Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 9

[104.] De la retirada que féu lo exèrsit enemich

Avent patit lo exèrsit enemich la darrota dita alt a Monjuïch, lo endamà, que fou diumenja, que comptàvem als 27 de janer 1641, la cavalleria dels castellans, enemichs nostros, féu frenta tot lo dia per la Creu Cuberta y Sans, anant batent l’astrada pertot allí. Y aquell dia matex feren retirar lo carruatje y bagatje y infanteria de peu, anant marxant devés Martorell. Y los nostros, pensant que tornarían aquell dia a Monjuïch, no hisqueren a la campanya; que no pensaven que·s retirasen tan infamament, sinó que tornarían altra vegada a Monjuïch. Y veient que se anaven retirant, que no feyen compte de tornar, lo endamà, que era lo dilluns, hisqué la nostra cavalleria y molta gent de peu per anar-los a la saga y veure lo designe de l’enemich. Y arribaren fins a Sant Faliu y fins vora del riu, però lo enemich ja passave a Martorell; y los nostros, com no aportaven mols carruatjes ni pertrets de guerra, tornaren lo matex dia. Y lo endamà, y per lo camí, trobaren mols castellans morts dels que avían nafrats a Monjuïch que, per lo mal recapte que avían tingut y no poder-se ben curar, restaven per lo camí, que no pudían seguir y se morien; que com se retiraren ab tanta presa y tan acovardats que estàvan, no donaren gaira recapte als malals, y axí ne trobaren molts per lo camí. Y moltes armes que dexaven, que com agueren sentiment que la nostra gent los seguí, se donaren molta pressa en arribar a Martorell, que tenían por que los nostros no aguessen voltat y no·ls aguessen romput lo pas del congost de Martorell, lo qual fóra estada una cosa molt asertada de aver-o fet; que sinquanta òmens ho podían fer, perquè ells no y dexaven guarnisió, per allà a ont passaven, sinó que se n’entraven molt confiats, como Pedro por su casa, pensant que les trasions y los traïdós que tenían en Barcelona los avían de valer, com feren en Terragona y altres parts; però com veren que en Barcelona los feren cara y los feren resistènsia y no·ls anà bé, se retiraren tant com pugueren, y tan infamament com may se sia retirat ningun exèrsit.

Però lo dany que feren per les viles y llochs a ont passaren, al retirarse, no és de creure. Primerament, cremaren totes les palles que trobaren, sens dexar-n’i gens. Y de cases, sense lo que y robaren —tot lo que y trobaren—, cremaven tot lo que no se’n podían aportar, cremant portes, finestres, y moltísimes cases per lo camí. Entraven per los sallés, prenien lo vi que volien, y lo demés, afonsaven totes les bótes, que los sallés nadaven de vi. Y de gent que trobaven, que eren romasos als llochs y altros que y eren tornats, ne mataren molts. Últimament, feren tot lo dany que·s pot imaginar y tot lo que lo tems los donà lloch; perquè ells passaren molt de passo, que no·s detingueren en ninguna vila fins arribar al Camp de Terragona, tenint temor que los nostros no·ls seguisen y que altros no·ls llevasen la retirada, y no·ls encloguesen en lo mitx. Y axí arribaren molt prest en Terragona, a ont ells tenían ses fortificasions y eren senyós de aquella campanya, salvo lo dany que·ls feia don Juseph Margarit ab los almogaves y altres gents que estave ajuntada per allí, que de contínua los feyen desminuir lo exèrsit. [75v]