Читать книгу Jo et donaré ales - M. Roser Algué Vendrells - Страница 16

8

Esplugues de Ll. 26-11-96

Hola, Dani,

No et pregunto com estàs perquè t’he trobat una mica alicaído. I a sobre, jo fent brometes! Ja sé que no tens gaires motius per veure la vida de color de rosa, però pensa que l’esperança és l’última cosa que s’ha de perdre. M’alegra saber que el desànim és només exterior i que segueixes mantenint la força de voluntat per seguir tirant endavant. És bo ser conscient de les perspectives que un té a la vida, però no per auto compadir-se, sinó per lluitar i aferrar-se a qualsevol cosa que ens ajudi a veure i a fer més suportable el futur. Potser t’hauré de renyar com als nens! “L’últim cartutx”? ni parlar-ne, ara no pots enfonsar-te i com dius, tornar a perdre el tren… Pensa en tots els esforços que has fet per sortir d’una situació negativa i en el que has aconseguit. Si, ja sé que t’has trobat amb molta gent que t’ha fet la traveta, però segur que si busques la bondat de les persones, en trobaràs en moltes.

Aquests dies he vist dos programes a la tele que m’han fet pensar en allò que em vas dir, que quan sortissis t’agradaria viure a la muntanya. L’un era sobre la vida d’un home que vivia sol, en ple Pirineu i segons ell, era la persona més feliç del món, sense presses, sense enveges, sense necessitats supèrflues… I l’altre era un rodamón, que anava de muntanya en muntanya amb ala delta i caminant, convivint amb els pastors, dormint moltes vegades sota les estrelles…

La pregunta que et volia fer és: –Què és el que fa que una persona intel·ligent i sensible, es fiqui en un món de conseqüències tan negatives? És per no veure’s amb cor d’afrontar els problemes, per deixar-se portar pels altres, per falta d’ideals o de valors, per curiositat…? Si et sembla que pregunto massa no et vegis obligat a explicar-m’ho. Si ho faig és perquè m’agradaria entendre com comencen aquestes coses. A més aquest any, a l’escola, comencen una campanya de prevenció a la drogoaddicció, és clar que amb els petits no fem servir en cap moment la paraula droga, però si que intentem reafirmar la personalitat dels nens i nenes, fent que siguin capaços de defensar el seus punts de vista davant dels altres i no es deixin manipular. Per això em seria molt útil saber quines actituds infantils poden ser un senyal de possibles problemes. Una mica per allò de “eduqueu els infants i no caldrà castigar els homes”.Sóc conscient que no tot es deu poder detectar a l’escola i que també deu dependre de l’entorn on es vegin obligats a viure de grans.

Em preguntes com em va el fred… Doncs mira, m’he passat una setmana amb la veu feta pols. Et vaig dir que m’agradava molt la tardor, però hi ha una cosa que no m’agrada i és que cada any per aquest temps, la meva veu canvia de color com les fulles. Per cert, que ja he tornat a començar el programa de ràdio i menys mal que encara tenia la veu bé. Ara el faré cada tercer dimarts del mes i es diu “Amb ulls de poeta”. Li he posat aquest títol perquè penso que tots hauríem d’anar així per la vida. Si observem les persones, les coses, les situacions… Rebem molta informació que enriqueix la nostra sensibilitat i, de passada, en podrem encomanar als altres, que en aquest món tan materialista en el que vivim, bona falta li fa. I no em puc estar de dir aquella frase tan bonica que diu: –“Saber mirar, és saber estimar”.

Aquest mes he tingut per convidat un músic especialitzat en cançó sud-americana, que també forma part d’un grup d’havaneres i és qui em va musicar la meva. El desembre canviaré totalment d’estil. Ve una presentadora de TV· que canta cançons de bressol (nanas). Per ser Nadal serà un programa més entranyable.

Saps, l’altre dia, jugant amb els nens, vaig tenir un petit accident laboral i ara porto un dit de la mà esquerra enguixat. No me’l vaig trencar, em vaig arrencar els lligaments. Sort que és la mà esquerra que sinó…

T’estic buscant adreces, ja te les enviaré perquè no he tingut temps d’informar-me bé. L’altre dia però, vaig recordar que jo conec una senyora que té molta influència en una d’aquestes editorials petites i que últimament sembla que treballa bastant. Vaig parlar amb ella i em va dir que fessis un petit recull dels teus poemes, que tingués una mica de lligam, una coherència (com un petit llibre) i que me l’enviessis a mi. Jo li passaré a ella que intentarà fer el que pugui. És que si ho envia a l’editorial directament, em va dir ella, li seria més difícil seguir-li la pista”. Pensa que molta gent es paga de la seva butxaca els llibres que els editen. De totes maneres Dani, encara que jo pensi que és meravellós que persegueixis aquesta il·lusió (i aquí un poeta melodramàtic diria, com si es tractés d’un ocell fugisser) i crec que has de fer el possible per aconseguir-la, perquè el camí es fa caminant, també et diria que no t’obsessionis. Jo ja et vaig dir que el món de les editorials és molt tancat i de vegades és difícil obrir portes. I amb això no et vull desanimar, al contrari, però si vull evitar que t’enduguis algun desengany, si hi confies massa. Així, si tens sort, l’ alegria serà molt més gran. Per cert, que la senyora de la qual t’he parlat, participa en un programa de ràdio dedicat a la literatura en general, prosa i poesia. I per cert, recita força malament. Però és una persona entesa en la matèria, és professora d’universitat… Participa en un programa que potser podries sintonitzar. El fan el dissabte de 4 a 5 al 89.8 de la freqüència modulada. Tu t’atreviries a recitar o llegir els teus poemes? T’ho dic perquè hi hauria la possibilitat de que poguessis fer-ho per telèfon per aquesta emissora (no sé, però si això t’és possible). I parlant de telèfons, si necessites comunicar-te amb mi per alguna cosa o et ve de gust trucar-me, jo et dons el meu. És el 371 52 99. Jo no sé a quines hores podeu trucar, però per poder-me trobar a casa, la millor hora és de 8 a 8’30 del matí, pels voltants de les 2 (vaig a dinar a casa) i a la tarda, normalment a partir de la 7, 7’30.

De totes maneres, si no tinc cap entrebanc, penso venir a veure’t el dia 6 que és festa i m’anirà bé perquè no trobaré caravana de tornada. Espero que no t’enduguis un ensurt…

Bé Dani, me’n vaig a preparar la motxilla perquè demà anem d’excursió a Montserrat amb els nens i nenes, i suposo que tornaré feta pols, sobretot la veu. Però que hi farem, són coses de la feina.

Com sempre rep tot el meu afecte i una abraçada.

M. Roser

P.D.: T’envio una revista de poesia perquè et vagis il·lusionant. Si t’és útil te la puc aconseguir. He subratllat el nom de les persones que conec de la revista.