Читать книгу Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo - Страница 7

El manuscrit inclou la còpia de 559 lletres de canvi que sovint podem trobar en les cartes d’avís. El 82,8% de aquestes lletres van o vénen de Medina del Campo. Concretament, 311 hi van i se’n retornen 152, no sempre per causa de protest. Les enviades a Medina del Campo anoten sempre la fira en què surtiran efecte: febrer, juny i octubre.

La moneda utilitzada és la «castellana», moneda fictícia amb un valor de 485 maravedís, de la qual Crespo anota sempre el canvi en lliures i sous valencians. S’inclou també en el cos de la lletra una comisió del 0.7% i, a vegades, un tipus d’interés que oscil·la entre el 4% i el 7%.

Hi ha diversos tipus de lletres, desde les normals amb quatre persones que actuen: en origen, el prenedor i el lliurador, i en la fira el beneficiari i el lliurat. A vegades van acompanyades d’avals o «sotascrites» del mateix Crespo. En moltes ocassions el beneficiari i el lliurat són la mateixa persona, i s’indica amb l’expressió «pagaran a si mateixos». En altres lletres s’inclou un compte particular que respon als arrendaments de delmes que Crespo concerta amb l’arquebisbat de València. Són freqüents les referències als delmes de Beniatjar, Cocentaina, Alberic, Xàtiva, Ontinyent, les rendes de l’ardiaca de Morvedre, els drets senyorials del duc de l’Infantado a Alberic, etc. A vegades se citen els noms del corredor i del notari amb els honoraris que els pertoquen.

Les lletres adreçades a Sevilla s’encapçalen amb l’expressió «al usat», que vol dir que no hi ha fires i per tant apareix una data concreta de pagament. La moneda utilitzada és el ducat de 275 maravedís. En aquestes lletres apareixen els noms de banquers privats com ara Andrés de Ecija i Pedro Villamor, relacionats també amb els mercaders barcelonins Pau i Miquel Puiggener (lletra 1588/22). En tot cas, s’adverteix que en aquella época l’eix Sevilla-Medina del Campo domina l’activitat econòmica i financera.

En les lletres enviades a Barcelona, el canvi es realitza a «lliura per lliura», normalment per enviaments de carregues d’arròs de la Ribera. En les remeses a Lió la moneda emprada es el «scut de or del sol» amb una cotització de 23 sous 8 diners valencians. Les hostilitats obertes amb França per l’assassinat del rei Enric III en agost del 1589 determinen la fi de les bones relacions de Crespo en aquesta plaça, on negociava amb els Bonvisis, Caponis i Saulís. Les 7 lletres adreçades a Mallorca tenen relació amb negocis en Sevilla i estan valorades en rals de 13 sous 4 diners valencians. En la carta 52 es relata el procediment del protest amb les despeses subsegüents, perquè el mallorquí Cosme Proens no pot realitzar el pagament.

El trasllat de les fires de Besançon a Piacenza per motius de seguretat s’anota el 1600 en lletres que hi són lliurades. De manera semblant, el 1601 el trasllat a Burgos de les fires de Medina del Campo es nota en les destinacions de les lletres.

Algunes lletres de canvi donen a entendre l’inici de la pràctica de l’endossament a tercers amb la clàusula «i ausent a...» (lletra 1588/5). En una altra lletra (1588/22), Camarena ordena a Crespo que pague «a don Martín Bellvís y ausent a Joan Mata» 613 castellanes. El pagament es va produir a favor de Joan Mata segons consta en la Taula.⁵ Raymund Roover dóna molta importància a la pràctica de l’endossament de lletres a tercers, que podria començar a la fi del segle XVI i que suposava un avanç molt important en el món dels negocis.⁶