca de la que·m diu que pague a Rodrigo Parets los 400 ducats que V.m. me a trets a pagar per conte de V.m. i vol V.m. que lo prosoït de la sarsaparrilla els pagués. A d’aixiò responch a V.m que de dita sarsaparrilla ne tinch venuda fins hui a Tomàs Valentí en valor de 300 lliures i a Nijerola en valor de 84 lliures 10 sous, fiada per a fi de juliol de manera que sols ne havia de cobrar o tinch les 308 lliures de Tomàs Valentí i d’exies ne [ha] pagat, més 130 lliures de ports i drets de Castella i drets de València, de manera que no ni restava 178 lliures de crèdit per a V.m. i axí jo li’n he donat dèbit dels dits 400 ducats i crèdit dels 200 ducats que li he trets a pagar per dit conte en Francisco Fontana per cambi ab Marcantoni Musefi, que si ab altra ocasió me trobara V.m. jo els haguera bestrets de ma casa molt llargament i axí és estat forsós de haver-ho fer d’exia manera. Jo procuraré de vendre dita sarsaparrilla fiada o com poré i asentar-la a son conte.

[2] Diu-me V.m. que a consertat un deute que li devia Francisco Martinello a la mitat ab obligasió de [....] de Caravales a pagar en tres iguals pagues dins tres mesos, me farà plaer de comunicar-ho ab Hieroni Guerau i donar [...] mia obligació i trocar la coginilla o lo que puguen, sols que [....] así lo diner totstemps consultant ab Jeroni Guerau me’l envia per a dit negosi, i en asò me farà molta mercé.

[3] ||^5v Reste avisat com havia rebut les 27 peses de setins negres i de colors en Carmona i que lo port no l’a pagat per voler lo traginer a 23 reals arroba, jo m’avendré ab hell, i en lo que s’ha despedit dites robes me diu que dupta que puguen despedir ab la brevedat que jo he scrit, a causa que han aribat tant molts anys.

[4] Sé jo lo negosiar de Sevilla y may han pogut anar en millor temps, que dits setins anaren perquè anaren a temps, que la collita de la seda así en València ja era feta i fa dies lo que era, así no y ha seda i la poca que n’y ha de pesada i de molt roín fil que·s bruta enguany y val la seda en madeixa deu sous per lliura més que ara a hun any. Vexia V.m. com se pot donar los meus setins per lo preu que V.m. ha donat les dos peses, que nos a scrit en la carta de 27 de juny, les a venudes a 15 reals ¾ a un toledà, la mitat comptans i la altra mitat per a fira de octubre que ve.

[5] Jo no aserte a llegir lo nom del toledà y molt maravellat estic de que V.m. que no tenia orde meu de fiar a ningú, haja fiat res de dits setins i així li dich que de ninguna manera V.m. me fie hun real, i si cas V.m. no·ls pogués vendre i però ni que Guerau les vengués, V.m. les hi deixarà vendre que axí és sua voluntat, que llevat que V.m. en desicha fer-me tot plaer, ell esta ay i no altro que fer i tindrà cuydado, perquè convé que se despedixca de ay i ma voluntat és que no se’n vinga de ay que dita roba tota sia despedida, que li sertifique que per lo preu que V.m. a venudes aqueixes peses, jo no·n trach lo cabal, que més diner n’hi haguera trobat así en València d’elles i n’e fet maravelles de què per heix preu aja donat les peses fiades que Guerau m’à scrit, que si vol donar les peses negres de comptants a 15 reals ¼ que li donen i que per voler-les vendre per 16 reals alna, no les a donades.

[6] V.m. pot comunicar ab dit Guerau i fer que·s despedixquen dites peses de comptans, que encara que li’n donen a V.m. a 17 reals alna en Carmona de les negres i colors, no·n traurà lo cabal de bon tros, que les que hui es texiran, estaran més de hun real per alna més cares perqu·és molt gentil roba, que li pregue que hi fasa desexida d’ella.

[7] En brevitat, com jo de V.m. confie com tinch dit consultant ab Jeroni Noguera la partida dels 170 ducats, 18 sous, 3 me à remés per mon conte de fira de Alsoyola Saval y en tinch aseptada. A son temps ne procuraré lo pagament y se farà bo el conte.

[8] Si cas troca V.m. los deutes que se me deuen a octubre a coginilla, a de ser que no coste per més de 54 ducats arroba en avant i que si aminora, i d’altra manera no la vull. Acomanant-li molt acabe de negosiar lo meu deute de Francisco Martinello, que me’n farà molt gran plaer.