Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes II - AA.VV - Страница 8

Оглавление

TEXT

Die undecimo mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.⁵⁷

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Franciscus Bellvis, dominus locorum de Bellus et Corbera, intra generales terminos civitatis Xative constructorum, in dicto loco de Bellus repertus, ex una; Matheus Cuquerella, justitia dicti loci, Philippus Cuquerella et Vincentius Gomar, jurati dicti loci de Bellus, Damianus Cuquerella, locumthenens justitie, Damianus Costija, Augustinus Verdugo, Joannes Perez, Baptista Jafer, Michael Benavent, Josephus Pastor, Petrus Cuquerella, Vincentius Pastor, Jacobbus Orti, Martinus Cuquerella, Franciscus Eximeno, dierum minor, Petrus Albinyana, Laurentius Gomar, Joannes Quinbis, Franciscus Modroño, Josephus Matheu, Christophorus Cuquerella, Sebastianus Mico, Bartholomeus Costija, Franciscus Garcia, Joannes Pastor, Balthazar Pastor, Vincentius Pastor, natus maior, Vincentius Pastor, natus minor, Joannes Benavent, Hieronymus Pastor, Joachinus Gomar, Damianus Pastor et Paschasius Cano, omnes residentes in dicto loco de Bellus parte ex altera; coniuncti et congregati in domo domini dicti loci de Bellus, ubi pro negotiis tractandis universitatis dicti loci de Bellus soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et mandato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicata in presenti Regno Valentie sub die vigesimo segundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti regno Valentie et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dictus locus de Bellus fuit depopulatus, eo quia vasallii, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta, ego dictus don Franciscus Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservacione jurisdictionis per foros presentis regni mihi tamquam domino dicti loci concesse, quoque pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dictum locum de personis christianis populare curavi⁵⁸ et itta fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit iustum dictas domos et terras dicti loci stabillire et in enphiteosim vobis, supradictis residentibus in dicto loco, dare, eo quia ipsas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta et redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et emphiteutici pareatis et solvatis, convenimus de conservatione et stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infra nominando et in capitulis inmediate sequentibus:

I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit loch de Bellús, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, concedirà y stablirà a cascú dels dits pobladors la cassa y heretats, així de rech com de secà, en lo modo, forma y manera que millor se podrà, fent ﬁns en número de quaranta casses o aquelles que còmodament se podran fer, fent-ne acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab los censos de fadiga, lluïsme, pactes, càrrechs, particions deiús especiﬁcadors; returant-se dit senyor per a si y a sos succesors tot lo dret de fadiga, lluïsme e tot plen dret emphiteòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen returar.

II. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present loch de Bellús, y prestar los juraments y homenatges de ﬁdelitat acostumats segons los vasalls acostumen y han acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que huy és y per temps serà en lo dit loch, en tant quant per fur del present regne li és permès y llícit lo exercici de la jurisdicció, així civil com criminal.

III. Íttem, és estat pactat que tots los dits nous pobladors e succesors e vasalls en lo present loch hajen y tinguen obligació de pagar cascun any, al senyor que huy és y per temps serà en lo dit loch de Bellús, en cascun dia e festa de sent Juan de juny cascun any cascú de aquells perpètuament, quaranta sous reals de València per lo cens de cassa y heretat, a saber és, vint sous per cascuna cassa que huy és y per temps serà, y vint sous per la heretat, pagadors com dit és desús com a cens de fadiga, lluïsme e tot plen dret emphiteòtich segons fur del present Regne de València, ab lo qual cens se haja de fer e farà dit e present establiment.

IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors e vasalls se hajen de obligar per si e sos succesors a residir contínuament ab son domicili, cassa y cap major en lo dit loch de Bellús, y lo qui faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència personal, encórrega en pena de comís de la cassa y heretat que tindrà en lo dit loch y son terme, lo qual comís sia fet sens forma de procés ni altra solemnitat alguna.

V. Íttem, és estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e vasalls e succesors voldran anar-se’n del dit loch, primer, ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit loch que huy és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga, tinguen facultat de vendre la dita cassa y heretat a forasters o a persones de dit loch que no tinga cassa ni heretat, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit loch y, dins dos mesos, portar sa cassa y avasallar-se en dit loch, prometent residència personal, sots pena de comís de les tals casses y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo que dit és desús o no venint dit nou comprador a dita residència personal, passat lo dit termini dites cassa y terres, sens ninguna forma de juhí ni procés, resten comisades y la senyoria útil reste consolidada ab la directa.

VI. Íttem, és estat pactat que ningú de dits vasalls y nous pobladors de dit lloch de Bellús puga vendre, alienar ni transportar cassa, heretat ni terra alguna de les que tindrà y li seran establides, que primer no hajen passat quatre anys contínuos de residència personal en lo dit loch, contadors del dia del present acte de establiment general en avant. Y si dins lo dit termini de quatre anys, se’n voldran anar, dites cassa y heretat resten per a el senyor de dit loch y estiga a disposició dels senyors de dit loch de Bellús fer-ne a ses voluntats com de cosa pròpia.

VII. Íttem, és estat pactat que de totes les vendes, alienacions, transportacions, particions y qualsevol altre gènero de actes que es faran de dites casses y terres, se hajen de pagar a dit senyor que huy és y per temps serà, lo dret de luysme a dos sous per lliura, y lo mig lluïsme a sou per lliura en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no degüen dret de lluïsme. Y que dits actes de vendes, alienacions, particions y qualsevol altre gènero de actes fahedors, los haja de rebre y reba lo notari que ben vist serà al senyor de dit loch, sots pena de comís.

VIII. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch de Bellús se reserva per a si y a sos succesors lo dret de regalies de forn, carniceria, ﬂeca, molí, tendes, hostal, taverna a senyor pertanyents en dit loch, y que los dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit loch de Bellús que huy són y per temps seran, tinguen obligació de coure en lo forn de dit loch y no en altra part, comprar lo pa de la ﬂeca, moldre tot gènero de grans y picar los arrozos en los molins de dit loch, comprar la carn en la carniceria, lo vi de la taverna, y vitualles de la tenda de dit loch, sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que contravindran, havent-hi emperò recapte competent en cascuna de dites regalies respectivament. Açò emperò entès que puguen vendre lo vi y oli de mig cànter y miges arrobes en amunt, qualsevol gènero de llegums y grans de barcella en amunt, y lo arroz, de quarteró en amunt, essent de ses cullites pròpies, sots la desusdita pena de seixanta sous y altres penes a arbitre del senyor de dit loch que huy és y per temps serà.

IX. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls y succesors de aquells que huy són y per temps seran en lo dit loch, sien tenguts y obligats a fer les obre necessàries en cascuna de les casses que aquells tindran, per a la conservació y perfecció de aquelles y cascuna de aquelles, y tenir ben procurades y conrreades les heretats que cascú de aquells tindran, a ús y costum de bon llaurador, a bé millorar y no deteriorar, com a bons vasalls y emphiteutes, y no fent-ho, sia cas de comís.

X. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors que huy són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Bellús, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit loch, tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així en la horta com en lo secà de dit loch de Bellús, al terç, ço és, les dos parts per a el vasall y la tercera part per a el senyor, posada y portada la part de dit senyor dins la cassa del senyor, en son degut lloch y los puestos a hon se acostumen portar per dits vasalls, excepto lo fruyt de la fulla, que se ha de partir en lo arbre. Olives se han de fer oli en la almàcera de dit loch per dits vasalls, y la part tocant al senyor, així mateix, se ha de portar y posar en la cassa del senyor, en les gerres y lloch acostumat, francament.

XI. Ítem, és estat pactat que dits nous pobladors y vasalls de dit loch de Bellús que huy són y per temps seran en dit lloch perpètuament, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit loch, tots los grans de forment, ordi, dacsa, arroz y tot altre qualsevol gènero de grans y llegums, y lli y cànem, y tot qualsevol altre gènero de cullites y esplets de qualsevol espècie sien que es culliran en la horta y terres del rech del dit loch, terme y territori de aquell, al quart, ço és, tres parts per a el vasall y la quarta part per a el senyor; y en lo secà, a la sisena, ço és, cinch parts per a el vasall y la sisena part per a el senyor, posats dits fruyts y grans, nets y com convé, en lo graner en la cassa del senyor per los dits vasalls, francament. Y la partició de lli y cànem amerat, que sia al quart, segons és dit desús.

XII. Íttem, és estat pactat que los vasalls de dit loch de Bellús tinguen obligació de partir y partixquen perpètuament la palla procehida dels grans de forment y ordi collits en lo terme de dit loch, així en la horta com en lo secà, ab lo dit senyor de Bellús que huy és y per temps serà, al quint, ço és, quatre parts per a el vasall y la quinta part per a el senyor, posant la part tocant al senyor en les pallizes de la cassa del senyor de dit loch, francament, per dits vasalls. Y el vasall que no voldrà fer dita partició, haja de pagar un sou per cascuna barcella que a la part de dit senyor pervindrà, així de forment com de ordi.

XIII. Íttem, és estat pactat que los nous pobladors y vasalls que huy són y per temps seran in perpetuum tinguen obligació de partir y partixquen ab lo senyor que huy és y per temps serà de dit loch de de Bellús, lo fruyt de les vinyes a la sissena, a saber és, cinch parts per a el vasall y la sisena part per a el senyor, a saber és, si fan pança, en pança, posada la part del senyor en la cassa del senyor; y si fan vi, al duell, posada la part del senyor pertanyent en les gerres, bótes y veixells dins la bodega de la cassa del senyor, francament, a costes de dits vasalls. Y si algú dels dits nous pobladors y vasalls que huy són y per temps seran, voldran plantar o plantaran en lo terme de dit loch de Bellús, per algun temps, alguna viña e viñes en los secans, la puguen o les puguen plantar, essent franchs per los sis primers anys de qualsevol partició, comensant a pagar al setè any la partició en lo modo y forma desusdits.

XIV. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls que huy són en lo dit loch y per temps seran, puguen fer y fasen en cascuna de ses heretats respective dos fanecades de herba alfals per a ses cavalcadures, pagant quatre sous per cascuna fanecada en lo dia y festa de sant Miquel cascun any. Y si algú de dits nous pobladors y vasalls vendrà o vendran dita herba de alfals, hajen de partir y partixquen ab lo senyor en diners, de allò que vendran, al quart, conforme la partició de la horta, sots la pena al senyor ben vista al que contravindrà.

XV. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors y vasalls goze ni presumixca traure fora del dit loch, terme y territori de aquell, lo fem que es farà en les casses, corrals, terres, rases y bancals de dit loch si no és a les heretats y terres de dit loch, servint per a femar aquelles, e açò sots la pena a arbitre del senyor imposadora e ben vista.

XVI. Íttem, és estat pactat que en les eleccions de ofﬁcials de dit loch se haja de guardar y guarde aquest orde, a saber és, que lo justícia y jurats que per temps seran, hajen de fer nominació en lo dia de sant Thomàs apòstol de tres vehins, persones abonades de dit loch, dels quals lo senyor que huy és y per temps serà eo la persona deputada per lo senyor, haja de elegir y nomenar la una persona de les tres nomenades per a justícia de dit loch, y la vespra de Pasqua de Sant Espirit hajen de fer altra nominació, de sis persones, los ofﬁcials de dit loch, y lo senyor de dit loch eo la persona deputada per dit senyor, ne haja de elegir y nomenar dos en jurats de dit loch. Y així mateix, la vespra de la vespra de sant Miquel hajen de fer nominació de tres persones los ofﬁcials de dit loch, y lo senyor o la persona deputada per lo senyor haja de nomenar y nomene hu de aquells en almustasaf de dit loch. Y que cascun any, en lo dia de la elecció de jurats, se hajen de nomenar deu persones de les quals lo senyor ne haja de elegir cinch per a què aquells, ab los ofﬁcials de dit loch, facen concell particular, juntant-se per a afers y negocis del poble y per a tot lo convenient. Y que lo justícia, cascun any, tinga facultat de nomenar lochtinent a persona idònea y convenient, aquella que li pareixerà.

XVII. Íttem, és estat pactat que ningun vasall de dit loch goze ni presumixca batre ningun gènero de grans ni esplets fora de les eres de dit loch senyalades per lo senyor de dit loch, sots pena de perdició dels tals grans y altres penes al senyor ben vistes.

XVIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls de dit loch que huy són y per temps seran vasalls de dit loch, per si e sos succesors tinguen obligació de conservar, netejar y conrrear los portals, portes, portalls y tanques de dit loch, cèquies, brazals y ponts de la horta y terme de dit loch, y netejar aquelles. Y així mateix hajen de conservar y conserven lo azut y cèquia del molí, conservant dits azuts y cèquia y tot lo que dit és desús, <y> en cas de qualsevol avenguda de riu, desfent-se o reblint-se, tinguen obligació de tornar-o en sa perfecció, a gastos y despeses de aquells y no de dit senyor.

XIX. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors y vasalls de dit loch que huy són y per temps seran, per si ni per interposades persones no gozen ni presumixquen dicimalar ne desimalen algunes oliveres ni garroferes sens llicència y coneixensa del senyor, e açò sots pena de vint y cinch liures. Y la lleña que es desimalarà, trosejada que sia, se haja de partir y fer de aquells tres iguals parts, de les quals ne triarà lo senyor la una, restant les dos parts de la lleña per a el vasall, posada la part del senyor en la casa del senyor per dits vasalls.

XX. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch se reserva e retura vers si tots los arbres silvestres que no fan fruyt de partició en lo terme de dit loch, y los que en lo esdevenidor in perpetuum hi aurà, per a fer-ne de aquells a ses voluntats com de cosa pròpia. Y així mateix, tots los arbres de partició de fruyts y moreres que es secaran en lo terme de dit loch, tinga lo senyor la caña y soca, y les rames y la demés lleña sia del vasall, ab què lo dit vasall tinga obligació de arrancar la soca, del dit arbre que es secarà, de la terra.

XXI. Íttem, és estat pactat que totes les moreres que es plantaran en la horta y terme de dit loch de Bellús, se hajen de pagar les plantes y preu de aquelles, in perpetuum, migerament entre lo senyor y vasalls de dit loch.

XXII. Íttem, és estat pactat que la almàcera de dit loch se haja de conservar y conserve entre lo senyor y vasalls de dit loch en esta forma, que totstemps que en la dita almàcera se oferiran adobs y obres per a la conservació de aquella, lo senyor del dit loch haja de pagar y pague tots los jornals de mestre, y lo demés hajen de fer y fasen los dits vasalls.

XXIII. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch se reserva vers si y per a sos succesors y per a sa rella, lo hort y terres a dit hort contigües, que són de rella de senyor, juntament ab vint y quatre hores de aygua cascuna semana, a fer-ne dit senyor a sa voluntat.

XXIV. Íttem, és estat pactat que lo present establiment y lo particular fahedor, dit senyor lo fa que dits vasalls no tinguen obligació ni estiguen obligats a pagar ninguns censals que los moriscos, vehins y vasalls de dita universitat acostumaven pagar.

XXV. Íttem, és estat pactat que ningú dels vasalls de dit loch que huy són y per temps seran, gozen ni presumixquen ajuntar-se a tenir concell general sens expressa licència del senyor, signiﬁcant-li al senyor la proposició y causes per a què se ajunten, e que no puguen en dit concell tractar altres cosses sinó aquelles que hauran comunicat ab lo senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXVI. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor de dit loch tinga lliure facultat in perpetuum, en lo temps dels arrozos, de arreglar la aygua de la horta del dit loch del modo que al senyor ben vist li serà, conforme la occurrència del temps, restant la repartició de aquella a facultat y arbitre del senyor segons la aygua que hi aurà.

XXVII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva per a si y a sos succesors, així lo bovalar com los herbatges del terme y territori del dit loch per a poder arrendar o vendre aquells, donant facultat emperò als dits vehins y vasalls de dit loch per a què puguen pasturar los ganadors en dits herbatges fora dit bovalar.

XXVIII. Íttem, és estat pactat que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, y sos succesors, per a conservació de les regalies de dit loch y bona administració de justícia y quietut de dits vehins de dit loch, puixa imposar qualsevols penes per a conservació dels fruyts, rentes y regalies a dit senyor pertanyents, y per a conservació y observància de tot lo dispost en la pressent capitulació. Y així mateix, en execució de tot lo desusdit, puixa fer, provehir y manar se facen qualsevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar y guardar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat y seguritat de les persones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit loch de Bellús y bon govern de aquell, imposant qualsevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs y privilegis del present regne, reservant-se lo dit senyor per a si y als senyors succesors de dit loch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs y privilegis del present regne e àlias de justícia li és concedida y otorgada, y aquella que sos antecesors, senyors en dit loch de Bellús, han acostumat tenir y han tengut y exercit en dit loch de Bellús.

XXIX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran senyors de dit loch, tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia y en quant per fur li és permès.

XXX. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no puguen valer-se ni usar de estatuts ni ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, ratiﬁcades y concedides per lo senyor y los senyors que per temps seran, ni puguen interposar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sens expressa licència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXXI. Íttem, és estat pactat que tots los desusdits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch, y de tots los succesors de aquell.

Quibus quidem capitulis lectis et intellectis, nos partes predicte laudantes et aprobantes omnia et singulla in preinsertis capitulis et eorum singullis pactata, conventa, concordata, stipullata atque promissa, per nos et nostros quoscumque succesores, pacto spetialli, stipulacione solemni, interveniente infrascripto notario stipulante et acceptante, promittimus et ﬁde bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter et sponte tacta, omnia suprascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa, quantum ad unamquamque nostrarum partium predictarum pertinent et espectant, pertinereque et spectare videntur, singulla suis singulis referendo, attendere et efﬁcaciter complere et tenere atque inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere vel contravenire nec alliquem contravenire facere vel permitere, palam vel occulte, alliqua racione vel causa. Et ideo, tractata adimplendo et promissa executioni deducendo, ego dictus don Franciscus Bellvis, dominus dicti loci de Bellús, scienter etc., tenore presentis etc., de novo stabilio et in emphiteusim concedo, trado seu quasi trado vobis, supradictis vasallis, vicinis et habitatoribus dicti mei loci de Bellus, domos, terras et possesiones dicti loci quas habeo in dicto loco et in territorio et termino illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et conditionibus supradictis et non aliter nec allio modo. Et quod in dictis domibus, terris et possesionibus, vos et vestri non elligatis nec elligere nec proclamare positis allium dominum nissi me et meos, et judices quos ego et mei elligere seu eligerint et delegaverint, sub pena comissi. Quod stabilimentum generalle etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum acquisitorum, ad bene meliorandum et in alliquo non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promito vobis et vestris facere, habere, tenere omnia supradicta et minime venire palam vel occulte alliqua ratione et causa, sub obligatione bonorum meorum et iurium mobilia etc., habita etc. Ad hec autem nos, supradicti vicini et habitatores et vasalii dicti loci de Bellus, adquirentes sive recipientes a vobis, supradicto domno Francisco Bellvis, domino dicti loci de Bellus, predictas domos, hereditates et possesiones et dictum stabillimentum generalle per vos nobis factum, cum pactis, conditionibus, obligationibus, <partitionibus> fructuum, censuum, regalliarum et aliis obligationibus desuper recitatis et ennarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Bellus et singullarium personarum illius, vobis dicto don Francisco Bellvis, presenti acceptanti, et succesoribus in dicto loco, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento generalli et in capitullis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in terminis supradictis censuus, fructuus et regalias desuper nominatos,⁵⁹ modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia supradicta ad nos pertinentia sub obligatione bonorum nostrorum et dicte universitatis dicti loci de Bellus et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneﬁciis dividendarum ac cedendarum etc., epistole divi Adriani etc., et foro Valentie etc; et nomine mullierum, per notarium infrascriptum certiﬁcati de iuribus illarum, et signanter de beneﬁciis senatusconsulti Velleyani, ipsi<s> renuntiamus dotibus et sponsaliciis illarum etc; et nomine minorum renuntiamus beneﬁtio restitutionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Bellus etc.

Testes quo ad ﬁrmas tantum don Francisci Bellvis, domini dicti loci de Bellus, Mathei Cuquerella, Philippi Cuquerella, Vincentii Gomar, Damiani Cuquerella, Damiani Costija, Agustini Verdugo, Joannis Perez, Baptiste Jafer, Michaellis Benavent, Josephi Pastor, Petri Cuquerella, Vincentii Pastor, Jacobbi Horts, Martini Cuquerella, Francisci Ximeno, minoris, Petri Albinyana, Laurentii Gomar, Joannis Quilis, Francisci Modroño, Josephi Matheu, Christophori Cuquerella, Sebastiani Mico, Bartholomei Costeja, Didacus Lopez et Hieronymus Fita, mercator, ville de Belgida habitantes, in dicto loco de Bellus reperti.

120.

1611, juliol 11. Senyera.

Francesc Joaquim Sanç, senyor dels llocs de Senyera i Benimeixís, situats dins els termes generals de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta pobla del lloc de Senyera per a catorze nous pobladors.

Notari, Andreu Escoriola, de Xàtiva.

A. AHN, Consejos, 22.243/4, doc. B, ff. 21r-29v.

B. ARV, Manaments i Empares, 1697, tom 2, mà 18, ff. 38r-48r.

C. ARV, Protocols de Gibert Timoteu, núm. 5903. Còpia de 1738.

D. ARV, Real Audiència, Processos, l/F/1.256, f. 108 i ss.

Edicions:

a. Pla Alberola, P. J., «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 217-226.

b. Soler, A., Senyera. Geograﬁa, història, patrimoni, Senyera, Ajuntament de Senyera, 2007, pp. 340-345.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 281.

TEXT

Acte d’establiment fet per don Francisco Joachim Sanz, senyor dels llochs de Seniera y Benimixix, als nous pobladors y vasalls del lloch de Seniera.

Die XI mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego don Franciscus Joachimus Sans, nobilis, dominus locorum de Seniera et Benimixix, intra generales terminos civitatis Xative constructi, parte ex una, <et> Bernardus Marco, justitia, Petrus Joannes Alventosa et Michael Marco, jurati dicti loci de Seniera, Martinus Tortajada, natu mayor, Petrus Martines, Martinus Tortojada, natu minor, Christoforus Vidal, Sebastianus Glaudes, Joannes Ferraig, Petrus Rodrigues, Josephus Vanegas, Jacobus Garcia, Thomas Alventosa et Petrus Salezes, aratores, omnes residentes in dicto loco de Seniera, parte ex altera, uniti, convocati et congregati in platea et porta castri domini dicti loci ubi pro negotiis dicte universitatis dicti loci tractandis, soliti sumus convocari et congregari. Quia de hordine et mandato domini nostri regis Philipi tertii, nunch feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti Regno Valentie sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo nono, fuerunt expulsi et banniti a presenti Valentie Regno et a regnis Hispanie, omnes sarraceni precentis regni, qua de causa dictus locus de Seniera fuit despopulatus eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarracenni. Et ita ego, dictus don Franciscus Joachimus Sans, sum<m>a cum ope totoque conatu, tam pro conservatione jurisdictionis per foros precentis regni mihi tamquam domino dicti loci concesse, quam pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dictum locum de personis incolis et habitatoribus christianis populare curavi, et ita fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit justum dictas domos et terras dicti loci estabilire et in enphiteutesim vobis supradictis residentibus in dicto loco dare, eo quia ipsas inffulquetis, cultivetis et in eis⁶⁰ laboretis, et emolumenta <et> redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et enphiteutesi pareatis et solvatis, conveni<mus> vobiscum de conservatione et estabilimento domorum, terrarum et aliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, <in> modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus, hispano sermone dicendis et declarandis in modum sequentem:

I. Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor del present loch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit loch de Seniera, consedirà y establirà, segons que ab tenor dels presents concedeix y estableix a cascú dels dits pobladors, casa y heretat, així de rech com de secà, que cascú de aquells té acomana<da> en lo present loch, ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo censos de fadiga, luysme, pactes, càrrechs, particions dejús especiﬁcadors, returant-se dit senyor per a si y a sos succesors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret emphiteòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar. No entenent emperò establir ninguna posesió, terra o casa tenguda sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall escrites, a beneplàcit de dit senyor y dels succesors en dit loch, y no en altra manera, pagant dit senyor y succesors la ànnua pensió als tals senyors directes si algú, causa incogitada o inopinada, n’i hagués, no entenent en res ni per res defraudar senyoria directa ninguna.

II. Íttem, és estat pactat, havengut, transigit y concordat entre lo senyor del dit e present loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que los dits nous pobladors e tots los succesors e vasalls en lo present lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que hui és y per temps serà, en los dies y festes de sent Joan de juny y Nadal micherament, cascú de aquells perpètuament, set lliures reals de València per lo cens, fadiga, lloïsme y tot plen dret emphiteòtich de cada casa y heretat, pagadors, segons dit és desús, com a cens, fadiga, lloïsme e tot plen dret enphiteòtich segons furs del present Regne de Valènecia, ab lo qual sens se haja de fer e fasa lo dit establiment.

III. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Seniera y prestar los homenajes de ﬁdelitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que huy és y per temps serà, en tant quant per furs del present regne li és permès e lísit lo exersici de la jurisdicció, així civil com criminal.

IIII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre dit senyor del present loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls <de altra, que los dits nous pobladors y vasalls> se hajen de obligar, per si e sos succesors, a residir contínuament ab son domicili, casa y capmajor en lo dit loch de Seniera, y lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència perçonal, encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y son terme, lo qual comís ipso facto sia fet, sens haver-se de fer procés en forma de juhí ni altra solemnitat alguna.

V. Íttem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que si per algun temps qualsevol de dits pobladors y vasalls e succesors voldran anar-se’n del dit lloch, primer e ans de totes coses hajen de contar en lo senyor de dit lloch que huy és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y, feta dita paga, tinguen facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster ho a perçona de dit lloch que no tinga casa ni heretats, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit lloch y, dins dos mesos, portar sa casa y avasallar-se en dit lloch, prometent residència perçonal sots pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit o no venint dit nou comprador a dita residència perçonal, passat lo dit termini dites casa y terres, sens ninguna forma de juhí ni procés, resten comisades y la senyoria útil reste consolidada ab la directa.

VI. Íttem, és estat pactat, <avengut y concordat> que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament, a residir perçonalment pert temps de cinch anys contínuos, del dia de huy en avant contínuament contadors, pasats los quals cinch anys⁶¹ puguen vendre, alienar y transportar les <dites> cases y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells. <Y si ans> de complits los dits cinch anys se’n aniran, no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí, dins los quals cinch anys estiga en líbera facultat del senyor de dit lloch despedir a qualsevols de dits vasalls ab causa llegítima.

VII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls de part altra, que de totes les vendes, alienacions, transportacions, particions y altre gènero de actes que es faran de dites cases< y terres>, se hajen de pagar a dit senyor que hui és y per temps serà, lo lloïsme a dos sous per lliura, y lo mig lloïsme a sou per lliura, en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no dehuen dret de loïsme, sots pena de comís.

VIII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo dit senyor del present loch de Seniera, de una, y lo dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Seniera que huy són y per temps seran tinguen obligació de coure en lo forn de dit lloch lo pa, y no en altre; comprar lo pa de la ﬂeca de dit loch, y no de altra part, aquell que hauran menester comprar, estant en dit lloch; moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en los molins de dit lloch; conprar carn, aquella que hauran menester pe.r a ses cases, de la carniseria de dit lloch; lo vi, de la taverna de dit lloch, lo qual vi tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna, sent de micha quarta de vi en avall, y de micha quarta en amunt de hon voldran. Y axí mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques, com són totes vitualles de tenda y llegums, de la tenda del present lloch de Seniera, entenent-se de llegums de mig almut en avall, y de mig almut en amunt puguen comprar tot gènero de llegums, com són sigrons, faves, guixes, llentilles y arròs y altres llegums, de hon voldran. Y així mateix, ningú sia gosat de vendre ni comprar dits llegums de mig almut en avall si no és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen comprar-los y vendre’ls com sien de ses collites pròpies. E açò se ha de entendre en respecte de les regalies desusdites, havent-hi en aquelles y cascuna de aquelles, respectivament, lo recapte nesesari y competent y no en altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendran.

IX. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor de dit loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch se retura e reserva ver<s> si y sos sucsesors les regalies y emoluments de molí, forn, almàcera y carniceria, tenda, ﬂeca y taverna, y lo herbaje de dit loch.

X. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch de altra, que los dits nous pobladors y los vasalls y succesors de aquells que huy són y per temps seran en lo dit lloch, sien tenguts y obligats a fer les obres nesesàries en cascuna de les cases que aquells tindran per a la conservació y perfecció de aquelles y cascuna de aquelles, com a bons vasalls y enphiteotes.

XI. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de Seniera que huy són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Seniera, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit lloch tots los grans de forment, ordi, dacsa, arròs y tot altre qualsevol gènero de grans y llegums, lli, cànems y tot altre qualsevol gènero de collites y esplets de qualsevol espècie sien que es colliran en la horta y terres de rech de dit loch, terme y territori de aquell, al quart, ço és, tres parts per al vasall y la quarta part per al senyor; y en lo secà, a la sisena, ço és, cinch⁶² parts per al vasall y la sisena per a el senyor, posats dits fruyts y grans, nets y com convé, en los graners de la casa del senyor per los dits vasalls francament, y la partició de lli y cànem, amerat que sia, al quart, segons dit és desús.

XII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls <de altra, que dits nous pobladors y vasalls> que huy són y per tems seran perpètuament en dit lloch de Seniera, hachen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit lloch tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així de la horta com en lo secà del dit lloch de Seniera, al ters, ço és, les dos parts per a el vasall y la tercera part per a el senyor, posada y portada la part de dit senyor dins la casa del senyor en son degut lloch y en los puestos a hon se acostumen posar per dits vasalls; exepto⁶³ lo fruyt de la fulla, que se ha de partir en lo arbre, y les olives se han de fer oli en la almàsera de dit lloch per dits vasalls y, la part tocant al senyor, així mateix se ha de posar y portar a la casa del senyor en les gerres y lloch acostumat, francament; y així mateix, sia tot lo pinyol de totes les olives y oli que es farà, del senyor de dit lloch, y los vasalls no tinguen ninguna part en aquell.

XIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que tostemps que en lo terme del dit lloch se secarà algun arbre de qualsevol gènero sia, tinga lo senyor de dit lloch la soca y tronch, y los vasalls y pobladors que huy són y per temps seran les rames. Açò emperò entès que, si serà noguer, sia la soca eo canya y tot allò que·s porà serrar, del senyor de dit lloch.

XIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls y pobladors del dit lloch, de part altra, que los dits vasalls y nous pobladors que hui són y per temps seran, y sos successors, tinguen obligació de fer e fasen lo oli prosehit⁶⁴ de totes les olives que s colliran en lo terme del dit lloch de Seniera, en la almàsera de dit lloch y no en altra part, sots pena de perdició de olives y oli y altres penes a arbitre del senyor de dit lloch, posant y portant la part del oli al senyor pertanyent en lo modo que dit és desús, en lo lloch acostumat dins la casa del senyor, francament, per los dits pobladors y vasalls que hui són y per temps seran.

XV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que cascun vasall y nou poblador del dit lloch, per si e <per> sos successors, tinga obligació de plantar y plante en la sua heretat, cascun any, sis moreres, comensant a plantar-les del any mil sis-cents y dotse en avant, y així tostemps perpètuament, a beneplàcit del senyor que huy és y per temps serà en lo dit lloch de Seniera.

XVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls <nous pobladors del present lloch de altra, que los dits> vasalls del present lloch de Seniera que hui són y per temps seran y tots los sucsessors de aquells residents y colents lo dit lloch, tinguen obligació de escurar y netejar totes les sèquies, així majors com menors y brasals, y tenir en conreu aquelles. Y així mateix, fer y conservar los ponts que hui són y los que convindran fer y sustentar en lo terme del dit lloch de Seniera per al servici de les heretats, camins e sendes del territori e terme de dit lloch, a costes y despesses pròpries de dits vasalls, vehins y pobladors que hui són y per temps seran en lo dit lloch de Seniera.

XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls de dit lloch, <de altra>, que lo senyor de dit lloch tinga obligació de donar, a dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, la biga de la almàsera per a fer lo oli que es collirà en lo terme de dit lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part, si e segons ja és dit desús e sots la desusdita pena e penes. Açò emperò entès, que totstemps que la desusdita biga de almàsera es rompa per algun temps, se haja de adobar y conservar tantes vegades quantes se romprà a costes y despeses del senyor y vassalls de dit lloch que hui són y per temps seran, mijerament.

XVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, <de una>, y los nous pobladors y vassalls del dit lloch de altra, que ningú dels dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran no gosen ni presumixquen desimalar ni desimalen ninguns garrofer ni garrofers, olivera ni oliveres ni altre gènero de arbres, exsepto les moreres, sens llicència del senyor de dit lloch que hui és y per temps será, sots la pena inposadora a arbitre del senyor del dit lloch. Y de la llenya que se haurà desimalat, grosa y menuda, trosejada y capolada que sia se n’hajen de fer tres eguals parts, dos per al vasall y la una per al senyor, triant lo senyor de les tres parts la que voldrà.

XVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor del dit lloch, de una, y los vassalls y nous pobladors del dit lloch de Seniera de altra, que lo dit senyor del dit lloch dóna y donarà, ab thenor de les presents, tres fanecades de terra de rech en la orta de dit lloch a cascú de dits nous pobladors, per a fer herba de alfals per a les cavalcadures de aquells y de cascú de aquells, eo llegums y hortalises. Y si algú de dits vasalls no tindrà sufﬁcient terra de dites tres fanecades conforme les cavalcadures que tindrà, y haurà menester més terra ultra de les dites tres fanecades per a lo què dit és desús, lo senyor del dit lloch darà al tal poblador y vassall més terra, ab esta modiﬁcació, que no puguen ser ni exsedir de dos fanecades ensús, ni puga fer-se en lo refasi de dita terra altra cosa sinó serà herba alfals. Y dit vasall li haja de donar y pagar al senyor de dit lloch, per cada fanecada de refasi ultra de les desusdites tres fanecades, deu sous per cascuna fanecada cascun any, pagadors en lo dia e festa de sant Miquel mentres posehirà dita terra del dit reffassi, los quals deu sous se hajen de cobrar ab prompta y real eixecució com a béns de regalies de la senyoria del dit lloch.

XX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch de altra, que los vassalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir, les vinyes que tindran de verema, ab lo senyor del dit lloch que hui és y per temps serà, a la sisena part; y si serà vinya de planta, dit vasall haja de pagar y pague deu sous per fanecada com a regalies de la senyoria, a rahó de deu sous per cascuna fanecada. Y si algú de dits vasalls plantarà alguna vinya o vinyes, com dit és, dins set anys no pague cosa ninguna per lo que haurà plantat y al huitè any comense a pagar en la forma desusdita, a saber és, si serà o seran de verema,⁶⁵ la sisena part, y si <seran> de planta, a dos sous per fanecada en lo dia e festa de sent Miquel cascun any, ab què dites vinyes se hajen de plantar en lo secà y no en la horta de dit lloch.

XXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor del <dit> lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran de altra, que les talles que es llançaran cascun any en lo porche del lloch de Énova, per la part que cascun any ne tocarà de talla al dit lloch de Seniera, la dita talla y talles les hajen de pagar y paguen entre lo senyor y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran, micherament.

XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que los vasalls del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir y partixquen perpètuament la palla prosehida dels grans de forment y ordi collits en lo terme de dit lloch, així en la horta com en lo secà, ab lo senyor de Seniera que hui és y per temps serà, al quart, fent-ne quatre iguals parts, tres per a el vasall y la quarta part per a el senyor; de tota la qual palla pertanyent a la part del senyor de dit lloch, los dits nous pobladors y vasalls tinguen obligació perpètuament de fer-ne de aquella un paller per a el senyor de dit lloch, en les heres del lloch de Seniera, francament, sens ningun interès.

XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que lo ministre e guardià que per qualsevol temps serà en lo dit lloch de Seniera, lo haja de posar y elegir lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, y despedir-lo quant ben vist li sia; y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la era, segons és ús y pràctica.

XXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que tots los vasalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de batre, tots los grans y esplets que·s colliran en lo terme de dit lloch, en les heres del lloch de Seniera y no en altra part, sots pena de perdició dels tals grans, aplicadors als graners del senyor y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per temps serà en dit lloch.

XXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y dits vasalls nous pobladors de altra, que los vehins, vassalls y pobladors de Seniera que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y conserven, a sos gastos propris, los portals, portes y portells del dit lloch de Seniera per a la custòdia, guarda y conservació de aquells y de dit lloch, tenint aquells en conreu.

XXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà se reserva, vers si e sos sucsessors, tots los arbres silvestres que no fan fruit en lo terme de dit lloch, plantats y que eixiran en aquell, a fer-ne a sa voluntat.

XXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Seniera, per a la conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualssevols penes per a conservació <dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a conservació> de tot lo dispost en la present capitulació. Y així mateix, en eixecució de lo desusdit, puixa fer, provehir e manar se fasen qualsevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar, guardar y obtemperar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de Seniera y bon govern de aquell, inposant qualsevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs e privilegis del present regne, reservant-se lo dit senyor per a si y a sos sucsesors en dit lloch tota la jurisdicció, així civil com criminal, la que per furs y privilegis del present regne et àlias de justícia⁶⁶ li és consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de Seniera an acostumat tenir y exersir, y han tengut y exersit en lo dit lloch de Seniera.

XXVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls de dit lloch de altra, que tots los dits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Joachim Sans, senyor del dit lloch, y de tots los successors de aquell, totstemps que qualsevol de dits pobladors y vasalls de dit lloch que huy són y per temps seran, contravindran a qualsevol de aquells.

Ideo, tractata inter nos execucioni deducendo et omnia supradicta promissa adimplendo, scienter etc., thenore presentis etc., ego dictus don Franciscus Joachimus Sans, dominus dicti loci de Seniera, de novo stabilio et in enﬁteutesim perpetuam concedo ac trado seu quasi trado vobis, dictis Bernardo Marco, justicia, Petro Joanni Alventosa, Michaelli Marco, juratis, Martino Tortajada, natu mayori, Petro Martines, Martino Tortajada, natu minori, Christoforo Vidal, Sebastiano Glaudes, Joanni Ferraig, Petro Rodrigues, Josepho Vanega, Jacobo Garcia, Thome Alventosa et Petro Saleses, aratoribus, etiam vasallis, vicinis dicti loci, presentibus etc., et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicto loco de Seniera et in territorio et termino illius, cum sensibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alio modo. Cum hoc, quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nech eligere nech proclamare possitis alium dominum directum et judicem nisi me et meos sucsessores quoscumque, et judices quos ego et mei eligerimus et delegaverimus, sub pena comissi, et non recurretis vos nech vestri sucsessores ad alium judicem sub dicta pena comissi. Et vos et vestri teneatis et teneatur michi et meis anno quolibet solvere fructus, sensus, redditus et emolumenta in suppradictis capitulis especiﬁcata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabilimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nech alias nech alio modo. Et promitto <vobis> et vestris per me et meos facere, habere et tenere dictum stabilimentum et contra illum minime venire, palam vel oculte, aliqua racione et causa, sub obligacione bonorum et jurium meorum etc. Ad hec autem nos suppradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dicti loci de Seniera, adquirentes sive recipientes a vobis, suppradicto don Francisco Joachim Sanz, domino nostro, predictas domos, hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligacionibus, particionibus fructuum, censibus, regaliis et aliis obligacionibus desuper recitatis et enarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Seniera et singularium perçonarum illius, vobis dicto don Francisco <Joachimo> Sanz, domino dicti loci de Seniera, presenti <et> acceptanti, et sucsessoribus vestris <in> dicto loco, facere habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto instrumento stabilimenti et in capitulis et pactionibus⁶⁷ suppradictis, et solvere et pacare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis sensus et fructus desuper nominatis, modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinencia. Et promittimus etiam nos esse bonos et ﬁdeles vasallos vestros et successorum vestrorum in dicto loco, et promittimus prestare juramentum ﬁdelitatis. Et ideo, cum presenti, in presentia notarii et testium infrascriptorum, dictum corporale juramentum et homagium ﬁdelitatis et vasallagii in manibus et posse vestris more solito prestamus, virtute cuius promittimus vobis et vestris esse bonos et ﬁdeles vasallos et vos, tanquam dominum nostrum, parere et complere omnia suppradicta sub obligacione bonorum nostrorum et dicte universitatis et singularium eiusdem. Renunciantes etiam benefíciis dividendarum accionum, epistole divi Adriani et foro Valentie etc; et nomine mulierum, certifﬁcati per notarium infrascriptum de iuribus illarum, et signanter de beneﬁciis senatusconsulti Velleyani, ipsis renunciamus, dotibus et sponsaliciis illarum etc., et nomine minorum renunciamus benefﬁcio restitucionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Seniera etc.

Testes huius rey sunt Petrus Audinosa, scutifer, et Cosmas Portugues, Villenove Castilionis etc., habitatoris, in dicto loco de Seniera reperti.

Jhesus.

Recepi propriaque manu exaravi ego Andreas Scoriola, auctoritate imperiali notarius publicus per totas et cunctas dicciones et dominaciones sacre catolice regie magestati, Xative habitatori, preinsertum capitulacionis estabilimenti instrumentum in his octo papiri foleis, presente comprehenso, contentum cum protestu salarii illius non soluti e quia ubique tota plena et indubia tribuatur et detur fídes hic meum artis notarie appono et depongo sig+num.

121.

1611, juliol 11. Benimeixís.

Francesc Joaquim Sanç, senyor de les localitats de Senyera i Benimeixís, atorga la carta pobla d’aquest segon lloc, actualment un despoblat dins el terme municipal de Senyera.

Notari, Andreu Escoriola, de Xàtiva.

A. AHN, Consejos, 22.243/4, doc. B, ff. 31r-39v. Còpia original coetània legalitzada, feta pel mateix notari rebedor del document.

Edicions:

Inèdita.

Cita i estúdia:

P. J. Pla Alberola, «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 153-226.

TEXT

Die XIº mensis iulii anno a Nativitate Domini M D XIº.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego don Franciscus Joachimus Sans, nobilis, dominus locorum de Benimixix et Seniera intra generales terminos civitatis Xativae constructi, parte ex una; et Bartholomeus Suau, justitia et procurator, Joannes Garcia, Gaspar Vilar, Jeorgius Felip, Joannes Felip, Franciscus Guinovart et Petrus Audinosa, aratores, omnes residentes in dicto loco de Benimixix, parte ex altera, uniti, convocati et congregati in platea dicti loci ubi pro negosiis universitatis dicto loci tranctandis soliti sumus congregari et convocari. Quia de hordine et mandato domini nostri regis Philipi tertii, nunch feliciter regnantis, cum regia prachmatica publicata in presenti Regno Valentiae sub diae vigessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentessimi noni, fuerunt expulsi et banniti a presenti Valentiae Regno et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dictus locus de Benimixix fuit despopulatus eo quia vasalli, visini et habitatores illius erant sarraceni. Et ita ego dictus don Franciscus Joachimus Sanz, summa cum ope totoquae conatu, tam pro conservacione jurisdictionis per foros presentis regni michi tanquam domino dicti loci consesse, quam pro meo interesse et in dicto loco suchsessorum et creditorum, dictum locum de perçonis incolis et habitatoribus christianis populare curavi, et ita fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit justum dictas domos et terras dicti loci estabilire et in emphiteutesim vobis, suppradictis residentibus in dicto loco, dare, eo quia ipsas infulquetis, cultivetis et in his laboretis, et emolumenta redditus michi et suchsessoribus meis tanquam boni vasalli et emphiteutesi pareatis et solvatis, conveni vobiscum de conservacione et stabilimento domorum, terrarum et aliorum rerum dicti loci et michi, domino illlius, pertinentium, modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus, hispano sermone disendis et declarandis in modum sequentem:

[I]. Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls de dit lloch de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benimixix, concedirà y establirà, segons que ab thenor dels presents estableix a cascú dels dits pobladors, la casa y heretat així de rech com de secà que cascú de aquells té acomanada en lo present lloch ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab los cens de cens, fadiga, lloïsme, pactes, càrrechs, particions dejús especiﬁcadors. Returant-se dit senyor per a si y a sos suchsesors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret enphitehòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar, no entenent enperò establir ninguna posessió, terra ho casa tenguda sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall scrites, a beneplàcit de dit senyor y dels suchsessors en dit lloch y no en altra manera, pagant dit senyor y suchsessors la ànnua penció als tals senyors directes si algú causa incogitada ho inopinada n’i hagués, no entenent en res ni per res defraudar senyoria directa ninguna.

[II]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que los dits nous pobladors e tots sos suchsessors e vasalls en lo present lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que hui és y per temps serà, en los dies y festes de sant Joan de juny y Nadal mijerament, cascú de aquells perpètuament set lliures reals de València per lo cens, fadiga, lloïsme de cada casa y heretat, pagadors segons dit és desús com a cens, fadiga, lloïsme y tot plen dret enphiteòtich segons furs del present Regne de València, ab lo qual cens se haja de fer e fassa lo dit stabliment.

[III]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Benimixix y prestar los homenatjes de ﬁdelitat acostumats e segons los vasalls an acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que hui és y per temps serà en tant quant per furs del present regne li és permès e lícit lo exersisi de la jurisdicció, així civil com criminal.

[IIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que los dits nous pobladors y vasalls se hajen de obligar, per si e sos sucsessors, a residir contínuament ab son domicili, casa y capmajor en lo dit lloch de Benimixix. Y lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència perçonal encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y en son terme, lo qual comís ipso facto sia fet, sens haver-se de fer prosés en forma de juhi ni altra solempnitat alguna.

[V]. Íttem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que si per algun temps qualsevol de dits pobladors y vasalls e sucsessors voldran anar-se’n de dit lloch, primer e ans de totes coses hajen de contar en lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga tinguen facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster ho a perçona de dit lloch que no tinga casa ni heretats, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir perçonalment en dit lloch y, dins dos mesos, portar sa casa y avasallar-se en dit lloch, prometent residència perçonal, sots pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit, ho no venint dit nou comprador a dita residència perçonal passat lo dit termini, dites casa y terres, sens ninguna forma de juhi ni prosés, resten comissades y la senyoria útil reste consolidada amb la directa.

[VI]. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament a residir perçonalment per temps de cinch anys contínuos, del dia de hui en avant contínuament contadors, passats los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les cases y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells. Y si ans de conplits los dits cinch anys se’n aniran, no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé, aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí, dins los quals cinch anys estiga en llíbera facultat del senyor de dit lloch despedir a qualssevols de dits vasalls ab causa llegítima.

[VII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de part altra, que de totes les vendes, alienacions y transportacions, particions y altre gènero de actes que·s faran de dites cases y terres, se hajen de pagar a dit senyor que hui és y per tems serà lo lloïsme a dos sous per lliura, y lo mig lloïsme a sou per lliura en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no dehuen dret de lloïsme, sots pena de comís.

[VIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Benimixix que hui són y per tems seran tinguen obligació de coure en lo forn del dit lloch lo pa, y no en altre; conprar lo pa de la ﬂeca de dit lloch y no de altra part, aquell que hauran menester comprar estant en dit lloch; moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en los molins de dit lloch; conprar carn, aquella que hauran menester per a ses cases, de la carniseria de dit lloch; lo vi, de la taverna de dit lloch, lo qual vi tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna, sent de mija quarta de vi en avall, y de mija quarta de vi en amunt, de hon voldran. Y axí mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques com són totes vitualles de tenda y llegums, de la tenda del present lloch de Benimixix, entenent-se de llegums de mig almut en avall, y de mig almut en amunt puguen comprar tot gènero de llegums, com són siurons, faves, guixes, llentilles, arròs y altres llegums, de hon voldran. Y axí mateix, ningú sia gosat de vendre ni comprar dits llegums de mig almut en avall si no és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen comprar-les y vendre’ls com sien de ses collites pròpries. E assò se ha de entendre en respecte de les regalies desusdites, havent-hi en aquelles y cascuna de aquelles respectivament lo recapte nesessari y competent y no en altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendran.

[VIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors de altra, que lo dit senyor del dit lloch se retura e reserva ver si y sos sucsessors les regalies y emoluments de molí, forn, almàsera, carniseria, tenda, ﬂeca, taverna y lo herbatje del dit lloch.

[X]. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits vasalls nous pobladors de dit lloch de altra, que los dits nous pobladors y los vasalls y sucsessors de aquells que hui són y per temps seran en lo dit lloch sien tenguts y obligats a fer les obres nesessàries, en cascuna de les cases que aquells tindran, per a la conservació y perfecsió de aquelles y cascuna de aquelles, com a bons vasalls y enphiteotes.

[XI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de Benimixix que hui són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Benimixix hajen de partir y partixquen, ab lo dit senyor y senyors sucsessors en dit lloch, tots los grans de hordi, forment, dacsa, arròs y tot altre qualsevol gènero de grans y llegums, lli, cànem y tot altre qualsevol gènero de collites y esplets de qualsevol espècie sien que·s colliran en la horta y terres de rech de dit lloch, terme y territori de aquell, al quart, ço és, tres parts per al vasall y la quarta part per al senyor. Y en lo secà, a la sisena, ço és, cinch parts per al vasall y la sisena part per al senyor, posats dits fruits y grans nets y com convé en los graners de la casa del senyor per los dits vasalls francament. Y la partició de lli y cànem, amerat que sia, al quart, segons dit és desús.

[XII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls que hui són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Benimixix hajen de partir y partixquen, ab lo dit senyor y ab los senyors sucsessors en dit lloch, tots los fruits dels arbres de qualsevol sèrie e espècie sien, així en la horta com en lo secà del dit lloch de Benimixix, al ters, ço és, les dos parts per al vasall y la tersera part per al senyor, posada y contada la part del dit senyor dins la casa del senyor, en son degut lloch y en los puestos hon se acostumen posar per dits vasalls; excepto lo fruit de la fulla, que se ha de partir en lo arbre. Y les olives se han de fer oli en la almàcera de dit lloch per dits vasalls y, la part tocant al senyor, així mateix, se ha de posar y portar a la casa del senyor en les gerres y lloch acostumat, francament. Y axí mateix, sia tot lo pinyol de totes les olives y oli que·s farà, del senyor de dit lloch, y los vasalls no tinguen ninguna part en aquell.

[XIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que tostems que en lo terme de dit lloch se secarà algun arbre de qualsevol gènero sia, tinga lo senyor de dit lloch la soca y tronch, y los vasalls y pobladors que hui són y per temps seran les rames; açò enperò entès que, si serà noguer, sia la soca ho canya, y tot allò que·s porà serrar, del senyor de dit lloch.

[XIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los vasalls y pobladors del dit lloch de part altra, que los dits vasalls y nous pobladors que hui són y per tems seran, y sos sucsessors, tinguen obligació de fer e fasen lo oli prosuhit de totes les olives que·s colliran en lo terme de dit lloch de Benimixix en la almàsera del dit lloch, y no en altra part, sots pena de perdició de olives y oli y altres penes a arbitre del senyor de dit lloch. Posant y portant la part del oli al senyor pertanyent, en lo modo que dit és desús, en lo lloch acostumat dins la casa del senyor, francament, per los dits pobladors y vasalls que hui són y per tems seran.

[XV]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Benimixix, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que cascun vasall y nou poblador del dit lloch, per si e per sos sucsessors, tinga obligació de plantar y plante en la sua heretat cascun any sis moreres, comensant a plantar-les del any mil sis-cents y dotse en avant, y axí tostemps perpètuament a beneplàcit del senyor que hui és y per tems serà en lo dit lloch de Benimixix.

[XVI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una,y los vasalls nous pobladors del dit lloch de altra, que los dits vasalls del present lloch de Benimixix que hui són y per tems seran, y tots los sucsessors de aquells resident y colents lo dit lloch, tinguen obligació de escurar y netejar totes les cèquies, així majors com menors y brasals, y tenir en conreu aquelles. Y així mateix, fer y conservar los ponts que hui són y los que convindran fer y sustentar en lo terme del dit lloch de Seniera per al servici de les heretats, camins e sendes del territori y terme de dit lloch, a costes y despeses de dits vasalls, vehins y pobladors que hui són y per tems seran en dit lloch de Benimixix.

[XVII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, que lo senyor de dit lloch tinga obligació de donar a dits nous pobladors y vasalls de dit lloch la biga de la almàcera, per a fer lo oli que·s collirà en lo terme de dit lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part si e segons ja és dit desús e sots la desusdita pena y penes. Assò enperò entès que, tostemps que la dita biga de almàcera es romprà per algun temps, se haja de adobar y conservar, tantes vegades quantes se romprà, a costes y despeses del senyor y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran mijerament.

[XVIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls de altra, que ningú dels dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran gosen ni presumixquen desimalar ni desimalen ninguns garrofer ni garrofers, olivera ni oliveres ni altre jènero de arbres, exsepto les moreres, sens llisència del senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, sots la pena imposadora a arbitre del senyor de dit lloch. Y de la llenya que se haurà desimalat, grosa y menuda, trosejada y capolada que sia, se’n hajen de fer tres eguals parts, dos per al vasall y la una per al senyor, triant lo senyor de les tres parts la que voldrà.

[XVIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit lloch de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch de Benimixix de altra, que lo dit senyor de dit lloch dóna y donarà ab thenor del present tres fanecades de terra de rech en la horta de dit lloch, a cascú de dits nous pobladors, per a fer erba de alfals per a les cavalcadures de aquells y de cascú de aquells, ho llegums y ortalises. Y si algú de dits vasalls no tindrà sufﬁsient terra de dites tres fanecades conforme les cavalcadures que tindrà, y haurà menester més terra ultra de les dites tres fanecades per a lo que dit és desús, lo senyor de dit lloch darà al tal poblador y vasall més terra ab esta modifﬁcació: que no puguen ser ni exsedir de dos fanecades ensús, ni puga fer-se en lo refasi de dita terra altra cosa sinó serà herba alfals. Y dit vasall li haja de donar y pagar al senyor de dit lloch, per cada fanecada de refassió ultra de les desusdites tres fanecades, deu sous per cascuna fanecada cascun any, pagadors en lo dia y festa de sent Miquel mentres posehirà dita terra del dit refassi, los quals deu sous se hajen de cobrar ab prompta y real execució com a béns de regalies de la senyoria de dit lloch.

[XX]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch de altra, que los vasalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Benimixix tinguen obligació de partir les vinyes que tindran, e verema, ab lo senyor de dit lloch que hui és y per tems, serà a la sizena part. Y si serà vinya de planta, dit vasall haja de pagar y pague dos sous per fanecada com a regalies de la senyoria, a rahó de dos sous per cascuna fanecada. Y si algú de dits vasalls plantarà alguna vinya ho vinyes, com dit és, dins set anys no pague cosa ninguna per lo que haurà plantat, y al huitè any comense a pagar en la forma desusdita, a saber és: si serà ho seran de verema, la sisena part, y si de planta, a dos sous per fanecada en lo dia e festa de sent Miquel cascun any, ab què dites vinyes se hajen de plantar en lo secà y no en la horta de dit lloch.

[XXI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran d’altra, que de les talles que·s llansaran cascun any en lo porche del lloch de Énova, per la part que cascun any ne tocarà de talla al dit lloch de Benimixix la dita talla y talles se haja de pagar y es paguen, entre lo senyor y vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran, mijerament.

[XXII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch de altra, que los vasalls del dit lloch de Benimixix tinguen obligació de partir y partixquen perpètuament la palla prosuhida dels grans de forment y hordi collits en lo terme del dit lloch, així en la horta com en lo secà, ab lo senyor de Benimixix que hui és y per temps serà, al quart, fent-ne quatre eguals parts, tres per al vasall y la quarta part per al senyor. De tota la qual palla pertanyent a la part del senyor de dit lloch, los dits nous pobladors y vasalls tinguen obligació perpètuament de fer-ne de aquella un paller per al senyor del dit lloch en les heres del lloch de Benimixix, francament, sens ningun interès.

[XXIII]. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que lo ministre y guardià que per qualsevol temps serà en lo dit lloch de Benimixix, lo haja de posar y elegir lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, y despedir-lo quant ben vist li sia; y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la hera segons ús y pràtica.

[XXIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que tots los vasalls que hui són y per temps seran del dit lloch de Benimixix tinguen obligació de batre, tots los grans y esplets que·s colliran en lo terme del dit lloch, en les heres del lloch de Benimixix y no en altra part, sots pena de perdició dels tals grans, aplicadors als graners del senyor, y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per tems serà en dit lloch.

[XXV]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y dits vasalls nous pobladors de altra, que los vehins, vasalls y pobladors de Benimixix que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y conserven, a sos gastos propris, los portals, portes y portells del dit lloch de Benimixix, per a la custòdia, guarda y conservació de aquells y de dit lloch, tenint aquells en conreu.

[XXVI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà se reserva ver si y sos sucsessors tots los arbres silvestres que no fan fruit en lo terme de dit lloch, plantats y que eixiran en aquell, a fer-ne a ses voluntats.

[XXVII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benemexix, per a conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualsevols penes per a conservació dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a la conservació de tot lo dispost en la present capitulació. Y axí mateix, en execució de lo desusdit, puxa fer, provehir e manar se fasen qualssevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar, guardar y obtenperar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de Benimixix, y bon govern de aquell, imposant qualssevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs e privilegis del present regne. Reservant-se lo dit senyor, per a si y sos sucsessors en dit lloch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs e privilegis del present regne et alias de justícia li és consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de Benimixix an acostumat tenir y exersir y han tengut y exersit en lo dit lloch de Benimixix.

[XXVIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Benimixix, de una, y los vasalls del dit lloch de altra, que tots los dits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch, y de tots los sucsessors de aquell, tostemps que qualssevols de dits pobladors y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran contravindran a qualsevol de aquells.

Ideo, tractata inter nos executioni deducendo et omnia suppradicta promissa adimplendo, scienter etc., thenore presentis etc., ego dictus don Franciscus Joachinus Sanz, dominus dicti loci de Benimixix, de novo stabilio et in enphiteutesim perpetuam consedo ac trado seu quasi trado vobis, dictis Bartholomeo Suau, justicia et procuratori, Joanni Garcia, Gaspari Vilar, Jeorgii Phelip, Joanni Felip, Francisco Guinovart et Petro Audinosa, aratori<bus> etiam vasallis, visinis dicti loci, presenti<bu>s etc., et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicto loco de Benimixix et in territorio et termino illius, cum sensibus, pactis, particionibus fructuum, capitulis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alio modo. Cum hoc, quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nech eligere et proclamare possitis alium dominum directum et judicem nisi me et meos sucsessores quoscunque, et judices quos ego et mei elegerimus et delegaverimus, sub pena comissi, et non recurretis vos nech vestri sucsessores ad alium judicem⁶⁸ sub dicta pena comissi. Et vos et vestri teneatis ac tenea<n>tur michi et meis anno quolibet solvere fructus, sensium, redditus et emolumenta in suprapredictis capitulis especiﬁcata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabilimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, particionibus, pactis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alias nech alio modo. Et promitto vobis et vestris per me et meos facere, habere et tenere dictum stabilimentum et contra illum minime venire, palam vel oculte, aliqua racione et causa sub obligacione bonorum meorum etc. Ad hec autem nos, suppradicti omnes vicini, habitatores et vasalli dicti loci de Benimixix, adquirentes sive resipientes a vobis, suppradicto don Francisco Joachimo Sanz, domino nostro, predictas domos et hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligacionibus, particionibus fructuum, sensuum, regaliis et aliis obligacionibus desuper resitatis et enarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Benimixix et singularium perçonarum illius, vobis, dicto don Francisco Joachimo Sanz, domino dicti loci de Benimixix, presenti acceptanti, et suchsessoribus vestris in dicto loco, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento et in capitulis et particionibus suppradictis, et solvere et pacare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis census et fructus desuper nominati modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinencia, et promittimus etiam nos esse bonos et ﬁdeles vasallos vestros et suchsessorum vestorum in dicto loco, et promittimus prestare juramentum ﬁdelitatis. Et ideo, cum presenti, in presencia notarii⁶⁹ et testium infrascriptorum, dictum corporale juramentum et homagium ﬁdelitatis et vasallagii in manibus et posse vestris more solito prestamus, virtute cuius promittimus vobis et vestris esse bonos et ﬁdeles vasallos, et vos, tanquam dominum nostrum, parere et complere omnia suppradicta sub obligacione bonorum nostrorum et dicte universitatis et singularium eiusdem. Renunciantes etiam benefﬁciis dividendarum actionum, epistole divi Adriani et foro Valencie etc. Et nomine mulierum, sertiﬁcati per notarium infrascriptum de juribus illarum et signanter de beneﬁcio senatusconsulti Velleyani, ipsis renunciamus dotibus et esponsaliciis illarum etc. Et nomine minorum renunciamus benefﬁcio restitutionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Benimixix etc.

Testes huius rey sunt quo ad ﬁrmas Bartholomei Suau, Joannis Garcia, Gasparis Vilar, Jeorgii Phelip, Joannis Felip et Francisi Guinovart, Rocus Garcia, presbiter locorum de Seniera et Benimixix rector, et Hieronimus Serranet, civitatis Xative habitator, in dicto loco reperti.

Et quo ad ﬁrmam dicti Petri Audinosa, qui dicta et eadem die undecima iulii supradicti anni millessimi sexcentessimi undecimi juravit, laudavit, aprobavit, obligavit et omnia contenta indicto instrumento contenta fecit in loco de Seniera, fuerunt testes Martinus Tortajada et Bernardus Marco, aratores, loci de Seniera habitatores.

Jhesus.

Recepi propriaque manu exaravi ego Andreas Scoriola, notarius publicus per totas dictiones et dominaciones sacre catholice regie magestatis, Xative habitator, preinscertum capitulacionis et stabilimenti instrumentum in hiis octo papiri foleis, presente comprehensa, contentum, cum protestu salarii illius non soluti et quia ibique plena et indubia detur et tribuatur ﬁdes, hic meum artis notarie appono et depono⁷⁰ sig+num.

122.

1611, juliol 11. Xella.

Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva i marquès de Llombai, mitjançant el seu procurador Pere Sanxes Picasso, notari i veí de València, atorga la carta pobla del lloc de Xella per a 45 pobladors cristians.

Notari, Baltasar Clua.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 732, D-39. Còpia legalitzada sense data, feta pel mateix notari Baltasar Clua, de Gandia.

B. ARV, Manaments i Empares, any 1697, llibre 2, mà 16, ff. 31r-40v. Còpia d’aquest any a partir d’altra còpia feta pel notari Josep Todó a partir del protocol original, el qual custodiava.

C. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 732, D-38. Còpia simple del segle XVIII, només dels capítols.

Edicions:

a. Gil Olcina, A., Singularidades del régimen señorial valenciano, Alacant, Universitat d’Alacant, 2012, pp. 417-421. (Edició parcial; només edita els capítols.)

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 282.

Cartes de poblament valencianes modernes II

Подняться наверх