Читать книгу Orígens - Saša Stanišić - Страница 8

L’àvia havia vist una nena al carrer. La va cridar des del balcó, no havia de tenir por, l’aniria a buscar. No et moguis!

L’àvia baixa tres pisos només amb les mitges i triga i triga, el genoll, el pulmó, el maluc, i quan és a baix, on hi havia hagut la nena, ja no hi ha cap nena. La crida, crida la nena.

Els cotxes frenen, esquiven la meva àvia que només porta unes mitges negres primes, que és al carrer que una vegada portava el nom de Josip Broz «Tito» i que avui repeteix el nom de la nena desapareguda com si fos un eco, Kristina!, crida la meva àvia, crida el seu propi nom: Kristina!

És 7 de març de 2018 a Višegrad, Bòsnia i Hercegovina. L’àvia té alhora vuitanta-set anys i onze anys.