Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 7

[102.] De la vinguda dels castellans per lo Llobregat, y lo bon sucsés tingueren en Barselona y muntanya de Monjuïch¹

Abans de entrar en la vinguda dels castellans per Llobregat diré que, en aquex tems que los castellans estaven a Sant Sadorní, pensàvem que com volia pendre per Piera, que no tingués intent de anar a Munserrat y pendre l’or y plata que y ha en aquella santa cassa, que és cosa innumerable la riquesa que y ha; y axí, se donà orda en retirar-ho tot en Barselona. Y, a belles càrregas de collas de animals, ho aportaren tot en Barcelona y ho depositaren tot, ab inventari, a la segrastia de la Seu; axí tot l’or y plata de la segrastia, com totes les llànties de l’altar major y capelles; y aquí estigué guardat y fora de aquex parill. Y ho aportaren per la part de Monistrol y Terrasa, per no encontrar los enemichs per lo camí; que, com en aquella casa hi mànan mols castellans, duptaven de alguna trasió. [71r]

Tanpoch no se ha de passar en silensi la presa que féu la Diputasió, en aquex instant, dels béns del bisbe Duran, bisbe de Urgell; y era català, fill de un parayre de Esparaguera, que com era omo de baxa mà, tanbé caigué en la baxesa que caygué. Y fou que, com atràs està dit (en cartes 56), que lo duch de Cardona jurà per virey en lo punt fou mort lo compte de Santa Coloma, y en lo punt se n’anà a Perpinyà per adobar lo que los soldats del rey feien contra la vila; y axí lo dit bisbe Duran, que·s trobave assí en Barcelona, se n’anà tanbé a Perpinyà per acompanyar dit virey; y com lo duch de Cardona va morir a Perpinyà, lo bisbe se romangué allà ab los castellans y se girà molt a la part del rey, per a pujar a major títul. Y ell anave ab lo exèrsit dels castellans per tot Roselló; y anave predicant per les viles y llochs, dient que·s donasen al rey y que no fesen armes; y anave animant los soldats del rey, y que ho passasen tot a foch y a sanch si no·s donave[n]; y de aquex modo anà per tot Roselló. Y aprés, lo enbarcaren a Coplliure y lo passaren de aquesta altra part de Tortosa, ab lo marquès de Les Veles; y ell anave tanbé contaminant totes les viles y llochs: que·s donasen al rey; y sempre anave seguint lo exèrsit.²

Y per lo tant, la Diputasió li prengué tots los motbles que ell tenia, que·ls tenia ab una casa que tenia parada a Esparaguera —que era per a aposentar lo matex rey—, y se deya que ell hi volia aposentar lo marquès de Las Velas. Y abans que no vinguesen ab axò, la Diputasió ho féu treginar tot a Barcelona —que n’i agué mols carros—, y ho aportaren a la Diputasió. Y avie-y molta llibreria y moltísims quadros, grans y xichs, tots de Roma, ab unes riques guarnisions daurades, que com ell era estat auditor de Rota en Roma, tenia molta cosa bona de Roma; y moltísim cuir[a]m de Gènova; y moltes cadires de cuyro vermell de Mascòvia, ab sarrells de seda carmesina, y totes tatxonades de tatxes daurades; y moltes altres coses que valien moltísims ducats. Y a sos parens los arrastà en Barcelona, ab bones manlleutes,³ que no se’n puguesen anar ab ell, y moltes altres penes.

1. El text de gran part d’aquest capítol i del següent, exceptuant alguns paràgrafs, segueix el fullet castellà Breve y Verdadera Relación de la entrada del Marques de los Veles en Cataluña, y la Retirada de Su Exercito de Barcelona. Tambien se dá cuenta de todo lo contenido en el monte de Monjuyque, y llano de Valldonzella, Barcelona, S. i J. Matevat, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 2123).

2. Pau Duran, que s’instal·là a Tarragona, va morir a Arenys de la Noguera (Alta Ribagorça) el 1651. Sobre ell, vegeu Lluís Rourera, Pau Duran (1582-1651) i el capítol i el bisbat d’Urgell fins el Tractat dels Pirineus, Barcelona, 1987.

3. manlleutes: ‘fermances’.