Читать книгу Jo et donaré ales - M. Roser Algué Vendrells - Страница 6
ОглавлениеPRÒLEG
Mesos enrere vaig rebre una petició per fer el pròleg d’un llibre que una persona tenia intenció de publicar. El llibre substancialment consistia en una recopilació de cartes adreçades a un intern d’un centre penitenciari de Catalunya.
La lectura de les primeres cartes permetia albirar una especial sensibilitat de la persona que les escrivia, la senyora Roser. L’autora, una mestra que tot i les seves obligacions laborals i familiars, disposava de temps per dedicar desinteressadament a una persona privada de llibertat.
El llibre només recull els escrits que l’autora enviava a l’intern, i en tot moment són profundament respectuosos amb el seu interlocutor, alhora que introdueixen molt subtilment consells o reflexions que poden permetre a la persona privada de llibertat analitzar la seva conducta delictiva i la conveniència de modificar-la en un futur per redreçar la seva vida, però sempre amb un to afectuós i sense cap imposició dogmàtica, que possiblement no hagués tingut cap efecte.
El fil conductor que utilitza la Roser per arribar a l’ànima del Dani és la poesia, un cop ha descobert que és un dels temes que interessen al seu interlocutor, tot i la temença d’aquest sobre la impossibilitat de poder escriure en un futur cap poesia.
La Roser, que és una dona que destaca per la virtut de la perseverança, en primer lloc encoratja a Dani, perquè intenti fer alguna composició, més endavant l’anima a que la presenti en algun certament, i tota la correspondència que li adreça destil·la afecte, protecció i d’una manera subliminal procura allunyar-lo del món de la transgressió per integrar-lo en el món de la tolerància i de la comprensió. En els escrits de la Roser no hi ha cap retret, cap reprovació, cap exigència sobre la necessitat de modificar hàbits de conducta, només la conveniència de mirar al futur, ella ho sap bé perquè la seva edat i experiència superen amb escreix a les de Dani.
És important tenir ben present, que la missió que tenim encomanada com a serveis penitenciaris, és molt rellevant socialment i a la vegada molt transformadora. Es tracta de treballar per acompanyar els processos de reinserció de les persones internes, tot garantint la custòdia i la convivència, i amb absolut respecte als drets humans i a la dignitat de les persones. Sens dubte la rehabilitació i la reinserció és el nostre gran objectiu.
Aquest mandat ens empeny a tots als que treballem als Serveis Penitenciaris a facilitar als interns i a les internes totes aquelles eines que puguin ajudar a la seva reintegració a la societat de la que han estat separats.
Us puc assegurar que tots els que estem implicats en aquesta tasca ens esforcem en donar compliment a aquesta important missió, i per això, necessitem i és fonamental la complicitat i la col·laboració de la resta de la societat, persones anònimes i desinteressades com la Roser, i d’associacions, fundacions i entitats que sens dubte poden sumar per a fer més possible l’objectiu de la reinserció social .
Serveixi doncs aquest senzill pròleg per agrair personalment i en nom de tots els que treballem en els Serveis Penitenciaris de Catalunya a l’autora, Roser Algué, per la seva dedicació generosa i desinteressada en donar suport a un ciutadà anònim, així com a tots els que ens ajuden a fer més segura la nostra societat en comprometre’s en la valuosa tasca que suposa la reinserció social dels interns dels nostres centres penitenciaris.
Sens dubte, el que dona sentit a la nostra feina són les persones.
Moltes gràcies, Roser.
Amand Calderó i Montfort
Director general de Serveis Penitenciaris
Barcelona, 17 de novembre de 2017
