Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 17
Оглавление[112.] Les festes se feren en Barcelona per la exepsió1 del comptat lo rey de França2
Esent-se conferits y ajuntats los diputats y consellés ab lo dit mosur de Argençon, y avent vist los podès que aportave, tractaren dels negossis del rey crestianísim, ab los pactes avia de aseptar lo comptat de Catalunya; y esent-se concordats y closos dits pactes,3 que fou lo Dimars Sant al vespre, y per ser Semana Santa y de Passió, dexaren les festes per a les festes de Pasqua. Mes, ab tot, lo endamà de matí —que fou lo Dimecres Sant—, a la punta del dia, tiraren tota la artilleria dels baluarts en bala, fent salva reyal; y a mitxdia feyen lo matex, y a toch de oratió tanbé, per demostratió de la alegria, dexant lo demés per a les festes de Pasqua. Y arribats que foren a les festes de Pasqua, feren crides abans, que totom fes alimàries en regosijo de la exepsió del comptat de Catalunya, lo qual avia aseptat lo crestianísim rey de França, Luís tretze. Y axí, totes les tres festes de Pasqua tirà la artilleria, y als vespres totom féu alimàries ab moltes envensions y molta llanterna y grasolets; y, sobretot, aportave aventatje la casa de don Pedro Regué, de la plasa de Sant·Ana, que és allà a ont posave lo mosur de La Mota, governador de les armes del rey de França en aquest Prinsipat. Y, de altra part, totom ho féu tan bé que no·s pot dir més, y ab tanta quietut totes les nits que ja parexien unes carnestoltes, que totom demostrave tenir molta alegria; a bé que molts n’i avia que feyen alimàries com a forsosos perquè eren casi declarats al rey de Castella, sinó que u feyen perquè no·s mogués un avalot quantra d’ells, com o agueren fet. [79r]
Estant en lo mitx de aquestes festes, se reberen dues cartes de l’arcabisbe de Bordeus,4 general de la armada naval del crestianísim rey de França. En la una donave avís de sa entrada, ab la armada, en la mar de Catalunya; y en l’altra, del bon sucsés tingué en lo punt fou entrat. Y són del tenor següent:
Còpia de una carta escrita per lo exelentísim senyor arquebisbe de Bordeus, general de la armada naval del crestianísim rey de França, senyor nostre, als molt ilustres senyós deputats del General de Catalunya, donant-los avís de la entrada en Catalunya y arribat en lo port de Cadaqués
La impasiènsia de asegurar-los lo cuydado que lo rey pren de la conservasió, y lo desitx que tinch de servir-los, me ha obligat de partir de França, tan prest que lo tems me ha donat lloch, ab una partida de la armada naval de sa magestat entretant que la demés se apresta per a venir-se a juntar ab mi. Jo só arribat esta nit en aquest port de Cadaqués, ab vaxells y galeres prou forts per abatre nostros enemichs en qualsevol lloch que sien. Envio aquest cavaller per a avisar-los-ne y saber de Vostres Senyories en què desí[j]a[n] que esta armada servesca, y protestar-lo[s] que, com los intens de sa magestat estan enterament a asistir y conservar-los, ningú no podia ser empleat que tingués més passió y affisió en servir-los que jo, que só humillísim y afisionadísim servidor de Vostres Senyories.
Mons senyors
Sourdis, arcabisbe de Bordeus
De la Capitana, estant en lo port de Quedaqués, a 27 de mars 1641
Mos senyors de la Deputasió
Còpia de una carta escrita per lo exelentísim senyor arquebisbe de Bordeus, general de la armada naval del crestianísim rey de França, senyor nostre, als molt ilustres senyors deputats del General de Catalunya, donant-los avís de la victòria tinguda en los ports de Rosas y Portvendres,5 del tenor següent:
Al punt que tinguí manament del rey de venir ab sa armada naval en estas costas, tinguí tal passió de executar-la y de venir a servir-los que no entench aver perdut un momento; de manera que, aprés de aver-los avisats de ma vinguda, junt ab la armada, en aquest port de Cedaqués per a saber lo que deurían fer, entretant me só informat en què poríam enplear-nos; y avent sabut aïr que y avia sinch vexells dins la badia6 de Rosas, y que y avia dues galeres y una pollaca7 a Portvendres que venían al socorro de les plases de aquest país, posí’m tota la nit a la mar perquè no m’escapasen. Y en efecte, avent enviat sis galeres y sis vaxells a Roses per a envestir los vaxells, y a Portvendre[s] quatre galeres y dos vexells a les dos galeres que y estaven, las an atacades, envestides, y se són posats fins baix los canons dels forts dels enemichs; y nos an aportats los sinch vexells, que són de quaranta peses de canó cada hu, que avían carregat en Calis8 quinze mil càrregas de blat, y las dos galeres y la pollacha, entre les quals se troba la Capitana de Grimaldi, tot destinat al socorro de les plases de Catalunya; per allí judicaran molt bé, mos senyors, la nesesitat en què estaran dites plaçes y lo mal estat en què poden estar. Jo los envio lo estandart de aquesta Capitana, assegurant-los-me que lo rey tindrà a bé que conserven los senyals dels aventatjas9 que, baix sa protecsió, an tingut sobre los enemichs, tant per mar com per terra. Entretant, treballaré de ma part, y exorto fer de sa part, per a tenir avisos dels enemichs, dels quals espero, ab la ajuda de Nostro Senyor, que·ls ne donarem ben prest compte, si podem abordar-los. Se ha pres, sobre les dos galeres, un mestre de camp, quatre capitans de infanteria napolitans, un sargento major, un ajudant y sinch alferis. Lo gentilom que·ls envio per donar-los aquest avís los ne dirà les particularitats. [79v]
Lo peu de la carta:
Humil afisionat servidor de Vostres Senyories, Sourdis, arquebisbe de Bordeus
Mos senyós
Cadaqués, a 29 de mars 164110
En lo mitx de les regosijadas festes que·s feyen, y festes de Pasqua y festes de la acsepsió del comptat lo rey de França, vingueren molt bé aquestes noves de aquestes victòries per a acabar-se les festes ab cumpliment y per a donar més ànimo y valor a la gent; y axí, les festes se acabaren ab molta de alegria y sosego. Déu nos ho vulla conservar mols anys, com tots ho desijam.
1. exepsió: llegiu «accepció», ‘acceptació’.
2. la exepsió ... de França: al MNA es parla de «la acceptacio feta per lo Christianissim Rey de França de la donatio desta Provincia de Cathalunya» (vol. XII, p. 614).
3. Els pactes foren signats per Lluís XIII a Péronne el 19 de setembre de 1641; són reproduïts íntegrament a J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 648-652. En dóna una breu relació Feliu de la Penya, Anales de Cataluña..., op. cit., vol. III, p. 292.
4. Enric de Sourdis, arquebisbe de Bordeus i almirall de l’armada francesa.
5. Carta impresa (Barcelona, Jaume Matevat, 1641; consultat exemplar de la BC, F. Bon. 7617).
6. badia: al ms. «abadia»; corregim d’acord amb el sentit.
7. pollaca: «pollacra».
8. Calis: «Cadis».
9. aventatjas: al ms. «aventatjats»; corregim d’acord amb el fullet («avantatjes») i amb el sentit.
10. Aquí s’acaba la carta impresa que segueix Parets.