Читать книгу Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII) - AA.VV - Страница 9

El Capbreu es conserva en l’Arxiu de la Catedral de València, en el fons Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45, olim 318.

És un llibre dels segles XIV-XVII, de forma major (400 × 280 mm) [395 × 275 mm], format per 14 + 482 folis. La matèria és vitel·la majoritàriament i té alguns quaderns de pergamí de cabrit. Està escrit en valencià, amb alguns textos en llatí i uns pocs en castellà.

El seu estat de conservació és molt bo, encara que amb alguns deterioraments com són petits forats a causa de nucs de la mateixa matèria escriptòria en els folis 68, 84, 113, 115, 116, 118, 128, 138, 162, 199, 219, 221, 248, 249, 253, 283 i 316; tallada la punta dreta del foli en els folis 106, 127, 128, 132, 180, 193 i 217; pedaç fet amb una tira de paper cosida al pergamí en els folis 172, 194, 216, 257, 295, 304, 347, 460 i 463; cantó superior tallat en el foli 230; esquinç en la part inferior del foli 271; tall en forma de corba en la part inferior del foli 288 i un petit trencat en els folis 92, 294 i 365.

Consta de 45 quaderns més dos fulls de guarda al principi —la primera serveix de contracoberta— i una al final en paper verjurat sense filigrana. La composició dels quaderns és diversa, així són bifolis (3, 4), terns (5, 8), cuaternions (7,⁴⁸ 18), quinterns (12, 14, 16), sisterns (1, 2,⁴⁹ 6, 9, 10, 11, 20-45) i septenions (13, 15, 17, 19). Es compleix la regla de Gregory, amb alguna excepció, és a dir, en els quaderns les pàgines enfrontades presenten la mateixa cara del pergamí, una cara de pèl s’oposa a una altra cara de pèl i una cara de carn a una altra cara de carn.

El text es presenta a línia tirada i el foli està pautat a tinta per a l’escriptura i per a limitar els marges. Conté unes 29 línies per foli amb un interlineat de 10 mm; la caixa d’escriptura presenta unes mesures de 285 × 143 mm (37 mm el marge superior, 95 mm el marge inferior segons els casos, 35 mm el marge esquerre i 75 mm el dret).

La foliació és doble i està situada en l’angle superior dret en el recte del full: una antiga en números romans de color roig en què no s’observa la norma aritmètica per la qual els signes I, X, C no podien repetir-se més de tres vegades, que comprén des de l’1 fins al 482; i una altra posterior en xifres àrabs feta en el segle XVI, tal vegada quan es va enquadernar novament el llibre, situada al costat esquerre o dret de l’anterior, des del foli 13 fins al 468. Poden apreciar-se restes dels folis 4 al 12 tallats a l’enquadernar-se. Estan en blanc els folis 19r-21v, 31v-35v, 36v-38v, 55r-v, 171r-172v, 188r-194v, 242r-v, 247r-257v, 280r-295v, 301r-304v, 363r-366v, 375r-438v, 442r-447v, 454r-460v, 463r-v, 467r-471v, 474r-v, i 482r-v.

L’enquadernació, sense decoració, no és l’original, aquesta va ser renovada a mitjan segle XVI.⁵⁰ És de fusta amb coberta plena de badana fina de color fosc amb taques i un poc deteriorada en la part superior, amb quatre nervis en el llom, costura en cadeneta formada per una filera de nucs que s’han cosit als quaderns en el cap i peu. Els nervis no entren en la tapa, es tallen a l’altura de la pestanya quedant l’enquadernació subjecta per les guardes i les peces de reforç. Queden quatre restes corresponents a dues cintes de cuiro clavat en les tapes amb set tatxes per a poder tancar i lligar el llibre.

L’escriptura és gòtica textual en el setè quadern corresponent a la fi del segle XIV, gòtica redona amb traços d’humanística i humanística cursiva en la resta del manuscrit. Quatre tintes: blava i roja per als encapçalaments i inicials filigranades, majúscules gòtiques arredonides procedents de l’alfabet uncial, negra per a les lletres ia manifest o només les lletres ia de la paraula Sia en els folis que segueixen als de l’inici de cada festivitat, la resta en color sépia i els afegits posteriors en tinta sépia més o menys clara i negra.

Té inicials de grans mides amb adorns alternant en roig i blau fetes després de la còpia del Capbreu, ja que els filets es fiquen per l’escriptura del text. Les parts escrites en gòtica textual porten un petit traç vertical roig en l’interior d’algunes lletres.

Els dos primers quaderns contenen un índex alfabètic o abecedari on s’arrepleguen els noms dels censataris i al costat remeten al foli on es troben assentats. És un curiós doble índex en què estan agrupats els noms en 19 lletres majúscules corresponents a l’escriptura gòtica redona de mòdul gran (A, B, C, D, E, F, G, I, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, X), situades en el marge superior dret del recte en tres folis, per a la A i la B, i en dos folis, per a la resta de lletres, totes en color blau sobre filigrana roja. Cada lletra porta disposada en cada foli recte i vers en dos columnes (de tres lletres, excepte la darrera que és de dues lletres, només per als folis de la A i la B, i de cinc lletres per a la resta de l’alfabet) 20 lletres també majúscules gòtiques redones (ací inclouen la I) iniciant la A en color blau sobre filigrana roja (en els folis corresponents a la A, B i C) i en color roig sobre filigrana blava en la resta de l’alfabet, alternant els colors, amb una equivocació en el primer foli de la C en què es repeteix el color blau en les lletres E i F, que a l’organitzar a partir d’aquest foli els noms en dos columnes de cinc lletres queden en paral·lel les lletres del mateix color de cada columna i alternen els colors en la mateixa columna. A partir del foli amb la lletra D, la inicial A serà roja sobre filigrana blava i les successives lletres se n’aniran alternant en els seus colors.

Al peu de cada lletra en columna escriuen en humanística cursiva el nom de la persona, el seu cognom i el foli on es troba el cens. La inicial del nom correspon amb la majúscula que està en el marge superior dret del foli i la inicial del cognom amb la lletra de la columna.⁵¹ El copista que va preparar els índexs va escriure una petita lletra minúscula d’avís en l’espai en blanc destinada a guiar el treball posterior de l’il·luminador que la dibuixaria en majúscula i que pot veure’s en l’interior de les mateixes. En alguns casos s’aprofita eixa majúscula per a iniciar el nom de la persona censatari⁵² i en eixe cas el nom està a la mateixa altura que la lletra i els noms que li segueixen estan en columna; en les altres lletres els noms estan en columna sota la lletra. Alguns noms porten una petita creu al marge esquerre que podria deure’s a algun recompte o alguna cosa semblant. En total, en la part d’índexs hi ha 419 majúscules que es van deixar preparades per a anar afegint els noms. L’índex es va realitzar després de copiar tots els censos⁵³ i amb el temps se li van anar afegint més noms, per mans posteriors, a mesura que també al peu de cada registre de censos el notari anotava la persona a qui corresponia pagar el dit cens per haver-se traspassat la propietat, que en alguns casos arriba fins 1651, per la qual cosa podem dir que aquest Capbreu va estar en ús quasi dos segles, fins que a mitjan segle XVII se’n va confeccionar un altre a partir d’aquest, ja que apareixen notes al marge que així ho indiquen.⁵⁴

Cada part del text comença amb una inicial filigranada pintada en blau, com la lletra H (Hoc est, f. 13r), la Q (Quoniam, f. 15r), la E (En nom, f. 22r, Encara, f. 22v, 23r, 23v, E per, f. 24r), la F (Frater, f. 24v), la R (Raimundus, f. 26r), la L (L’honorable, f. 27r, 27v) i la A (A dotze, f. 36r, Arnaldus, f. 25r) o en roig, com la lletra N (Noverint, f. 18r, 26v), la P (Primerament, f. 22v), la E (Enadim, f. 23r, Encara, f. 23r, 23v), la R (Rodericus, f. 24r), la A (Ab carta, f. 27r, Appar, f. 27v) i la L (L’Almoyna, f. 36r), sobre fons filigranat en color contrari. Apareixen dos inicials embotides sobre fons filigranat en roig i blau corresponents a la lletra L (L’honorable, f. 27r) i A (A dotze, f. 36r). En aquesta part hi ha 32 inicials pintades.

La rúbrica, que ocupa nou línies (f. 22r), està escrita en lletra formada de la fi del segle XIV i correspon a la part més antiga del Capbreu que tracta de la fundació de la Confraria. A sota hi ha la miniatura historiada que ocupa un sagnat de 13 línies i que descrivim més avant.

La part relativa a les festes litúrgiques dedicades al Senyor (Pasqua de Resurrecció i Nadal), a l’Esperit Sant (Pasqua de Quinquagèsima o 50 dies després de la Pasqua), a la Mare de Déu (Santa Maria d’agost, Santa Maria de febrer i Santa Maria de març) o als sants (sant Joan de juny, sant Miquel, Tots Sants, sant Andreu i sant Vicent Màrtir) i a Carnestoltes (festa que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, amb data variable entre febrer i març segons l’any) en les quals es pagaven els censos, està sempre copiada en el recte del foli. Com la il·luminació del llibre i l’escriptura del títol de cada part ha sigut posterior a l’escriptura del Capbreu, el títol, sempre en escriptura gòtica textual però de mòdul gran i en roig, està a un costat i a l’altre de la data que encapçala el cens, entre dos línies a tinta a manera de pauta.

El text d’aquestes parts comença amb una gran inicial embotida corresponent a la lletra S (Sia), la part grossa del qual està dividida a l’ample per una línia escotada, en dos mitats, pintades cada una d’un color diferent, blau i roig. La lletra està sobre un fons filigranat que va alternant en roig i blau. Té una sagnia de vuit línies. La còpia de cada cens comença també amb la lletra S (Sia), que és una inicial filigranada en roig i blau decorada per una xarxa densa i regular de filigranes executades a tinta negra, que té una sagnia de tres línies. Els traços en la part exterior de la lletra són espirals que s’allarguen de manera exagerada en fins tentacles. La part interior de la lletra són petits cercles alineats tancats al seu torn en altres cercles més grans. Hi ha 13 inicials embotides que indiquen cada festa i 251 de l’inici de cada cens. En total hi ha en el Capbreu 715 inicials.

Des del punt de vista de la il·luminació el més destacat del Capbreu és l’única i magnífica miniatura historiada, perfectament conservada, no així el text escrit que l’acompanya, la tinta del qual està molt desgastada a causa de l’expectació i curiositat que ha despertat esta pàgina en els diferents llocs pels quals ha anat passant el llibre.

La miniatura, de mitja caixa, que correspon a la inicial C de Com, ocupa una sagnia de 13 línies. Damunt d’ella les 9 línies de la rúbrica traçades en gòtica textual donen començament en el foli 22r a la fundació de la Confraria i, com hem comentat anteriorment, corresponen a un capbreu de 1399.

Gràcies al coneixement del contingut del text, i sabent la relació que existeix en tot còdex entre la miniatura i allò que s’ha escrit en el mateix foli en què ambdós conviuen, el tema de la miniatura simbolitza l’acte solemne de dotar una donzella amb el cot i mantell vermell, o siga, l’entrega a l’agraciada de l’aixovar personal amb què l’obsequiava la Confraria, integrat, molt especialment, per el cot o vestit i el caputxó o mantell. La referida donzella es troba en actitud orant, i està vestida ja amb el cot. També és de color roig el caputxó que va a col·locar-li un dels dos barons que figuren junt amb la promesa, i que representen, segurament, un patró i el sastre, perquè exercia, com és lògic, un paper tan important el confeccionador de l’aixovar, que primitivament era qui, amb el síndic de la Confraria, acompanyava l’agraciada en la cerimònia d’atorgament de dot i missa de casament. Els gestos i les expressions dels rostres ens ajuden a comprendre aquest moment i estan carregats de realisme. L’escena té eixe caràcter quotidià de la pintura medieval del gòtic internacional, preocupada per representar l’anecdòtic.

La caplletra té brots blaus rematats en rosa siena que forma la lletra C amb les típiques fulles de card en els seus extrems. Apareix sobre un fons daurat amb les vores lobulades rematades per perles. En el seu interior quatre figures, dos de cos sencer, el patró i el sastre, encara que no se’ls veuen els peus, dempeus sobre un sòl de rombes blancs i negres, una xica agenollada amb les mans juntes en actitud orant i una quarta que correspon a un cap d’àngel que aguaita des del cel. Pareixen enganxades sobre un fons enreixat format per petits quadrats amb una creu en aspa daurada al seu interior. Els personatges estan en tres plans distints, mantenen una postura hieràtica en posició de tres quarts i l’escena, que transcorre en una estança tancada, no té tridimensionalitat.

El patró, situat dempeus a l’esquerra i dirigint la seua mirada cap al caputxó, mostra en el seu rostre mig somrient la barba partida, el front obert i el cap descobert en què s’aprecia una calvície avançada. Va abillat fins als peus amb una gonella groga i capa curta amb caputxó del mateix color, botonada al pit i folrada de pell blanca, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyida a la cintura en la part dreta una espasa enfundada en una beina de color rosa. Els plecs del vestit són unes línies verticals i algunes corbes per a marcar els braços estesos subjectant el mantell rectangular roig de llana que li entrega el sastre.

El sastre, situat dempeus a la dreta, en un nivell un poc inferior al del patró i dirigint la seua mirada cap a ell, vist gonella blau fosc fins als peus i capa curta del mateix color, botonada al pit, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyit a la cintura en la part esquerra un punyal enfundat en una beina de color rosa. Amb les seues mans esteses acosta el caputxó al patró. El front obert deixa veure un abundant pèl bombat pentinat amb ratlla al mig que cau per sota les orelles.

Enmig d’ells, agenollada, de cara al patró està la jove, de qui es veu mig cos, i es troba vestida ja amb el cot roig de mànegues amples. Té unes grans mans juntes i els plecs deixen entreveure la forma dels pits i els braços doblegats. Porta lligada la cintura, però ho tapa la mànega esquerra, que és l’única que es veu. El seu cabell castany és llarg, pentinat amb ratlla al mig i li cau fins als muscles. L’expressió del seu rostre delata serietat i emoció continguda.

Per damunt de la figura del sastre irromp des del cel un querubí dins d’un cercle amb quatre lòbuls, blaus en la vora i els espais entre ells en roig, en senyal d’aprovació divina.

La miniatura creiem amb tota probabilitat que va ser realitzada en 1400 en el taller de Domingo Crespí, iniciador de l’escola d’il·luminació valenciana, per les seues semblances amb les miniatures de l’Aureum Opus o Llibre de Privilegis de l’Arxiu Municipal d’Alzira, realitzades en eixe taller.⁵⁵ Quant a l’autoria no ens atrevim a fixar-la de manera precisa ja que les dades que hem trobat sobre les despeses ocasionades per la confecció d’un capbreu en 1399, a què pertany el quadern on està l’única miniatura d’aquest Capbreu que estem descrivint, només diuen açò: «Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s.»,⁵⁶ i no especifica el nom. No obstant això, no seria desgavellat atribuir-la al mateix Domingo Crespí per la relació que aquest mantenia amb la Confraria, ja que, posteriorment, concretament en 1418, trobem Domingo Crespí, «il·luminador», que paga un cens de 5 sous a la Confraria «sobre terra en lo dit terme de Ruçafa», en la festa de sant Miquel.

La Confraria d’Òrfenes a Maridar amb un segle d’existència formada per un grup de mercaders adinerats, que constitueixen la burgesia incipient de la ciutat de València, busquen en la confecció del llibre dels censos i en la seua decoració, encara que, en el cas d’aquest Capbreu amb una sola miniatura perquè el contingut del llibre no requereix més, un element de prestigi. Els confrares, desitjant representar el poder de la corporació, busquen els millors artistes, a qui tenen major prestigi del moment i són els seus clients a imitació dels reis i de les institucions de la ciutat, com són el Consell municipal i la catedral de València.

Seguint en aquesta línia, al confeccionar un nou capbreu en 1470 encarreguen la il·luminació del llibre als artistes més prestigiosos de la ciutat. Miquel Adzuara, germà menor de Domingo,⁵⁷ va pintar segurament els diversos centenars d’inicials embotides i filigranades que hi ha al llarg del manuscrit, ja que en el llibre de comptes del majordorm Pere Bou s’arreplega la bestreta que li paguen: «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: Il. X s.».⁵⁸ Un altre artista, que el mateix llibre de comptes anomena com Crespí, tal vegada es referisca a Pere Crespí el Jove, fill de Pere Crespí i nét de Domingo Crespí,⁵⁹ va cobrar 18 sous per il·luminar la rúbrica que hi ha al començament de cada festa en la part superior del full.

El contingut del manuscrit és el següent:

s.f. 1r-23v: [Abecedari dels censataris].

f. 13r-14r: Del testament d’en Francesch Quonil, especier, qui instituý lo espitall qui·s diu d’en Quonil que huy·ll husufructa Menagera.

f. 15r-17v: Institució feta per en Ferando García del beniffici.

f. 18r-v: Nomenament de síndic de Francesc Vidal.

f. 22r-24r: Institució de la Confraria de les Òrfenes a Maridar.

f. 24r-v: Indulgències concedides per l’arquebisbe de Tarragona.

f. 24v-25r: Indulgències concedides pel bisbe de Barcelona.

f. 25r-26r: Indulgències concedides pel bisbe de Tortosa.

f. 26r: Indulgències concedides pel bisbe de València.

f. 26r: E per saber q[u]in[s] foren los p[r]imers amicçadós de la dita Almoyna.

f. 26v: Poder donat per Pere Bou, majordom, per a capbrevar.

f. 27r-36v: [Censals que respon la ciutat de València i la Diputació del General].

f. 39r-54r: Pascha de Resurrecció.

f. 56r: [Sant Marc].

f. 57r-60r: Pascha de Cinquagèsima.

f. 61r-170r: Sant Johan de juny.

f. 173r-187r: Festa de Sancta Maria de Agost.

f. 195r-241v: Festa de Sent Miquel.

f. 243r-246v: [Testament de Marcos Ruiz de Bárcena i codicils].

f. 258r-279r: Festa de Tots Sants.

f. 296r-300r: Festa de Sent Andreu.

f. 305r-362r: Festa de Nadal.

f. 367r-369v: [Capítol celebrat l’11 de gener de 1585 en la capella de l’ort de l’Hospital General].

f. 369v-370r: [Capítol celebrat el 14 de decembre 1696 en la casa del clavari de l’Hospital General].

f. 370r-371v: [Capítol celebrat el 5 de gener de 1697 en la casa del clavari de l’Hospital General].

f. 371v-372r: [Capítol celebrat el 21 de febrer de 1684 en la casa del clavari de l’Hospital General].

f. 372r-373r: [Capítol celebrat el de 15 de giner de 1703 en la casa del clavari de l’Hospital General].

f. 373r-374v [Capítol celebrat el 15 de gener de 1703 en la casa del clavari de l’Hospital General].

f. 439r-441r: Les posessions que lexà en Ferrando Garcia per al benifici de Sanct Martí que són patrons los X de les Òrfenes per son testament en lo present libre en cartes XV.

f. 448r-453r: Festa de Sent Vicent.

f. 461r-462r: Festa de Sancta Maria de Febrer.

f. 463r-466r: Sancta Maria de Març.

f. 472: [Altres censals].

f. 473r-v: Festa de Carnestoltes.

f. 475r-476r: [Capítol celebrat el 6 d’agost de 1399 en el convent de Sant Agustí].

f. 476r-476v: [Capítol celebrat el 27 de novembre de 1455 en el convent de Sant Domingo].

f. 476v: [Capítol celebrat el 30 d’octubre de 14(…) en el convent de Sant Agustí].

f. 476v-477r: [Capítol celebrat el 22 de novembre de 1468 en el convent de la Mercè].

f. 477r: [Capítol celebrat el 5 de novembre de 1478 en el convent del Carme].

f. 477v: [Capítol celebrat l’1 de juliol de 1507 en la església de Santa Caterina de València].

f. 477v: [Capítol celebrat el 3 de juliol de 1507 en casa de Bernat Català, majordom].

f. 478r-v: [Capítol celebrat el 10 de novembre de 1517 en el convent de Sant Domingo].

f. 479r-v: [Capítol celebrat el 20 d’octubre de 1523 en la església de Santa Caterina de València].

f. 480r-v: [Capítol celebrat el 18 d’octubre de 1537 en la casa i hort de Gallach en l’Hospital General].

f. 480v: [Capítol celebrat el 15 de desembre de 1544 en l’Arxiu de l’Hospital General].

f. 481r: [Capítol celebrat el 17 d’octubre de 1564 en l’Hospital General].

f. 481r: [Capítol celebrat el 4 de febrer de 1567 en l’Hospital General].

f. 481r: [Capítol celebrat el 13 de desembre de 1572 en l’Arxiu de l’Hospital General].

[Apèndix] [Capítol celebrat el 28 de març de 1669 en l’Hospital General].