Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 13

[108.] De com entrà lo mosur de La Mota en Barselona

Tenint avís la siutat de Barcelona que lo mosur de La Mota¹ venia, per orde del rey de França, en Catalunya per a amenistrar les armes y éser general de son exèrsit en Catalunya, y venia ab molta gent de peu y de cavall, se tractà la entrada per a dimecres, als 20 de fabrer 1641.

Y axí, al després de dinar, la Siutat féu prevenir moltes companyes, asenyalant los puestos per allà a ont avia de pasar; y va entrar per lo Portal Nou. Y axí, a la tarda, a les tres ores, lo isqueren a rebre lo senyor diputat Francesc de Tamarit, diputat militar —y lo eclesiàstich no y era, per quant estave dolent, y lo diputat reyal era en Lleyda—; y axí hisqueren los oïdós que s’i trobaven, y tanbé hisqué lo governador de les armes de Barcelona, don Miquel Torroella,² de l’àbit de Sant Juan, ab molta cavalleria de Barcelona, que alesores comensaven a demostrar-se. Y hisqueren ab trompetes y les mases dels diputats, y moltísim concurs de gent que y avia; y anaren a rèbrer-lo fins passada la Creu de Sant Fransischo.³ Entre la Creu y lo molí d’en Carbonell se encontraren. Y ell venia ab dues trompetes devant y ab alguna vintena de mosurs de compte, molt ben posats, y alguns alecaios y criats; de modo que venia molt a la ligera. Y com se encontraren, tots baxaren de cavall y se feren grans cortesies y acatamens; y aprés tornaren a pujar a cavall. Era lo mosur de La Mota un omo molt prim y gran y molt polit, ab una bella caballera rossa com un fil de or; vestit ab sa usansa, no molt costós lo vestit, per ser presona tan prensipal.

Y axí, tornant a la entrada, quant foren tornats a pujar a cavall, lo diputat militar se’l posà a mà dreta, anant devant les trompetes y mols cavallés; y aprés venia ell ab lo diputat, aportant sempre lo sombrero a la mà, fen mols acatamens a totom. Y pertot allà a ont passave era tot companyes de les comfraries, sempre tirant. Y entrà per lo Portal Nou y per devant Sant Culgat y capella d’en Marcús, y per lo carrer de Moncada y Born, y per los Canvis y carrer Ample, y devan Casa la Siutat y la Seu y plasa Nova. Y anà a posar a la plasa de Sant·Ana, a casa de don Pedro Reguer,⁴ a ont fou ben aposentat y ben agasajat, comforme los paramens té aquella casa; fent-li posar la Siutat una companya de guarda tots los dies, a bé que ell aprés no u volgué; que no volgué que los ofisials se destorbasen que no fos més manester. Y axí, allí tingué moltes vesites dels consellés y diputats y cavallés de Barselona. Y axí matex, ell anà moltes vegades a la Diputasió y Casa la Siutat; y era un bon catòlich, vesitant molt les iglésies. Y axí estave ab molt contento de totom. [77r]

1. Philippe de La Mothe-Houdancourt (1605-1657) va ser nomenat, el gener de 1641, cap de l’exèrcit francès que operava a Catalunya. El 20 de febrer va arribar a Barcelona. La Mothe, mariscal de França, tenia una llarga experiència a Lorena, els Països Baixos, Alemanya, Borgonya i Itàlia.

2. Miquel Torrelles i Sentmenat, frare santjoanista i governador de les armes de Barcelona, del braç eclesiàstic.

3. Creu de Sant Fransischo: l’antiga creu del coll de la Celada (s. XIV), «fora del Portal Nou deçà lo molí d’en Carbonell», en el camí d’Horta, en ser reconstruïda al s. XVI fou anomenada creu de Sant Francesc (Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història, 3 vols., Barcelona, 1972-1975, vol. I, pp. 613-616).

4. Pere Reguer i de Ferrer, senyor de Vilagrasa.