Читать книгу Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII) - AA.VV - Страница 11

ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos, Valencia, 1897.

ARNALL I JUAN M. J.: «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. I: Antroponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 18 (1984), pp. 25-33.

— «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponimia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 19 (1985), pp. 9-12.

— «La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d’un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 19 (1986), pp. 203-224.

BACH RIU, A.: «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 30 (1988), pp. 61-66.

BAIXAULI JUAN, I. A.: «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 183-199.

BARCELÓ I CRESPÍ, M.: «El “Capbreu”: font per a l’anàlisi d’una comunitat urbana», Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242.

BENITO I MONCLÚS, P.: «Hoc est breve… L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 3-27.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª M.: «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827].

CASTELLVELL DÍEZ, V.: «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 27 (1981), pp. 19-30.

CASTILLO SAÍNZ, J.: «Asistencia, matrimonio e inserción social: “La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar”», Saitabi, XLIII (1993), pp. 135-146.

COLL FONT, M. C.: «El capbreu de Vilafranca del 1416: l’urbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània penedesenca, 15 (1991), pp. 295-310.

CORBÍN FERRER, M.ª P.: La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados, València, 1980.

CRUSELLES GÓMEZ, E.: Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lleida, 2001.

ESCOLANO, G.: Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, 3 vol., Valencia, 1610-1611.

EUBEL, C.: Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. I, Monasterii, 1913.

FELIU I MONTFORT, G.: «L’estudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. L’exemple del Palau d’Anglesola», en I Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978, València, 1983, pp. 213-228.

FORRELLAD, M. L. i M. MIRÓ: «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista d’Història, 21 (tardor, 1997), pp. 9-26.

GARCÍA MARSILLA, J. V.: Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal, València, 2002.

GARCÍA-MENACHO OSSET, A. i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ.: «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València, 2009-10. Catálogo, Valencia, 2009, núm. 139, pp. 478-479.

— Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016.

GARCÍA SANZ, A.: «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), núm. 4, pp. 281-310.

GUASCH DALMAU, D.: Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984.

HINOJOSA MONTALVO, J.: Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, València, 2014.

MARQUÉS, J.: «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària, 5 (1985), pp. 27-52.

MARTÍNEZ RODA, F.: Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003.

MIRANDA MENACHO, V.-C.: «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003) pp. 171-190.

MORAN OCERINJAUREGUI, J.: El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic, Barcelona, 1984.

MUSET I PONS, A.: «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32.

OLMOS CANALDA, E.: Los prelados valentinos, Valencia, 1949.

ORTEGA, P.: «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 105-131.

PALET PLAZA, T. i M. ROMERO TALLAFIGO: Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987.

PÉREZ I POZA, R.: «Sante Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157.

PONS ALÓS, V.: «Ramón Despont, o.p., obispo de Valencia (1291-1312)», Escritos del Vedat, 41 (2011), pp. 225-278.

RAMÓN MARQUÉS, N.: La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458), València, 2007.

RASICO, Ph. D.: «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378.

— «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, 1995, vol. 2, pp. 183-198.

— «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75.

RIU I RIU, M.: «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128.

RUBIO VELA, A.: «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista d’Història Medieval, 1 (1990) pp. 111-153.

SÁNCHEZ CLIMENT, X.: Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006.

SENDRA BELTRÁN, P.: «El capbreu d’Elisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193.

SOLDEVILA, X.: «Els capbreus senyorials, font per a l’estudi toponímic. Torroella de Montgrí (1321-1339)», en Actes del XVIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (Girona 22-23 octubre 1993), Barcelona, 1995, pp. 296-300.

TEIXIDÓ PALAU, R.: «Els Masos de la parroquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39.

VILLALBA DÁVALOS, A.: La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, Valencia, 1964.

VINYOLES I VIDAL, T. M.: «Ajudes a donzelles pobres a maridar», en M. Riu (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, I, Barcelona, 1980, pp. 295-362.