Читать книгу Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo - Страница 6

Per la lectura atenta de les cartes ens assabentem dels diversos tipus que en cal remarcar.Trobem cartes familiars, cartes d’avís, certificats fiscals, cartes d’indemnitat i un nombrós grup de cartes de relació amb corresponsals i altres mercaders situats en diverses places financeres.

Entre les cartes enviades a Nàpols, n’hi ha 14 adreçades al seu germà Jaume Diego que s’expressen en un to familiar. Abunden les notícies de la salut dels parents i els naixements i òbits dels xiquets. En un to més mercantil apareixen recomanacions respecte de banquers de Nàpols i funcionaris espanyols que dominen la política local napolitana. Tot açò no obsta perquè Crespo incloga durs retrets al seu germà, per la conducta balafiadora que l’impulsa a reclamar els 200 ducats anuals procedents del testament del seu pare, que administra Francés Crespo (carta 126).

Les 64 «cartes d’avís» (així les anomena Crespo) són molt importants: estan adreçades a Medina del Campo i contenen acuradament els detalls de les lletres de canvi lliurades i les operacións financeres subsegüents. L’esquema d’aquestes sartes és el següent:

1. Darrere de la salutació, es manifesta l’acord, o en el seu cas, l’ajust de comptes respecte del resultat de la fira precedent.

2. Enumeració detallada de les lletres de canvi lliurades «per mon compte».

3. Enumeració de les lletres emeses per «enquentro», lletres de particulars on Crespo actua d’avalista, i per això les acompanya a vegades una «sotascrita».

4. Per últim una expressió molt repetida: «tot a sobres de mi» amb promesa de donar el compliment degut.

En les «cartes d’avís» és fàcil trobar les lletres de canvi, per això degueren anotar-se al mateix temps.

Hem trobat sis cartes de contingut fiscal que certifiquen la promesa de pagament dels diversos impostos sobre el tràfic mercantil: el peatge, la lleuda, la quema i les cises, a més del nou impost sobre les sedes. A vegades consta que es paguen per concert entre les diverses institucions valencianes. El seu estudi pot matisar i fer comprendre millor l’aplicació real de les taxes que es coneixen dels esmentats imposts, així com l’impacte de la presió fiscal sobre els negocis exportadors. També trobem referències al famós almojarifazgo o almoixerifat, drets duaners de Sevilla (carta 64 [9] y 68 [10]).

Ens queda el dubte de si les expresions «carta d’indemnitat» i «sotascrita» es refereixen al mateix document, és a dir, a un aval que estén Crespo a terceres persones amb la promesa de pagar «plana i mercantílvolament». Mentre que les

«sotascrites» tenen una redacció mínima, tan sols la referència al seus beneficiaris, les quatre cartes «d’indemnitat» presenten un text notarial extens amb totes les clàusules i promeses de pagament per part dels beneficiaris de l’aval.³

El grup més nombrós és el de les 125 cartes de relació amb els seus representants, donant-los ordres de compra o venda, interessant-se pels preus corrents i queixant-se molt sovint de la seua conducta personal. Apareixen moltes notícies sobre les previsions de les collites en València (carta 195). Comparacions entre el preus de la «coginilla» a València i a Sevilla (carta 6). Es curiosa la referència a «les almadraves de así de Benidorm» en una importació de «tollines» (carta 20 [9]), o els diversos enviaments d’arròs de la Ribera des del port de Cullera amb destinació a Barcelona, remarcant que «l’arròs no pot ser millor» (carta 125).

Altres cartes remeses a banquers afamats, com els Aldanes o els Parravicinos tenen un caire més financer, on apareixen els beneficis obtinguts per l’aplicació de l’interés i les comissions. Molt sovint aquests beneficis queden emmascarats quan es tracta de lletres protestades o retornades, situació en què la moneda castellana és canviada per un valor superior, marcat en maravedís.

Les destinacions de les cartes són: 46 a Sevilla, 44 a Medina del Campo, 36 a Nàpols, 24 a Barcelona i 14 a Madrid. El eix Sevilla-Medina del Campo és, amb diferència, el més important de l’època, per la plata americana. La segona àrea de relació comercial és el triangle Barcelona, Nàpols, Mallorca per motius geogràfics i històrics. No hi ha cap relació amb Flandes i és escasa amb Lió, Besançon i Piacenza.

Els destinataris de les cartes són en primer lloc els banquers que operen en les fires de Medina del Campo com Pau i Alonso d’Aldana. La relació amb ells i el seu banc ultrapassa el mer tracte financer i arriba a ser cordial. Crespo anota el condol que li causa la mort imprevista d’Alonso d’Aldana, lloant el seu potencial econòmic (carta 68 [12]).

Sense deixar d’operar amb Pau d’Aldana, comença la relació comercial amb Muzio Parravicino, mercader procedent de la ciutat italiana de Como. Aveïnat a València, s’implicà en els afers de l’avituallament de la ciutat. El seu matrimoni amb Leonor Camarena, filla del mercader valencià Joan Camarena, li va donar a Muzio noves oportunitats, com es pot resseguir en els seus comptes dels llibres majors de la Taula. Crespo va eixamplant la seua relació financera amb altres banquers italians com Ludovico Maggi i Giovano Bononi. Cap al final és molt freqüent la relació amb Ferramonte Parravicino, nebot de Muzio.⁴ Altres destinataris dignes de menció són Jaume Llebre a Barcelona i Joan Simonet a Mallorca.

Quan el destinatari és un corresponsal, el tractament és fred i altiu. Els recorda amb insistència les obligacions, els recrimina la poca fidelitat, els envolta en paternals consells de com han de fer els tractes, i els bonega pel balafiament de diners que els ocasiona el joc i el tracte amb dones. Quan tornen a València, a banda d’insultar-los, no té mirament a posar-los en la presó com fa amb Antoni Proens (carta 61).