Читать книгу Crònica Volum II - Miquel Parets - Страница 20

[115.] De com lo conseller se n’anà tanbé al Camp

Esent-se’n anat lo mosur de La Mota, general de aquest camp, per a formar los esquadrons y posar-se en campanya, lo conseller ters se donà pressa en enllestir-se, perquè ell estave asignat per anar —que ja era anat ab lo mosur de Espenan, ab lo pendó de Santa Eulària, com atràs està dit—, que lo en cap y segon tenían enpediment y no eren gent de guerra; y era misser Francesc Rosell.¹ [80r]

Y se asenyalà diada per anar-se’n lo disapte pasat Pasqua, y se n’anà a la tarda. Y se n’aportà do-sens mosquetés, brava gent que la Siutat avia feta per a dit effecte. Y se n’anà ab la companya de don Juseph de Pinós² y la de don Juseph d’Ardena,³ dues companyes de cavalls pagades de la Siutat que avían reaxit molt bé; y lo d’Ardena aportave la de vanguàrdia, com a general que l’avían fet de les companyes de cavall catalanes; y lo de Pinós aportave la retraguarda, tot famosa gent. Y lo conseller anave al mitx d’ells, ab molts cavallés catalans que se n’anaven ab ell, en sa companya, que en son sou anaven a servir al Camp; y se n’aportaven dos famosos canons de batre y moltes altres monesions y provisions per negossi de la guerra; y se n’anaven a Monblanch, a ont se avia de formar lo camp y de replegar-se tota la nostra gent. Y per assí, de contínua estaven pasant tropas de fransesos, de peu y de cavall.

1. En realitat, el conseller terç era Pere Joan Rossell, fill del metge Joan Francesc Rossell.

2. Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa, senyor de Santa Maria de Barberà.

3. Josep d’Ardena i Sabastida, natural de Darnius (Alt Empordà).