Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes II - AA.VV - Страница 12

Оглавление

TEXT

Die XVIIII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Michael Vallterra, dominus baroniarum de Torres Torres et Castellmontalt, civitatis Valentie habitator pro nunch in loco de Alfara repertus, pulsata septima post meridiem, in absencia et contumacia don Joannis Vallterra Blanes, domini loci de Canet, qui pro interesse quod pretendit habere in dicta baronia et locis fuit convocatus ad videndum facere presentem et alios actus circa populationem et stabilimenta domorum, terrarum et possessionum locorum de Algimia et Alfara, pro ut constat cum relacione facta per Joannem de Lau, alterum ex virgariis Regis Audientie, receptaque per Hieronymum de la Calba, notarium, unum ex scribis dicte Regie Audientie, ex una; et Jacobus Gralla, Jacobus Cap, Franciscus Sebria, Genisius Bravo, Joannes Bellot, dierum minor, Jacobus Sanchiz, Petrus Queralt, Bartholomeus Calvet, Josephus Sancho, Franciscus Sancho, Joannnes Vela, Matheus Granell, Petrus Garcia, Joannnes Rodriguez, Joannes Donat, Joannes Estirach, Petrus Joannes Pansa, Joannes Vila, Onofrius Molina, Petrus de Peralta, Joannes Belloch, dierum maior, Franciscus Lleida, dierum maior, Petrus Carreres, Paulus Bellot, Vincentius Yvars et Matheus Mora, omnes agricultores et novi populatores dicti loci de Alfara dicte baronie de Torres Torres, ex altera partibus, convocati et agregati de ordine et mandato mei, dicti don Michaelis Vallterra, in eclesie dicti loci, scienter et gratis cum presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique ﬁrmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, conﬁtemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus acceptantibus, et nostris, quod in et super populatione per me, dictum don Michaellem Vallterra, facienda tam nobis cum supradictis novis populatoribus et vasallis dicti et presentis loci de Alfara, quod cum aliis quibusvis personis qui pro tempore venient ad populandum, avehinandum et se avasallandum in dicta et presenti baronia et loco de Alfara ratione expulsionis maurorum presentis regni et depopulatione huius baronie, fuerunt inter nos, partes predictas, inhita, conventa, pactata, concordata ac per notarium infrascriptum, voce alta et intelligibili lecta et publicata, capitula tenoris sequentis:

I. E primerament és estat pactat, avengut, transigit y concordat per y entre les dites parts que, ans de pendre possessió los nous pobladors del dit lloch de Alfara de les cases, terres y heretats que se’ls establiran, se hajen aquells de avasallar en la dita e present baronia, prestant al dit senyor lo sagrament y homenaje de ﬁdelitat acostumat, en tan quant per furs, privilegis del present regne et alias li és concedit de justícia y a aquell y a sos antecessors, senyors qui són estats del dit e present lloch e baronia, li han acostumat de prestar y han prestat los vasalls que per temps pasat són estats de dita e present baronia e lloch, ab tota la jurisdicció així civil com criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, y sos antepasats an tostemps tengut y acostumat tenir y exercir en dita e present baronia e lloch.

II. Ítem, és éstat pactat, avengut y concordat que lo dit senyor haja de nomenar un notari per a escrivà y assessor de la cort del justícia del present lloch, qui aconselle a dit justícia y administre justícia francament a les parts en primera instància, sens haver de pagar-li salari algú, tenint cort y audiència civil un dia cada semana, coneixent, provehint, sentenciant en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment e sense escrits, sens estrèpit ne ﬁgura de juhí, attesa tan solament la veritat del fet, reservant-se, com se reserva lo dit senyor per a si y per als seus in perpetuum, poder-se asumir y evocar la conexensa de qualsevol causes, així civils com criminals, que·s tractaran y portaran davant lo justícia, y nomenar jutge o jutges perits en drets si li parexerà, així en primera instància com en qualsevol grau de apel·lació, ab què en la dita primera instància se haja de pronunciar, sentenciar y declarar francament, sens que ninguna de les parts tinga obligació de pagar salari algú, com lo dit senyor pren a son càrrech administrar justícia franca en dita primera instància y pagar al jutge que administrarà aquella, com en segona instància y grau de apel·lació haja de venir y vinga a càrrech, gastos y despeses dels litigants, y així mateix concedix y dóna llicència al justícia de dit lloch per a tenir un sep en la casa de aquell en lloch de presó.

III. Ítem, que lo dit senyor se reserva facultat de establir, poblar y repartir les cases, terres, heretats y possessions del terme de dit lloch de Alfara, així en la horta com en lo secà y montanya, en los pobladors y ab lo cens, modo y forma que·s contendrà en los actes de establiments y reparticions de dites cases, terres y possessions que dit senyor farà, en poder del notari infrascrit.

IV. Ítem, que aprés de haver prestat los dits vasalls al dit senyor lo sagrament y homenajes de ﬁdelitat com desús és dit, lo dit senyor haja de nomenar y nomene justícia y los consellers per a consell particular que li parexerà, los quals hajen de nomenar y nomenen per a la elecció de ofﬁcials de dit e present lloch tres persones per a justícia cascun any, excepto en lo present any que ya està nomenat lo dit justícia, dos per a llochtinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaf, en los temps y dies que acostumen nomenar en les viles reals del present regne, les quals persones lo dit senyor, respectivament, haja de elegir y nomenar lo que li parexerà y ben vist li serà per al ofﬁci y càrrech que li serà portada la elecció fahedora, y així se haja de fer, observar y guardar cascun any perpètuament, excepto en lo present any, que lo dit justícia, lloctinent y jurats hajen de regir y servir dits càrrechs y ofﬁcis ﬁns als dies de la primera elecció de dits oﬁcis respective.

V. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que los dit nous pobladors sien obligats a fer y tenir residència personal en sa casa, domicili y cap major, en dit lloch. E sí cas serà que dins los primers quatre anys del dia de la recepció del present acte de la capitulació y població en avant contadors, aquells o algú de aquells se’n yxqués y anàs del present lloch a viure o a poblar en altres parts y estiguesen fora de dit lloch juntament ab dita sa casa, domicili y capmajor per temps de un any contínuo, la casa, terres y possessions de tal que serà estat absent, com dit és, encórrega en pena de comís, de tal manera que la útil senyoria sia consolidada ab la directa y lo senyor de dit lloch tinga facultat de establir-les a altra persona que li parexerà, avisant-los primer que tornen a fer dita residència. E si serà cas que los dits vasalls o qualsevol de aquells faran dita residència personal en dit lloch per temps de quatre anys contínuos, les dites cases, terres y possessions sien y resten pròpries de aquells y dels seus perpètuament. E si cas serà que pasats dits quatre anys, aquells o algú de aquells volguesen anar-se’n de dit lloch ab dita sa casa, domicili y capmajor, a viure en altra part, en tal cas content primerament lo senyor de dit lloch y, obtesa llicència de aquell per a vendre dites ses cases, terres y heretats, les puxen vendre a les persones que·ls parexerà, pagant per dret de lluïsme a dos sous per lliura, reservant lo dret de fadiga a dit senyor pertanyent, ab què la tal persona que comprarà dites cases, terres, heretats y possessions, tantes quantes vegades se seguirà venda de aquelles y qualsevol de aquelles, se obligue a avasallar-se en dit lloch y fer residència personal en aquell, conforme los dits primers pobladors, y si per cas davant los quatre anys algun poblador morrà, puga testar dels béns <que> li seran estats stablits a ses voluntats, no obstant lo present capítol.

VI. Ítem, és estat pactat que los dits pobladors sien obligats a conservar les cases, terres y possessions que se’ls establiran a ús de bon adquiridor, a bé millorar y en res no deteriorar aquelles, y que en les terres de la horta no puguen plantar moreres ni altres arbres que impedixquen les collites, sinó sols en los màrgens y alrededor de dites heretats, y que tinguen obligació de cultivar a ús de bon llaurador així les terres de la horta com les del mont, sens poder dexar aquelles viciosa y culposament incultes perquè·s seguirà gran dany als drets de la senyoria, y si per cas no u fesen, que lo senyor los puga compel·lir ab penes, ab manaments y que les puxa fer cultivar a ses despeses, y que no puguen arrancar oliveres, garroferes ni vinyes ni altres arbres fructíferos dels fruits dels quals se dega dret a la senyoria, sens llicència del senyor so pena de comís, si ja lo tal arbre no se aurà secat

VII. Ítem, és estat pactat que los molins, forns, carniseries, tendes, tavernes, ﬂaqueries, hostals, almàceres, deveses, pinars, herbes, herbajes, montanyes, montes, arbres y degolles, penes y pasatjes y totes les demés regalies y les terres que no seran establides ara o en altre qualsevol temps, sien del senyor y resten per a la senyoria, sens que altra persona alguna puga tenir molí, forn, ﬂeca, carniseria, tenda, taverna, hostal, almàcera, deveses, pinars y herbajes en lo dit lloch y terme, y que los dits nous pobladors sien obligats a moldre en lo molí de la senyoria, pagant tres almuts de maquila per cafís, així de forment com de qualsevol altres grans o mestalls, so pena de sexanta sous si ja no fos que lo molí estigués de manera que no pogués moldre. Y que tinguen obligació de coure en lo forn o forns que lo senyor tindrà en lo dit lloch, pagant per puja, de vint pans, hu, sens poder anar a altre forn sots la matexa pena de sexanta sous. Y que tinguen obligació de comprar carn de les carniseries de dit lloch, y que los jurats de dit lloch sien administradors de dites carniseries, pagant per aquelles y per lo piló al senyor lo que antigament, que és deset lliures y deu sous, y que ninguna altra persona puga vendre ni tallar carn en dit lloch y son terme, ni tenir tenda, taverna, ni puga vendre per menut vitualla alguna ni altra cosa que·s acostuma[da] vendre en les tendes, ni pa ni vi excepto lo vi de sa collita, ab què no no·l vena a menys que a quartes y mijes quartes, sinó sols los arrendadors de la tenda, ﬂaqueria y taverna, si no és los dies que i aurà mercat, com inferius se dirà, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que·s contravendrà a qualsevol de les coses contengudes en lo present capítol. Y que ningú puga tenir hostal ni casa de posada en dit lloch y terme, sinó sols lo senyor, ni vendre garrofes ni palla per menut si no és tan solament en lo hostal que lo dit senyor tindrà en lo dit lloch de Alfara, així per son conte com arrendat, sots la matexa pena de sexanta sous.

VIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que lo dit senyor dóna llicència per a què cada dilluns de cada semana se puga tenir mercat en lo dit lloch, en lo qual dia y no en altre algú, puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, francament e sens tenir obligació de pagar dret algú a la senyoria, y lo tender que tindrà arrendada la tenda de dit lloch y qualsevol particular vasall, vehí y habitador de dit lloch tinguen facultat de traure a vendre a la plasa, aquell mateix dia, les vitual<l>es de tenda que·ls parexerà.

VIIII. Ítem, es estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que totes les cases, terres y possessions de dit lloch y son terme, in perpetuum, sien y resten tengudes sots directa senyoria del dit senyor don Miquel y sos successors, ab fadiga y lluïsme y tot altre plen dret emphiteòtich segons furs de València, y que cascuna de dites cases haja de fer y faça de cens, cascun any, trenta-sis sous pagadors a Nadal y sent Joan migerament, y per quant hi ha huy en dia moltes cases que per a la còmoda habitació dels dits pobladors se’ls han de establir, sens terres algunes, de aquelles no se haja de pagar cens algú per a ara y, en cas que nous habitadors entren en dites cases, tinguen obligació de pagar digüit sous de cens per cascuna de aquelles, en cascun any, en dits terminis.

X. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que, en cas de venda de qualsevol casa, terra o possessió de dit lloch y terme, hajen de demanar lli[cència al] senyor qui tinga la fadiga de trenta [dies, con]forme a fur, y li hajen de pagar dos sous per lliura del dret de lluïsme.

XI. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que hajen de pagar sis dinés cascun any de cens, fadiga y lluïsme per cada caﬁçada de terra de la horta, y altres sis dinés per cada jornal de terra de la montanya que se’ls establirà. Y ultra de dit cens, hajen de pagar per partició de fruits la setena part dels que·s collirà en la horta, així de forment y altres qualsevol grans com de lli, cànem y altres esplets, y de les moreres hajen de pagar la setena part encara que estiguen en lo secà; de anous, de almelles de la horta, la setena part, y que les sireres, albercohs, mansanes y altres consemblants fruits no hajen de pagar cosa alguna, [ab què lo senyor] puga pendre per a sa casa [la fruit]a que aurà menester, enviant [un] jurat a collir-la. Y que dels forments y altres grans que·s colliran en la montanya, y de panses, ﬁgueres y vi, hajen de pagar la quinsena part, en la qual partició de tots los desusdits fruits se entén y comprén lo ters delme pertanyent al senyor, de manera que, pagant al senyor de tot montó les dites particions de fruits en lo modo desusdit, no tinguen obligació de pagar-li ters delme, y açò se haja de entendre y entenga de les vinyes, garroferes, ﬁgueres y oliveres que huy en dia estan plantades com de les que de huy avant se plantaran, hajen de pagar tan solament la quinsena part ultra dels sis dinés del desusdits cens. Y si per cas voldran vendre lo raïm de les vinyes, se haja de alfarrasar ans de vendre’l y pagar la dita partició de fruits en dinés, conforme lo alfarrasament. E així mateix, en les heres se hajen de alfarrasar les grances y ballets conforme és ús y costum.

XII. Ítem, que lo dret de la hortalisa, palla y de la herba que·s collirà en lo dit lloch y terme de aquell, se haja de pagar hi·s pague en dinés, conforme se à acostumat e comforme concordaran los jurats e lo senyor o son col·lector alfarrasant les hortalises.

XIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que per rahó del herbaje de qualsevol ganado, així llanar com cabriu com de cerda, y de les colmenes que·s criaran en dit lloch y son terme, se haja de pagar y·s pague, cascun any, dos dinés per cada res y altres dos per cada colmena. Y que lo primer de maig de cascun any hajen de donar y donen al dit senyor o a son col·lector, bé y felment y mijançant jurament, lo manifest, y pagar dits dos dinés per cap de res y per cada colmena.

XIIII. Ítem, és estat pactat per y entre dites parts que dit vasalls hajen de pagar la huytena part de les cries que cascun any haurà, així de ganado llanar, cabriu com de cerda, y si no aplegaran en alguna casa a huyt dites cries, les que hi haurà se hajen de estimar y, del preu y valor, pagar la huytena part com és costum en lo archebisbat de València, excepto que el llaurador que tindrà una trucha, de la cria de aquella no dega res.

XV. Ítem, que ninguna persona sinó sols lo senyor puga tenir almàceres, així de cera com de oli, en lo dit lloch y terme de aquell, y que tots los vehins de dit lloch que són o seran, tinguen obligació de acudir a les dites almàceres del senyor a fer la sera y lo oli, pagant dos dinés per cada lliura de cera, de fer aquella, y per fer lo oli lo que·s acostuma pagar en los llochs circunvehins.

XVI. Ítem, és estat pactat que no·s puga jugar, rifar, portar sons, fer festes, imposar sises y taches, y altres semblant coses, sens voluntat y expressa llicència de dit senyor, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada y altres penes a arbitre de dit senyor.

XVII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que sempre y quant alguna persona nafrarà a altra y li traurà sanch, haja de pagar a la senyoria, per rahó de la dita sanch, set lliures, deu sous, pagada la qual pena y perdonat per la part, lo reo reste absolt.

XVIII. Ítem, que sempre y quant se hauran de fer obres en lo castell de Torres-Torres per a conservació de aquell, ab què no sia fent obres noves de peu, voluntàries, tinguen obligació dits vasalls de fer faena y treballar en dites obres francament e sense interès ne paga alguna, així com ho han acostumen fer los vehins de Torres-Torres.

XVIIII. Ítem, que sempre y quant lo senyor de dit lloch voldrà imbiar algunes càrregues de roba de son servici y recàmara, o fruits y altres esplets, a València, o portar algunes càrregues de la dita roba de València a Torres-Torres, dits vasalls tinguen obligació de portar ab seves cavalcadures les dites càrregues, pagant-los lo senyor, ço és, per cavalcadura y home, quatre reals per càrrega, y si sols voldrà cavalcadura, las hajen de donar ab albarda y tot aparell per tres sous de lloguer cascun dia, y la costa, y açò vaja per tanda, y que en lo any no puga exedir més de les tandes que seran les cases.

XX. Ítem, que sempre y quant de altre terme que no sia de la present baronia, se entraran verema o panses en lo dit lloch y terme, hajen de pagar per entrada de la dita verema o panses¹⁶⁷ lo que los vehins de Torres-Torres de molts anys a esta part han acostumat y acostumen pagar per semblants entrades.

XXI. Ítem, és estat pactat que dit vasalls puguen tenir, si voldran, cambra de farina o forment a voluntat de aquells.

XXII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que los vehins de dit lloch puguen fer, francament e sens pagar cens, hospital y casa de consell.

XXIII. Ítem, que per ningun temps lo consell y comú de dit lloch se puxa juntar y fer un cos y un consell ab lo consell y comú de dita vila de Torres-Torres, sinó que cascú de dits consells haja de ser in perpetuum de per si, sens tenir societat ni comunitat ab lo dit consell de Torres-Torres.

XXIIII. Ítem, és estat pactat que si per cas Sa Magestat farà merced a dit senyor de dit lloch y baronia de Torres-Torres, de les terres que los moros abans de la expulsió de aquells tenien en lo realench, lo senyor haja de establir aquelles a dits pobladors, ab la comoditat que les establiria a altra persona, de tal manera que los dits pobladors sien preferits a qualsevols estranys.

XXV. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que los dits vasalls tinguen obligació a dit senyor de pagar, per entrada dels establiments que se’ls han de fer de les dites terres y possessions, dins sis anys en quatre yguals pagues, comensant la primera paga en la primera collita del forment, ço és, de cada fanecada de la terra de la horta, deu sous, y altres deu sous per cada jornal de terra de la montanya, y que lo que importaran dites entrades haja de ser per al senyor.

XXVI. Ítem, que tots los terratinents, així capellans com cavallers de qualsevol llei, estat que sien, estiguen obligats a contribuhir per les fanecades de terra que se’ls establiran, a pagar lo que·ls cabrà per los mals y càrrechs que los moros responen y huy à de respondre lo dit lloch, y per altres despeses forçoses.

XXVII. Ítem, que dits vasalls tinguen obligació de donar al senyor dos presents cascun any, lo hu de sis parells de gallines per al dia y festa de Nadal, y lo altre de un parell de gallines y un cabrit per a Pasqua de Resurecció.

XXVIII. Ítem, que de totes les moreres que plantaran per les vores de ses heretats, sien franques de dret per temps de deu anys, sens pagar-li al senyor ningun dret.

XXVIIII. Ítem, és estat pactat que de totes les vinyes que plantaran en les montanyes, que del any primer que comensaran a donar fruit sien franques quatre anys consecutius.

XXX. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que lo dit senyor tinga facultat de poder manar se facen qualsevol crides, prohibicions y manaments per a la bona administració de justícia, imposant qualsevol penes, així corporals com pecuniàries, per furs y privilegis del present regne li serà llísit imposar, sens que de dites prohibicions y manaments dit vasalls puguen appel·lar ni recórrer a altra jutge, sinó davant lo dit senyor o del jutge o jutges per aquell nomenadors, així en primera instància com en grau de appel·lació, reservant-se per a si y per a sos successors tota la jurisdicció, així civil com criminal, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, que lo dit senyor y sos predecessors han tengut y los és estada concedida per furs et alias.

XXXI. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que dits pobladors sien obligats a pagar les pensions dels censals en los quals la dita universitat estiga obligada, la qual obligació hajen de fer y facen, no en sos noms propris sinó en nom de dita universitat, en e així que, mentres estaran y tindran obligació de estar en lo dit lloch y tenir terres en lo terme de aquell, tinguen obligació de pagar les pensions de dits censals. Y mudant sos domicilis y venent ses cases y terres en lo temps que les podran vendre, no tinguen obligació de pagar dites pensions sinó los que succehiran a aquells en dites cases y terres, les quals no puguen vendre si no és ab lo dit càrrech y de les demés obligacions en la present capitulació contengudes, la qual obligació hajen de fer y facen ab què los censalistes que han de cobrar dites pensions no tinguen dret per a executar a dits vasalls, ni puguen valer-se de la present capitulació, sinó que tan solament lo senyor de dit lloch los puga compel·lir a què paguen dites pensions, les quals se obliguen a pagar des de el dia de huy en avant, y que los ròsechs y deutes del senor vinguen a càrrech de aquell. Y si per cas Sa Magestat manarà reduhir los censals de Alfara, en tal cas no hajen de pagar sinó lo que hauran de pagar conforme dita reducció.

XXXII. Ítem, que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris, ab submissió y renunciació de propri for, variació de juhí e altres clàusules roborats, sots pena de mil lliures moneda reals de València, aplicadores per la part inobedient a la part parent y obedient, la qual pena, pagada o no pagada, ratto semper hoc pacto maneat.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis, perceptis et intellectis, nos, dicte partes, ipsa et omnia et singula in eis et eorum quolibet pactata, concordata et in viam transactionis et concordie conventa, stipulata atque promissa, laudantes, aprobantes et ut iam desuper facientes et ﬁrmantes eisdemque omnibus et singulis expresse consentientes, per nos et successores nostros quoscumque, pacto speciali, convenimus et ﬁde bona promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, solempnibus stipulationibus hinc inde intervenientibus nec non, juramus ad Dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter et sponte tacta, omnia et singula supra et infrascripta in preinsertis capitulis et quovis eorum singulariter et distincte contenta, deducta, enarrata, pactata et in viam transactionis et concordie promissa quantum ad alteram nostrum partium predictarum modo ac forma in dictis capitulis et eorum singulis contentis pertinent et spectant pertinere, et spectare videantur, singula suis singulis referendo attendere efﬁcaciter, complere, tenere et inviolabiliter observare pro ut in eisdem capitulis et eorum quolibet pactata, concordata, contenta et in viam transactionis et avinentie stipulata sunt atque promissa, et ea <n>ullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere et contravenire nec aliquem vel aliquos contravenire facere seu permitere, palam vel oculte, aliqua ratione seu causa. Si vero altera pars nostrum preinserta capitula eorumque singula et in eisdem contenta, pactata, concordata et in viam transactionis deducta et stipulata non observarerint vel adimpleverint, aut contra ea vel eorum singula, quantum ad nos dictas partes et nostros et unamquamque¹⁶⁸ nostrum partium predictarum pertinent et spectant pertinere et spectare possint aut possent quomodolibet, nunc vel in futurum, venire presumpserit vel attentaverit, ita et taliter quo ad debitum concordatum, pactatum atque promissum ﬁnem non deducerentur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inito et convento stipulatione qua supra roborato absque nostri vel nostrarum partium predictarum interventione, notiﬁcatione, requisitione seu protestatione, ultra perjurii penam, ipso facto talis pars inobediens, contumax et morosa incidat et incurrat penam mille librarum monete regalium Valentie dandarum et solvendarum pro pena et nomine pene, dampnoque et interesse, ratto semper pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut graciose remissa, nihilominus predicta omnia et singula supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis contenta, in suis robore maneant ﬁrmitate et valore. Renunciantes scienter nos, dicte partes, omni exceptioni rei predicte sich non geste, inite, concordate, pactate et in viam transactionis et concordie stipulate atque promisse pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continentur et scribuntur, conditioni sive cause non date neque secute in factumque actioni et doli atque juri alii cuicunque foro, beneﬁcio, legi sive auxilio premissis obvianti. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac missionum, si qua per partem obedientem et premissa adimplere curantem ﬁeri contigerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum distringi, compelli seu etiam fortiari possit pars nostrum predictarum que predicta omnia et singula non compleverit, aut contra ipsa venire quomodolibet intentaverit per quemcunque judicem quem pars utraquem nostrum parens et obediens elegerit et ubique malverit, secularem tamen et intra Valentie Regnum constitutum, in cuius foro, examine et judicio omnia predicta supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et quolibet ex eisdem contenta et stipulata nos, dicte partes, ad invicem et vicissim, seu nostrum utraque inobediens et predictis obviare intendens teneamur ac teneatur, tenerique volumus atque promittimus ac si contractus esset ibi celebratus et solutio destinata, cuius foro, districtui, cohertioni, jurisdiccioni, examini, cognitioni et juditio licet non sit vel fuerit judex nostrum, partium predictarum, vel alterius nostrum. Nos tamen et bona omnia et singula submittimus, subponimus et astringimur, proprio nostro foro quo ad hec penitus et de certa sciencia renuntiando, et legi «Si convenerit», foro: «De jurisdictione omnium judicum», et legi etiam dicenti «Judicium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quomodolibet p<r>orrogata vel ei concensus habitus posse llicite revocare», et cuicunque alteri fori¹⁶⁹ declinatorie, ﬁantque inde per eum, de vel pro premissis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in preinsertis capitulis et eorum singulis contentis, stipulatis atque promissis executio, vendicio et distraccio bonorum omnium et jurium nostrorum partium predictarum seu verius alterius nostrum inobedientis et premissis repugnantis, mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, presentem et futurorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, littis contestatione aut alia juris solempnitate, sed ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti seu eius exempli, quod valere volemus et vim obtinere sententie diﬁnitive in rem judicatam, legitime, transacte, a qua ulterius appellare vel supplicare non licet nech observetur nech observari oporteat in his aliqua juris solempnitas. Imo dicta pignora execucio, venditio et distractio bonorum omnium et jurium predictorum ﬁant et ﬁeri valeant pro ut in execucionibus ﬁscalibus est ﬁeri assuetum, et de condempnatione pene quarti de qua retroclamun extitit subsecutum omni judiciario ordine pretermisso nech admitamur seu pars nostrum inobediens et contra predicta omnia venire intendens admitatur nech admitti possit directe vel indirecte, aliqua ratione sive causa ad aliquam exceptionem, excusationem, dilationem, difugiun vel controversiam, imo ad excludendam¹⁷⁰ omnem dilationis difugii et calumnie materiam per pactum speciale predictum, stipulatione qua supra vallatum et roboratum. Renuntiamus scienter et expresse quantum ad hec omnibus excepcionibus, deffensionibus, rationibus, allegationibus, appellationibus, correctionibus, inhibitionibus, prosecutionibus et recursibus justis, frivolis et injustis, et juri etiam appellandi et appellationes prosequendi correctionem petendi et recurrendi ac omni alii juri contra premissa venienti. Adiicientes nobisque ex dicto pacto ad invicem concedentes quod liceat parti nostrum parenti et obedienti et suis variare judicium actionem, executionem atque instantiam in quacunque parte executionis et in puncto in quo sit tam in personis judicium et <in> conventorum quam in bonis et personis partis inobedientis, contumacis et morose ratione contentorum in hoc instrumento et hoc quotiescumque predicte nostrum parti parenti et obedienti et suis placuerit sine dampno, missionibus, interesse et expensis illius et suorum. Renunciantes ad invicem legi et foro sive juri dicenti quod ubi inceptum est judicium, ibi ﬁnire debet, et omni alii juri et foro predictis obvianti. Et insuper, virtute dictorum pacti et juramenti, promitiimus nos, dicte partes, nobis ad invicem et vicissim, quod pro predictis omnibus et singulis supra et infrascriptis ac in preinsertis capitulis et eorum singulis contentis, pactatis, concordatis et in viam transactionis et concordie stipulatis atque promissis, non littigabit una pars nostrum cum alia nech altera contra aliam, ad invicem et vicissim, nech proponemus aut proponi faciemus aliquas excepciones, deffensiones, rationes, appellationes, allegationes, malitias et difugia in judicio seu extra, neque etiam impetrabimus aut impetrare possimus directe vel indirecte, a domino nostro rege vel a domina regina, eius consorte, aut ab aliqua alia persona eclesiastica vel seculari de hiis potestatem habenti, aliquod rescriptum gratie, elongamenti, supersedimenti, inhibitionis, reservationis, guidatici, mandati, precum, cominationum, induccionum aut quidquam¹⁷¹ aliud, in generali vel speciali, quibus vel quo ea que in hoc transactionis et concordie instrumento, et in presinsertis capitulis et eorum singulis, concordata sunt, stipulata atque promissa elongari, auferri, diferri vel quomodolibet impedire possint, et ipsis impetratis non utemur etiam si talia nobis partibus predictis vel utrique nostrum concederentur, proprio motu principis aut eius mera liberalitate aut potestatis plenitudine, vel alia quavis causa cogitata vel incogitata, expedienti vel necesaria, principi aut reipublice, aut quemcunque aliud in generali vel specialiter nobis partibus predictis aut nostrum altera scientibus vel ignorantibus. Promittentes ad invicem hiis et aliis instrumento huiusmodi et supra promissis et stipulatis ac juri et intentioni nostre contrariis non uti vel gaudere nech presentari consentire adversus alteram nostrum partem obedientem parentem et premissa adimplentem ratione omnium et singulorum supra et infrascriptorum, imo eis non obstantibus, predicta omnia et singula efﬁcaciter compleantur, si horum autem contrarium altera pars nostrum predictarum partium vel sui fecerit aut fecerint ultra penam perjurii penam consimilium mille librarum incidat ac incidant et incurrant parti parenti et obedienti dandarum et solvendarum una cum omnibus dampnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interesse ex expensis previis de causis factis et sustentis, super quibus credatur et credi volumus parti parenti et obedienti solo simplici juramento, sine testibus et alia probatione, quod nunc pro tunch nos, partes predicte, ad invicem et vicissim, deferimus et pro delato, ex pacto predicto, haberi volumus quam juramenti delationem non possit pars inobediens, contumax et morosa modo aliquo revocare. Renunciantes legi sive juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestationem posse licite revocare et in eius prestationem partes presentes esse oportere et omni alii juri premissis obvianti. Et pro predictis omnibus et singulis sic attendendis ﬁrmiterque complendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim ac viceversa, et nostris, omnia et singula bona et jura, videlicet ego, dictus don Michael Vallterra jura mea mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata. Nos vero dicti populatores omnia jura et bona dicte universitatis et singularium eiusdem, renunciantes super hiis beneﬁtiis cedendarum, dividendarumque accionum, novarum ac veterum constitucionum,¹⁷² epistole divi Adriani, legique ac foro Valentie «De principali prius conveniendo», et legi: «Unde queritur», foro: «Comodati», et omni alii juri, foro, legi, privilegio et auxilio contra premissa venientibus quovis modo.

Quod est actum in loco de Alfara, die decimo nono mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC undecimo.

Sig+num mei, don Michaelis Vallterra, parte ex una.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++++, nostrorum, Jacobi Gralla, Jacobi Cap, Francis<c>i Sebria, Ginesii Bravo, Joannis Bellot, dierum minoris, Joannis Sanchiz, Petri Queralt, Bartholomei Calvet, Josephi Sancho, Francis<c>i Sancho, Joannis Vela, Mathei Granell, Petri Garcia, Joannis Rodriguez, Joannis Donat, Joannis Estirach, Petri Joannis Pausa, Joannis Vila, Onufrii Molina, Petri de Peralta, Joannis Belloch, dierum mayoris, Francis<c>i Lleyda, dierum maioris, Petri Carreres, Pauli Bellot, Vincentii Yvarz, Mathei Mora, parte ex altera, qui hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et ﬁrmamus.

Testes huius rei sunt Franciscus Roca, generosus, et Franciscus Roiz, scriptor, Valentie habitatores, in dicto loco de Alfara reperti.

133.

1611, juliol 20. Algímia de la Baronia.

Miquel de Vallterra, senyor de la baronia de Torres-Torres i Castellmontan, atorga la carta pobla d’Algímia d’Alfara, tot i la presentació d’una queixa judicial per part del noble Joan de Vallterra i Blanes, senyor de Canet d’En Berenguer, qui reclama drets sobre dita baronia. Aquesta carta, ara només per a dita població, substitueix la cancel·lada primera carta de poblament conjunta d’Alfara i Algímia de l’anterior 8 d’abril.

Notari, Francesc Prancudo.

A. ARV, Protocol núm. 10.282, notari Francesc Prancudo. Document original del protocol del notari atorgant.

B. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1766, expedient n. 23, f. 139 del segon plet (plet entre la parròquia de Torres-Torres i la d’Algímia per la primícia).

C. ARV, Real Audiència, Processos, part 1ª, lletra S, exp. 2136.

Edicions:

a. J. M. Iborra Lerma, Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, Sagunt, 1981, pp. 383-394. (Edició incompleta.)

b. Corbalán de Celis, J., La repoblación en la baronía de Torres-Torres. Cartas de nueva población de Alfara y Algimia, Algímia d’Alfara, Ajuntament de Algímia d’Alfara, 1997, pp. 59-69. (En fa una edició incompleta. Segons aquest autor, hi ha una còpia de l’any 1612 a ARV, Real Audiència, Processos, part 1ª, lletra S, exp. 2136, però no l’hem poguda trobar en setembre de 2013.)

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 286.

TEXT

Die XX mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Michael Vallterra, dominus baroniarum de Torres Torres et Castellmontalt, civitatis Valentie habitator pro nunch in loco de Algimia repertus, ex una, et Salvator Pardo de la Casta, Joannes Catala, dierum maior, Franciscus Blasco, Matheus Navarro, Christoforus Sanchiz, Ferdinandus Barrasa, Daniel Andres, Ermerexildus Perez, Gaspar Jorda, Augustinus Carrillo, Joannes Catala, dierum minor, Josephus Matheu, Michael Torres, dierum maior, Antonius Garcia, Vincentius Torrelles, Martinus d’Oleig, Lazarus Prades, Franciscus Vicent, Petrus Fauro, Antonius Micolau, Vincentius Monrraval, Ludovicus Benahull, Natal Ximeno, Antonius Esteve, Martinus Garcia, Joannes Silvantes, Baptista Monte, Joannes Moreno, Antonius Sanchiz et Joachimus Ferrer, omnes agricultores et novi populatores dicti loci de Algimia, dicte baronie de Torres Torres, ex altera partibus, convocati et agregati de ordine et mandato mei, dicti don Michaelis Vallterra, in eclesia dicti loci, in presencia et assistencia Gasparis Gener notarii, aserti procuratoris, licet non ostenderit procurationis instrumentum don Joannis Vallterra Blanes, domini loci de Canet, qui pro interesse quod pretendit habere in dictis baroniis et locis, fuit convocatus ad videndum facere presentem et alios actus circa populationem et stabilimenta domorum, terrarum et possessionum locorum de Algimia et Alfara, pro ut constat cum relacione facta per Joannem de Lau, alterum ex virgariis Regie Audientie, receptaque per Hieronymun de la Calba, notarium, unum ex scribis dicte Regie Audientie, quiquidem dictus Gaspar Giner, notarium, dicto asserto, procuratorio nomine, cum esset in presentia et assistentia mei, dicti don Michaelis Vallterra, inter nonan et decimam horas ante meridiem, fecit ostentionem et presentationem cuiusdam papirii non autentici, dicens quos dicto procuratorio nomine instabat mihi, dicto don Michaeli Vallterra, intimari et notiﬁcari quoddam protestum et intimam quod et quam adferebat quodquidem protestum, licet dictus Giner non ostendit dictam procurationem cum requisiverit mihi, Francisco Prancudo, notario infraescripto, quod sibi reciperem instrumentum dicte intimationis, fuit intimatum, injunctum et notiﬁcatum dicto don Michaeli Vallterra, pro resecandis et scudandis littibus, quodquidem protestum est tenoris sequentis:

Die XX mensis iulii anno Domini M DC undecimo.

Comparent davant lo notari y testimonis dejús escrits y del noble don Miquel Vallterra, senyor de la present baronia de Torres-Torres y de les de Algímia y Alfara y Castellmontalt [en blanc], procurador de don Joan Vallterra y Blanes, senyor del lloch de Canet, consta de la procura ab acte rebut per [en blanc], notari, en [en blanc] del present mes, lo qual en dit nom dix que en lo dia de 18 del present, a les set hores de la vesprada poch més o menys, li fonch intimat per medi de Joan de Lau, altre dels verguers de la Real Audiència, un paper en lo qual estaven escrites les paraules següents:

Al senyor don Juan Vallterra Blanes, sens perjuhí de la suplicació interposada per a Sa Magestat, lo convoquen per a veure fer actes de les nou hores del matí en avant, ab continuació de dies y hores, a veure fer actes a don Miquel Vallterra, en Torres-Torres y en los llochs de Algímia y Alfara, instant lo procurador de don Miquel Vallterra, y encara que estant la dita intima, lo dit son principal no tinguera necesitat de fer contradicció alguna ad aquella, per ser notòria a sa nul·litat y deffecte, així per haver-se fet sens provissió alguna de jutge com etiam per no haver-se-li senyalat dia cert en dita notiﬁcació e intima, segons era necesari, com també perquè cassu quo se li senyalara y designara lo dia aprés següent de la dita intima, havia de ser notiﬁcant-lo y en temps àbil y a hora que poguera prevenir-se de advocats si fora necessari, o de procurador, per a què, instruhits, pogueren acudir a la defensa de sos drets y al·legar lo que convingués en impugnació o regulació dels actes que per lo dit don Miquel se volen y entenen fer. Noresmenys, perquè no sia vist ab taciturnitat haver consentit en la dita notiﬁcació e intima, diu que aquella reb los deffectes y nul·litats desusdites y expresades, pues havent-hi com hi ha entre dites parts declaració y sentència real de què lo dit senyor don Miquel no pogué fer los actes de la població ni establiments de dites ses baronies ni llochs sens injuncció y convocació del principal del dit comparent, y havent-hi com hi ha oydor en dita causa, és certa cosa que la dita convocasió havia de fer-se ab authoritat y provissió de dit jutge y oydor, lo que si·s féra ni·s haguera provehit sens assignar dia cert y concedint lo temps competent per a què lo dit son principal poguera acudir a la confecció de dits actes, y molt menys se permetera que dita intima se féra a hora tant tarda e imposibilitant ab aquest medi e indirecte lo effecte de dita provissió y sentència real ab què·s provehí lo dit manament de no fer actes al dit senyor don Miquel, y açò té menys dupte considerant-se que al temps y quant se féu dita notiﬁcació, se anava tractant ab Francés Prancudo, notari procurador del dit senyor don Miquel, lo medi y expedient que y podria haver per a què dits actes de poblacions se fesen sens que fos necessari dita convocasió, sinó sols comunicant-se-li, vent-los y aprovant-los lo principal del dit comparent, y així molt menys corrent lo dit tracte y sens estar acordat o desacordat aquell, se pugue acudir a fer-li dita notiﬁcació e intima, majorment estant subjecte a les nul·litats, vicis y deffectes desusdits, en rahó dels quals y per conservació dels drets del dit son principal, lo dit comparent requir y demana a v.m., dit senyor don Miquel Vallterra, no proceheixca en manera alguna a fer actes de poblacions ni establiments respectants a dites baronies ni llochs [de] aquelles sens haver convocat llegítimament y en la forma deguda al dit don Juan Vallterra, principal del dit comparent, ab assignació de dies y hores certs o àlias, comunicant-li y aprovant aquell los actes de poblacions que entén y vol fer, y si alguns actes de fet se hauran fet o se hauran rebut circa predicta, los casse, annul·le y done per invàlits, alias in secus agendis, lo que no creu, protesta de la nul·litat e invaliditat de aquells y de duhir-la davant de sa excelència del excelentíssim senyor virrey y capità general de aquest reyne y de la Real Audiència, y de tot ço e quant quomodocumque vel qualitercumque li és llísit y permès protestar, requerint al notari rebedor del present acte de descentiment y protest, si forsam serà lo rebedor dels pretesos actes de dites poblacions y establiments, que no done ni lliure còpia de aquells que no sia ab inserta de la present protestació, contradicció y dicentiment y declaració de voluntat del principal del dit comparent, requerint ettc.

Et ego, dictus don Michael Vallterra, audito et intellecto dicto pretenso protesto, dico et respondeo que per execució dels mandatos fets per Sa Magestat y per lo senyor regent Fontanet, son real comisari, ell, dit don Miquel, ha procurat per tots los medis y vies posibles de concertar població en dites baronies, segons la té concertada, la qual població la té vista y revista lo dit don Joan Vallterra y la Real Audiència, y lo dit don Miquel en beneﬁci de sos successors, ja havén¹⁷³ tachat aquella per tots los medis posibles, y lo dit don Joan ne ha tengut explícita y particular notícia, y així no tenia necesitat lo dit don Miquel, com a senyor que és, de comunicar-li la població al dit don Joan perquè aquell, ni té interès en dites baronies ni·l pot tenir, y quant lo tinguera, quod negatur, y a persones de per mig com és lo doctor Joan Baptiste Guardiola, cavaller, oydor de les causes dels dits don Joan y don Miquel, y altres ab les quals se li ha dit y requerit una y moltes vegades de què per quant se hacabava lo temps concedit als barons per a poblar, que vingués ell, dit don Joan, personalment o per son procurador, a ver e fer actes, los que convingués per a dites poblacions, y havent-lo desenganyat lo auditor de la causa de què no tenia més obligació lo dit don Miquel de convocar-lo, lo dit don Joan no volgué pasar per dit desengany, havent-lo així mateix desenganyat lo doctor Tàrrega, son advocat, no volgué lo dit don Juan pasar per dit desengany, e havent-hi hagut diversos tractes sobre açò ab aquell, se resolgué lo dit don Joan, en lo dia de despús aïr que contàvem dihuyt del present, de què no volia fer res del que se li havia dit sinó que faria allò que millor li estaria, e havent-se vist per part de ell, dit don Miquel, que lo dit don Joan procrastinava y no volia aderir a la població de dites baronies, que era fer lo que Sa Magestat té tan manat, fonch necesari ab lo dit don Juan, usar-se del medi permès per justícia, que és quatenus pretenga tenir interès, convocar-lo per a veure fer actes segons que ab tot effecte fonc convocat un dia per a altre. Y així, en lo dia de aïr, aguardant al dit don Juan o a procurador de aquell, se reberen los actes de poblacions y homenajes del lloch de Alfara, essent ya de nit, en contumàcia y absència del dit don Joan llegítimament convocat, y no era necesari per a fer dits actes provissió de jutge, que si la y haguera, lo dit doctor Guardiola la féra, y així lo dit don Miquel respon que no consent al dit protest, ans expressament hi dicent y contradiu, dient que no pararà de poblar y establir les dites sues baronies, ans bé requereix al dit Giner, si és procurador emperò del dit don Joan y té poder, que si·s vol trobar present a la població del dit lloch de Algímia, s’i trove y proteste y faça tot quant li parega fer, que lo intent del dit don Miquel és poblar dits llochs y hobeyr als mandatos de Sa Magestat, y lo que lo dit don Joan, en dit protest, vol, és impedir-o, y perquè no·s entenga que per ninguna via lo dit don Miquel vol retardar ni detenir dita població, iterum atque iterum, lo requereix al dit Giner si s’i vol trobar present, s’i trobe, y si no s’i voldrà trobar, lo dit don Miquel no cesarà de fer actes per a què Sa Magestat no entenga que non stetit per ipsum de poblar. Y així, en quant menester sia, diu que si la població que ara està fent del lloch de Algímia se destorbàs o detingués, tot lo dany que per rahó de açò podria tenir lo dit don Miquel o los interesats y acrehedors de dites baronies, vinga a càrrech del dit don Juan Vallterra, requerint de premissis carta pública.

E lo dit Giner, en dit nom de procurador replicant y contradient a tot lo desusdit, diu que per quant lo dit son principal no és estat convocat per a dia cert, dicent y contradiu a tots e qualsevol actes de poblacions y establiments fets, per lo dit don Miquel, del lloch de Alfara. Y en lo que a respecte a la població diu està fent y rebent del present lloch de Algímia, en dit nom de procurador està prompte y aparellat per a trobar-se present, y si la dita població y actes de establiments se faran y rebran conforme lo tenor de un memorial aserca de dites poblacions que per part del dit don Miquel li fonch comunicat al dit don Juan, lloarà aquells, y no fent-se conforme dit memorial, y instrucció porta de dit son principal, farà tot ço e quant li serà llícit y permès de justícia, offerint-se prompte a estar present a dites coses fahedores sempre que se li offerirà lloch, dies y hores senyalats, requerint ettc.

E lo dit don Miquel dix que puix se troben presents als presents actes los nous pobladors del dit lloch de Algímia, que ell, dit Giner, en dit nom, faça y procure que los dits nous pobladors fermen dita població conforme lo memorial <que> diu té del dit don Joan, son principal, que ex nunch lo dit don Miquel se’n té per molt content de aquella. E havent-se dit alta voce a tot lo poble junt, en presència del dit Giner, si volien fermar la primera població que se havia tractat ab la qual se deya que havia de pagar de censos, per casa, quaranta sous, y dels fruits de la horta a la sisena part, y dels de la montanya a la dehena, y de les garrofes la sisena part, y de les ﬁgues, panses y rahims a la dehena part, y que de les entrades dels establiments havien de pagar vint sous, y altres coses que en lo dit memorial se contenen, de les quals n’i ha un acte rebut per lo notari infrascrit.

E tots los dits nous pobladors, que són Salvador Pardo de la Casta, Joan Catalan, Francés Blasco, Miquel Torres, machor, Matheu Navarro, Joan Catalan, menor, Agostí Carrillo, Joseph Matheu, Martí d’Oleig, Antoni Garcia, Daniel Andrés, Vicent Torrelles, Martí Garcia, Antoni Esteve, Arcís Gómez, Christòfol Sànchiz, Ermerexildo Pérez, Ferrando Barraça, Nadal Ximeno, Gaspar Jordà, Batiste Monte, Llàzer de Prades, Vicent Monrraval, tots los quals unànimes y conformes respongueren alta voce que no havien volgut fermar la primera població ni tanpoch huy la fermarien.

Oyda la qual resposta, lo dit don Miquel requerí al dit Giner, en dit nom, que si volia oyr, veure y entendre la nova població del dit lloch de Algímia, se li senyalava per lloch la iglésia, hon al present estan, del lloch de Algímia, y hores la present hora corrent, ab continuació de hores, y aprés de dinar, de les dos hores avant, en la vila de Torres-Torres, en la casa del senyor, y així, si voldrà oyr, veure o protestar, podrà com ya àlias se li à request, requerint, ettc.

E lo dit Giner, dicto nomine, dix que no sap que la població desús especiﬁcada sia la primera, jatsia que los desusdits vasalls diguen no volen poblar conforme aquella, y que si altre tracte lo dit don Miquel té fet ab dit sos vasalls, se li comunique a ell, dit comparent, en dit nom, per a què millor puga del·liberar dels drets de son principal, y que lo dit don Miquel tracte ab sos vasalls la dita nova població de la qual ne puga tenir ell, dit requirent, notícia y sabiduria. Y lo dit don Miquel dix que si la vol veure y oir, no anant-se’n la oyrà, e lo dit Giner dix que està prompte a oyr-la.

De totes les quals coses lo dit don Miquel y Giner requeriren a mi, dit notari, los ne rebés acte públich, lo qual per mi, dit notari, los fonch rebut en la iglésia de dit lloch.

Ideo, scienter et gratis, cum presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique ﬁrmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, conﬁtemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et acceptantibus, et nostris, quod in et super populatione per me, dictum don Michaelum Vallterra, facienda, tam nobiscum supra dictis novis populatoribus et vasallis dicti et presentis loci de Algimia, quam cum aliis quibusvis personis qui pro tempore venient ad populandum, avehinandum et se avasallandum in dicta et presenti baronia et loco de Algimia ratione expulsionis maurorum presentis regni et depopulatione huius baronie, fuerunt inter nos partes predictas inhita, conventa, pactata, concordata ac per notarium infraescriptum voce alta et intelligibili lecta et publicata capitula tenoris sequentis:

[I]. E primerament és estat pactat, avengut, transigit y concordat per y entre les dites parts que, ans de pendre possesió los nous pobladors del dit lloch de Algímia, de les cases, terres y heretats que se’ls establiran, se hajen aquells de avasallar en la dita e present baronia, prestant al dit senyor lo sagrament y homenaje de ﬁdelitat acostumat en tan quant per furs, privilegis del present regne et alias li és concedit de justícia, y a aquell y a sos antecessors, senyors qui són estats del dit e present lloch y baronia, li han acostumat de prestar y han prestat los vasalls que per temps [passat] són estats de dita e present baronia e lloch, ab tota la jurisdicció així civil com criminal, alta y baxa, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, y sos antepassats han tostemps tengut y acostumat tenir y exercir en dita e present baronia e lloch.

II. Ítem, es estat pactat, avengut y concordat que lo dit senyor haja de nomenar un notari per a escrivà y assessor de la cort del justícia del present lloch, que aconselle a dit justícia y administre justícia francament a les parts en primera instància, sens haver de pagar-li salari algú, tenint cort y audiència civil un dia cada semana, coneixent, provehint, sentenciant en les causes que davant de aquell se tractaran verbalment e sense scrits, sense strèpit ne ﬁgura de juhí, attesa tan solament la veritat del fet, reservant-se, com se reserva lo dit senyor per a si y per als seus imperpetuum, poder-se assumir y evocar la coneixensa de qualsevol causes, així civils com criminals, que·s tractaran y portaran davant lo justícia, y nomenar jutge o jutges perits en drets si li parexerà, així en primera instància com en qualsevol grau de appel·lació, ab què en la dita primera instància se haja de pronunciar, sentenciar y declarar francament sens que ninguna de les parts tinga obligació de pagar salari algú, com lo dit senyor pren a son càrrech administrar justícia franca en dita primera instància y pagar al jutge que administrarà aquella, com en segona instància y grau de appel·lació haja de venir y vinga a càrrech, gastos y despeses dels dits littigans. Y així mateix, concedix y dóna llicència al justícia de dit lloch per a tenir un sep en la casa de aquell, en lloch de presó.

III. Ítem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva facultat de establir, poblar y repartir les cases, terres, heretats y possessions del terme de dit lloch de Algímia, així en la horta com en lo secà y montanya, en los pobladors y ab lo cens, modo y forma que·s contendrà en los actes de establiments y reparticions de dites cases, terres y possessions que dit senyor farà en poder del notari infrascrit.

IIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que, aprés de haver prestat los dits vasalls al dit senyor lo sagrament y homenajes de ﬁdelitat com desús és dit, lo dit senyor haja de nomenar y nomene justícia y los consellers, per a consell particular, que li parexerà, los quals hajen de nomenar y nomenen, per a la elecció de ofﬁcials de dit e present lloch, tres persones per a justícia cascun any, excepto en lo present any, que ya està nomenat lo dit justícia, dos per a llochtinent de justícia, quatre per a jurats y tres per a mustasaf, en los temps y dies que acostumen nomenar en les viles reals del present regne, de les quals persones lo dit senyor, respectivament, haja de elegir y nomenar lo que li parexerà y ben vist li serà per al ofﬁci y càrrech que li serà portada la elecció fahedora, y així se haja de de fer, observar y guardar cascun any, perpètuament, excepto en lo present any, que lo dit justícia y llochtinent y jurats tan solament hajen de servir y regir dits càrrechs y ofﬁcis ﬁns als dies de la primera el·lecció de dits ofﬁcis respective

V. Ítem, és estat pactat, havengut y concordat que los dits nous pobladors sien obligats a fer y tenir residència personal en sa casa, domicili y capmajor en dit lloch, e si cas serà que dins los primers quatre anys del dia de la recepció del present acte de la capitulació y població en avant contadors, aquells o algú de aquells se’n yxqués y anàs del present lloch a viure o a poblar en altres parts, y estiguesen fora de dit lloch juntament ab dita sa casa, domicili y capmajor per temps de un any contínuo, la casa, terres y possessions de tal que serà estat absent, com dit és, encórrega en pena de comís, de tal manera que la útil senyoria sia consolidada ab la directa y lo senyor de dit lloch tinga facultat de establir-les a altra persona que li parexerà, avisant-los primer que tornen a fer dita residència. E si serà cas que los dits vasalls o qualsevol de aquells faran dita residència personal en dit lloch per temps de quatre anys contínuos, les dites cases, terres y possessions sien y resten pròpries de aquells y dels seus perpètuament. E si cas serà que pasats dits quatre anys, aquell o algú de aquells volguesen anar-se’n de dit lloch ab dita sa casa, domicili y capmajor a viure en altra part, en tal cas content primerament ab lo senyor de dit lloch y, obtesa llicència de aquell per a vendre dites ses cases, terres y heretats, les puxen vendre a les persones que·ls parexerà, pagant per dret de lluïsme a dos sous per lliura, reservant lo dret de fadiga a dit senyor pertanyent, ab què la tal persona que comprarà dites cases, terres, heretats y possessions, tantes quantes vegades se seguirà venda de aquelles y qualsevol de aquelles, se obligue a avasallar-se en dit lloch y fer residència personal en aquell conforme los dits primers pobladors, y si per cas durant los quatre anys algun poblador morrà, puga testar dels béns li seran establits a ses voluntats, no obstant lo present capítol.

VI. Ítem, que los dits pobladors sien obligats a conservar les cases, terres y possessions que se’ls establiran a ús de bon adquiridor, a bé millorar y en res no deteriorar aquelles, y que en les terres de la horta no puguen plantar moreres ni altres arbres que impedixquen les collites, sinó sols en els màrgens y alrededor de dites heretats. Y que tinguen obligació de cultivar a ús de bon llaurador, així les terres de la horta com les del mont, sens poder dexar aquelles viciosa y culposament incultes, perquè·s seguirà gran dany als drets de la senyoria, y si per cas no u fesen, que lo senyor los puga compel·lir ab penes y ab manaments y que les puxa fer cultivar a ses despeses. Y que no puguen arrancar oliveres, garroferes ni vinyes ni altres arbres fructíferos, dels fruits dels quals se dega dret a la senyoria, sens llicencia del senyor, so pena de comís, si ja lo tal arbre no se aurà secat.

VII. Ítem, que los molins, forns, carniseries, tendes, tavernes, ﬂaqueries, hostals, almàceres, deveses, pinars, herbes, herbajes, montanyes, montes, arbres y degolles, penes y pasatjes, y totes les demés regalies y les terres que no seran establides ara o en altre qualsevol temps, sien del senyor y resten per a la senyoria, sens que altra persona alguna puga tenir molí, forn, ﬂeca, carniseria, tenda, taverna, hostal, almàcera, deveses, pinars y herbajes en lo dit lloch y terme. Y que los dits nous pobladors sien obligats a moldre en lo molí de la senyoria, pagant tres almuts de maquila per cafís, així de forment com de qualsevol altres grans o mestalls sot pena de sexanta sous, si ja no fos que lo molí estigués de manera que no pogués moldre. Y que tinguen obligació de coure en lo forn o forns que lo senyor tindrà en lo dit lloch, pagant per puja, de vint pans, hu, sens poder anar a altre forn sots la matexa pena de sexanta sous. Y que tinguen obligació de comprar carn de las carniseries de dit lloch, y que los jurats de dit lloch sien administradors de dites carniseries, pagant per aquelles y per lo piló lo que antigament, que són vint-y-huyt lliures y deu sous, y que ninguna altra persona puga vendre ni tallar carn en dit lloch y son terme, ni tenir tenda, taverna ni puga vendre per menut vitualla alguna ni altra cosa que·s acostume vendre en les tendes, ni pa ni vi excepto lo vi de sa collita, ab què no·l vena a menys que a quartes y mijes quartes, sinó sols los arrendadors de la tenda, ﬂaqueria y taverna, si no és los dies que i haurà mercat, com inferius se dirà, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que·s contravendrà a qualsevol de les coses contengudes en lo present capítol. Y que ningú puga tenir hostal ni casa de posada en dit lloch y terme, sinó sols lo senyor, ni vendre garrofes ni palla per menut si no és tan solament en lo hostal que lo dit senyor tindrà en lo dit lloch de Algímia, així per son conte com arrendat, sots la matexa pena de sexanta sous.

VIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que lo dit senyor dóna llicència per a què cada dilluns de cada semana se puga tenir mercat en lo dit lloch, en lo qual dia y no en altre algú puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, francament e sens tenir obligació de pagar dret algú a la senyoria, y lo tender que tindrà arrendada la tenda de dit lloch y qualsevol particular, vasall, vehí y habitador de dit lloch, tinguen facultat de traure a vendre a la plasa, aquell mateix dia, les vitualles de tenda que·ls parexerà.

VIIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que totes les cases, terres y possessions de dit lloch y son terme, in perpetuum, sien y resten tengudes sots directa senyoria del dit senyor don Miquel y sos successors, ab fadiga y lluïsme y tot altre plen dret emphiteòtich segons furs de València, y que cascuna de dites cases haja de fer y faça de cens, cascun any, trenta-sis sous pagadors a Nadal y sent Joan migerament. Y per quant hi ha huy en dia moltes cases que per a la còmoda habitació dels dits pobladors se’ls han de establir sens terres algunes, de aquelles no se haja de pagar cens algú per a ara, y en cas que nous habitadors entren en dites cases, tinguen obligació de pagar dígüit sous de cens cascuna de aquelles, en cascun any, en dits terminis.

X. Ítem, que en cas de venda de qualsevol casa, terra o possessió de dit lloch y terme, hajen de demanar llicència al dit senyor qui ti<n>ga la fadiga de trenta dies conforme a fur, y li hajen de pagar dos sous per lliura del dret de lluïsme.

XI. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que hajen de pagar sis dinés cascun any de cens, fadiga y lluïsme per cada caﬁçada de terra de la horta, y altres sis dinés per cada jornal de terra de la montanya que se’ls stablirà. Y ultra de dit cens, hajen de pagar, per partició de fruits, la setena part del que es collirà en la horta, així de forment y altres qualsevol grans com de lli, cànem y altres esplets; y de les moreres hajen de pagar la setena part, encara que estiguen en lo secà; de anous y almel·les de la horta, la setena part, y que les sireres, albercochs, mansanes y altres consemblants fruits que·s colliran en la horta, no hajen de pagar cosa alguna ab què lo senyor puga pendre per a sa casa la fruita que aurà menester, enviant un jurat a collir-la. Y que dels forments y altres grans que·s colliran en la montanya, y de panses, ﬁgues y vi, hajen de pagar la quinsena part, y de les garrofes y olives la setena part, en la qual partició de tots los desusdits fruits se entén y comprén lo ters delme pertanyent al senyor, de manera que, pagant al senyor de tot montó les dites particions de fruits en lo modo desusdit, no tinguen obligació de pagar-li ters delme, y açò se haja de entendre y entenga de les vinyes, garroferes, ﬁgueres y oliveres que huy en dia estan plantades com de les que de huy avant se plantaran, hajen de pagar tan solament la quinsena part ultra dels dits sis dinés del desusdits cens. Y si per cas voldran vendre lo raïm de les vinyes, se haja de alfarrasar ans de vendre’l y pagar la dita partició de fruits al senyor en dinés, conforme lo alfarrasament. E així mateix, en les heres se hajen de alfarrasar les grances y bal·lets, conforme és ús y costum.

XII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que lo dret de la hortalisa y palla y de la herba que·s collirà en lo dit lloch y terme de aquell, se haja de pagar hi·s pague en dinés, conforme se à acostumat e conforme concordaran los jurats y lo senyor o son col·lector, alfarrasant les hortalises.

XIII. Ítem, que per rahó del herbaje de qualsevol ganado, així lanar com cabriu com de cerda, y de les colmenes que·s criaran en dit lloch y son terme, se haja de pagar hi·s pague cascun any dos dinés per cada res, y altres dos per cada colmena, y que lo primer de maig de cascun any hajen de donar y donen al dit senyor o a son col·lector, bé y felment,y mijançant jurament, lo manifest, y pagar dits dos dinés per cap de res y per cada colmena.

XIIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que dits vasalls hajen de pagar la huytena part de les cries que cascun any y haurà, així de de ganado llanar, cabriu, com de cerda, y si no aplegaran en alguna casa a huyt dites cries, les que i haurà, se hajen de estimar, y del preu y valor pagar la huytena part com és costum en lo archebisbat de València, excepto que el llaurador que tindrà una trucha, de la cria de aquella no dega res.

XV. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que ninguna persona sinó sols lo senyor puga tenir almàceres, així de cera com de oli, en lo dit lloch y terme de aquell, y que tots los vehins de dit lloch que són o seran, tinguen obligació de acudir a les dites almàceres del senyor a fer la sera y lo oli, pagant dos dinés per cada lliura de cera, de fer aquella, y per fer lo oli, lo que se acostuma pagar-se en los llochs circunvehins.

XVI. Ítem, que no·s puga jugar, rifar, portar sons, fer festes, imposar sises y taches y altres semblants coses sens voluntat y expressa llicència de dit senyor, sots pena de sexanta sous cascuna vegada y altres penes a arbitre de dit senyor.

XVII. Ítem, que sempre y quant alguna persona nafrarà a altra y li traurà sanch, haja de pagar a la senyoria, per rahó de la dita sanch, set lliures, deu sous, pagada la qual pena y perdonat per la part, lo reo reste absolt.

XVIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que sempre y quant se hauran de fer obres en lo castell de Torres-Torres per a conservació de aquell, ab què no sia fent obres noves de peu, voluntàries, tinguen obligació dits vasalls de fer faena y treballar en dites obres francament e sense interès ne paga alguna, així com ho han acostumat y acostumen fer los vehins de Torres-Torres.

XVIIII. Ítem, que sempre y quant lo senyor del dit lloch voldrà imbiar algunes càrregues de roba de son servici y recàmara, o fruits y altres esplets, a València, o portar algunes càrregues de la dita roba de son servici de València a Torres-Torres, los dit vasalls tinguen obligació de portar ab ses cavalcadures les dites càrregues, pagant-los lo senyor, ço es, per cavalcadura y home, quatre reals per càrrega, y si sols voldrà cavalcadura, la y hajen de donar ab albarda y tot aparell per tres sous de lloguer cascun dia, y la costa, y açò vaja per tanda, y que en lo any no puga excedir més de les tandes que seran les cases.

XX. Ítem, és estat pactat, avengunt y concordat per y entre les dites parts que sempre y quant de altre terme que no sia de la present baronia, se entraran verema o panses en lo dit lloch y terme, hajen de pagar, per entrada de la dita verema o panses, lo que los vehins de Torres-Torres de molts anys d’esta part han acostumat y acostumen pagar per semblants entrades.

XXI. Ítem, que los dits vasalls puguen tenir, si voldran, cambra de farina o forment a voluntat de aquells.

XXII. Ítem, que los vehins de dit lloch puguen fer francament e sens pagar cens, hospital y casa de consell.

XXIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que per ningun temps lo consell y comú de dit lloch se puxa juntar y fer un cos y un consell ab lo consell y comú de dita vila de Torres-Torres, si no que cascú de dits consells haja de ser in perpetuum de per si, sens tenir societat y comunitat ab lo dit consell de Torres-Torres.

XXIIII. Ítem, es estat pactat, avengut y concordat que si per cas Sa Magestat farà merced a dit senyor de dit lloch y baronia de Torres-Torres, de les terres que los moros, abans de la expulsió de aquells, tenien en lo realench, lo senyor haja de establir aquelles a dits pobladors, ab la comoditat que les establiria a altra persona, de tal manera que los dits pobladors sien preferits a qualsevols estranys.

XXV. Ítem, que los dits vasalls tinguen obligació a dit senyor de pagar, per entrada dels establiments que se’ls han de fer de les dites cases, terres y possessions, dins sis anys, en quatre yguals pagues comensant la primera paga en la primera collita del forment, ço es, de cada fanecada de terra de la horta, deu sous, y altres deu sous per cada jornal de terra de la montanya, y lo que importaran dites entrades sia per al senyor.

XXVI. Ítem, és estat pactat que tots los terratinents, així capellans com cavallers de qualsevol lley, estat que sien, estiguen obligats a contribuhir per les fanecades de terra que se’ls establiran, a pagar lo que·ls cabrà per los mals y càrrechs que los moros responien y huy ha de respondre lo dit lloch, y per altres despeses forçoses.

XXVII. Ítem, que dits vasalls tinguen obligació de donar al senyor dos presents cascun any, lo hu de tretse parells de gallines per al dia y festa de Nadal, y lo altre de tres parell de gallines y dos cabrits per a Pasqua de Resurecció.

XXVIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que de totes les moreres que plantaran per les vores de ses heretats, sien franques de dret per temps de deu anys, sens pagar-li al senyor ningun dret.

XXVIIII. Ítem, que de totes les vinyes que plantaran en les montanyes, del any primer que comensaran a donar fruit sien franques quatre anys consecutius.

XXX. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que lo dit senyor tinga facultat de poder manar se facen qualsevol crides, prohibicions y manaments per a la bona administració de justícia, imposant qualsevol penes, així corporals com pecuniàries, que per furs y privilegis del present regne li serà llísit imposar, sens que de dites prohibicions y manaments dits vasalls puguen appel·lar ni recórrer a altre jutge o jutges per aquell nomenadors, així en primera instància com en grau de appel·lació, reservant-se per a si y per a sos successors tota la jurisdicció, així civil com criminal, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella, que lo dit senyor y sos predecessors han tengut y los és estada concedida per furs et alias.

XXXI. Ítem, es estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que dits pobladors sien obligats a pagar les pensions dels censals en los quals la dita universitat estiga obligada, la qual obligació hajen de fer y facen no en sos noms propris sinó en nom de dita universitat, en e així que, mentres estaran y tindran obligació de estar en lo dit lloch y tenir terres en lo terme de aquell, tinguen obligació de pagar les pensions de dits censals, y mudant sos domicilis y venent ses cases y terres, en lo temps que les podran vendre, no tinguen obligació de pagar dites pensions sinó los que succehiran a aquells en dites cases y terres, les quals no puguen vendre si no és ab lo dit càrrech y de les demés obligacions en la present capitulació contengudes, la qual obligació hajen de fer y facen ab què los censalistes que han de cobrar dites pensions no tinguen dret per a executar a dits vasalls, ni puguen valer-se de la present capitulació, sinó que tan solament lo senyor de dit lloch los puga compel·lir a que paguen dites pensions, les quals se obliguen a pagar des de el dia de huy en avant, y que los ròsechs y deutes del señor vinguen a càrrech de aquell, y si per cas Sa Magestat manarà reduhir los censals de Algímia, en tal cas no hajen de pagar sinó conforme dita reducció.

E com fos present lo dit Gaspar Giner, dicto nomine, dix que dicentia en dita població eo modo que desús està dit, per quant està alterada e mudada de la instrucció que ell, dit requirent, portava del dit don Joan, y així protesta que per rahó de la sua presència no sia causat perjuhi algú al dit son principal, ans bé, tots sos drets li resten salvos e il·lesos, dicentint etiam en qualsevols establiments y actes fets y fahedors tocants y esguardants als dits llochs de Algímia.

Quibus quidem capitulis lectis, publicatis, perceptis et intellectis, nos dicte partes, ipsa et omnia et singula in eis et eorum quolibet pactata, concordata et in viam transactionis et concordie conventa, stipulata atque promissa, laudantes, aprobantes et ut iam desuper facientes et ﬁrmantes denique omnibus et singulis expresse consentientes, per nos et successores nostros quoscumque pacto speciali convenimus et ﬁde bona promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, solempnibus stipulacionibus hinc inde intervenientibus nech non, juramus ad Dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter et sponte tacta, omnia et singula supra et infrascripta in preinsertis capitulis et quovis eorum singulariter et distincte contenta, deducta, enarrata, pactata et in viam transactionis et concordie promissa, quantum ad alteram nostrum partium predictarum modo ac forma in dictis capitulis et eorum singulis contentis pertinent et spectant pertinere et spectare videntur,¹⁷⁴ singula suis singulis referendo, attendere efﬁcaciter, complere, tenere et inviolabiliter observare pro ut in eisdem capitulis et eorum quolibet pactata, concordata, contenta et in viam transactionis et avinentie stipulata sunt atque promissa, et ea <n>ullo unquam¹⁷⁵ tempore infringere, revocare, contradicere et contravenire nec aliquem vel aliquos contravenire facere seu permitere, palam vel oculte, aliqua ratione seu causa. Si vero altera pars nostrum preinserta capitula eorumque singula et in eisdem contenta, pactata, concordata et in viam transactionis deducta et stipulata non observarerint vel adimpleverint aut contra ea vel eorum singula quantum ad nos, dictas partes, et nostros et unamquamque¹⁷⁶ nostrum partium predictarum pertinent et spectant pertinere et spectare possint aut possent nunc vel in futurum venire presumpserit vel attentaverit, ita et taliter quo ad debitum concordatum, pactatum atque promissum ﬁnem non deducerentur, pacto eodem inter nos, dictas partes, inhito et convento stipulatione qua supra roborato, absque nostri vel nostrarum partium predictarum interventione, notiﬁcatione, requisitione seu protestatione ultra perjurii penam, ipso facto talis pars inobediens, contumax et morosa incidat et incurrat penam mille librarum regalium Valencie dandarum et solvendarum pro pena et nomine pene, dampnoque et interesse, ratto semper pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remissa, nihilominus predicta et infrascripta omnia et singula et in presentis capitulis et eorum singulis contenta, in suis robore maneant ﬁrmitate et valore. Renunciantes scienter nos, dicte partes, omni excepcioni rei predicte sich non geste, inhite, concordate, pactate et in viam transactionis et concordie stipulate atque promisse, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis continentur et scribuntur, conditioni sive cause non date neque secute in factumque, actioni et doli atque juri alii cuicumque foro, beneﬁcio, legi sive auxilio premissis obvianti. Ad quorum omnium et singulorum supra et infraescriptorum ac missionum, si quas per partem obedientem et premissa adimplere curantem ﬁeri contigerit, solutionem, satisfactionem et emendam et complementum distringi, compelli seu etiam fortiari possimus pars nostrum predictarum que predicta omnia et singula nom compleverit aut contra ipsa venire quomodolibet intentaverit per quemcumque judicem quem pars utraque nostrum parens et obediens elegerit et ubique malverit, secularem tamen et intra Valentie Regnum constitutum, in cuius foro, examine et judicio omnia predicta supra et infrascripta et in preinsertis capitulis et quolibet ex eisdem contenta et stipulata, nos dicte partes, ad invicem et vicissim seu nostrum utraque inobediens et predictis obviare intendens, teneamur ac teneatur tenerique volumus atque promittimus ac si contractus esset ibi celebratus et solutio destinata, cuius foro, districtui, cohertioni, jurisdiccioni, examini, cognitioni et judicio licet non sit vel fuerit judex nostrum partium predictarum vel alterius nostrum. Nos tamen et bona omnia et singula submittimus, subponimus et astringimur, proprio nostro foro quo ad hec penitus et de certa sciencia renuntiando, et legi: «Si convenerit», foro «De jurisdiccione omnium judicium», et legi etiam dicenti «Judicium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdiccio est quomodolibet p<r>orrogata vel ei concensus habitus posse licite revocare», et cuicumque alteri fori¹⁷⁷ declinatorie, ﬁantque inde per eum, de vel pro premissis omnibus et singulis supra et infrascriptis et in preinsertis capitulis et eorum singulis contentis, stipulatis atque promissis, executio, venditio et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum partium predictarum seu verius alterius nostrum inobedientis et premissis repugnantis, mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, presentium et futurorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, littis contestatione aut alia juris solempnitate, sed ad solam demonstrationem presentis publici instrumenti seu eius exempli quod valere volumus, et vim obtinere sententie diﬁnitive in rem judicatam, legitime transacte, a qua ulterius appellare vel suplicare non licet nech observetur nech observari oporteat, in hiis aliqua juris solempnitas. Imo dicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum omnium et jurium predictorum, ﬁant et ﬁeri valeant pro ut in executionibus ﬁscalibus est ﬁeri assuetum, et de condempnatione pene quarti, de qua retroclamun extitit subsecutum, omni judiciario ordine pretermisso, nech admitamur seu pars nostrum inobediens et contra predicta omnia venire intendens admittatur nech admitti possit, directe vel indirecte, aliqua ratione sive causa ad aliquam excepcionem, excusationem, dilationem, difugiun vel controversiam, imo ad excludendam omnem dilationis difugii et calumnie¹⁷⁸ materiam per pactum speciale predictum, stipulatione qua supra vallatum et roboratum. Renuntiamus scienter et expresse quantum ad hec omnibus excepcionibus, deffensionibus, rattionibus, allegationibus, appellationibus, correctionibus, inhibicionibus, prosecutionibus et recursibus justis, frivolis et injustis, et juri etiam appellandi et appellationes prosequendi, correctionem petendi et recurrendi, ac omni alii juri contra premissa venienti. Adiicientes nobisque ex dicto pacto ad invicem concedentes quod liceat parti nostrum parenti et obedienti et suis variare judicium, actionem, executionem atque instantiam in quacumque parte executionis et in puncto in quo sit, tam in personis judic<i>um et <in> conventorum quam in bonis et personis partis inobedientis et contumacis et morose ratione contentorum in hoc instrumento, et hoc quotiescumque predicte nostrum parti parenti et obedienti et suis placuerit sine dampno, missionibus, interesse et expensis illius et suorum. Renunciantes ad invicem legi et foro sive juri dicenti quod ubi inceptum est judicium, ibi ﬁnire debet, et omni alii juri et foro predictis obvianti. Et insuper, virtute dictorum pacti et juramenti, promittimus nos, dicte partes, nobis ad invicem et vicissim, quod pro predictis omnibus et singulis supra et infrascriptis ac in preinsertis capitulis et eorum singulis contentis, pactatis, concordatis et in viam transactionis et concordie stipulatis atque promissis, non littigabit una pars nostrum cum alia nech altera contra aliam, ad invicem et vicissim, nec proponemus aut proponi faciemus aliquas excepciones, deffensiones, rationes, appellationes, allegationes, malicias et difugia in judicio seu extra, neque etiam impetrabimus aut impetrare possimus, directe vel indirecte, a domino nostro rege vel a domina regina, eius consorte, aut ab aliqua alia persona eclesiastica vel seculari de hiis potestatem habenti, aliquod rescriptum gratie, elongamenti, supersedimenti, inhibitionis, reservationis, guidatici, mandati, precum, cominationum, inductionum aut quidquam¹⁷⁹ aliud, in generali vel speciali, quibus vel quo ea que in hoc transactionis et concordie instrumento, et in presinsertis capitulis et eorum singulis, concordata sunt, stipulata atque promissa, elongari, auferri, differri vel quomodolibet impedire possint, et ipsis impetratis non utemur etiam si talia nobis partibus predictis vel utrique nostrum concederentur, proprio motu principis aut eius mera liberalitate aut potestatis plenitudine, vel alia quavis causa cogitata vel incogitata, expedienti vel necesaria, principi aut reipublice, aut quemcunque aliud in generali vel specialiter nobis, partibus predictis, aut nostrum, altera scientibus vel ignorantibus. Promittentes ad invicem hiis et aliis instrumento huiusmodi et supra promissis et stipulatis ac juri et intentioni nostre contrariis non uti vel gaudere nech presentari consentire adversus alteram nostrum partem obedientem parentem et premissa adimplentem ratione omnium et singulorum supra et infrascriptorum, imo eis non obstantibus, predicta omnia et singula efﬁcaciter compleantur, si horum autem contrarium altera pars nostrum predictarum partium vel sui <fecerit aut> fecerint ultra penam perjurii penam consimilium mille librarum incidat et incurrat ac incidant et incurrant parti parenti et obedienti dandarum et solvendarum una cum omnibus dampnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interesse ex expensis previis de causis factis et sustentis, super quibus credatur et credi volumus parti parenti vel obedienti solo simplici juramento sine testibus et alia probatione, quod nunch pro tunch nos, partes predicte, ad invicem et vicissim, deferimus et pro delato, ex pacto predicto, haberi volumus, quam juramenti delationem non possit pars inobediens, contumax et morosa modo aliquo revocare. Renunciantes legi sive juri dicenti delationem juramenti ante ipsius prestationem posse licite revocare et in eius prestationem partes presentes esse oportere, et omni alii juri premissis obvianti. Et pro predictis omnibus et singulis sich attend<end>is ﬁrmiterque complendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim ac viceversa, et nostris, omnia et singula bona et jura, videlicet ego, dictus don Michael Vallterra, jura mea mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata. Nos vero dicti populatores omnia jura et bona dicte universitatis et singularium eiusdem, renunciantes super hiis beneﬁtiis cedendarum dividendarumque actionum, novarum ac veterum constitucionum, epistole divi Adriani, legique ac foro Valentie «De principali prius conveniendo», et legi: «Unde queritur», foro: «Comodati» et omni alii juri, foro, legi, privilegio et auxilio contra premissa venientibus quovis modo.

Quod est actum in loco de Algimia, die vigessimo mensis iulii anno Domini M DC undecimo.

Sig+num mei, don Michaelis Vallterra, parte ex una.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++++, nostrorum, Salvatoris Pardo de la Casta, Joannis Catala, dierum maioris, Francisci Blasco, Mathei Navarro, Christofori Sanchiz, Ferdinandi Barrasa, Danielis Andres, Ermerexildi Perez, Gasparis Jorda, Augustini Carrillo, Joannis Catala, dierum minoris, Josephi Matheu, Michaelis Torres, dierum maioris, Antonii Garcia, Vincentii Torrelles, Martini d’Oleig, Llazari de Prades, Francisci Vicent, Petri Fauro, Antonii Micolau, Vincentii Monrraval, Ludovici Benahull, Natalis Ximeno, Antonii Esteve, Martini Garcia, Joannis Silvantes, Baptiste Monte, Joannis Moreno, Antonii Sanchiz et Joachimi Ferrer, parte ex altera, qui hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et ﬁrmamus.

Testes huius rei sunt Arsisius Galia, presbiter, rector dicti loci de Algimia, et Franciscus Roiz, scriptor, Valentie habitator, in dicto loco repertus.

Cartes de poblament valencianes modernes II

Подняться наверх