Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes II - AA.VV - Страница 13

134.

1611, juliol 18. Beniatjar.

Guillem Ramon de Bellvís olim Lluís de Calataiud, comte del Real i senyor de l’honor de Carbonera i les baronies de Beniatjar, la Foia de Salem, Montserrat, Pedralba i Bugarra, atorga la carta de poblament del lloc de Beniatjar.

Notari, Pere Godes.

A. APPV, Protocol núm. 1.739, notari Pere Godes. Document original. El document té pèrdues de text en els marges per deteriorament del paper. No es troba escrit completament sinó que el notari en fa la introducció i l’escatocol, mentre que, quant als capítols, indica que són els mateixos que els de la carta de poblament del Ràfol de Salem.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die XX mensis iulii M [DC XI].

In Dei nomine amen etc. Nós don Guillem [Ramon de] Bellvís olim don Luís¹⁸⁰ de Calata[yú], conde de Rahal y senyor del castell y [honor de] Carbonera, y de les viles y baronies [de Beni]atjar y Foya de Salem, y de Monserrat, [Pedralva] y Bugarra, de una part; Berthomeu [...], [regent lo] offici de justícia de la dita vila y baronia de Ben[iatjar], Pere Espí y Francés Horts, regents lo offici [de jur]ats, Francés Espí, regent lo offici de lochtinent de justícia, Joan Gomar, regent lo offici de mustaçaff, Melchior Mora, Josepch Cabanes, Melchior Garcia, Grancés Micó, Martí d’Ayça, Batiste Pons, Joan Fuster, M[...] Tomàs, Pere Herrero, Joan Camús, Pere Micó,¹⁸¹ Francés Font, Gaspar Boscà, Joan Giner, Joan Peres, Christòfol Calatayú, Antoni Giner, Joan Soriano, Pere Giner, Luís Micó, Miquel Calatayú, Francés Joan Codina, Berthomeu Carbó, Joan Pla, Gaspar Bataller, Pere Giner, ferrer, Pere Pons y Berthomeu Giner. [Attene]nt y c[onside]rant que per la ocasió de la [gener]al expulció dels moriscos del present Reg[ne d]e València, \feta/ de provisió y manament [de] la sacra catòlica real magestat del rey don Phelip, nostre senyor, és estada despoblada la present vila y baronia de Beniatjar, la [qual] estava poblada de moriscos. E com la voluntat de sa magestad sia que la dita vila y baronia de Beniatjar y les demés baronies y llochs del present Regne de València sien poblats y poblades de christians vells, per a què en aquells y aquelles se predique lo sant Evangeli de Nostre Senyor Déu Jesuchrist en exaltació de la sancta fe catòlica y augment del dit y present Regne de València. Per ço, volent les parts de nou poblar la dita y present vila y baronia de Beniatjar de christians vells y per dita rahó avassallar-se ab lo dit senyor conte de Rahal, senyor que és de aquella. Per ço, gratis etc., cum presenti etc., confessen la una part a l’altra y l’altra a l’altra, ad invissem et vissisim et viceversa, que per rahó y causa de la nova població de la dita vila de Beniatjar són estats avenguts, pactats, transegits y concordats per y entre dites parts [los capítols], pactes y condicions del sèrie y [tenor se]güent:

Capítols fets y fermats per [y entre don] Guillem Ramon Bellvís olim [don Luís] de Calatayú, conte de Rahal, senyor del castell y honor de Carbonera y de la [dita] vila y baronia de Beniatjar, de una; y Berthomeu Espí, regent lo offici de justícia de la dita vila y baronia de Beniatjar, Pere Espí y Francés Horts, regents lo offici de jurats, Francés Espí, regent lo offici de llochtinent de justícia, Joan Gomar, regent lo offici de mustasaf, Melchior Mora, Joseph Cabanes e los demés de altra, per rahó y rahó y causa de la nova població de la dita vila y baronia de Beniatjar:

I.¹⁸² E primerament és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que per a poblar la baronia de Beniatjar, lo dit senyor conte de Rahal donarà, asignarà y establirà als dits particulars les cases y terres del terme de dita baronia de Beniatjar, ab les quals aquells còmodament se podran sustentar en lo modo y forma que dejús se dirà, ab tal emperò, que ans de pendre possessió los dits nous pobladors de les cases y heretats de dita baronia que es senyalaran a cascú de dits pobladors, se hagen aquells de avasallar en la dita vila de Beniatjar, prestant lo jurament y homenatjes de fidelitat acostumats, sotsmetent-se al for y jurisdicció del dit senyor conte de Rahal, senyor de la dita baronia de Beniatjar, y als successors que per temps seran de la dita baronia. Y que per a dit effecte se hajen de deshavehinar-se dels llochs dels quals aquells són naturals y originaris, segons que ab lo present se deshavehinen dels llochs de ha on són aquells naturals y originaris, y renuncien a qualsevol exempció, privilegi y franquea que tinguen, y volen gozar dels privilegis, exempcions y franquees per los sereníssims reys de Aragó als senyors de la dita baronia de Beniatjar y als vassalls, vehins y habitadors de aquells concedits y otorgats.

II. Ítem, és estat pactat, transegit y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors hajen de prometre y obligar-se, per si y per tots sos successors, a recidir contínuament ab tota sa casa y família en la dita vila de Beniatjar, tenint en aquella son domicil·li y capmajor. E si algú dexarà de estar y habitar per tems de quatre mesos contínuos, dexant de fer en aquella residència personal sens licència del senyor, encórrega lo tal en pena de comís de la casa y heretat, si ja no estarà absent per algun delicte que haja comés, per què en tal cas se seguirà lo que serà de justícia.

III. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors no puguen vendre dita casa y heretats a foraster algú dins de quatre anys, y si aprés la vendran, sia ab llicència, voluntat y consentiment del senyor y pagant lo lloysme que se li deurà; y lo qui la comprarà sia tengut y obligat a venir a viure y residir dins de un mes a la dita baronia, sots pena de comís.

IIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que per a la bona administració y govern de dita vila hajen de nomenar cascun any officials en la forma següent, és a saber: que per a la elecció de justícia lo consell particular juntament ab los officials, tres dies ans de la festa de Nadal hajen de nomenar tres persones, y los noms de aquelles se hajen de enviar y presentar al senyor per a què nomene hu de aquells en justícia. Y en respecte del llochtinent de justícia, lo nomene lo dit justícia. Y en respecte de la elecció de jurats, se hajen de nomenar tres dies ans de la festa de Pascua de Esperit Sant, per lo consell particular y officials, quatre persones, y los noms de aquelles se hajen de enviar y presentar al dit senyor o a son procurador general, per a què nomene dos de aquells en jurats per al any aprés següent. Y que per a mustasaf, per lo semblant per los dits oficials y consell particular sia feta nominació de tres persones ans de la festa de sent Miquel de setembre y los noms de aquells sien presentats al dit senyor o a son procurador general per a què nomene al hu de aquells en mustasaf. Los quals hajen de prestar lo jurament acostumat de què se auran bé y llealment en lo regiment y govern de dits officis, en poder del senyor o de son procurador general.

V. Ítem, que per als dits officis de dits justícia, jurats y mustasaf y llochtinent de justícia, per a tot lo temps que resta del present any sien nomenats los mateixos que fins a huy an regit y servit los dits officis, los quals de nou hajen de jurar que se auran bé y llealment en lo exercisi de aquells.

VI. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors no puguen carregar ne imposar censal, ni altre càrrech algú, sobre les cases y terres que·ls consedirà y establirà lo dit senyor dins termini de quatre anys, sots decret de nul·litat y de encórrer en pena de comís lo que lo contrari farà. Y pasat lo dit termini, per lo semblant no puguen imposar censal ni altre càrrech algú sens llicència del dit senyor y pagant-li lo lloysme que per dita rahó se li deurà, sots pena de comís.

7. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, passats quatre anys, los particulars y nous pobladors puguen, si voldran, vendre la mitat de dites terres per a remediar ses necessitats, ab licència, emperò, del senyor, y pagant-li son loïsme, y l’altra mitat de dites heretats no la puguen vendre sens la casa, sots decret de nul·litat y sots pena de comís.

8. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y successors de aquells hajen de cultivar les heretats a ús y costum de bons llauradors, llaurant y cavant aquelles en son degut tems. Y per lo semblant, hajen de millorar les cases y conservar-les conforme a ús y costum de bons posehidors; ha on no, lo dit senyor les puga adobar a costes y despeses del dit poblador; y si pasasen quatre anys sens cultivar ni procurar les dites terres, lo dit senyor se puga comisar aquelles.

9. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que de tots los grans que·s culliran, així en la horta com en lo secà, se haja de pagar a la sisena part de dits grans, pagant primer delme y premíssia com és acostumat.

10. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que del oli que·s cullirà en dites heretats se haja de pagar al senyor lo ters, y lo pinyol haja de ser y sia per al senyor, per a remoldre aquell y fer lo que li pareixerà.

11. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que los dits nous pobladors y habitadors de la dita baronia de Beniatjar puguen fer en ses terres una fanecada de alfals per a ses cavalcadures, pagant per aquella dos sous y sis dinés al senyor, y si faran més de una fanecada de alfals hajen de pagar a la sisena, com se à dit en respecte dels grans.

12. Ítem, de totes les dacxes, ferratjes y altres erbes que·s faran en lo terme de dita foya se hajen de alfarraçar y pagar per rahó de aquelles a la sisena part, com de present se fa.

13. Ítem, de les moreres se aja de pagar al quart, alfarraçant la fulla en les mateixes moreres y, contant a rahó de tres sous per arrova, hajen de pagar al senyor nou dinés per cada arrova de fulla que haurà en les moreres.

14. Ítem, que de la almela, garrofa, pansa y figa y bellota que es cullirà se haja de pagar al senyor a la huytena part, pagant primer delme y premíssia.

15. Ítem, que de les vinyes se haja de pagar a la huytena, pagant delme y premíssia; y si seran de vi, al duell.

16. Ítem, que de les vinyes y oliveres que de nou se plantaran, sien franchs los dits nous pobladors del dret de la senyoria per tems de deu anys y, pasats aquells, hajen de pagar a la huytena de les vinyes y al ters del oli, com dessús se à dit.

17. Ítem, de tots los llegums hajen de pagar a la sisena, com se diu en respecte dels grans, y si·ls menjaran tendres en sa casa no hajen de pagar cosa alguna. Emperò, si els vendran hajen de pagar a la sisena part, y lo mateix se entén en respecte de les vinyes, que del rahim que menjaran en ses cases no hajen de pagar cosa alguna, y si·l vendran, hajen de pagar com dessús se ha dit a la huytena.

18. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que cascun poblador haja de pagar al senyor quatre arroves de palla per cascuna casa, y qui no tindrà palla done quatre sous.

19. Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors no puguen desimalar les oliveres sens llicència del senyor, y quant les desimalaran, lo ters de la llenya sia del senyor y les dos parts per als nous pobladors; y si faran carbó de la llenya, hajen de pagar lo quart al senyor y les tres parts sien per a dits pobladors, los quals tinguen facultat de escombrar les oliveres a ús y costum de bon llaurador.

20. Ítem, és pactat y consertat entre dites parts que los arbres que·s secaran e seran inútils, los hajen de arrancar los dits pobladors, cascú en sa heretat ab llicència del senyor, y la soca sia per al dit senyor y la demés llenya per a el dit hereter y poblador.

21. Ítem, és estat pactat, avengut y consertat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y successors de aquells hajen de portar los fruyts pertanyents a la senyoria als graners del senyor, y lo vi que an de pagar al senyor al duell, lo hajen de portar també al seller del senyor en la mateixa baronia de Beniatjar.

22. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que los dits vasalls y nous pobladors y successors de aquells hajen de anar a moldre als molins del senyor, y per lo semblant hajen de fer lo oli en les almàseres del senyor, y coure lo pa en lo forn y comprar en les tendes, tavernes, fleques y carniseries de la senyoria. Y no puguen anar a altra part a moldre, fer lo oli, coure y comprar sots pena de seixanta sous, si no serà en cas que los molins estiguen desbaratats, que no puguen moldre, y los forns gastats, que no puguen coure.

23. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit senyor se haja de reservar, com ab lo present se reserva per a si, totes les regalies com són carniceria, hostal, tenda, taverna, fleca, forn, almàzera y molins, dels quals lo dit senyor puga fer a sa voluntat, y ningú puga tenir hostal en sa casa ni tenir tenda, taverna y fleca en perjuhí dels drets y regalies al dit senyor pertanyents, sots pena de 60 sous. Açò emperò declarat, que si algú voldrà vendre vi y oli de sa collita en sa casa, lo puga vendre, lo vi a cànters y mig cànters y lo oli ha arroves y miches arroves, sens encórrer en pena alguna.

24. Ítem, és estat pactat entre dites parts que ninguna \persona/ puga traure olives fora lo terme per fer oli en altra part, sots pena de XXV sous, ni les puga traure per a vendre sens pagar lo dret al senyor, sots la mateixa pena de 25 sous per cascuna vegada que lo contrari faran.

25.¹⁸³ Ítem, és estat pactat, avengut y consertat entre dites parts que cascú de dits nous pobladors y los successors de aquells hajen de pagar cascun any, per la casa y heretats que lo dit senyor los establirà y concedirà, quaranta sous en les festes de Nadal y sent Joan migerament, ab fadiga y loïsme, començant a fer la primera paga en la festa de sent Joan de juny del any primervinent de M DC XII, y l’altra mitat en la festa de Nadal aprés següent, y axí cascun any.

26. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vasalls y nous pobladors de dita baronia hajen de fer fahena en les obres y reparos del castell, pagant lo senyor per cascun jornal de bracer tres sous y deu dinés, y als que traballaran ab cavalcadura, quatre reals castellans.

27. Ítem, és estat pactat entre dites parts que tostems y quant lo dit senyor aurà de menester un pehó per a enviar-lo dins lo present Regne de València, o per a enviar-lo de la present baronia a València o altra part ha hon lo senyor estarà o son procurador general, o la persona a la qual se haurà de donar algun avís per conte del senyor, li hajen de donar un pehó, pagant lo dit senyor al tal pehó per cascun dia dos reals castellans.

28. Ítem, és estat concordat entre dites parts que los dits pobladors y nous vassalls hajen de pagar y contribuir en tots los càrrechs vehinals y personals de la dita baronia, en salaris de ministres, guardians y cequiers y en los demés officis de la universitat.

29. Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits pobladors y habitadors sien tenguts y obligats a conservar y netejar les cèquies y bases del terme de dita vila, y sien també obligats a portar les peses que seran menester per a les almàseres y estaran en lo terme, ab què lo senyor haja de pagar lo cost de la fusta hi·ls haja de donar, als que aniran, un refresch de pa y vi.

Ítem,¹⁸⁴ en lo capítol 29 se ha de affegir que si en la baça y font se haurà de fer alguna obra de morter y pedra, lo senyor pague lo pertret y al mestre, y tot lo demés ho hajen de pagar los dits vassalls y pobladors portant aquells lo pertret al peu de la obra y servint en aquella.

30. Ítem, que totes les vegades que vindran a la dita y present vila oliers, saboners y altres semblants persones per a vendre ses mercaderies, les hajen de vendre en la plaça, vistes y regonegudes que sien primer per lo mustasaf, donant aquell lo for de la manera que se auran de vendre y regonexent les pedres, mesures y alna; y no les puguen vendre en altra manera sots pena de sexanta sous partidors entre lo senyor, mustasaf y acusador. Igualment, lo olier o saboner que vindrà en una semana no puga tornar fins a l’altra aprés següent, lo qual per cascuna vegada que vindrà a vendre haja de donar dos dinés al tender.

31. Ítem, és pactat entre dites parts que los censals y càrrechs que acostumaven pagar los moriscos que·staven y habitaven en la present vila, carregats així per conte propi de aquells com per conte dels senyors que són estats de dita baronia, hajen de venir a càrrech del senyor en cas que aquells se deguen y se hajen de pagar, y no vinguen a càrrech de dits vassalls y nous pobladors.

32. Ítem, és estat pactat entre dites parts que los dits vehins y habitadors de dita vila no puguen fer y fermar censals alguns ab sindicat de les universitats, ni imposar taches algunes sens llicènsia del senyor o de son procurador general, y si lo contrari faran sia nul·le y de ningun effecte.

33. Ítem, és pactat entre dites parts que no·s puga tenir consell general en la dita vila de Beniatjar sens llicència del dit senyor o de son procurador general, y si lo contrari se farà sia nul·le y de ningun effecte lo que en dit consell se determinarà, ultra de encórrer en pena de deu liures les persones que asistiran y con]sentiran en lo dit consell general. E que per a tenir consell particular sien nomenades huyt persones per lo dit senyor y aquestes y no altres, juntament ab lo justícia, jurats y mustaçaff, hajen de tenir y fer consell particular tostemps que convindrà.

34. Ítem, que los dits vassalls y pobladors puguen entrar ab sos ganados llanars y cabrius a pasturar per lo terme de la dita y present vila y baronia de Beniatjar sens encórrer en pena alguna; emperò, si faran dany, lo hajen de pagar, y si entraran en parts vedades hajen de pagar la pena y lo dany que faran, a coneguda de dos persones.

35. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre dites parts que tots los que furtaran herba, garrofes, rahims y altres qualsevols fruyts que deguen partició al senyor, sien executats, si serà de dia quant se farà lo furt, en pena de trenta sous, y si serà de nit en pena doble, partidora lo ters per al senyor y l’altre ters per al guardià o acusador, y l’altre ters per al amo al qual se farà lo dit furt y dany, ultra de pagar lo valor del furt y dany que hauran fet.

36. Ítem, és estat pactat, havengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit senyor conde de Rahal, senyor que és de la dita baronia de Beniatjar, se haja de reservar, segons que ab lo present se reserva per a si y a sos succesors, tota la jurisdicció així civil com criminal, mer y mixt imperi, ús y exercici de aquella que ha y té en la dita vila y baronia de Beniatjar. Y axí mateix, se reserva per a si com a regalia pròpria tots los herbatges, montanyes, deveses, prats, caces, monteries, pinars, carrascals que y ha en lo terme de la dita vila y baronia de Beniatjar, y per lo semblant totes les demés coses y regalies que en qualsevol manera hi puga haver y haja en la dita y present baronia, com solament entenga lo dit senyor donar y otorgar als dits vassalls y nous pobladors les coses declarades, consedides y otorgades en lo present acte de població. Y si en respecte de algunes de les dessusdites coses hi hagués o pogués haver alguna dificultat, aquella des de ara per a llavors se declare y sia haguda per declarada en favor de dit senyor, per a escusar y llevar tota manera de plets entre lo dit senyor e los dits sos vassalls y nous pobladors.

37. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vassalls y pobladors, per a la bona y deguda administració de justícia y conservació de dita baronia, tostemps que convindrà hajen de seguir ab ses armes al dit senyor o a son procurador general e als officials de dita baronia, y donar-los les persones de guàrdia que hauran menester.

38. Ítem és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit senyor conde, per a la bona y deguda administració de justícia y per a la conservació de dita baronia com a senyor que és de aquella y de tota la jurisdicció, puga fer y ordenar qualsevol mandatos, constitucions y ordinacions, ab imposisió de penes y sens aquelles, y de la manera que li parexerà y ben vist li serà, les quals hajen de observar y guardar com a bons y fels vassalls.¹⁸⁵

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis etc., laudantes et aprobantes etc., capitula predicta etc., renuntiarunt omni exceptioni etc., et quia etc. E prometteren fer complir y effectuar lo contengut en dits capítols respective etc., sub pena de centum [librarum dandarum etc], ratto pacto etc. Pro quibus omnibus [etc., fiat] executoria large etc., ac cum omnibus aliis etc., [per ço] obligaren respective etc. Renunciaren los dits particulars ad cautelam etc., et omni alii juri etc., e los dits particulars [y nous] pobladors dessús nome[nats acceptant] al dit senyor conte de Rahal per [verdader] senyor etc., comensant lo regent de justícia.

Y així, aprés, tots los demés, per execució del [con]tengut en dit y present acte de capitu[lació de po]blació, prestaren los sagraments y homenatjes de fidelitat y avassallament acostumats en la forma següent:

Nosaltres, los dessús nomenats nous vassalls y pobladors de dita vila y baronia de Beniatjar, [en] virtut del sagrament y homenatges que havem prestat de mans y boca en mà y poder del dit senyor conte, prometem de guardar fidelitat al dit senyor conte y als successors de sa senyoria, y que li serem bons y fels vassalls y no serem part de fet y ab consell nostre per a què perda sa persona e la vida y membres o que malament sia pres o capturat, ans bé lo deffençarem en quant podrem, y si algú voldrà fer o intentar alguna de dites coses, ho impedirem o lo y [farem saber, per] nosaltres o per nostron misat[jer] o per cartes, e la senyoria y poder que té lo y deffensarem y farem conservar en sa possessió, y si·ns demanarà consell, lo y donarem segons sabrem y entendrem, segons Déu y consciència, y los segrets que per dit senyor no·s seran manifestats y comunicats, no·ls revelarem a persona alguna sens sa llicència, axí Déu nos ajude y los seus sants Quatre Evangelis.

E fetes les dites coses lo dit senyor conte nomenà en justícia a Berthomeu Espí, y en jurats a Pere Espí y Francés Horts, y en lloctinent de justícia a Francés Espí, y en mustasaf a Joan Gomar, [los qua]ls, com foren presents, juraren en poder del dit senyor conte de haver-se bé y llealment en sos officis respectivament. De totes les quals coses requeriren dites parts ésser rebut acte públich, lo qual etc.

Actum en la vila y baronia de Beniatjar etc.

Testes Matheu Urtado de Mendoça, donzell, y Gaspar Prisco, scrivent, habitadors de València.

135.

1611, juliol 22. El Genovés.

Miquel Fenollet de Castellvell, batle de la ciutat de Xàtiva i senyor del lloc del Genovés, atorga una segona carta pobla d’aquest lloc per a dèsset pobladors cristians, declarant nul·la la primera la qual havia estat atorgada en octubre de l’any anterior.

Notari, Lluís Roures.

A. ARV, Vària, caixa 82, núm. 1. (Còpia simple amb lletra del segle XIX, en 22 fulls, sense indicació de la seua procedència, a partir d’una còpia sense data feta pel notari Rafael Garcia, a partir del protocol original del notari Roures, els quals custodiava.)

Edicions:

a. Soler i Escòrcia, J. i F. Úbeda i Bataller, La carta de població del Genovés, el Genovés, Associació Cultural «9 d’Octubre», 1996, pp. 23-42.

b. Soler, A., Genovés, geografia, història, patrimoni, el Genovés, Ajuntament del Genovés, 2007, pp. 349-362.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 287.

TEXT

Capítulos de población hechos entre partes de don Miguel de Fenollet Ripoll Sans de Castellvert, señor del Genovés, de una, y el justicia y jurados de dicho lugar, de otra, sobre la nueva población del referido lugar.

Die XXII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine eiusque purissime et inmaculate virginis matris Marie, amen. Noverint universi quod nos don Michael Fenollet de Castellvert, baiulus civitatis Setabis dominusque oppidi del Genoves, ex una, Jacobus Ruvio, justicia in anno presenti oppidi predicti del Genoves, Ludovicus Miralles et Stephanus Carrion, jurati predicti oppidi, Christophorus Ordinyana, edilis, Antonius Perez, Franciscus Hernandez, Bernardus Fabra, Andres de Inhiesta, Antonius Bonete, Alfonsus Cabanes, Michael Fabra, Natalis Borja, Joanne<s> Medrano, Joanne<s> Garcia, Vincentius Montaner, Baptista Cucarella et Michael Diego, omnes agricole, vicini et habitatores dicti loci del Genoves, partibus ex altera. Quia ex edicto regie magestatis domini nostri Philippi tertii ab Austria, feliciter regnantis, per loca solita presentis civitatis et Regni Valentie, 22 die septembris 1609 publicato, omnes sarraceni qui in hoc Valentie Regno erant, justissimis de causis in dicto regio edicto expresis, in transmarinas partes Africe, ut est notorium, expulsi fuerunt, qua propter locus predictus del Genoves, qui a dictis sarracenis incolis habitaba<n>tur, fere totus desertus et depopulatus remansit, cum autem vos, supranominati, enixe desideritis predictum locum in locum dictorum sarracenorum ocupare ibique vitam agere et cum familia vestra habitare, ideo rogatis me quatenus dignari vellem vos et successores vestros in vasallos meos et futororum dominorum predicti oppidi del Genoves admitere, et pro novis incolis et habitatoribus predicti loci acceptare. Ego vero, volens precibus vestris satisfacere, gratis et scienter, eis melioribus via, modo et forma quibus magis et melius de jure et juxta foros et privilegia presenti<s> regni fieri potest et debet, per nos et successores nostros confitemur una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, presentibus et hinc inde acceptantibus, et nostris successoribus, quod super dicta nova populi collocatione predicti oppidi del Genoves fuerunt et sunt inter nos, dictas partes, facta et firmata, inhita et concordata ac per notarium infrascriptum, in presencia nostra et testium infrascriptorum, lecta et publicata capitula sequentia:

Capítols e ordinacions ab los quals don Miquel Fenollet de Castellvert, señor del lloch del Genovés, pobla lo dit lloch del Genovés.

[1]. Primo, per quant sa magestad, ab diverses crides reals manades publicar així en la ciutat de València com en la ciutat de Xàtiva y altres ciutats, viles y lochs del present regne, ha manat que tots los señors de vassalls hagen de poblar les terres, baronies y lochs que respectivament tenen en lo present regne, y establir aquelles y les cases de aquelles en la forma y manera que millor se porran convenir y concordar, y attès que ab acte rebut per Juan Bautista Ruvio,¹⁸⁶ notari, a 10 de octubre 1610 lo dit don Miquel Fenollet de Castellvert, señor del dit loch, de una, y los justícia y jurats, universitat y singulars persones del dit loch del Genovés, de part altra, feren carta, capitulació y concòrdia sobre la commanda de les cases y terres del dit loch del Genovés, la qual se féu ab les particions, càrrechs, pactes y condicions en dit acte contengudes, a les quals se refereixen y los quals volen haver assí per expressats e insertats, y que obstant lo dit acte no·s podria acudir a la obligació que té lo dit don Miquel Fenollet ni obtemperar a dits reals mandatos, y considerat també que per la dita universitat y singulars de aquella importa y és convenient y necessari que la dita població y establiment se haja de fer y fassa in perpetuum y no a temps limitat, per ço és estat tractat per y entre les dites parts que lo dit acte rebut per lo dit Juan Bautista Ruvio, notari, en lo dit calendari, se haja de cancel·lar y anul·lar segons que ab lo present capítol lo cancel·len y anul·len, de la primera línea fins a la derrera inclusive, de tal manera com si fet no fos, y que se haja de fer la població y establiment del dit loch del Genovés y son terme, cases, terres y possesions de aquell, als dits pobladors y sos successors en lo modo y forma e manera que inferius se dirà y ab los càrrechs, pactes, capítols inmediate següents.

II. Et primo, ab pacte y condició que totes les cases, terres e possesions del dit loch del Genovés y son terme, així de orta com de secà, cultes e incultes, rompudes y que·s rompran ara y en lo temps esdevenidor, hajen de ser e sien tengudes sots directa señoria del dit señor del Genovés y de sos successors, señors y posehidors del dit loch del Genovés, censides ab los censos y part de fruyts que dejús se diran y especificaran, ab dret de luïsme y fadiga y tot altre dret enphiteòtich segons fur de València, exceptades emperò les terres que són tengudes sots directa señoria de alguns señors directes particulars, les quals no·s comprenen ni se han de comprendre en lo present establiment, de les quals lo dit señor don Miquel àlias ne dispondrà.

III. Ítem, és estat pactat entre les dites parts que de totes les terres del dit loch del Genovés y terme de aquell, y de totes les demés terres que seran establides als dits nous pobladors que estaran en lo regadiu y horta, hajen de pagar les persones a qui seran establides y los possehidors de aquelles in perpetuum la quarta part de tots los grans y fruyts, ortalises, llegums y qualsevols altres explets que·s culliran en totes les terres de la horta, y la quarta part de la palla, en rahó y per títol de ànuo cens de aquelles, és a saber, tres parts per als vasalls y la quarta part per al señor.

IIII. Ítem, és estat pactat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors in perpetuum hagen de pagar al señor del dit lloch, de tots los arbres, figueres, oliveres, garroferes, moreres, magraners, alberquoquers, preseguers, codonyers, pomeres, mansaneres, pruneres, serveres, nespleres y altres qualsevols arbres y gènero de fruytals, així de la horta com del secà, de les terres que seran establides als dits nous pobladors, la tercera part de tots los fruyts y fulla que·s culliran en dits arbres, respectivament, en rahó y per títol de cens ànnuo, ço és, les dos parts per als vassalls y la tercera part per al señor, pagador en esta forma, ço és, la fulla en los arbres, partida y feta tres parts iguals, y que cascuna part, si còmodament se podrà fer, estiga junta y lo señor puxa triar la part que voldrà y ben vist li serà. Lo oli, fet, clar, net e rebedor, posat y portat en lo seller y gerres de la señoria. Y que les olives, totes juntes així com les aniran cullint, les hagen de portar y posar en lo castell y casa de la señoria o allà a hont lo señor voldrà y señalarà, y que lo señor trie la part del oli que voldrà, donant lo señor facultat als dits vassalls y cascú de aquells de què puixen cullir fins quatre barcelles de olives cascú per a son menjar o per al que voldran, pagant lo dret del ters al dit señor y demanada primer llicència. Y la garrofa, plegada y posada y portada a les heres de dit loch, a hon se haja de partir dita garrofa, fent tres montons y lo señor trie la part que voldrà, la qual part tocant al señor tingau obligació los dits vassalls de portar-la y posar-la en la casa de la señoria, y tota la demés fruyta dels arbres se haja de partir igualment en tres parts iguals y portar tota la dita fruyta junta, així com se cullirà, a la casa de la señoria y dexar en dita casa la part de la señoria. Y si algú de dits vassalls voldrà secar figa, ho puguen fer en ses cases y, seca que sia, hagen de pagar la tercera part a la señoria y portar dita tercera part a la casa del señor.

V. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que de tots los grans y altres esplets que·s culliran en les terres del secà, exceptuats dels arbres dels cuals ja se’n fa menció en lo antecedent capítol, tinguen obligació les persones a qui seran establides y sos successors in perpetuum, de pagar la vuytena part, ço és, les set parts per al vasall y la huytena part per a la señoria, y en respecte de la palla del secà, també la huytena, posada y portada en la casa de la señoria.

VI. Ítem, és estat pactat entre les dites parts que los dits vassalls y sos successors y possehidors de dites cases y terres, sien tenguts y obligats de portar y posar francament a ses despeses la part tocant a la señoria en tots los grans de forment, arròs, ordi, oli, palla y altres, als graners, sellers y palliza de la señoria respectivament, ço és, cascú la part que li tocarà e incumbirà, si e segons ja desús en los precedents capítols està especificat en rahó y per títol de ànuo cens.

VII. Ítem, és estat pactat per y entre les dites parts que los dits vassalls y sos successors y possehidors de dites terres, no puguen plantar en les dites terres ningun gènero de arbres sens expressa llicència de la señoria, sots pena de arrencar dits arbres a costes de la persona que aurà plantat aquells y de sexanta sous, aplicadors als còfrens de la señoria. Y si al present y en lo esdevenidor hi aurà alguns arbres fruytals que pareixerà al señor del dit lloch del Genovés que dañen o impedixen les cullites, estiga en facultat del dit don Miquel Fenollet y de sos successors de fer-los arrancar.

VIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo lli y cànem que·s cullirà en les terres que seran establides, se haja de partir al quart, ço és, aprés de amerat, la qual part tocant a la señoria los dits nous pobladors y sos successors in perpetuum hajen de portar y posar en la casa del señor, y lo mateix se entenga en les llavors de dits cànem y lli.

VIIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors, y sos successors en les dites cases y terres y possehidors de aquelles, tingan obligació de pagar al señor del dit lloch y sos successors in perpetuum, per rahó de les viñes, dos sous per fanecada, per títol y en rahó de ànuo cens, als quals dit señor dóna facultat puguen plantar en los secans les vinyes que voldran, y que los primers deu anys no paguen cosa alguna de les terres, viñes que de nou plantaran, passats los cuals deu anys hajen de pagar lo mateix dret de dos sous per fanecada, com de les demés vinyes, ab pacte que lo any que plantaran alguna terra secà vinya, la hajen de manifestar al señor del dit loch per a què puixa fer lo compte dels dits deu anys de franch, lo que si no farà, pague dit dret de dos sous per fanecada no obstant lo contengut y dispost en lo present capítol en respecte dels deu anys de franch.

X. Ítem, és estat pactat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors y possehidors de dites terres, no gozen ni presumeixquen tallar ni fer tallar ningun arbre ni desimilar les oliveres sens llicència del señor de dit lloch, sots pena de vint-y-cinch lliures per cascun arbre, aplicadores als còfrens de la señoria, exceptat emperò les moreres, les quals hajen los dits vassalls de escombrar y conservar a ús y costum de bon llaurador.

XI. Item, és estat pacat entre les dites parts que si per aires, neu o altre cas cogitat o incogitat se secaran los arbres, de qualsevol gènero que sien, la soca sia per al señor y les rames per al vasall. Y si seran moreres, les rames y beres sien del vassall, y la soca del señor, en tal emperò que lo vassall, a ses despeses, tinga obligació de arrencar la morera o arbre sech y traure la soca al marge.

XII. Ítem, és estat pactat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors y possehidors de dites cases y terres, sien tenguts y obligats de pagar eo partir la fulla de les moreres que tindran y tenen en los corrals y cases de dit lloch del Genovés, a la mitat, triant lo señor la part que li parexerà.

XIII. Ítem, és estat pactat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors possehidors de dites cases y terres del loch y terme del Genovés, se hajen de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen, a residir personalment ab son domicili y capmajor en lo dit lloch del Genovés, y lo qui faltarà mig any contínuo a dita residència, encórrega en pena de comís de les cases y terres que tindrà y possehirà.

XIIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, per si y sos successors se hajen de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen, a residir en lo dit lloch del Genovés per temps de quatre anys contínuos, en lo qual temps dels dits quatre anys no puixen vendre ni en altra manera alienar ni empeñar les dites casa y terres que·ls seran establides, sots pena de comís y de cinquanta lliures aplicadores als còfrens de la señoria. Y si pasats los dits quatre anys se’n voldran anar del dit lloch, ho puixen fer no debent res a la señoria ni deixant les terres empenyades, com desús és dit, donant-los facultat de poder vendre dites cases y terres a la persona que·ls pareixerà, ab llicència de la señoria, la qual persona se haja de avassallar y obligar-se a tot lo demés que estan obligats los altres pobladors.

XV. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors possehidors de dites cases y terres, se hajen de avassallar encontinent y prestar lo sacrament de fidelitat y homenatges a la señoria en lo modo que es costuma, acudint y obehint ad aquella y a sa jurisdicció, ús y exercici, en tant quant per furs y privilegis del present regne et alias, de justícia los és lícit y permès.

XVI. Ítem, és estat pactat per y entre les dites parts que si per algun temps qualsevols de dits pobladors y successors y possehidors de dites cases y terres voldran anar-se’n del dit lloch, no u puixen fer sens que primer y ans de totes coses conten ab lo señor y li paguen tot lo que deuran. Y hajen de vendre la casa y terres a foraster que sia de la mateixa calitat y condició, o persona del dit lloch que no tinga casa y heretat, la qual venda no·s puixa fer que primer lo comprador no se obligue, dins dos mesos, de venir avassallar-se en lo dit lloch y portar sa casa y família a daquell, y obligar-se a la residència personal y a tot lo demés que los altres vassalls y pobladors estan obligats, sots pena de comís de les tals cases y terres.

XVII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit señor se reserva per a si a tots sos successors en lo dit lloch del Genovés, totes les regalies de carniceria, tenda, fleca, taverna, hostal, almàcera, molins fariner y arrocer, forn, taular, rajolar, canteria, corrals de bestiars y altres qualsevols regalies, y que los dits nous pobladors y sos successors de dites cases y terres tinguen obligació de coure en lo forn, moldre en lo molí, picar arròs en aquell, fer oli en la almàcera, comprar en la tenda, fleca, carniceria y taverna, sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que contravindran a dites coses y perdició de les tals coses. Emperò, estiga en facultat de dits nous pobladors y sos successors en dites cases y terres, de comprar, si voldran, qualsevol coses en lo camí Real o en Xàtiva y en altres parts y aquelles que ben vist los serà, y que en la semana un dia puga fer plasa qualsevol foraster en lo dit loch del Genovés y vendre lo que li pareixerà.

XVIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que ningú dels dits nous pobladors ni sos successors puixen ni gosen vendre, per si ni per interposades persones, per menut, ninguna cosa concernent a dites regalies, com són pa, vi, carn, oli, arròs, formatge, peixca ni altres coses semblants concernents a dites regalies, encara que sien de sa cullita, sots pena de seixanta sous aplicadors als còfrens de la señoria, exceptat emperò que puixen vendre les coses de la cullita en esta forma, ço és, lo oli, de mija arroba en amunt, y lo vi, de mig cànter en amunt, y lo arròs, de mija arroba en amunt, y lo forment, ordi y altres grans segons los parexerà.

XVIIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors en les dites cases y terres, puixen fer herbes de alfals en les terres que no seran arrosars y morerals, ab què paguen a la señoria, per cascuna fanecada de herba, set sous reals de València cascun any en la festa de San Juan.

XX. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que ningú dels dits nous pobladors ni sos successors in perpetuum, no puixen tenir terres hortes en lo territori de Xàtiva, pròpries ni acomanades per via de arrendament o partició ni per altra causa, via ni rahó, ultra de les que li seran establides per lo señor del Genovés, que no sia ab expressa llicència de la señoria, sots pena de vint-y-cinch lliures reals de València. Y si los tals pobladors o sos successors adquiriran algunes de dites terres, així per títol de herència, compra o de altra manera, de forma que sien sues pròpries, puixa lo señor compel·lir al tal vassall que dins mig any vena aquelles.

XXI. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que ningú de dits nous pobladors ni sos successors, no puixen traure fem a altra part ni vendre aquell a persona alguna, exceptat emperò que·l puga vendre a altra persona del poble, la cual tinga obligació de possar-lo en les terres del terme de dit lloch que li seran establides, sots pena de seixanta sous per cascuna càrrega de fem que hauran tret o venut.

XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vassalls del dit lloch del Genovés y sos successors y possehidors de dites cases y terres, sien tenguts y obligats de fer les obres necessàries per a la conservació de les cases que·ls seran establides y cascuna de aquelles, y no fent-les, lo señor del dit lloch y sos successors los puga compel·lir a fer les dites obres segons de justícia està dispost.

XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que tot lo remolt y pinyol de la oliva que·s farà en la almàcera del señor, sea pròpria de la señoria.

XXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que dits nous pobladors y sos successors hajen de pagar, per rahó de les ferratges, dacces y altres herbes que no granaran, així de secà com de regadiu, al quart, en la mateixa terra.

XXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit señor del Genovés, per si y sos successors señors de dit lloch, se reserva la aygua que té y tindrà en la cèquia del Puig, que aurà de menester per a regar totes les terres que de nou adquirirà y agregarà, ultra de les terres que ha de establir; emperò, que no puixa arrendar dita aygua.

XXVI. Íttem, que los dits nous pobladors y sos successors en les dites cases y terres tinguen obligació de pagar totes les talles de la cèquia del Puig que se offeriran, llansada que sia talla per los oficials de la cèquia del Puig que huy són y per temps seran.

XXVII: Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que llansada que sia alguna talla per los oficials de la cèquia del Puig, per hores,¹⁸⁷ com se acostuma, los dits nous pobladors y los successors en dites cases y terres facen càlculo y suma de tot lo que pujarà la dita talla per rahó de totes les fanecades de terra que possehiran, y que dita suma y quantitat se pague y repartisca llansan talla per fanecades igualment.

XXVIII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que si algun nou poblador, o successor de aquell del dit lloch del Genovés, anirà a moldre al molí, la primera mola que acabe li haja de moldre lo que portarà al molí.

XXVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors e possehidors de dites cases y terres, sien tenguts y obligats de fer y respondre cascun any, al dit don Miquel Fenollet, señor del dit lloch del Genovés, y a sos successors, per rahó de les terres de la horta arrosars que·ls seran establides cascun any y perpètuament, ço és, de les que·stan del camí que va a la barraca del señor en avall, a rahó de huyt sous per fanecada; y de les terres de la dita barraca en amunt, fins la terra de la casa de Ximeno, a deu sous per fanecada; y de les terres de barrilla, a onze sous per fanecada, y los arrosars de Tarragó, a huyt sous per fanecada, y la demés terra de la horta, compresos los morerals, a quatre sous per fanecada, paguadors en les festes de San Jaume y Tots Sants mijerament, ab fadiga y lluïsme y tot altre plen dret emphiteòtich segons fur de València.

XXX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que lo netejar, afondar y aixamplar lo que sia necessari la cèquia del Lloch Nou fins la primera boca del alcavó, sia comuna de tots los vehins y habitadors de dits llochs del Genovés y Fenollet, sens excepció de frontalers, y lo cubert del alcavó vinga a càrrech del señor, ab què los jornals que haurà menester per a netejar dit alcavó tinguen obligació, los vassalls de dits llochs, de donar-los y prestar-los a rahó de dos reals castellans per cascun jornaler. Y si per cas lo dit señor de dits llochs tragués altres terres o aplicàs de les que huy té comprades o per temps comprarà als dits llochs, puixa regar aquelles sens contribuir en lo escurrim ni afondar ni netejar dita cèquia puix ab lo present capítol se ha obligat a netejar lo alcavó.

XXXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que tots los brazals de les cèquies aprés dels partidors reals, que seran comunes o frontalers, tinguen obligació de netejar-les y escurar-les los frontalers, ço és, cascú son enfront, y les comunes a costes del comú, sens que lo señor tinga obligació de pagar cosa alguna per rahó de dites coses.

XXXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo señor del dit lloch del Genovés que huy és y per temps serà, puga manar se fasen, en les cèquies comunes y brazals de les cèquies, los partidors y altres coses convenients, a sa líbera facultat, a costes y despeses dels hereters y regants de les tals cèquies.

XXXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los jurats del lloch del Fenollet, per rahó de sos officis, sien cequiers, los quals tinguen lo poder y obligació que los cequiers acostumen tenir per a fer netejar y escurar les cèquies y la cèquia del Alcavó, llansar talla, oir y executar los clams de aygua y fer tot lo que convinga acerca de dit offici de cequiers.

XXXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los jurats del lloch de Genovés sien obligats, en tot cas que i llansen talles per los officials de la cèquia del Puig, de nomenar plegador y col·lector de dites talles y fer cobrar aquelles y pagar als cequiers lo que se’ls deurà per rahó de aquelles, y los que seran renitens en pagar, paguen les despeses si algunes se’n faran.

XXXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y los successors y posehidors de les dites cases que·ls seran establides en lo dit lloch del Genovés, tinguen obligació de pagar, per títol y en rahó de ànnuo cens, vint sous per cascuna de dites cases, pagadors en lo dia y festa de San Juan de juny en una paga, ab fadiga y lloysme y tot altre plen dret emphiteòtich segons furs de València.

XXXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los dit don Miquel Fenollet, señor del dit lloch, per si y per sos successors se asumeix y pren a son càrrech la responsió ànnua de tots los censals que feya y responia la aljama y universitat del lloch del Genovés. Y, en cas de quitament, quitar aquells pagant la proprietat y pencions ab la reducció, reformació y gràcia y mercè¹⁸⁸ que confia farà Sa Magestat acerca de la solució dels dits censals, per ser com són molts, e que los vassalls no estiguen obligats a pagar cosa alguna per rahó de dits censals y despeses, si algunes se’n faran.

XXXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, y sos successors y posehidors de dites cases y terres, les quals, en virtud dels presents capítols, estan obligats a moldre en lo molí fariner y picar lo arroz en lo molí arroser, tinguen obligació de pagar, per lo picar lo arròs, a rahó de dos reals castellans per càrrega de arròs blanch, y lo moldre lo forment, a mija moltura.

XXXVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors, per a les fahenes comunes y públiques com són les fahenes de la cèquia del molí, azut y escorredor de aquella, y netejar dites cèquia, azut y escorredor, puix redunda en utilitat de la cosa pública y particular, tinguen obligació de fer tots los jornals que seran menester o donar home que·n fasa, per dos reals castellans per cascun jornal de peó, y si serà ab cavalcadura, quatre reals per cascun dia.

XXXVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que estiga en facultad del señor del dit lloch, y de sos successors, manar als vassalls del dit lloch del Genovés que planten, y fer-los plantar en lo lloch y puesto que aquell dirà y señalarà, totes les moreres que li pareixerà, ab tal que lo señor pa-gue la tercera part del cost de aquelles y puixa, per a dit effecte, imposar les penes a d’aquell ben vistes y executar als contrafahents y resistents.

XXXX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit don Miquel Fenollet, señor del dit lloch del Genovés, per si y sos successors se reserva los herbatjes del terme del dit lloch, los quals puixa arrendar a les persones ad aquell ben vistes y fer-ne a ses líberes voluntats, ab modificació, emperò, que si algun vassall y habitador del dit lloch del Genovés tindrà algun ganado, així llanar com cabriu, lo puga tenir y herbejar en dit <terme> sens contradicció del señor ni arrendador algú.

XXXXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo salari del guardià se pague en esta forma, ço és, tres parts los vassalls y una part lo señor, y que lo salari del present acte toque per éntegre als dits nous pobladors.

XXXXII. Íttem, és estat avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit señor haje de establir dites cases y terres del dit lloch y terme del Genovés, a ben millorar¹⁸⁹ y no deteriorar, ab los censos y càrrechs, obligacions, pactes y condicions desusdites y dejús especificadors, ab totes les clàusules oportunes y necessàries en semblants actes posar acostumades.

XXXXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que en lo dit lloch del Genovés hi haja los officials següents, ço és, justícia, lloctinent de justícia, dos jurats, mustasaff y quatre concellers, elegidors per lo dit señor y sos successors en esta forma, ço és, lo dia de sent Thomàs apòstol, que acudixquen los justícia y jurats que per temps seran del dit lloch y demanen al dit señor que fasa elecció de justícia per al any primervinent, que comense lo dia de Nadal, y lo dit señor fasa elecció de la persona que li pareixerà, y també de llochtinent de justícia. Y per lo semblant, dos dies ans de Pasqua de Espírit Sant acudisquen los dits justícia y jurats al dit señor per a elecció de jurats per al any aprés següent, que ha de comensar lo dia de Pasqua de Espírit Sant, y lo dit señor farà elecció de dos persones a daquell ben vistes per a jurats de aquell any. Y dos dies ans de Sen Miquel de setembre també acudixquen los dits justícia y jurats al dit señor y farà elecció de una persona de mustasaff. Y també farà elecció de quatre consellers lo dia de Pasqua de Espírit Sant, tots los quals hajen de prestar lo jurament de haver-se bé y lealment en la administració, ús y exercici de llurs officis en poder del dit señor o de la persona que son poder tindrà.

XXXXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit señor donarà, segons que ab lo present capítol dóna, facultat als dits justícia, jurats y consellers per a què puixen tenir consell particular en presència y asistència del justícia, y no de altra manera, per a poder tractar les coses concernents al benefici públich de dita universitat y particulars de aquella.

XXXXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit señor del Genovés se puixa evocar totes y qualsevols causes civils y criminals en lo punt que voldrà, y tantes quantes vegades li parexerà, encara que la jurisdicció estiga prevenguda per lo justícia del Genovés.

XXXXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts, que los dits nous pobladors y sos successors del dit lloch del Genovés no puguen tenir ni juntar concell general sens llicència del señor y exprimint la causa per a la qual se ha de tenir lo tal concell, y en lo qual no·s puixa tractar altra cosa pus de aquella per la qual se ha demanat llicència, y que dit concell se tinga en la casa del señor y ab asistència del dit señor o de son procurador general, y en la casa de la señoria, sots pena de vint-y-cinch lliures.

XXXXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit don Miquel Fenollet, señor del dit lloch, y sos successors, per a la bona y deguda administració de la justícia y exacció dels fruyts, puixa posar qualsevols penes y executar aquelles, revocar-les, mudar-les y posar-ne de noves a son beneplàcit.

XXXXVIII. Íttem, és estat pactat, avingut y concordat per y entre les dites parts que la conservació y edificació dels portals y portes que servixen de tanca del lloch, y los adops y conservació de les fonts y dels camins públics y particulars, y les heres y la palanca del riu, vinguen a càrrech de dits vassalls y de sos successors. Y que les cases que confronten ab la muralla, que cascú sustente sa part y enfront, y en tot lo demés lo comú tinga obligació de tenir en conrreu dites coses a ses despeses, y que lo señor haja de donar la cadena y fusta per a la palanca.

XXXXVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vassalls nous pobladors del dit lloch del Genovés, y sos successors, tinguen precisa obligació de batre lo forment, arròs y altres grans en les heres de la señoria, sots pena de sexanta sous aplicadors a la señoria.

L. Íttem, és estat pactat, avingut y concordat per y entre les dites parts que lo justícia del Genovés puixa entrar en bastó e insígnia de justícia en lo lloch del Fenollet, y aixó mateix lo justícia del Fenollet en lo lloch del Genovés.

LI. Íttem, és estat pactat, avingut y concordat per y entre les dites parts que los dits capítols y cascú de aquells sien executoris, ab summissió y renunciació de propri for, variació de juhy y altres clàusules conforme lo estil y pràctica del notari dejuscrit, rebedor del present acte.

Ideo nos, dicte partes, laudantes et aprobantes, ratificantes et confirmantes preinserta capitula et omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta et expressa, et renuntiantes exceptioni dictorum capitulorum sicut predicitur, inter nos, dictas partes, non inhitorum et non conventorum, et doli, mali et actioni in factum omnique alii juri, rationi et consuetudini his obviantibus quovis modo, gratis quoque et scienter, per nos et successores nostros quoscumque promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde acceptantibus, et nostris, omnia et singula in hoc contractu et capitulis supradictis et eorum singulis contenta et enarrata, que et quatenus ad unamquamque nostrarum dictarum partium pertinent et expectant, pertinere et expectare videntur, attendere, solvere, complere et omni cum effectu adimplere juxta ipsorum capitulorum et cuiuslibet eorum seriem et thenorem, et pro ut et quemadmodum in eis sunt descripta et apposita, illaque firma et ratta semper habere, tenere et inviolabiliter observare, et non infringere,¹⁹⁰ contrafacere vel venire per nos seu alios, directe vel indirecte, de jure vel de facto, aliqua ratione sive causa, sub bonorum et jurium nostrorum respective, mobilium et immobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique <et> habendorum, obligatione et hyppotheca.

Que fuerunt acta in oppido del Genoves, die 22 iulii anno a Nativitate Domini 1611. Sig+num mei don Michaeli Fenollet de Castellvert, domini oppidi del Genoves. Sig++++++++++++++na nostrorum Jacobi Rubio, justicie, Ludovici Miralles et Stephani Carrion, juratorum, Christophori Ordynyana, edilis, et ceterorum superius nominatorum, predictorum, qui hec singula suis singulis referendo la<u>damus, concedimus et firmamus.

Testes sunt Petrus Alexandre, mercator, et Josephus Bru, scriptor, civitatis Xative habitatores, in dicto loco reperti.

In quorum fidem et testimonium ego, Raphael Garcia, notarius Valentie, libros et prothocolla Ludovici Roures, quondam nottarii, dicti instrumenti capitulacionis aliena manu scripti et in his duodecimi papiri cartis, precenti comprehensa, contenti, receptoris et regens, hic meum cum suppraposito ubi legitur sarraceni, pono sig+num.

136.

1611, juliol 24. Lloc Nou d’En Fenollet.

Beatriu Albinyana i de Fenollet, muller de Miquel Fenollet de Castellvell, batle de Xàtiva, com a senyora del Lloc Nou d’En Fenollet, atorga una segona carta pobla per a aquesta localitat en favor d’Antoni Bella i altres dotze pobladors, i declara nul·la l’anterior atorgada el mes de novembre de 1610.

Notari, Lluís Roures.

A. ARV, Vària, Caixa 82, núm. 2. (Còpia simple amb lletra del segle XIX, sense indicació de data ni origen, a partir d’altra còpia sense data feta a partir del protocol original pel notari de València Rafael Garcia, qui custodiava els protocols de dit Roures).

B. Arx. Comtes Olocau, Fons Fenollet, Carpeta 17, lletra T, núm. 19.

Edicions:

a. Zaforteza y Musoles, Diego, «Historia de la fundación del Lugar Nuevo de Fenollet y de su señorío», Saitabi, VI (1948), pp. 5-47.

b. Soler, A., Llocnou d’en Fenollet. Geografia, història, patrimoni, Lloc Nou d’En Fenollet, Ajuntament de Lloc Nou d’En Fenollet, 2005, pp. 286-297.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 288.