Читать книгу Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII) - AA.VV - Страница 18

||^22r En nom de Nostre Senyor Iesu Christ e de la sua beneyta Mare madona Sancta Maria e de tota la cort celestial. Aquest libre feu fer en Pere Johan, majordom de la Confraria de les Òrphenes, per tal com estava en un libre veill de pregamí e perquè totstemps se trobàs la hordenació de la confraria e tots los sensalls que ella ha ne per temps haurà, feu-lo traslatar en aquest libre de pregamí perquè sia per totstemps. Començàs de traslatar a XV dies del mes de abril en l’ayn de la Nativitat de Nostre Senyor M CCC XC e IX.

Com lo Nostre Senyor Déus el començament creàs lo cel e la terra e aprés creàs home e de la costa del home creàs fembra, dix aquells: «Crexets e multiplicats e recomplits la terra».²⁷⁷ Lo qual creximent e multiplicament és atorgat al humanal linatge a aquells, ço és a saber, qui viuen en matrimoni e no a altres. E per açò com en matrimoni són grans tres béns, ço és, fe[r] infans e sagrament e dels infans que ixen del matrimoni se cové multiplicar les gens e recomplir la terra. E car moltes fembres, infantes vèrgens, vídues per fretura de dots, com no han de la substància del món no troben ab qui pusquen fer matrimoni, e roman la procreació dels infans.²⁷⁸ E per consegüent, lo multiplicament de gens d’||^22v aquells, ço és a saber, que sens peccat actualmente poden multiplicar axí com és en matrimoni. E per amor d’açò nós,²⁷⁹ humils ciutadans de València, volens e entenens [fer] plaer al Nostre Senyor Déus, qui fo auctor del matrimoni en procreació de infans e en multiplicament de gens per sagrament de matrimoni, e a tolre occasió a aquelles fembres vèrgens o vídues qui volran multiplicar e procrear infans faen matrimoni, a què per fretura de dot no pusquen, venir en peccat de carn, ne perdre lurs ànimes, a honor del Nostre Senyor Iesu Christ e de la sua gloriosa Verge beneyta Mare e de la cort celestial e al comunal profit de fembres vèrgens e vídues pobres e de la ciutad de València, e de consentiment del senyor rey en Jacme a nós otorgat ab carta sua, bollada de plom, fem aytals ordenamens:

[1] Primerament, que siam X companyons servidors de Déu e cascun de nós a la dita almoyna a començar e regir e a tenir aquella perpetualment en bon estament del nostre propri, cascun de nós de ço que Déus nos ha acomanat M sous de reals de València, e axí són en suma X milia sous, dels quals X milia sous sia comprada renda per los dits regidors o per la major partida, la qual renda sia perpetualment de la sobredita almoyna.²⁸⁰ E en cascun any sia partida a coneguda dels dits regidors o de la major partida. E·n axí emperò que·ls sobredits X regidors de la dita renda e almoyna no pusquen per negun temps créxer a ensús ne aminvar de X a avall.²⁸¹

[2] E encara ordenam que dels X sia I elet majordom per los IX en la festa de Paschua de Resurrecció.²⁸² E axí en cascun any e per totstemps en la dita festa, lo qual major-||^23rdom, ab conseyl e ab volentat dels IX compayons o de la major partida, sia tengut per cascun any maridar òrphenes, vídues pobres o altres infantes pobres, e per totstemps e per cascun ayn de la renda e de les rendes de la almoyna e dels altres esdevenimens que exiran de la renda qui serà asignada a la dita almoyna d’aquesta obra tan piadosa.²⁸³ E per açò aquell qui serà majordom puscha collir e sia tengut de collir e de pendre la dita renda e la almoyna feelment, e que en lo dia que serà elet jur en poder dels IX o de la major partida totes les dites coses observar feelment segons son poder. E quant s’esdevendrà que alcun dels dits X regidors morran, los sobredits IX, dins X dies aprés la mort d’aquell, sien tenguts de elegir altre regidor covinent en loch del mort per lo sagrament que fet auran, e d’aquell pusquen aver e pendre com més pusquen a profit de la dita almoyna.²⁸⁴ E cascun dels sobrevinents X sia tengut de fer cantar X misses per ànima del deffunt, cascun del seu propri, dins un mes aprés la mort d’aquell.²⁸⁵

[3] Enadim encara al dit ordenament que si alguna fembra verge e pobre voldrà entrar en orde e en virginitat que·ls dits regidors o la major partida li pusquen fer a vida covinent de la renda e almoyna sobredita.²⁸⁶

[4] Encara ordenam que per nós e per aquells que aprés nós vendran sia mès e asignat acaptador, lo qual port bací e acapte en ajuda de la dita almoyna, lo qual sia hom de bona vida.²⁸⁷

[5] Encara ordenam que cascun de nós tots X siam tenguts de donar en sa vida per cascun ayn XX sous en lo dia de Paschua de Resurrecció²⁸⁸ e semblantment aquells que aprés nós seran sien tenguts metre en la dita festa ||^23v cascun d’ells XX sous de nós tots X sia mès e posat en la caxa que·l majordom tendrà segons que avayll se segueyx. Per tal que quant hi aurà M o deu milia sous que·n fos comprada renda e açò tant tro que y agués M sous de renda, per dues raons: la primera, que si alcun d’aquells venia a pobrea sens culpa sua, que d’aquella renda fos sostentat.²⁸⁹ L’altra rahó, que si alcun d’aquells moria tan pobre e romanien fills e filles d’aquel, los quals aguessen mester almoyna de Déu e de nós, que de aquella renda los mostràs hom e·ls feés mostrar letres o mester, ab lo qual e per lo qual aguessen vida, sustentan-los tota hora de lur vida entrò que agués cascun a edat de XV ayns o més si als X serà conegut o a la major partida de la almoina e renda sobredita. Emperò sia entés que si alcun dels X o fills o filles d’aquells o avien mester, segons que damunt és dit, abans que la renda fos comprada a compliment dels M sous que de la renda que serà comprada dels dits XX sous quanta que fos encara dels XX sous qui·s justarien o serien justats fos feyta ajuda o almoyna a aquells sobredits que mester o aurien.

[6] Encara hordenam que·l dit majordom tingue en son poder una caxa, la qual aja tres claus, tinguen los III^es dels sobredits regidors e nenguna no·n romanga en poder del dit majordom. E cascuna setmana el dia del disapte en presència de la un dels tres qui tendran les claus e en presència del acaptador, lo majordom meta en la dita caxa los diners que aurà reebuts de tota la setmana de la dita renda e de1 acapte e dels altres esdeveniments per scrit.²⁹⁰

[7] Encara hordenam que·l dit majordom lo dia de Paschua a la missa major sia a Madona Sancta Maria de la Seu e que publich e que faça publicar quantes òrphenes ||^24r e viudes e de quals parròquies en l’ayn que serà passat seran maridades de la sobredita renda e almoyna, no nomenan les pressones qui els dits matrimonis auran feyts. Mas emperò que publich denant lo poble o faça publicar de cascun matrimoni serà feyt, ço es a saber, dos prohomens e una dona que sàpien e sien certs de la quantitat que auran rebuda al dit matrimoni, e aprés que publich summa dels dits matrimonis e summa de la quantitat de la moneda qui als dits matrimonis serà donada, e que per el majordom reeban carta pública dels dits testimonis de ço que auran vist dar en aquella parròquia lur.

E per tal que·ls sobredits hordenaments en dupte venir no pusquen a perdurable memòria, fem aquells metre en forma pública per lo notari dejús scrit.²⁹¹

Quod est actum Valencie, IX kalendas madii, anno Domini millessimo CCº nonagesimo tercio.