Читать книгу Jo et donaré ales - M. Roser Algué Vendrells - Страница 19

11

Esplugues 06-01-97

Hola, Dani,

Com estàs? No sé si havies fet la carta als reis, però com que t’has portat bé i jo soc “la Reina Maga”, de la família, doncs també hi ha hagut alguna coseta per a tu. Espero que aquests dies de tant de fred et faci servei. I ara no em diguis: –“No ho havies d’haver fet!”. És un petit detall i prou. I no em negaràs que la bufanda és guay!

Per fi vaig anar dos dies a la casa de pagès de la foto i em va fer molta il·lusió, perquè vaig conèixer l’eurodiputat José M. Mendiluce, que a mi em cau molt bé, perquè durant la guerra de Bòsnia era una de les poques persones que sabia el que es deia. Estava allà acabant un llibre. Potser quan el publiqui, per l’abril, li podré fer una entrevista.

Una forta abraçada,

M. Roser

P.D.: Aquesta casa on vaig, és a pocs quilòmetres de Banyoles. És a dalt d’un petit turó i està completament sola. L’habitació on normalment dormo, quan hi vaig, ves per on, abans era l’estable de les mules. A la porta encara hi ha la finestreta per on treien el cap, ho trobo divertit.

Com que aquests dies he tingut temps de fer fotocòpies, t’envio el meu recull de poemes. La veritat és que em fa una mica de vergonya… Però mira, quan no puguis dormir, en llegeixes algun i segur que acabes somniant com un angelet. Alguns del poemes són petites vivències, però la majoria són un cant a la natura. I molts ja veuràs que tenen més de prosa que de poemes.

L’altre dia, quan tornava de Banyoles, les llums de la presó estaven totes enceses i semblava, quina ironia, un arbre de Nadal gegant. I a més, vaig poder contemplar una posta de sol, d’aquelles que per la seva bellesa et fan estimar la natura per poc sensible que siguis. I, mira, no portava la màquina de fotos!

Adéu.