Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes II - AA.VV - Страница 11

129.

1611, juliol 16.

Bernat Sanç, senyor del lloc de Vallés, situat aleshores dins els termes generals de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta de poblament de dita antiga alqueria. Fins ara només en coneixem dos capítols, traduïts al castellà i inclosos en un pregó que va manar fer l’any 1723 l’aleshores senyor, Jacint Bernat Sanç de Vallés i Fenollet.

Notari, Joan Gonzàlez.

A. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1724, exp.124, ff. 104r-105r (capítols 8 i 12, en un plet).

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 285.

TEXT

Pregón.

Se haze saber por el señor don Jacinto Bernardo Sans de Vallés y Fenollet, señor de este lugar de Vallés, a todos los vezinos, moradores y terratinientes del mismo lugar, que obtemperen y cumplan, todos los dichos y cada uno de ellos, lo contenido en el capítulo ocho del establecimiento general de las casas y tierras de este dicho lugar de Vallés, que passó ante Juan Gonzales, escribano, a los diez y seis días del mes de julio del año passado de mil seiscientos y onze, cuyo capítulo vertido en lengua castellana es como se sigue:

Íttem, que dichos pobladores paguen e hayan de pagar a dicho señor cinco sueldos por cada una fanegada de alfalfes que harán, con tal que no puedan hazer sino es de tres a quatro fanegadas de alfalfes por cada una casa, assí en tierra campa como con moreras. Y que se puedan hazer de hortalizas, correntías o forrajes y panizo menudo, y que sean obligados a plantar las moreras que por dicho señor les serán dadas, y conservar aquellas.

Y por quanto se previere en dichos capítulos que no se pueda exceder de quatro fanegadas de tierra para hazer en ellas assí alfalfes como hortalizas, correntías o forrajes y panizo menudo o qualquiera de dichas cosas comprendidas únicamente hasta en dichas quatro fanegadas por cada una casa y no más, por tanto mandava y mando que lo contrario haziendo incurran en la pena de que lo que excediere de dichas quatro fanegadas prevenidas en dicho capítulo, se les hará arar a sus costas en continente, para lo qual se les conceden tres días de término para que por sí lo hagan y, passados estos, se executará lo sobredicho. Y por quanto al presente están arrendados los drechos dominicales de dicho lugar, exceptúa dicho señor por aora, mientras dure dicho arriendo y no más, a los que estuvieren encabezados con el dicho arrendador.

Otrosí, y por quanto en el capítulo doze de dicho establecimiento, que vertido también en lengua castellana es como sigue:

Íttem, que los dichos pobladores ayan de tener y tengan guardia para la guarda de dicha huerta y frutos de aquella, y del salario que se le pagará a la dicha guardia, el dicho señor promete y se obliga a pagar de todo montón su parte, conforme es costumbre, y que dicho señor les pueda compeller y violentar a tener y que tengan dicha guarda.

Por tanto, por parte del mismo señor se les haze saber igualmente cómo está prompto a executar y que se execute lo contenido en dicho capítulo, con apercibimiento que si passado el término de diez días no se nombra dicha guarda por parte del lugar, pasará dicho señor a nombrarla de autoridad propia [...].

[...] lo qual fue fecho en este dicho lugar de Vallés, a los veinte y dos días del mes de octubre de mil setezientos veinte y tres años.

130.

1611, juliol 18. El Ràfol de Salem.

Guillem Ramon de Bellvís olim Lluís de Calataiud, comte del Real i senyor de l’honor de Carbonera i les baronies de Beniatjar, la Foia de Salem, Montserrat, Pedralba i Bugarra, atorga la carta de poblament de la vila del Ràfol de Salem amb l’annex despoblat de l’antiga alqueria de l’Alcúdia. Dins la dita Foia de Salem hi havia en temps dels moriscos cinc llocs: Salem, el Ràfol, l’Alcúdia, Elca i Benigirví, i ara la senyoria concentra el poblament amb quaranta cases a Salem i amb cinquanta al Ràfol de Salem, repartint entre ells també les terres de les altres tres antigues alqueries que ara resten despoblades.

Notari, Pere Godes.

A. APPV, Protocol núm. 1.739, del notari Pere Godes. Protocol original. Es troba amb abundants pèrdues de text en els marges per deteriorament del paper, per la qual cosa hem completat el text amb la còpia de B.

B. Biblioteca Valenciana, Fons Nicolau Primitiu, Manuscrit Mss/304-13. Còpia simple feta a València el 17 d’agost de 1745 per Joan Baptista Navarro, notari. A diferència del protocol-rebedor original, aquesta versió inclou de forma completa en llatí tant la introducció de la carta pobla, abans dels capítols, com les clàusules legals finals i l’escatocol.

C. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1796, exp. 23, ff. 6r-27v. Còpia legalitzada de la versió de B, feta a València pel notari Carles Vicent de Seguí i Rodrigues.

Edicions:

a. Jàfer, S. i F. Montaner, Carta pobla de Ràfol de Salem, el Ràfol de Salem-Valènica, Ajuntament del Ràfol de Salem-Diputació Provincial de València, 1996.

b. Soler, A., Ràfol de Salem: geografia, història, patrimoni, el Ràfol de Salem, Ajuntament del Ràfol de Salem, 2007, pp. 371-383. Ambdues segueixen la versió de B.

TEXT

Die [decimo octavo mensis Iulii M D]C XI.

In Dei nomine <eiusque divina gratia implorata, amen>. Nós don Guillem Ramon de Bellvís olim don Loís de Calatayú, conde de Rahal y senyor del castell y honor de Carbonera, y de les viles y baronies de Beniatjar y Foya de Salem, y de Monserrat, Pedralva y Bugarra, de una part; Joan de Laborda, regent lo offici de justícia de la vila y baronia del Ràfol de la dita Foya de Salem, Pere Caranyena y Joan Grau, regents lo offici de jurats, Francés Serrano, lochtinent de justícia, y Phelip Pastor, regent lo offici de mustaçaff, Joan Guerra,¹²⁴ Joan Penalva, Jaume Molina, Joan Cardona, Joan López, Bernardí Pérez, Hierony Donat, Joan Sebèlia, Honorat Joan de Laborda, Joseph Gisbert, Berthomeu Alborch, Sabastià Garcia, Pere Pastor, Gregori Pastor, Tomàs Albinyana, Hierony Pérez, March Caranyana, Francés Fortuny, major, Francés Fortuny, menor, y Antoni Montaner, tots attrobats en la dita vila y baronia del Ràffol, constituhida en la Foya de Salem, de altra. Attenent y considerant que per ocasió de la general expulsió dels moriscos del present Regne de València, de provisió y manament de la sacra cathòlica real magestad del rey don Phelip, nostre senyor, és estada despoblada la present Foya de Salem y en la qual y havia cinch lochs poblats de moriscos, que eren Salem, lo Ràffol, l’Alcúdia, Elca y Benichirví, y aquells han restat deserts y sens pobladors. E com la voluntat de Sa Magestat sia que la dita baronia y Foya de Salem y les demés baronies y lochs del present Regne de València sien poblats y poblades de christians vells, per a què en aquells y aquelles se predique lo sant Evangeli de Nostre Senyor Déu Jesuchrist en exaltació de la santa fe cathòlica y en augment del dit y present Regne de València. E considerat que al present no·s poden còmodament poblar tots los dits cinch pobles de la dita Foya, per haver-i en aquells moltes terres en lo secà y poques en la horta per a poder-los donar y repartir entre los nous pobladors y, si aquelles se repartissen entre tants pobladors com y havia cases en dits cinch pobles, vindria a cascú de dits nous pobladors poca terra de la horta y ab aquella no·s podrien sustentar. Per ço, ha convengut, per benefici de tots, poblar de nou la dita vila de Salem de quaranta cases y la dita vila del Ràffol de cinquanta cases, repartint entre los \dits/ pobladors les terres, axí de dites dos viles com dels lochs de l’Alcúdia, Elca y Benichirví. Per ço, volent les dites parts de nou poblar les dites viles de Salem y lo Ràffol de christians vells, y volent los desusdits poblar aquelles y per dita rahó avassallar-se ab lo dit senyor conde de Rahal, senyor que és de aquelles. Per ço, gratis et cum presenti etc., confessen la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invicem et vicissim et viceversa, que per rahó y causa de la nova població de la dita baronia del \Ràffol/ són estats avenguts, pactats, transegits y concordats per y entre les dites parts los capítols, pactes y condicions del sèrie y thenor següents:

En nom de Nostre Senyor Déu. Capítols, pactes y condicions avenguts, transegits, pactats y concordats per y entre don Guillem Ramon Bellvís olim don Luys de Calatayú, conte de Rahal, senyor del castell y honor de Carbonera¹²⁵ y de la vila y baronia del Ràffol, de una; y Joan de Laborda, regent lo offici de justícia de la dita vila y baronia del Ràffol, Pere Caranyena y Joan Grau, regents lo offici de jurats, y Phelip Pastor, regent lo offici de mustaçaff, Joan Guerau, Joan Penalva y altres de altra, per rahó y causa de la nova població de la dita vila y baronia del Ràffol:

I. E primerament és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que per a poblar la baronia del Ràffol, lo dit senyor conte de Rahal donarà, asignarà y establirà als dits particulars les cases y terres del terme de dita baronia \ del Ràffol y de l’Alcúdia/, ab les quals aquells còmodament se podran sustentar en lo modo y forma que dejús se dirà. Ab tal emperò, que ans de pendre possessió los dits nous pobladors de les cases y heretats de dita \baronia/¹²⁶ que es senyalaran a cascú de dits pobladors, se hagen aquells de avasallar en la \dita vila del Ràffol de la/¹²⁷ Foya de Salem, prestant lo jurament y homenatjes de fidelitat acostumats, sotsmetent-se al for y jurisdicció del dit senyor conte de Rahal, senyor de la dita Foya de Salem, y als successors que per temps seran de la dita Foya.¹²⁸ Y que per a dit effecte se hajen de deshavehinar-se dels llochs dels quals aquells són naturals y originaris, segons que ab lo present se deshavehinen dels llochs de ha on són aquells naturals y originaris, y renuncien a qualsevol exempció, privilegi <y> franquea que tinguen, y volen gozar dels privilegis, exempcions y franquees per los sereníssims reys de Aragó als senyors dels llochs de la dita Foya de Salem y als vassalls, vehins y habitadors de aquells concedits y otorgats.

II. Ítem, és estat pactat, transegit y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors hajen de pro[metre y] obligar-se, per si y per tots sos successors, [a recidir con]tínuament ab tota sa casa \y família/ en [los llochs] de la dita Foya de Salem eo en l’altre de aquells, tenint en aquella son domicil·li y capmajor. E si algú dexarà de estar y habitar per tems de quatre mesos contínuos, dexant de fer en aquella residència personal \sens licència del senyor/, encórrega lo tal en pena de comís de la casa y heretat, si ja no estarà absent per algun delicte que haja comés, per què en tal cas se seguirà \lo que serà de/ justícia.

III. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors no puguen vendre dita casa y heretats a foraster algú dins de quatre anys, y si aprés la vendran, sia ab llicència, voluntat y consentiment del senyor \y pagant lo lloysme que se li deurà/; y lo qui la comprarà sia tengut y obligat a venir \a viure/ y residir dins de un mes a la dita baronia,¹²⁹ sots pena de comís.

IIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que per a la bona administració y govern \de dita vila hajen/¹³⁰ de nomenar cascun any officials en la forma següent, és a saber: que per a la elecció de justícia, lo consell particular juntament ab los officials, tres dies ans de la festa de Nadal hajen de nomenar tres persones, y los noms de aquelles se hajen de enviar y presentar al senyor per a què nomene hu de aquells en justícia. Y en respecte del llochtinent de justícia, \lo nomene lo dit justícia/.¹³¹Y en respecte de la elecció de jurats, se hajen de nomenar \tres dies ans de la festa de Pascua de Esperit Sant/, per lo consell particular y officials, quatre persones, y los noms de aquelles se hajen de enviar y presentar al dit senyor \o a son procurador general/, per a què nomene dos de aquells en jurats per al any aprés següent.Y que per a mustasaf, per lo semblant [per los] dits oficials y consell particular sia feta nominació de tres persones ans de la festa de sent Miquel de setembre y los noms de aquells sien presentats al dit senyor o a son procurador [general] per a què nomene al hu de aquells en mustasaf. Los quals hajen de prestar lo jurament acostumat de què se auran bé y llealment en lo regiment y govern de dits officis, en poder del senyor o de son procurador general.

V. Ítem, que per als dits officis de dits justícia, jurats y mustasaf y llochtinent de justícia, per a tot lo temps que resta del present any sien nomenats los mateixos que fins a huy an regit y servit los dits officis, los quals de nou hajen de jurar que se auran bé y llealment en lo exercisi de aquells.

VI. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors no puguen carregar ne imposar censal, ni altre [càrrech]¹³² algú, sobre les cases \y terres/ que·ls consedirà y establirà lo dit senyor dins termini de quatre anys, [sots] decret de nul·litat y de encórrer en [pena] de comís lo que lo contrari farà. [Y] pasat lo dit termini, per lo semblant no puguen imposar censal ni altre càrrech algú sens llicència del dit senyor y pagant-li lo lloysme que per dita rahó se li deurà, sots pena de comís.

7. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, \passats quatre anys, los particulars y nous pobladors puguen, si voldran, vendre la mitat de dites terres per a remediar ses necessitats, ab licència, emperò, del senyor, y pagant-li son loïsme, y l’altra mitat de dites heretats no la puguen vendre/ sens la casa, sots decret de nul·litat y sots pena de comís.

8. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y successors de aquells hajen de cultivar les heretats a ús y costum de bons llauradors, llaurant y cavant aquelles en son degut tems. Y per lo semblant, hajen de millorar les cases y conservar-les conforme a ús y costum de bons posehidors;¹³³ ha on no, lo dit senyor les puga [ado]bar a costes y despeses del dit poblador; [y si pasa]sen quatre anys sens cultivar [ni procu]rar les dites terres, lo dit senyor \se/ pu[ga co]misar aquelles.

9. Ítem, és estat pactat y concordat [entre dites] parts que de tots los grans que·s cu[lliran, així en] la horta \com en lo secà/, se haja de pagar a la sisena part de dits grans, pagant primer delme y premíssia com és acostumat.

10. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que del oli que·s cullirà \en dites heretats/¹³⁴ se haja de pagar al senyor lo ters,¹³⁵ y lo pinyol haja de ser y sia per al senyor, per a remoldre aquell y fer lo que li pareixerà.

11. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que los dits nous pobladors y habitadors de la dita \baronia del Ràffol/¹³⁶ puguen fer en ses terres una fanecada de alfals per a ses cavalcadures, pagant per aquella dos¹³⁷ sous y sis dinés al senyor, y si faran més de una fanecada de alfals hajen de pagar a la sisena, com se à dit en respecte dels grans.

12. Ítem, de totes les dacxes, ferratjes y altres erbes que·s faran en lo terme de dita foya se hajen de alfarraçar y pagar per rahó de aquelles a la sisena part, com de [present] se fa.

13. Ítem, de les moreres se aja de pagar al quart,¹³⁸ alfarraçant la fulla en les mateixes moreres y, contant \a rahó de/ tres sous per arrova, \hajen de pagar al senyor nou dinés per cada arrova/¹³⁹ de fulla que haurà en les moreres.

14. Ítem, que de la almela, garrofa, pansa y figa y bellota que es cullirà¹⁴⁰ se haja de pagar al senyor a la huytena part, pagant primer delme y premíssia.

15. Ítem, que de les vinyes¹⁴¹ se haja de pagar a la huytena, pagant delme y premíssia; y si seran de vi, al duell.

16. Ítem, que de les vinyes y oliveres que de nou se plantaran, sien franchs los dits nous pobladors del dret de la senyoria per tems de [deu anys] y, pasats aquells, hajen de pagar a la huytena de les vinyes y al ters del oli, com dessús se à dit.

17. Ítem, de tots los llegums [hajen de pagar] a la sisena, com se diu en respec[te dels grans], y si·ls menjaran tendres en sa ca[sa no haj]en de pagar cosa alguna. Emperò, si [els] vendran hajen de pagar a la sisena part, y lo mateix se entén en respecte de les vinyes, que del \rahim/ que menjaran en ses cases no hajen de pagar [cosa] alguna, y si·l vendran, hajen de pagar com dessús se ha dit a la huytena.

18. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que cascun poblador haja de pagar al senyor quatre arroves de palla per cascuna casa, y qui no tindrà palla done quatre sous.

19. Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors no puguen desimalar les oliveres sens llicència del senyor, y quant les desimalaran, lo ters de la llenya sia del senyor y les dos parts per als nous pobladors; y si faran carbó de la llenya, hajen de pagar lo quart al senyor y les tres parts sien per a dits pobladors, los quals tinguen facultat de escombrar les oliveres [a ús] y costum de bon llaurador.

20. Ítem, és pactat y consertat entre dites parts que los arbres que·s secaran e seran inútils, los hajen de arrancar los dits pobladors, cascú en sa heretat ab llicència del senyor, y la soca sia per al dit senyor y la demés llenya per a el dit hereter y poblador.

21. Ítem, és estat pactat, avengut y consertat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y successors de aquells hajen de portar los fruyts pertanyents a la senyoria als graners del senyor, y lo vi que an de pagar al senyor al duell, lo hajen de portar també al seller del senyor en la mateixa baronia del Ràffol.

22. Ítem, és <estat> pactat y consertat entre dites parts que los dits vasalls y nous pobladors y successors de aquells hajen de anar a moldre als molins [del senyor],¹⁴² y per lo semblant [hajen] de fer lo oli en les almàseres del senyor, y coure lo pa en lo forn y co[mprar en] les tendes, tavernes, fleques [y carniseries] de la senyoria.¹⁴³ [Y no pu]guen anar a altra part a [moldre, fer] lo oli, coure y comprar sots [pena de] seixanta sous, si no serà en [cas que] los molins estiguen \desbaratats, que/ no puguen moldre, y los forns gastats, que no puguen coure.

23. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit senyor se haja de reservar, com ab lo present se reserva per a si, totes les regalies com són carniceria, hostal, tenda, taverna, fleca, forn, almàzera y molins, dels quals lo dit senyor puga fer a sa voluntat, y ningú puga tenir hostal en sa casa ni tenir tenda, taverna y fleca en perjuhí dels drets y regalies al dit senyor pertanyents, [sots] pena de 60 sous. Açò emperò declarat, que si algú voldrà vendre vi y oli de sa collita en sa casa, lo puga vendre, lo vi a cànters y mig cànters y lo oli ha arroves y miches [arr]oves, sens encórrer en pena alguna.

24. Ítem, és estat pactat entre dites parts que ninguna \persona/ puga traure olives fora lo terme per fer oli en altra part, sots pena de XXV sous, ni les puga traure per a vendre sens pagar lo dret al senyor, sots \la mateixa/ pena de 25 sous per cascuna vegada que lo contrari faran.

25. Ítem, és estat pactat, avengut y consertat per y entre les dites parts que cascú dels dits nous pobladors y los successors de aquells hajen de pagar cascun any, per cada casa y heretat, quaranta sous y una gallina de cens, fadiga y lloysme, és a saber, los vint sous en la festa de sent Joan del mes de [juny] en una paga, y los altres vint sous y la gallina en la festa de [Nadal], comensant a fer la primera paga en la festa de sent Joan [de juny] del any primervinent 1612, y la [segona] paga, ab la gallina en la festa [de] Nadal aprés següent, y [així aprés] cascun any.

26. Ítem, és estat pactat, avengut [y concor]dat per y entre les dites [parts que] los dits vasalls y nous po[bladors] de dita baronia¹⁴⁴ hajen de fer fahena en les obres y reparos del castell, pagant lo senyor per cascun jornal de bracer tres sous y deu dinés, y als que traballaran ab cavalcadura, quatre reals castellans.

27. Ítem, és estat pactat entre dites parts que tostems y quant lo dit senyor aurà de menester un pehó per a enviar-lo dins lo present Regne de València, o per a enviar-lo de la present baronia a València o altra part ha hon lo senyor estarà o son procurador general, o la persona a la qual se haurà de donar algun avís per conte del senyor, [li] hajen de donar un pehó, pagant lo dit senyor al tal pehó per cascun dia dos reals castellans.

28. Ítem, és estat concordat entre dites parts [que los d]its pobladors y nous vassalls [haj]en de pagar y contribuir en tots los càrrechs vehinals y personals de la dita \baronia, en/¹⁴⁵ salaris de ministres, guardians y cequiers y en los demés officis de la universitat.

29. Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors y habitadors sien tenguts y obligats a conservar y netejar les cèquies y bases del terme de dita \vila/,¹⁴⁶ y \sien també obligats/ a portar les peses que seran menester per a les almàseres \y estaran en lo terme/, ab què lo senyor haja de pagar lo cost de la fusta hi·ls haja de donar, als que aniran, un refresch de pa y vi.

30. Ítem, que totes les vegades que vindran a la dita y present vila oliers, [saboners] y altres semblants persones per a vendre ses mercaderies, les hajen de vendre [en] la plaça, vistes y regonegudes que sien primer per lo mustasaf, [donant] aquell lo for de la manera que [se] auran de vendre y regonexent les [pe]dres, mesures y alna; y no les puguen vendre en altra manera sots pena [de] sexanta sous partidors [entre] lo senyor, mustasaf y acusador. Igualment, [lo olier] o saboner que vindrà en [una sema]na no puga tornar fins [a l’altra] aprés següent, lo qual per cascuna vegada que vindrà a vendre haja de donar dos dinés al tender.

31. Ítem, és pactat entre dites parts que los censals y càrrechs que acostumaven pagar los moriscos que·staven y habitaven en la present \vila/,¹⁴⁷ carregats així per conte propi de aquells com per conte dels senyors que són estats de dita \ baronia/,¹⁴⁸ hajen de venir a càrrech del senyor en cas que aquells se deguen y se hajen de pagar, y no vinguen a càrrech de dits vassalls y nous pobladors.¹⁴⁹

32. Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits vehins y habitadors de dita \vila/¹⁵⁰ no puguen fer y fermar censals alguns ab sindicat de les universitats, ni imposar taches algunes sens llicènsia del senyor o de son procurador general, y si lo contrari faran sia nul·le y de ningun effecte.

33. Ítem, és pactat entre dites parts que no·s puga tenir consell general en la \ dita vila del Ràffol/¹⁵¹ sens llicència del dit senyor o de son procurador general, y si lo contrari se farà sia nul·le y de ningun effecte lo que en dit consell se determinarà, ultra de encórrer en pena [de deu] liures les persones que asistiran [y con]sentiran en lo dit consell general. [E que] per a tenir consell particular sien [nome]nades huyt persones per lo dit [senyor y aques]tes y no altres, juntament [ab lo] justícia, jurats y mustaçaff, hajen de [tenir y fer] consell particular tostemps [que con]vindrà.

34. Ítem, que los dits vassalls y pobladors puguen entrar ab sos ganados llanars y cabrius a pasturar per lo terme de la dita y present vila y baronia del Ràffol sens encórrer en pena alguna; emperò, si faran dany, lo hajen de pagar, y si entraran en parts vedades hajen de pagar la pena y lo dany que faran, a coneguda de dos persones.

35. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que tots los que furtaran herba, garrofes, rahims y altres qualsevols fruyts que deguen partició al senyor, sien executats, si serà de dia quant se farà lo furt, en pena de trenta sous, y si serà de nit en pena doble, partidora lo ters per al senyor y l’altre ters per al guardià o acusador, y l’altre ters per al amo al qual se farà lo dit furt y dany, ultra de pagar lo valor del furt y dany que hauran fet.

36. Ítem, és estat pactat, havengut y concordat [per y] entre les dites parts que lo dit senyor conde de Rahal, senyor que és de la dita baronia del Ràffol, se haja de reservar, segons que ab lo present se reserva per a si y a sos succesors, tota la jurisdicció així civil com criminal, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella que ha y té en la dita vila y baronia del Ràffol.Y axí mateix, se reserva per a si com a regalia pròpria tots los herbatges, montanyes, deveses, prats, caces, monteries, pinars, carrascals que y ha en lo terme de la dita vila y baronia del Ràffol, y per lo semblant totes les demés coses y regalies que en qualsevol manera hi puga haver y haja en la dita y present baronia, com solament entenga lo dit senyor donar y otorgar als dits vassalls [y nous] pobladors les coses \declarades/, consedides y [otorgades] en lo present acte de població.¹⁵²Y si en respecte de algunes de les dessusdites coses [hi ha]gués o pogués haver alguna dificultat, aquella [des de ara] per a llavors se declare y [sia hagu]da per declarada en f[avor de] dit senyor, per a escusar y llevar tota manera de plets entre lo dit senyor e los dits sos vassalls y nous pobladors.

37. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vassalls y pobladors, per a la bona y deguda administració de justícia y conservació de dita baronia, tostemps que convindrà hajen de seguir ab ses armes al dit senyor o a son procurador general \e als officials de dita baronia,/ y donar-los les persones de guàrdia que hauran menester.

38. Ítem és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit senyor conde, per a la bona y deguda administració de justícia [y per] a la conservació de dita baronia com a senyor que és de aquella y de \tota/ la jurisdicció, puga fer y ordenar qualsevol mandatos, [consti]tucions y ordinacions, ab imposisió [de pe]nes y sens aquelles, y de la ma[nera] que li parexerà y ben vist li serà, [les] quals hajen de observar y guardar com a bons y fels vassalls.

39. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits y presents capítols y coses en aquells contengudes sien executoris, ab sumissió y renunciació de <propi for, variació de juhí y altres clàusules en semblants actes posar acostumades. Y si menester serà, de dits capítols y de qualsevol de aquells se puga fer una o més carta o cartes públiques, quantes convindran a dites parts ordinadores, segons lo estil y pràctica del notari rebedor de aquells>.¹⁵³

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis etc., laudantes et aprobantes capitula predicta etc., renuntiamur omni exceptioni etc., et quia etc. E prometeren fer complir y efectuar lo contengut en dits capítols respective etc., sub pena C librarum dandarum etc., ratto pacto etc. Pro quibus omnibus fiat eum executoria large etc., ac cum omnibus illis etc., per ço obligaren respective etc. Renunciaren los dits particulars ad cautelam etc., et omni alii juri etc., e los dits particulars y nous pobladors dessús nomenats acceptant a lo dit senyor conde per verdader senyor, començant lo regent de justícia.

Testes Matheus Hurtado de Mendoça, donzell, y Gaspar Prisco, scrivent, habitadors de València.

Y axí, aprés, tots los demés, per exe[cució del con]tengut en dit y present acte de capi[tulació de] població, prestaren lo sagrament y homena[tges] de fidelitat y avassallament acostumats en [la] forma següent:

Nosaltres, los dessús [nomenats] nous vasalls y pobladors de la di[ta vi]la y baronia del Ràffol, de la Fo[ya de Salem], en virtut del sagrament y homenatges que [havem] prestat de mans y boca en mans y po[der de dit] senyor conde, prometen de guardar [fidelitat] al dit senyor conde y als successors de [sa senyoria,] y que li serem bons y fels vassalls y no serem part de fet y ab consell nostre per a què perda sa persona e la vida y membres o que malament sia pres y capturat, ans bé lo defensarem en quant podrem, y si algú voldrà fer e intentar alguna de dites coses, ho impedirem o lo y farem saber, per nosaltres o per nostron misatjer o per cartes, e la senyoria y poder que té lo y deffensarem y farem conservar en sa possessió, y si·ns demanarà consell algú, lo y donarem segons sabrem y entendrem, segons Déu y en consciència, y los segrets que per dit senyor no·s seran manifestats y comunicats, no·ls revelarem a persona alguna sens sa licència, axí Déu nos ajude y los seus sants Quatre Evangelis.

E fetes les dites coses, lo dit senyor conde [nomenà] en justícia a Joan de Laborda, [y en ju]rats a Pere Caranyana y Joan [Guer]au, y en lochtinent de justícia a Francés Serrano, y en mustaçaff a Phelip Pastor, [los qua]ls, com fossen presents, juraren [en po]der del dit senyor conde de haver-se [bé y] lealment en sos officis respectivament. [De to]tes les quals coses requeriren dites parts ésser rebut acte públich, lo qual etc.

Actum en la vila y baronia del Ràffol de la Foya de Salem etc.

Testes Matheu Hurtado de Mendoça, donzell, y Gaspar Prisco, scrivent, habitador de València.

131.

1611, juliol 19. Salem.

Guillem Ramon Bellvís de Calataiud, comte del Real, atorga la carta de poblament del lloc de Salem, situat a la Foia del mateix nom. La donació de les terres inclou també les situades a les antigues alqueries d’Elca i Benigerví, que resten despoblades.

Notari, Pere Godes.

A. APPV, Protocol núm. 1.739, notari Pere Godes. Document original. No inclou el text complet sinó que en fa la introducció amb els noms dels veïns, l’escatocol final i el capítol 25, mentre que de la resta dels capítols diu que són els mateixos que els del Ràfol de Salem, copiats al mateix protocol en els fulls anteriors.

B. Biblioteca Valenciana, Manuscrits, núm. 302/28. Còpia legalitzada feta a València el 18 d’agost de 1745 per Joan Baptista Navarro, notari de València, a partir del protocol rebedor original del notari Godes.

C. ARV, Escrivanies de Càmara, 1826, exp. 73, ff. 70 i ss. (transcripció parcial del document).

Edicions:

a. Casanova, E., «La carta de població de la baronia de Salem de 1611», Almaig. Estudis i Documents (Ontinyent), 10 (1994), pp. 135-140 (reed. en Salem en festes, 1997, pp. 15-17).

b. Soler, A., El poble de Salem i la foia de les fonts, Salem, Ajuntament de Salem, 2007, pp. 389-398.

TEXT

A¹⁵⁴

Die 19 mensis iulii anno a Nativitate Domini M D C XI.

In Dei nomine, amen.

[Nós don Gui]llem Ramon Bellvís olim [Joan de] Calatayú, conde de Rahal, se[nyor de la honor] y castell de Carbonera y de les [baronies] de Beniatjar y Foya de Salem, [Monserrat] y Pedralva y Bugarra, de una part. Y Gaspar Calatayú, regent lo offici de justícia de la baronia y vila de Salem, Hierony Albinyana y Jaume Boscà, regent lo offici de jurats, Martí Morillo, regent [lo] offici de llochtinent de justícia, y Joseph Sent Joan, regent lo offici de m[ostasaf], Diego de Cabrejas, ciutadà, Andreu Llopis, Jaume Pastor, major, Jaume Pastor, menor,¹⁵⁵ Andreu Melons, Nofre Boscà, Loys Albinyana, Antoni Sent Joan, Jaume Ferris, Miquel Ferrer, Christòfol Pastor, Miquel Matarredona, Balthazar Giner, Jaume Pinar, Abdon Ferrer, Joseph Camus, Berthomeu Moyà, Batiste Giner, Gregori Blasco, Antoni Fayos, Gaspar Sempere, [tots] attrobats en la vila y baronia de Salem, de altra. [Attenent y co]nsiderant que per ocasió de la [gener]al expulsió dels moriscos del present [Reg]ne de València, de provissió y mana[men]t de la sacra cathòlica real ma[gest]ad del rey don Phelip, nostre senyor, és estada despoblada la present Foya de Salem, en la qual y havia cinch llochs poblats de moriscos, que eren Salem, lo Ràffol, l’Alcúdia, Elca, Benicherví, y aquells han restat deserts y sens pobladors. E com la voluntat de Sa Magestat sia que la dita baronia y Foya de Salem y les demés baronies y llochs del present Regne de València sien poblats y poblades de christians vells, per a què en aquells y aquelles se predique lo sant Evangeli de Nostre Senyor Déu Jesuchrist en exaltació de la sancta fe catòlica y en augment del dit y present Regne de València. E considerat que al present no·s poden còmodament poblar tots [los dits cinch] pobles de la dita Foya, [per haver-i] en aquells moltes terres en [lo secà] y poques en la horta per a poder-les [donar] y repartir entre los nous po[bla]dors, y si aquelles se repartissen [entre tants] pobladors com y havia cas[es en dits] cinch pobles, vindria a c[ascú de dits] nous pobladors poca terra [de la] horta y ab aquella no·s podrien sustentar. [Per ço], ha convengut, per benefici de tots, poblar de nou la dita vila de Salem de quaranta cases y la dita vila del Ràffol de cinquanta cases, repartint entre los dits pobladors les terres així de dites dos viles com dels llochs de l’Alcúdia, Elca y Benichivirri. Per ço, volent les dites parts de nou poblar la dita vila de Salem¹⁵⁶ de christians vells, y volent los dessusdits poblar aquella y per dita rahó avassallar-se ab lo dit conde de Rahal, senyor que és de aquella. Per ço, gratis et cum presenti etc., confessen la una part a l’altra [y l’altra] a l’altra, ad invissem et vicissim [et vi]ceversa, que per rahó y causa [de la] nova població de la dita ba[ronia] y vila de Salem són estats [aven]guts, pactats, transegits y concor[dats] per y entre les dites parts los [cap]ítols, pactes y condicions del [sèri] e y tenor següent:¹⁵⁷

En nom de Nostre Senyor Déu.¹⁵⁸ Capítols fets y fermats per y entre don Guillem Ramon Bellvís, olim don Luys de Calatayú, conte de Rahal, senyor del castell y honor de Carbonera y de la present vila y baronia de Salem, de una, y Gaspar Calatayú, regent lo offici de justícia de la dita vila y baronia de Salem, Hierony Albinyana y Jaume Boscà, regent lo offici de jurats, Martí Morillo, regent lo offici de llochtinent de justícia, y Joseph Sent Joan, regent lo offici de mustasaf, Diego de Cabrejas, Andre<u> Llopis e altres, \de altra/, per rahó y [causa] de la nova població de la dita baronia y vila de Salem.

E primerament etc.

Insertar [los] capítols de la població del [Ràfol] ab declaració del capí[tol que] se dirà, lo qual se ha pos[ar] [...] que [...] continuarà.

Capítol 25. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que cascú dels dits nous pobladors, y los succesors de aquells, hajen de pagar cascun any, per cada casa y heretat, 48 sous en Nadal y sent Joan migerament, de cens, fadiga y lloïsme, comensant a fer la primera paga en la festa de sent Joan del mes de juny de l’any primervinent de 1612, y l’altra mitat en la festa de Nadal aprés següent, y així aprés cascun any.

Closos y publicats tots los dits capítols, lloaren [y] aprovaren aquells les dites parts etc., y pro[meteren] fer y complir aquells etc., sub pena [C] librarum dandarum etc., ratto pacto etc. Ad quorum omnium etc., fiat large cum executoria etc., et aliis omnibus etc. E per ço obligaren etc., e renunciaren los dits particulars ad cauthelam etc. Et in continenti los dits nous pobladors y vassalls prestaren lo sagrament y homenatges de fidelitat de ma<n>s y boca en la forma acostumada.

Inseratur juramentum et homagium fidelitatis ut in aliis.

E lo dit senyor conde jurà etc. Et etiam nomenà en justícia a Gaspar Calatayú, y en jurats a Hierony Albinyana y Jaume Boscà, y en lochtinent de justícia a Martí Morillo, y en mustaçaff a Joseph Sent Joan, los quals in continenti juraren per rahó de sos officis etc. De totes les quals coses requeriren etc.

Actum en la vila y baronia de Salem etc.

Testes mossén Vicent Lopis, prevere, rector de Salem, Matheu Urtado de Mendoça, infansó, y Gaspar Prisco, scrivent, habitador de València.

B

Die XVIIII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine eiusque divina gracia implorata, amen. Noverint universi quod nos don Guillermus Raymundus Bellvis de Calatayu, miles ordinis ac milicie Sancti Jacobi de la Espasa, comes del Rahal dominusque honoris et castri de Carbonera et baroniarum de Beniatjar, Foya de Salem et de Monserrat ac de Pedralva et Bugarra, ex una. Et Gaspar Calatayu, regens oficium justitiae villae ac baroniae predictae de Salem, Hieronimus Albinyana et Jacobus Bosca, regen<te>s oficium juratorum, Martinus Morillo, regens oficium locumtenentis justitiae, et Josephus Sent Juan, regens oficium aedilis dictae baroniae, Didacus de Cabrexas, civis, Andreas Llopis, Jacobus Pastor, dierum major, Jacobus Pastor, dierum minor, Andreas Melons, Onofrius Bosca, Ludovicus Albinyana, Antonius Sent Juan, Jacobus Ferris, Michael Ferrer, Christoforus Pastor, Michael Mataredona, Balthasar Giner, Jacobus Pinar, Abdon Ferrer, Josephus Camus, Bartholomeus Moya, Baptista Giner, Gregorius Blasco, Antonius Fayos et Gaspar Sempere, partibus ex altera. Atendentes et considerantes quod propter generalem expulsionem maurorum et agarenorum a presenti Regno Valentiae factum de mandato sacrae, catholicae ac regiae majestatis potentissimi domini nostri regis Philipi in anno millessimo sexcentessimo nono, fuit ac remansit depopulata ac deserta iamdicta baronia de Salem et abs<que> vasallis et habitatoribus qui collerent terras et posesiones praedictae villae. Et ideo, expedit summopere de novo populare praefatam baroniam christianis veteris qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catholicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltationem sanctae fidei catholicae, et ut colant terras relictas per dictos agarenos in augmentum et conservationem dicti ac presentis Regni Valentiae iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes nos, partes praedictae et superius nominatae respective, de novo populare villam et baroniam predictam de Salem et terras termini eiusdem conservare et reducere ad culturam antiquam taliter quod nos, praedicti <novi> vasali et habitatores villae ac baroniae praedictae posimus in ea commode vivere et cohabitare iuxta conditionem et qualitatem nostram. Et nos don Guillermus Raymundus Bellvis, olim don Ludovicus de Calatayu, comes del Rahal ac dominus dictae villae ac baroniae de Salem, pari modo posimus et valeamus nos, domumque ac familiam nostram alere et sustentare ex fructibus, reditibus et emolumentis annuatim percipiendis a dictis nostris vasallis et habitatoribus, gratis et scienter, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, quod ratione et causa novae populationis et stabilimenti domorum et terrarum villae praedictae de Salem, fuerunt atque sunt inter nos, partes praedictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infra<scripta>, materna lingua declarata et continuata, quae sunt thenoris sequentis:

En nom de Nostre Senyor Déu. Capítols fets y fermats, estipulats, avenguts y concordats per y entre don Guillem Ramon de Bellvís, olim don Lluís Calatayú, conte de Rahal y senyor de la present baronia de Salem, de una, y Gaspar Calatayú, regent lo ofici de justícia, Hieroni Albinyana y Jaume Boscà, regents lo ofici de jurats, Martí Morillo, regent lo ofici de llochtinent de justícia, Juseph Sent Juan, regent lo ofici de mustasaf, Diego de Cabrexas y los demés nous pobladors de la dita y present vila y baronia de Salem, de altra, per rahó y causa de la nova població de aquella:

I. E primerament, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que, per a poblar la baronia de Salem, lo dit senyor conde de Rahal donarà, asignarà y establirà als dits particulars les cases y terres del terme de dita baronia de Salem y de altres llochs, com són les de Elca y Benigerví, de la Foya de Salem, ab les quals aquells còmodament se podran sustentar en lo modo y forma que dejús se dirà. Ab tal, emperò, que ans de pendre posesió los dits nous pobladors de les cases y heretats de dita baronia que senyalaran a cascú de dits pobladors, se hajen aquells de avasallar en la vila de Salem, prestant lo jurament y homenatjes de fidelitat acostumats, sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor conde de Rahal, senyor de dita Foya de Salem, y als succesors que per temps seran de la dita Foya. Y que per a dit efecte se hatjen de desavehinar dels llochs dels quals aquells són naturals y originaris, segons que ab lo present se deshavehinen dels llochs de ahon són aquells naturals y originaris, y renuncien a qualsevol excepció, privilegi y franquea que tinguen, y volen gozar dels privilegis y excempcions y franquees que per los sereníssims reys de Aragó als senyors dels llochs de la dita Foya de Salem y als vasalls, vehins y havitadors de aquells té concedits y otorgats.

2. De haver de recidir en dita Foya de Salem.

Ítem, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors hajen de prometre y obligar-se, per si y per tots los succesors, a recidir contínuament ab tota sa casa y família en los llochs de la dita Foya de Salem, eo en l’altre de aquells, tenint en aquella son domicili y capmajor. E si algú deixarà de estar y havitar per temps de quatre mesos contínuos, deixant de fer en aquella recidència personal sens licència del senyor, encórrega lo tal en pena de comís de la casa y heretats, si ja no estarà absent per algun delicte que haja comés, perquè en tal cas se siguirà lo que serà de justícia.

3. Que no puguen vendre dins de quatre anys casa y heretat a foraster algú since consentiment del senyor y pagar lloïsme.

Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors no puguen vendre dita casa y heretats a foraster algú dins de quatre anys. Y si aprés la vendran, sia ab llicència, voluntat y consentiment del senyor, y pagant lo lloïsme que se li deurà. Y lo que la comprarà, sia tingut y obligat a venir a viure y residir dins de un mes a la dita baronia, sots pena de comís.

4. De proposar al senyor persones para empleos de justícia.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que, per a la bona administració y govern de dita vila, hajen de nomenar cascun any oficials en la forma següent, és a saber, que per a la elecció de justícia, lo consell particular, juntament ab los oficials, tres dies ans de la festa de Nadal hajen de nomenar tres persones, y los noms de aquelles se hajen de embiar y presentar al senyor per a què nomene hu de aquells en justícia; y en respecte de llochtinent de justícia, lo nomene lo dit justícia. Y en respecte de la elecció de jurats, se hajen de nomenar, tres dies ans de la festa de Pasqua del Spirit Sant, per lo consell particular y oficials, quatre persones, y los noms de aquelles se hajen de embiar y presentar al dit senyor o a son procurador general, per a què nomene dos de aquells en jurats per a el any aprés següent. Y que per a mustasaf, per lo semblant, per los dits oficials y consell particular sia feta nominació de tres persones ans de la festa de sent Miquel de setembre y los noms de aquelles sien presentats al dit senyor o a son procurador general, per a què nomene a hu de aquells en mustasaf. Los quals hajen de prestar lo jurament acostumat de què se hauran bé y llealment en lo regiment y govern de dits oficis, en poder del senyor o de son procurador general.

5. De lo mismo.

Ítem, és estat pactat que per a els dits oficis de dits justícia, jurats y mustasaf y llocthinent de justícia, per a tot lo temps que resta del present any, sien nomenats los mateixos que fins a hui han regit y servit los dits oficis, los quals de nou hajen de jurar que se hauran bé y llealment en lo eixercici de aquells.

6. De no poder imponer censos sobre casa y heretat sins licència del senyor.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors no puguen carregar ni imposar censal, ni altre càrrech algú, sobre les cases y terres que·ls concedirà y establirà lo dit senyor dins termini de quatre anys, sots decret de nulitat y de encórrer en pena de comís lo que lo contrari farà. Y pasat lo dit termini, per lo semblant, no puguen imposar censal ni altre càrrech algú sens llicència de dit senyor y pagan-li lo lloïsme que per dita rahó se li deurà, sots pena de comís.

7. De poder vendre la mitad de les terres pasats 4 anys, en llicència del senyor.

Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, pasats quatre anys, los dits particulars y nous pobladors puguen, si voldran, vendre la mitat de dites terres per a remediar ses necesitats, ab llicència emperò del senyor y pagant-li son lloïsme. Y l’altra mitat de dites heretats no la puguen vendre sens la casa, sots decret de nulitat y sots pena de comís.

8. De conservar les cases y trevallar les terres.

Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y succesors de aquells, hajen de cultivar les heretats a ús y costum de bons llauradors, llaurant y cavant aquelles en son degut temps; y per ço semblant, hajen de millorar les cases y conservar-les conforme a ús y costum de bons posehidors. A hon no, lo dit senyor les puga adobar a costes y despeses del dit poblador. Y si pasasen quatre anys sens cultivar y conservar les dites terres, lo dit senyor se puga comisar aquelles.

9. De la partición de granos.

Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que de tots los grans que es culliran, així de la horta com de lo secà, se haja de pagar a la sisena part de dits grans, pagant primer delme y primícia, com és acostumat.

10. De la partición del azeyte.

Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, del oli que es cullirà en dites heretats, se hajen de pagar al senyor lo ters, y lo pinyol haja de ser y sia per al senyor, per a remoldre aquell y fer lo que li pareixerà.

11. Del censo de alfalfe y modo de partición.

Ítem, és estat pactat y concertat entre dites parts que los dits nous pobladors y havitadors de la dita baronia de Salem puguen fer en ses terres una fanecada de alfals per a ses cavalcadures, pagant per aquella dos sous y sis dinés al senyor. Y si faran més de una fanecada de alfals, hajen de pagar a la sisena, com se à dit en respecte dels grans.

12. De lo que se deve alfarrasar para la partición.

Ítem, de totes les dacxes, ferratjes y altres herves que es faran en lo terme de dita Foya, se hajen de alfarrasar y pagar per rahó de aquelles a la sisena part, com de present se fa.

13. De la partición de oja.

Ítem, de les moreres se haja de pagar al quart, alfarrasant la fulla en les mateixes moreres y, contant a rahó de tres sous per arroba, hajen de pagar al senyor nou dinés per cada arroba de fulla que y haurà en les moreres.

14. De las garrofas y demás.

Ítem, que de la almela, garrofa, pansa y figa, y bellota que es cullirà, se haja de pagar al senyor a la huitena part, pagant primer delme y primícia.

15. De las viñas.

Ítem, que de les vinyes se haja de pagar a la huitena, pagant delme y primícia. Y si seran de vi, se pague al duell.

16. De la franquesa de viñas y olivos de 10 años.

Ítem, que de les vinyes y oliveres que de nou se plantaran, sien franchs, los dits nous pobladors, del dret de la senyoria per temps de deu anys. Y pasats aquells, hajen de pagar a la huitena de les vinyes y al ters del oli, com desús se ha dit.

17. De la partición de los legumbres.

Ítem, de tots los llegums hajen de pagar a la sisena, com se diu en respecte dels grans, y si els menjaran tendres a sa casa no hajen de pagar cosa alguna; emperò, si’ls vendran, hajen de pagar a la sisena part. Y lo mateix se entén en respecte de les vinyes, que el rahim que mencharan en ses cases no hajen de pagar cosa alguna; y si el vendran, hajen de pagar com desús se ha dit, a la huitena.

18. Del censo de las casas, de 4 arrobas de paja, 4 sueldos, se verá el capítulo 25.

Ítem, és estat pactat y concertat entre dites parts que cascun poblador haja de pagar al senyor quatre arrobes de palla per cascuna casa. Y qui no tindrà palla, done quatre sous.

19. De no poder disimalar los olivos sin licencia del señor, y la 3ª parte para dicho señor. Y si fan de ella carbó, la 4ª part per a dit senyor.

Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors no puguen desimalar les oliveres sens llicència del senyor, y quant les desimalaran, lo ters de la llenya sia del senyor y les dos parts per als nous pobladors. Y si faran carbó de la llenya, hajen de pagar lo quart al senyor y les tres parts per a dits pobladors, los quals tinguen facultat de escombrar les oliveres a ús y costum de bon llaurador.

20. De los árboles que se secarán, la caña para el señor.

Ítem, és pactat y concertat entre dites parts que los arbres que es secaran o seran inútils, los hajen de arrancar los dits pobladors, cascú en sa heretat, ab llicència del senyor. Y la soca sia per al senyor y la demés llenya per al dit hereter y poblador.

21. De conducir los frutos de la señoría a los graneros del señor, y el vino partirle al duell, y conducirle del mismo modo.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que los dits nous pobladors y succesors de aquells hajen de portar, los fruyts pertanyens a la senyoria, als graners del senyor. Y lo vi que han de pagar al senyor, al duell, lo hajen de portar també al seller del senyor, en la mateixa baronia de Salem.

22. De ir a moler el trigo a la regalía del señor, lo mismo el azeyte y demás regalías. Se tendrá presente el capítulo 24.

Ítem, és pactat y concertat entre dites parts que los dits vasalls y nous pobladors y succesors de aquells, hajen de anar a moldre als molins del senyor, y per lo semblant, hajen de fer lo oli en les almàceres del senyor y coure lo pa en lo forn, y comprar en les tendes, tavernes, fleques y carniceries de la senyoria. Y no puguen anar a altra part a moldre, fer lo oli, coure y comprar, sots pena de sixanta sous si no serà en cas que los molins estiguen desbaratats, que no puguen moldre, y los forns gastats, que no puguen coure.

23. De las regalías que se reserva el señor.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit senyor se haja de reservar, com ab lo present se reserva per a si, totes les regalies com són carniceria, hostal, tenda, taverna, fleca, forn, almàcera, molins, dels quals lo dit senyor puga fer a sa voluntat. Y ningú puga tenir hostal en sa casa, ni tenir tenda ni taverna y fleca en perjuhí dels drets y regalies al dit senyor pertanyens, sots pena de seixanta sous. Asò emperò declarat, que si algú voldrà vendre vi y oli de sa collita en sa casa, lo puga vendre, lo vi, a cànters y michs cànters, y lo oli a arroves y miches arrobes, sens encórrer en pena alguna.

24. De la almazara.

Ítem, és estat pactat entre dites parts que ninguna persona puga traure olives fora lo terme per a fer oli en altra part, sots pena de vint-y-cinch lliures, ni les puga traure para vendre sens pagar lo dret al senyor, sots la mateixa pena de vint-y-cinch lliures per cascuna vegada que lo contrari farà.

25. Del censo de casa y heredad.¹⁵⁹

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que cascú dels dits nous pobladors, y los succesors de aquells, hajen de pagar cascun any, per cada casa y heretat, quaranta-huit sous en Nadal y sent Juan migerament, de cens, fadiga y lloïsme, comensant a fer la primera paga en la festa de sent Joan del mes de juny del any primervinent de mil sis-cens y dotse, y l’altra mitat en la festa de Nadal aprés següent, y així aprés cascun any.

26. Del jornal que el señor ha de dar a los peones.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vasalls y nous pobladors de dita baronia hajen de fer faena en les obres y reparos del castell, pagant lo senyor, per cascun jornal de braser, tres sous y deu dinés, y als que trevallaran ab cavalcadura, quatre reals castellans.

27. Del peó que nesesite inviar dentro del Reyno.

Ítem, és estat pactat entre dites parts que, totstemps y quan lo dit senyor haurà de menester un pehó per a enviar-lo dins lo present Regne de València, o per a embiar-lo de la present baronia a València o altra part, a hon lo senyor estarà, o son procurador general o la persona al qual se haurà de donar algun avís per conte del senyor, li hajen de donar un pehó, pagant lo dit senyor al tal pehó, per cascun dia, dos reals castellans.

28. De la contribución en los pagos vecinales.

Ítem, és estat concordat entre dites parts que los dits pobladors y nous vasalls hajen de pagar y contribuir en tots los càrrechs vehinals y personals de la dita baronia, en salaris de ministres, guardians y cequiers, y en tots los demés oficis de la universidat.

29. De limpiar las cequias y balsas.

Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors y havitadors sien tenguts y obligats a conservar y netechar les cèquies y vases del terme de dita vila. Y sien també obligats a portar les peses que seran menester per a les almàceres que estaran en lo terme, ab què lo senyor haja de pagar lo cost de la fusta y els haja de donar, als que aniran, un refresch de pa y vi.

30. De los que hirán a vender mercaderías.

Ítem, que totes les vegades que vindran a la dita y present vila oliers, saboners y altres semblants persones per a vendre ses mercaderies, les hajen de vendre en la plaza, vistes y regonegudes que sien primer per lo mustasaf, donant aquell lo for de la manera que se hauran de vendre, y regoneixent les pedres, mesures y alna. Y no les puguen vendre en altra manera, sots pena de seixanta sous partidors entre lo senyor, mustasaf y acusador. Igualment, lo olier o saboner que vindrà en una semana, no puga tornar fins al altra aprés següent, lo qual, per cascuna vegada que vindrà a vendre, haja de donar dos dinés al tender.

31. De los censos de los moriscos.

Ítem, és pactat entre dites parts que los censals y càrrechs que acostumaven pagar los moriscos que estaven y havitaven en la present vila, carregats així per conte propi de aquells com per conte dels senyors que són estats en dita baronia, hajen de venir a càrrech del senyor en cas que aquells se deguen y se hajen de pagar, y no vinguen a càrrech de dits vasalls y nous pobladors.

32. De no imponer tachas.

Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits vehins y havitadors de dita vila no puguen fer y fermar censals alguns ab sindicat de les universitats, ni imposar taches algunes sens consentiment o llicència del senyor o de son procurador general. Y si lo contrari faran, sia nula y de ningún efecte.

33. De no tener concejo.

Ítem, és pactat entre les dites parts que no es puga tenir concell general en la dita vila de Salem sens llicència del dit senyor o de son procurador general. Y si lo contrari se farà, sia nule y de ningun efecte lo que en dit consell se determinarà, ultra de encórrer en pena de deu lliures les persones que asistiran y consentiran en lo dit consell general. E que per a tenir consell particular, sien nomenades huit persones per lo dit senyor, y aquestos y no altres, juntament ab lo justícia, jurats y mustasaf, hajen de tenir y fer consell particular tot-temps que convindrà.

34. De entrar los ganados a pasentar en el término. Se verá el capítulo 36.

Ítem, que los dits vasalls y pobladors puguen entrar ab sos ganados llanars y cabrius a pasturar per lo terme de la dita y present vila y baronia de Salem sens encórrer en pena alguna. Emperò, si faran dany, lo hajen de pagar, y si entraran en parts vedades, hajen de pagar la pena y lo dany que faran, a coneguda de dos persones.

35. Sobre hurto de garrofas, herva y raïm.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que tots los que furtaran herva, garrofes, rahims y altres qualsevol fruits que deguen partició al senyor, sien eixecutats, si serà de dia quan se farà lo furt, en pena de trenta sous, y si serà de nit, en pena doble, partidora lo ters al senyor y l’altre ters per al guardià o acusador, y l’altre ters per a l’amo al qual se farà lo dit furt y dany, ultra de pagar la valor del furt y dany que hauran fet.

36. De la jurisdicción, hervajes, pinares que se reserva el señor, con los pinares y demàs.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit senyor conde de Rahal, senyor que és de la dita baronia de Salem, haja de reservar, segons que ab lo present se reserva per a si y a sos succesors, tota la jurisdicció, així civil com criminal, mer y mix imperi, ús y eixercici de aquelles, que ha y té en la dita vila y baronia de Salem. Y així mateix, se reserva per a si com a regalia pròpria, tots los hervatjes, montanyes, deveses, prats, cases, monteries, pinars, carrascals que y à en lo terme de la dita vila y baronia de Salem. Y per lo semblant, totes les demés coses y regalies que en qualsevol manera hi puga haver y haja en la dita present baronia, com solament entenga lo dit senyor donar y otorgar als dits vasalls y nous pobladors les coses declarades, concedides y otorgades en lo present acte de població. Y si en respecte de algunes de les desusdites coses hagués o pogués haver alguna dificultat, aquella, des de ahora per a llavors, se declara y sia haguda per declarada en favor de dit senyor, per a escusar y llevar tota manera de plets entre lo dit senyor e los dits sos vasalls y nous pobladors.

37. De acompañar al señor con armas.

Ítem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vasalls y pobladors, per a la bona y deguda administració de justícia y conservació de dita baronia, totstemps que convindrà hajen de seguir ab ses armes al dit senyor o a son procurador general, y a sos oficials de dita baronia, y donar les persones de guarda que hauran menester.

38. De poder el señor imponer pensa en lo que le pareciere.

Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit senyor conde, per a la bona y deguda administració de justícia y per a la conservació de dita baronia, com a senyor que és de aquella y de tota la jurisdicció, puga fer y ordenar qualsevol mandatos, constitucions y ordinacions, ab imposició de penes y sens aquelles, y de la manera que li pareixerà y ben vist li serà; les quals hajen de observar com a bons y fels vasalls.

39. De la valididad de los antedichos capítulos.

Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits e presens capítols y coses en aquells contengudes, sien eixecutòries, ab sumisió y renunciació de propi for, variació de juhí y altres clàusules en semblants actes posar acostumades. Y si menester serà, de dits capítols y de qualsevols de aquells se puguen fer una y més carta o cartes públiques, quantes convindran, a dites parts ordenadores, segons lo estil y pràctica del notari rebedor de aquells.

Quibus quidem capitulis, lectis, publicats et intelectis, nos, dicte partes, laudantes et aprovantes, facientes atque concedentes et firmantes omnia et singula in predictis capitulis contenta et especificata, a prima linea usque ad ultimam inclusive, renunciamus scienter et exprese omni exceptioni rei sic non geste, conventae, pactatae, stipulatae adque promise pro ut in preinsertis capitulis et horum singulis scribitur et continetur, et promitimus una parts nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod tenevimus, observavimus, complevimus omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, et contra ea non veniemus, quod si secus fiat, volumus et novis placet quod parts nostrum contrafaciens, incida<t> et incurra<t> in penam centum librarum monete Valentinae, per partem inobedientem parti parenti et obedienti dandarum et solvandorum pro poena et nomine penae. Ita quod,¹⁶⁰ exacta dicta pena vel non <aut> gratiose remisa, nihilominus predicta capitula et omnia et singula in eis contenta, promisa et concordata, in suis robore ac firmitate remaneant et valore. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrasecriptorum ac missionum, si quas novis, dictis partibus, ad invicem facere contigerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementu<m> nos, dicte partes, respectare posimus, dist<r>ingi, compeli seu etiam fortiari per gubernatorem Regni Valentiae vel alium quemcumque judicem¹⁶¹ secularem tamen jurisdictionem excercentem per nos, dictas partes respective, eligendum, in cuiusquidem examine omnia supradicta adimplere promitimus ac si contractus esse<t> ibi celebratus et solutio destinata sive ibi personaliter reperiamur sive non, <in> cuius foro, districtui, cohertione et juditio licet non sit vel fu<er]it judex noster ordinarius. Nos tamen, dicti partes, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura nostra submitimus, su<b>ponimus et astringimur nostro proprio foro quo ad haec penitus et de serta sciencia renunciando, et legi: «Si convenerit», foro: «<De> jurisdictione omnium judicum» dicenti: Ju<di>cium judicis de quo¹⁶² sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo prorrogata, vel eius consensus habitus ante litem contestatam, pose revocari, et cuicumque alteri fori declinatorie, fiantque inde per eum, de¹⁶³ et pro premisis omnibus et si<n>gulis executio, venditio et distra<c>tio bonorum omnium nostrorum respective movilium et inmovilium ac etiam privilegiatorum ubique habitorum et havendorum, sine aliqua libeli oblatione, litis contestatione¹⁶⁴ aut alterius juris solemnitate, sed ad solam demostrationem seu exhivitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim sententiae difinitive in rem judicatam, transacte, a qua ulterius¹⁶⁵ appellare vel suplicare non licet, neque observetur nec observari oporteat in his aliqua juris solemnitas, imo dicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum omnium predictorum fiant et fieri valeant pro ut in executionibus fiscalibus est fieri asuetum, nec admitimur aut admiti posimus ad aliquam exceptionem, defensionem, alegationem, rationem, apelationem, prosecucione<m> et recursum, imo ad exc<l>udendam omnem calumnie et difugiis materiam per pactum speciale praedictum stipulatione qua supra valatum. Renuntiamus respective scienter et exprese omnibus exceptionibus, defensionibus, alegationibus, rationibus, apelationibus, prosecutionibus et recursibus justis, fribolis et injustis, et juri etiam apelandi, prosecuendi et recurrendi, et omni alii juri premisis ob<v>ianti. Quibus omnibus peractis, in continenti, pro executione contentorum in praeinsertis capitulis factis, inhitis et concordatis super nova populatione dictae vilae aca baroniae de Salem, Gaspar Calatayu, regens oficium justitiae dictae vilae, Hieronimus Albinyana et Jacobus Bosca, regentes oficium juratorum, Martinus Morillo, regens oficiu, locumthenentis justitiae, Josephus Sent Juan, regens oficium aedilis baroniae praedictae de Salem, Didacus de Cabrejas, Andrea<s> Llopis, Jacobus Pastor, dierum maior, Jacobus Pastor, dierum minor, Andreas Melons, Onofrius Bosca, Ludovicus Albinyana, Antonius Sent Juan, Hacobus Ferris, Michael Ferrer, Christoforus Pastor, Michael Mataredona, Balthasar Giner, Jacobus Pinar, Abdon Ferrer, Josephus Camus, Bartholomeus Moya, Baptista Giner, Gregorius Blasco, Antonius Fayos et Gaspar Sempere, omnes vicini et habitatores et novi populatores villae et baroniae praedictae de Salem, pro ipsis et pro omnibus praesentibus et absentibus, masculis et feminis, et pro omnibus succesoribus eorum cuiusvis sexus, status et conditione existentibus nunc vel in futurum in dicta baronia de Salem, prestiterunt juramentum et homagia fidelitatis et vasallagis ore et manibus in pose prefati don Guillermi Raymundi Bellvis, olim don Ludovici de Calatayu, domini dictae baroniae, acceptantes eum in eorum dominum naturalem, promitentesque ipsi parere et obedire quemadmodum tenentur et debent uti eorum domino, nec non et respondere eidem et succesoribus eiusdem de omnibus fructibus, juribus, redditibus et emolumentis quibus astricti sunt et obligati parere et obedire iuxta contenta et declarata in praeinserta capitulatione, quaequidem juramenta et homagia prestiterunt omnes supradicti in forma debita dicentes in modum secuentem:

Juramus fidelitatem don Guillermo Raymundo Bellvis, olim don Ludovico de Calatayu, comiti de Rahal, et vasallagium, et <suis> successoribus, <quod> non erimus in facto, dicto seu concilio quod personam aut vitam aut membrum aut honorem suum amitat, aut quod mala captione detineatur, et si ad nostram noticiam pervenerit quod aliquis aliquid praedictorum contra dominum nostrum vellet seu auderet comitere, pro pose nostro impediemus aut quam citius¹⁶⁶ poterimus per nos aut per nuntium nostrum vel per literas nostras sibi nunciare curabimus, imperium quod habet pro pose nostro manutenere procurabimus et defendemus, et concilium quod a nobis petierit, secundum a Deo nobis datam prudentiam, dabimus, secreta nobis ab eo revelata nulli sine sui licentia manifestabimus, sic nos Deus adiubet et eius sancta Quatuor Evangelia.

Et factis praemisis, in continenti dictus dominusdon Guillermus Raymundus Bellvis, olim don Ludovicus Calatayu, comes de Rahal, non divertendo ad alios actus, nominavit et creavit in justitiam dictae villae et baroniae de Salem Gasparem Calatayu, et in juratos Hieronimum Albinyana et Jacobum Bosca, et in locumthenentem justitiae Martinum Morillo, et in aedilem Josephum Sent Joan, qui facta nominatione praedicta, promiserunt et jurarunt in pose et manibus ipsius don Guillermi Raymundi Bellvis, olim don Ludovici de Calatayu, comitis de Rahal, per dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, eorum propris manibus corporaliter et sponte tacta, quod ipsi omnes et unusquisque eorum in suo ofitio se habebunt bene, fideliter et legaliter, justitiam querelantibus ministrando pro ut unicuique eorum et oficio suo tangit, pertinet et spectat. Requirentes partes praedictae de praemisis omnibus et singulis duo publica confeci atque recepi instrumenta eiusdem tenoris, quorum unum unicuique parti tradatur ad habendum memoriam in futurum.

Que fuerunt acta in villa et baronia de Salem, die decimo nono mensis iulii anno a Nativitate Domini millesimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei don Guillermi Raymundi Bellvis, olim don Ludovici de Calatayu, comitis de Rahal.

Sig++++++++++++++++++++++++na nostrorum Gasparis Calatayu, Hieronymi Albinyana, Jacobi Bosca, Martini Morillo, Jospehi Sent Joan, Didaci de Cabrejas, Andreae Llopis, Jacobi Pastor, dierum maioris, Jacobi Pastor, dierum minoris, Andreae Melons, Onufrii Bosca, Ludovici Albinyana, Antonii Sent Joan, Jacobi Ferris, Micaelis Ferrer, Christofori Pastor, Michaelis Matarredona, Balthasaris Giner, Jacobi Pinar, Abdonis Ferrer, Josephi Camus, Bartholomei Moya, Baptistate Giner, Gregorii Blasco, Antonii Fayos et Gasparis Sempere, predictorum, qui haec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Vincentius Llopis, presbiter ac rector baroniae praedictae de Salem, eiusdemque baroniae de Salem havitator, Matheus Hurtado de Mendoza, domicellus, Valentiae commoran, et Gaspar Prisco, scriptor, dicte civitatis Valentiae havitator, in dicta baronia de Salem reperti.

132.

1611, juliol 19. Alfara de la Baronia.

Miquel de Vallterra, senyor de les baronies de Torres-Torres i Castellmontan, després del fracàs de la primera carta pobla que havia intentat atorgar l’anterior 8 d’abril de forma comuna als dos llocs d’Alfara i Algímia de la Baronia, i la qual s’havien negat a signar els nous pobladors, atorga ara definitivament la carta pobla per separat a cada una d’elles, en aquest cas a Alfara.

Notari, Francesc Prancudo.

A. ARV, Protocol núm. 10.282, notari Francesc Prancudo.

Edicions:

a. Corbalán de Celis, J., La repoblación en la baronía de Torres-Torres. Cartas de nueva población de Alfara y Algimia, Algímia d’Alfara, Ajuntament de Algímia d’Alfara, 1997, pp. 95-99. (En fa una edició incompleta. Segons aquest autor, hi ha una còpia de l’any 1612 a ARV, Real Audiència, Processos, part 1ª, lletra S, exp. 2138, però no l’hem poguda trobar en setembre de 2013.)