Читать книгу Jo et donaré ales - M. Roser Algué Vendrells - Страница 17

9

Esplugues de Ll. 15-12-96

Amic Dani:

He rebut la teva carta (que per cert, em va fer gràcia, perquè ja me l’havies enviada abans que vingués a veure’t, però te la contestaré un altre dia que tingui una mica més de calma i tranquil·litat).

És que aquesta setmana han operat el meu pare de cataractes. L’operació va anar bé, però l’ anestesia li va fer una reacció molt forta i quan es va despertar es va posar molt violent, volia pegar a les infermeres i a tothom que se li acostava i el van haver de lligar al llit, perquè no el podien controlar i com que es volia destapar l’ull… Va trigar 10 o 12 hores a tornar a la normalitat. Ahir ja estava bé, però aquest matí, tot de cop, li ha començat a agafar un tremolor, i hem hagut de cridar el metge d’urgències ; ens ha dit que era una infecció d’orina perquè el van sondar. Aquest vespre ja li tornaven a agafar els tremolors, però ja no m’he espantat, li he donat el medicament i ara està tranquil. T’explico tot aquest rotllo perquè vegis que avui no tinc pas el cap per filosofies…

A més, demà tinc assaig de teatre amb els meus alumnes, el dimarts programa de ràdio i el dimecres la representació del teatre pels pares i d’altres grups d’alumnes. O sigui que estic estressada, histèrica i no sé quants adjectius més! Sort que divendres ja començo les vacances, perquè sinó acabaria caçant mosques…

No sé si entendràs la lletra i es que t’estic escrivint asseguda al sofà mirant la tele, esperant que li torni a tocar la medicina al pare, abans d’anar-me’n a dormir. Són les tres de la matinada.

L’altre dia em va fer molta il·lusió conèixer-te, em vas semblar tant excel·lent persona en vivo y en directo, com ja m’havies semblat per carta.

I ara et comentaré una cosa. El primer dia que vaig tornar a l’escola, els vaig dir als nens i nenes que havia anat a veure un amic a la presó, i no saps com els va interessar el tema. Van estar més d’una hora entre les preguntes i el comentaris que feien. Fins i tot (santa innocència) va dir un nen: –“Per què no l’anem a veure tots plegats?”

Doncs ja ho veus, em declaro culpable d’haver-te utilitzat descaradament per fer una profitosa classe d’ètica. El resultat el pots veure amb aquesta felicitació, en la que hi van posar tota la seva il·lusió i bona voluntat. Em sembla que em recordaran pel molt que els he machacat tots els temes referents a la sensibilitat i als sentiments en general.

Bé, Dani, m’agradaria molt poder-te felicitar el Nadal personalment, però com que no és possible… Tal vegada és gairebé una ironia, perquè potser per vosaltres és un dia més trist que els altres, però per bons desitjos que no quedi.

Fins aviat i mentre, ja saps que tens tot el meu afecte.

Una abraçada,

M. Roser

P.D.: Perdona el meu egoisme, perquè m’he passat tota l’estona parlant dels meus problemes…