Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 16

[111.] De com arribà en Barcelona lo mosur de Argençon

Als 25 de mars 1641 entrà lo mosur de Argenson¹ en Barselona, que lo rey de França lo enviava assí per a negossiar los pactes se avían de tractar entre lo Prinsipat y dit rey, donant-li tots los podès per a fer dit[s] tractes; y tanbé per estar assí per a superentendent y fer los negossis de dit rey, mentres lo rey trigaria a venir a jurar ho vindria virey. De modo que estave com a virey ho com a governador per a donar los avisos a dit rey y rebre sos despatx, per a que era omo molt enteligent per a tots negossi[s] —que era de son Consell de Estat—, y homo molt ben parlat y molt cortès.

Y abans de arribar ja escrigué lo dit rey als diputats algunes cartes donant-los-ne avís; de les quals posaré assí algunes còpias, traduïdes de fransès en cata[là], del tenor següent:²

Còpia de la primera carta

Carísims y bons amichs,

A bé que vòstron bon govern, després que us sou declarats contra lo rey de Espanya, nos ha fet conèxer, ab tot compliment, vostra afisió envers esta corona, ab tot, [78r] no podíam³ rebre un testimoni més considerable, ni que més nos obligàs, que aquex que desijau fer en la donatió de vostre estat y provínsia. Y veient que aquesta resolusió proseheix de vòstron propi moviment, com a inspirats solament de Déu —lo qual ordena com a Ell li plau dels estats soberans, regnes y coronas—, nos apar asertat sobmetre’ns a sas justes y santes disposisions de aceptar vostres ofertas. Y per so vos envio lo senyor de Argençon, conseller en nostres consells de Estat, per entendre les proposisions li voldreu fer aserca d’esta matèria, avent-li donat tot poder de tractar y convenir ab vosaltres, de manera que enterament nos remetem al que lo sobredit tractarà. Y restarem contens de manifestar-vos, per medi de aquesta lletra, que sabrem estimar, en lo grau que mereix, la affisió que·m manifestau per aver-me donat, de vostra bona voluntat ab tanta franquesa, esta ocasió; asegurant-vos que, en esta y en totas las ocasions se offeriran, rebreu sempre, de ma part, tota manera de efectes. Axí matex, vos diem que avem comès al dit senyor de Argenson lo càrrech de sobreintendent⁴ de la justísia, polisia y administratió de les pecúnies de nostres armadas, tant de terra com de mar, destinadas per a Catalunya, per a que tíngan la autoritat convenient y per tenir cuydado al que toca a la paga y subsistènsia de les tropas, y de tenir-las en tan bona desiplina que no puguen donar ninguna ocasió de quexas; a què no ajustarem⁵ altra cosa sinó sols pregar-vos doneu entera fe y creença a dit senyor de Argençon, considerant-lo, en tots negosis y ocurrènsias, com a persona de calitat, de esperiènsia y de mèrit singular, del qual tenim entera confiança. Y sobre açò, pregam a Déu que·ns⁶ tinga, carísims y bons amichs, en sa santa y digna gràtia.

Escrita en Sant German en Laye, a 19 de febrer 1641.

Louis

Lo sobreescrit de la carta deya:

Als nostres carísims y bons amichs los deputats del General de Catalunya

Segona carta

Carísims y bons amichs,

Lo desitx que tenim de acudir a tot ço que puríeu esperar de Nós per conservar los negosis de exas parts en lo bon estat en què estan, gràtias a Déu, per la cayguda y dany que los enemichs an rebut devant Barselona, nos ha fet pendre resolusió de enviar, per lo present, lo senyor de Argençon, conseller en nostros consells, per a asistir-vos segons la prudènsia y esperiènsia que ha guanyada en los negosis importans, en molts empleos en los quals nos ha servit fins ara. Ell vos informarà de nostres bones intensions envers vosaltres y dels órdens que avem donats, dels quals sentireu los efectes. Vosaltres nos aveu donat una particular seguretat de vostra afisió a esta corona per vostra lletra dels 22 del mes passat, per lo qual lo dit senyor de Argenson vos dirà nostre sentir. Remetentvos a ell, desijam que prengau entera creença a tot so que us dirà de nostra part y, prinsipalment, de nostra bona voluntat y afisió envers vosaltres. Pregant sobre asò a Déu que·ns tinga, carísims y bons amichs, en sa santa guarda.

Escrita en Fontenebleu, als 23 de febrer 1641.

Louis

Lo sobrescrit de la carta:

Als carísims y bons amichs los deputats del General de Catalunya

Tersera carta

Carísims y bons amichs,

Ja que lo senyor de Argençon, ab qui jo tinch molt particular confiança, vos aurà informats de mas intensions y del poderós socorro que tinch ordenat per la seguretat del Prinsipat de Catalunya, jo ajustaré encara al que us dirà, segona vegada, quanta satisfatió tinch dels bons [78v] y agradables serveys y socorros que donau al senyor de La Mota-Oudencour, que jo tinch enviat per governar mes armes en Catalunya. Tanbé he volgut avisar-vos de la protecsió que tinch donada a mon cosí, lo duch Carlos, contra la violènsia de Espanya, lo qual ha aportat a mon servey sis mil hòmens de peu y dos mil cavalls, y ha desfet un quartel dels enemichs pasant-se’n en França. Per a que tingau part de la alegria de aquest bon sucsés y que axò vos obligue tant més a presestir en la generosa resolusió que aveu presa en segundar la glòria de mes armes en totes les ocasions que poreu, a què asegurant-me que no fareu falta, jo prech a Déu, carísims y bons amichs, que·ns conserve en sa santa y digne guarda.

Escrita en Sant German en Laye, a 5 de mars 1641.

Louis

Lo sobrescrit de la carta:

Als carísims y bons amichs los deputats del General de Catalunya, en Barselona residint

Y tenint los senyós diputats notísia de la vinguda de dit senyor de Argenson y de la estima y confiança que lo rey cristianísim feya de sa persona, lo anaren a rrebre lo senyor deputat militar en companya de mols altros cavallés, axí catalans com fransesos. Y lo anaren a rebre ab cotxos, per a que no venia ab ostentatió sinó molt sensillament; y axí, lo posaren dins lo cotxo, donant-li lo millor lloch. Y lo aposentaren a la plasa⁷ de Sant·Ana, a casa dona Maria Tarré (que era casada ab don Juseph de Pau y Rocabertí, que és lo que avia traït Monjuï[c]h y se n’era passat al camp de l’enemich); y axí, lo dit senyor de Argenson estigué aposentat en dita casa, a ont se li donave part de totes les juntes y negossis; y se li tingué molt gran respecte, y ses obres y bons proseïm[en]s ho merexien, per a que era persona molt llana y molt humil, com se demostrà ab tot.

1. René Voyer d’Argenson (París, 1596 - Venècia, 1651), militar i polític francès que esdevingué un dels agents de confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat. Exercí un gran poder i s’ocupà de qüestions de justícia, espionatge, confiscacions i d’altres aspectes de la repressió. Pel setembre de 1643 fou destituït dels seus càrrecs acusat d’enriquir-se il·lícitament.

2. Les cartes, traduïdes, es van imprimir: Copia de tres cartas escritas per Sa Magestat Christianíssima Luis XIII, lo Just, als molt Illustres senyors Deputats del General de Catalunya. Traduidas de Frances en Catala, Barcelona, Pere Lacavalleria, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 6144).

3. podíam: al ms. «podian».

4. sobreintendent: al ms. «soberintendent».

5. ajustarem: al ms. «ajustaren».

6. que·ns: al ms. «quels»; corregim d’acord amb el sentit i amb les dues cartes següents.

7. plasa: abans «a», ratllat.