Читать книгу Jo et donaré ales - M. Roser Algué Vendrells - Страница 10

2

Dijous, 25

Com que no puc tirar la carta fins demà, encara tinc temps d’escriure’t una mica més. Avui al matí, plovia a bots i barrals, i em pensava que no podria sortir enlloc. Però, de sobte, ha parat de ploure i ha aparegut un fantàstic Arc de Sant Martí sobre la vall. Si em surten bé les fotos que he fet, ja te n’enviaré alguna.

Finalment he pogut fer una bona volta per Cantàbria, encara que pel camí m’ha agafat un aiguat que no es veia gairebé res. I per acabar-ho d’adobar, he fet una maniobra no gaire correcta i un cotxe que venia una mica més ràpid del que calia, m’ha envestit de ple. El vidre de darrera trencat, la porta mig penjant… en fi, un drama. Sort que gràcies a Déu ningú no ha pres mal!

Ara que, “no hay mal que por bien no venga”, que diu el refrany popular, perquè avui he pogut comprovar que la gent pot ser molt solidària. Pensa que la senyora de la casa que hi havia al davant, m’ha fet una til·la perquè ha dit que estava molt nerviosa, jo, no ella, he, he… El senyor m’ha ajudat a fer “el parte” i amb un filferro m’ha subjectat la porta…

Després, quan he anat a dinar i han vist que duia el vidre trencat, els amos del restaurant m’han dit: –“No se preocupe que nosotros le pondremos un plàstico por si llueve, para que no se moje”. I a mi gairebé m’ha fet vergonya veure el pare, la mare i la filla intentant arreglar el desperfecte, proveïts d’un rotllo de plàstic, zel i estisores. Però m’ha anat d’allò més bé, perquè al tornar he hagut de circular altre cop sota la pluja.

Mentre hi hagi gent com aquesta, estem salvats!

Adéu.