Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 10

[105.] Lo arribar en Barcelona un enbaxador de Portugal en aquex tems¹

Lo dia abans no sucseís lo enquantra dit de la montanya de Monjuïch, arribà en Barcelona, en lo moll, un vaxell gros y ben armat, lo qual aportave un enbaxador de Portugal,² de la siutat de Lisbona, per quant s’era alsat la major part del regne (ho casi tot) y avían coronat rey als 15 de dezembre 1640. Y lo que los ocasionà a fer tal cosa fou, com lo de Catalunya, que lo rey de Espanya los tenia tan cansats y vacsats per rahó de tans de drets nous y inposisions que los asolave; y, últimament, lo traure’n tanta de gent per soldats, que a penes y volían dexar gent. Y ara volían, los menistras del rey, traure’n vuyt mil òmens per la guerra de Catalunya, y com los portuguesos són gent que no volen ningun mal als catalans per a que los diuen germans, no u volgueren fer. Y tanbé, de altra part, enfadats de la arrogànsia castellana, mataren lo sacretari del virey³ y alborotà’s tota la terra quantra los castellans, y axecaren rey.⁴ Y lo rey que coronaren fou un tal don Juan,⁵ que era nét ho besnét de un rey de Portugal que lo rey de Espanya li avia conquistat lo regne, y ell agué de fugir y retirar-se ab altra part, y aprés, sos fills vingueren a poch a poch a tornar en dit regne, y estaven aposentat[s]; y deyen que era duch de Bargansa.

Y axí, ell anviave enbaxador assí en Barcelona, y aprés avia de anar al rey de Fransa y al papa, fent-los a saber lo que passave y donant-los notísia y raó del que passava, y lo que·ls avia ocasionat a fer tal cosa. Y aquex enbaxador era nebot del matex rey de Portugal, que axí lo anomenave ab les cartas de creyensa que anvià a la Diputasió.⁶ Y axí, de prompte donà la enbaxada a la Diputasió, y estigué molt poch en Barcelona, per a que prest se tornà a enbarcar y passar en lo llevant.⁷ Y lo dit enbaxador tenia poders y facultat de fer qualsevol conserts y capitulations en nosaltros, per a que ells tenían ganas de ajuntar-se ab nosaltros y que fósem tots uns, però estàvem ja emprendats y empenyats ab Fransa.

Y lo dit rey de Portugal, de prompte, en éser coronat rey, se ensenyorí de les fortaleses y axecà un camp de vint mil òmens contra lo rey de Espanya, lo qual estave ja a la ralla de Castella; y pretenia que se n’avían de entrar en Castella ab molta seguretat, per a que lo rey de Espanya no y tenia gent, que avia fet tot lo esfors que avia pogut per traure’n gent per a Catalunya. Y tanbé los ocasionà a fer-o, als portuguesos, lo veure que los catalans se eren rebetlats y li donaven quefer; y estaven segús que no tenia exèrsit en Castella, ni molta gent per a traure’n.

La siutat de Barcelona va oir dita enbaxada, y aprés despedí dos enbaxadós de así per a tornar la resposta al rey de Portugal, que foren dos cavallés: la u se deya Hiasinto Sala⁸ y l’altro Rafel Servera;⁹ y se n’anaren als 17 de fabrer 1641. La resposta que feyen no·s publicà.¹⁰ Y se n’anaren per la Fransa, y pasar a enbarcar-se a Bordeus¹¹ per no tocar en Castella.

1. Al MHE (vol. XXII, pp. 377-389) es reprodueixen els documents sobre aquest tema que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a la Biblioteca Nacional de París.

2. Es tracta del P. Ignacio Mascarenhas, SJ, emparentat amb la casa de Bragança. Efectivament arribà a Barcelona en un vaixell genovès el divendres 25 de gener de 1641, vigília de la batalla de Montjuïc. I «puesto que en toda ella fui testigo de vista», en fa una relació molt personal en la seva Relaçao do successo que teve na jornada que fez à Catalunha por ordem de S. M. el rey D. Joam ó IV nosso senhor; vegeu MHE, vol. XVI, pp. 138-156, i també M. A. Pérez Samper, Catalunya i Portugal el 1640, Barcelona, 1992, pp. 265-285.

3. El secretari de la virreina Margarida de Savoia era Miguel de Vasconcelos.

4. La importància política d’aquest fet és remarcada per M. A. Pérez Samper: «Precisament, un dels grans avantatges que Portugal tingué el 1640 davant Catalunya fou poder disposar de la figura de Joan de Bragança, portuguès, descendent de la dinastia d’Aviz, un candidat nacional, l’únic, per a ocupar el tron en lloc de Felip IV, símbol perfecte d’unitat i d’independència tant a l’interior com a l’exterior», Catalunya i Portugal..., op. cit., p. 247.

5. Joan IV de Portugal (1604-1656), fill del duc Teodosi de Bragança; fou rei de Portugal del 1640 al 1656.

6. Es tracta d’una carta credencial molt interessant per la relació que fa dels esdeveniments i els motius que els produïren, així com de l’autoritat que assisteix a qui es proclama rei de Portugal; es conserva a la BC, F. Bon. 89.

7. Marxà el diumenge 27 de gener, dos dies després de la seva arribada.

8. Jacint Sala, ciutadà honrat de Barcelona i baró de Granera, del braç reial.

9. Rafael Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, del braç reial.

10. Vegeu la Carta de los Conselleres de Barcelona al nuevo Rey de Portugal, amb data de 15 de febrer de 1641, i la Carta de los Diputados al nuevo Rey de Portugal, amb data de 17 de febrer de 1641, reproduïdes al MHE, vol. XXII, pp. 378-382.

11. Efectivament, l’ardiaca i canonge Diego Jover, en carta de 5 de març de 1641 adreçada des de Tolosa als Diputats del Principat de Catalunya, dóna la següent informació: «Al últim del passat, arribà en esta ciutat de Tolosa Jacinto Sala, embaxador anomenat per V. S. al Rey de Portugal: som nos molt alegrats ab sa vinguda: demà parteix pera Burdeus», MHE, vol. XXII, p. 414.