Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes II - AA.VV - Страница 9

TEXT

Die XI mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego, Petrus Sanchez Picaso, notarius, civitatis Valentie habitator, ad presens in loco de Chella repertus, ut et tamquam procurator illustrissimi et exelentissimi domini domni Caroli a Borja et Centelles, ducis Gandie, comitis Olive, marchionis de Lombay, domini ac baroni loci ac baronie de Chella etc., pro ut de meo posse constat instrumento recepto per Damianum Romero, notarium, civitatis Valentie habitatorem, sub die nono presentium et currentium mensis et anni, habens in eo plenum posse subscripta faciendi ex una; et Franciscus Bataller, notarius, Petrus Guerola, Martinus Guerola, Franciscus Berdoll, Joannes Bono,⁷¹ Joannes Llobregat, dierum minor, Joannes Navarro, Andreas del Moro, Ludovicus Guerola, Petrus Bordoll, Petrus Esparsa, Joannes Llobregat, dierum mayor, Ceprianus Garcia, Joannes Llopis, Joannes Polop, dierum mayor, alias Cabanyes, Gaspar Garcia et Joannes Canet, agricole, in platea dicti loci de Chella convocati et congregati, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod per regium preconium in Valentina civitate preconissatum sub die vigessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentissimi noni, omnes sarraceni precentis regni exulati fuerunt, non solum a presenti Valentino regno verum etiam at omnibus aliis, sub potentissima manu serenissimi domini nostri Philipi, Hispaniarum regis, tertii,⁷² causis et rationibus in dicto preconio contentis et ennarratis, et ea de causa omnia loca et baronias in quibus dicti sarraceni comorabant vacua et vacuas remanere et terras terminorum illorum incultas, et inter alia, precens⁷³ locus de Chella qui erat colonatus per sarracenos. Et ideo, inter nos, dictas partes, fuit tractatum, inhitum, conventum et concordatum in et super colonatu sive sobre la població dicti loci et baronie de Chella in hunc qui sequitur modum:

Jhesus. Ego dictus Petrus Sanchiz Picaso, notarius, dicto nomine, admitto in colonos sive pobladors⁷⁴ dicti loci et baronie de Chella omnes vos, desuper nominatos, et omnes alios qui in eventum coloniam deducere⁷⁵ volent in eis,⁷⁶ et ideo, grattis et scienter, cum hoc precenti publico instrumento suo robore cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, per nos et successores nostros quoscunque, in et super colonatu sive sobre la població⁷⁷ predicti loci sive baronie, facimus, inhimus, convenimus et tractamus inter nos, dictas partes, presentes et acceptantes, et nostros, capitula⁷⁸ que sequuntur que pro maiori eorum intelligentia volumus hic lingua castellana per notarium infrascriptum continuari, que sunt thenoris sequentis:

Capítulos con los quales se puebla la baronía de Chella.

I. Primeramente, se dará a cada uno de los que quissieren poblar en dicha baronía, una cassa, pagando cada un año dies y seis sueldos y medio de censo, con fadiga de treinta días y luismo al dezeno.

II. Íttem, se dará a cada uno tantas fanegadas de tierra huerta y secano quantas le cupieren, según el término que se ha de repartir entre quarenta y cincho pobladores que se admitirán en dicha baronía, pagando censo, fadiga y luismo ut supra, a saber, de cada fanegada de tierra huerta dos sueldos en cada un año, y de cada jornal de secano arbolado un sueldo, y lo que esté sin árboles en secano, un dinero por jornal, advirtiendo empero que si por algún tiempo se arbolare, en estar, lo aya de pagar un sueldo por jornal, como el que oy lo está; aya de servir empero de censo, fadiga y luismo, la misma partición de los granos que abaxo se pondrá.

III. Íttem, de todos los granos y frutos que cogieren en tierra huerta, ayan de pagar y paguen, por drecho dominical al señor, el sexto, pagados primero lo que se acostumbra de diezmos y primicias.

IIII. Íttem, de todos los granos y frutos que cogieren en tierra secano, ayan de pagar y paguen al señor, por drecho dominical, a la onzena, pagados primero diezmos y primicia como está dicho.

V. Íttem, de los árboles ayan de pagar y paguen a saber, del aseyte al quarto, pagado primero lo que se acostumbra de diezmos y primicias, la qual partición se aya de hazer en las almáceras del señor, sin que ninguno de los nuevos pobladores pueda llevarle a hazer en otra parte, ço pena de veynte y cincho libras aplicadoras a los cofres del señor por cada una vez que se hallare fraude en esto, y todo el aseyte perdido.

VI. Íttem, de la oja de las moreras ayan de pagar y paguen al señor al quarto, pagado primero lo que se acostumbra en dicha baronía de diezmos y primicias, la qual partición se aya de hazer en los mismos árboles o de la manera que al señor le estubiere bien consertarse con el vasallo.

VII. Íttem, de los algarrobos ayan de pagar y paguen al señor al quinto, pagados primero diezmos y primicias como está dicho, la qual partición se haya de hazer después de recogida la garrofa en las cassas de cada vasallo.

VIII. Íttem, de los higos ayan de pagar y paguen al señor al quinto, pagados primero diezmos y primicias como está dicho, la qual partición se aya de hazer después de secos y enxutos.

VIIII. Íttem, se reservan para el señor todos los pinos, carrascas, álamos negros que oy hubiere en todo el término de dicha baronía, tanto de presente como en tiempo venidero, assí en secano como en regadío, sin que ninguno sea osado de cortar alguno de dichos árboles sin licencia de dicho señor, ço pena de veinte y cinco libras por cada árbol de los que cortaren, aplicadoras ut supra.

X. Íttem, de las viñas, assí de vino como de pasa, ayan de pagar y paguen al señor al quinto, pagados primero diezmos y primicias como está dicho, la qual partición se aya de hazer a saber, el vino al duell y la passa después de echa y enxuta.

XI. Íttem, que cada uno esté obligado a subir a sus costas, a la cassa del señor, todos los granos y frutos que de sus tierras y árboles tocaren a la parte del señor, como no esté arrendada dicha baronía, y en caso que esté arrendada, las aya de subir el arrendador a sus costas.

XII. Íttem, todos los que tubieren cassas y tierras como nuevos pobladores en dicha baronía, las ayan de conrrear y conservar a saber, las casas a uso de buena architectura y las tierras a uso de buen labrador, ço pena de comisso.

XIII. Íttem, todos los que tubieren ganados estén obligados a pagar al señor, cada un año, lo que se acostumbrava a pagar antes de la expulción de los moriscos.

XIIII. Íttem, se reserva para el señor todas las dehesas de cassa, y la redonda y el olivar que antes era del señor, y juntamente los otros olivos de particulares que están junto al dicho olivar, y el huerto del señor.

XV. Íttem, se reservan para el señor todas las regalías de dicha baronía, como son molinos, almáceras, hornos, tiendas, panaderías, mesones, tavernas, carnicerías y otros qualesquiera que al señor le fuere bien visto y quiciere poner en dicha baronía, sin que ninguno pueda pretender lo contrario por ningún tiempo, ço pena de comiso de todos los bienes que tuviere. Y que ninguno pueda vender por menudo cosa alguna en sus casas⁷⁹ ço la misma pena, exceptando lo que fuere de su cogida.

XVI. Íttem, que todo censo, assí de cassas como de tierras, se aya de pagar cada un año en dos iguales pagas, la una en san Juan de junio y la otra en Navidad.

XVII. Íttem, que todos los granos que huviesen de moler, los ayan de moler en los molinos del señor, ço pena de veinte y cinco libras aplicadoras ut supra y perdido el grano.

XVIII. Íttem, que nadie pueda por ningún tiempo pedir licencia, ni compellir a que se le dé, para vender más de la metat de las tierras que se le hubiesen dado como nuevo poblador, sin vender juntamente con ellas la cassa, a la qual ayan de estar y estén siempre obligadas la otra metat de las tierras.

XVIIII. Íttem, que por cada puerta que abrieren en dichas cassas, excepto las de los corrales, ayan de pagar el censo como por casa⁸⁰ entera, que es diez y seis sueldos y medio en cada un año ut supra.

XX. Íttem, que cada uno de los que quisieren poblar en dicha baronía se aya de desavezindar del lugar donde antes era vezino, y traer la carta de la desavecindación antes de asensir la cassa ni tierras.

XXI. Íttem, que la elección que cada un año se hubiere de hazer para oficiales en dicha baronía, aya de ser en esta forma: que en consejo particular y en presencia del alcayde que fuere de dicha varonía, ayan de hazer los mismos consejeros elección de las personas que les parecieren aptas y convenientes⁸¹ para cada cosa, a saber: de tres personas para justicia, y para jurados quatro personas, y para almotacén tres personas, y tres para cequiero, y embiar nómina de todos ellos, como se acostumbra, al señor, el qual pueda eligir uno, el que le pareciere, de los nombrados en dicha elección para cada officio, los quales señalados por el señor ayan de servir todo aquel año y prestar el juramento acostumbrado en poder de la persona que sirviere el oficio de alcaide en dicha baronía por el señor. Y que aya de nombrar el señor assessor para el justicia en cada un año, el qual aya de jurar también en poder de dicho alcaide, y que el justicia que fuere en cada un año se nombre él mismo tiniente a su voluntat, y el amotazén assimismo.

XXII. Íttem, se reserva una jornada de cada semana, que será el lunes, el agua de la fuente donde están señaladas las quince fanegadas de tierra huerta, para la alcaydia, la qual jornada se entienda del domingo al ponerse el sol hasta el lunes al ponerse el sol; esté, pero, obligado el alcayde de alimpiar la parte que le tocare de la azequia por donde viene dicha agua.

XXIII. Íttem, que todos los pobladores de dicha baronía que quisieren haser leña y senisa para ganar su gornal, lo puedan hazer sin incurrir en pena alguna como no sea tocar en alguno de los árboles reservados en esta capitulación, ni en alguna de las devezas de cassa ni leña reservadas para el señor, que en tal casso se les executará las penas que para guardar dichos árboles y devezas están puestas y se pusieren, y sin hazer perjuicio a nayde.

XXIIII. Íttem, que se ayan de poblar en dicha baronía quarenta y cinco cassas, y no más ni menos.

XXV. Íttem, que todos los que poblaren en dicha baronía se ayan de obligar y se obliguen a hazer recidencia personal en ella por tiempo de seis años consicutivamente desde el primero que dicha población⁸² se hiciere.

XXVI. Íttem, que todos en común se aian de obligar y se obliguen a dar al señor, en cada un año por fiestas de Navidad, una arroba de miel de abiexas y que sea buena, y dies gallinas, de presente, y aunque este capítulo no está tratado, se advierte que no se ara cosa sin él.

XXVII. Íttem, que si por algún tiempo se descubriere en el término de dicha baronía alguna agua o fuente por donde se puedan regar algunas tierras de las que al presente son de secano, en tal caso, las tierras que se pudieren regar y se regaren de dicha agua nuevamente, se aian de pagar la mesma partición de los frutos y granos y el mismo censo, fadiga y luismo que se pone en las tierras que oi son regadío.

XXVIII. Íttem, que el que plantare viña nueva, por tiempo de dies años no pague partición alguna, y el que plantare moreras, por tiempo de ocho años no pague partición alguna; al que plantare olivos o algarrobos, por tiempo de diez y seis años no pague partición alguna. Estén empero obligados a manifestar al señor, o a quien por el señor estubiere en dicha baronía, el año que plantan dichas viña, moreras, olivos y algarrobos, para que sepa quando fenesen los años de la franquea, y no manifestándolo, no gose, el que la plantare, de ella, y pasados los años de dicha franquea aian de pagar de la manera que en los capítulos se contiene.

XXVIIII. Íttem, que los dichos vasallos, agora y en lo venidero, puedan sembrar una anegada de alfafe para sus cabalgaduras proprias sin pagar partición alguna, sino sólo el senso, como no sea para vender.

XXX. Íttem, que los dichos vasallos puedan coger tres barchillas de aseitunas de sus olibares proprios, por cada cassa cada año, sin pagar pecho alguno. Y esté en facultat del señor y de sus oficiales poder reconoser las cassas por ver si han excedido, y al que allaren en fraude, pueda el señor eixecutarle en tres libras, y si más aseitunas de las tres barchillas quieseren, las puedan coger pidiendo licencia y manifestándolo a la persona que por el señor estubiere en dicha baronía, para que a la cogida y en la almásera se cobre la parte que toca a la señoría de las aseitunas que abrán cogido además de las tres barchillas.

XXXI. Íttem, se consede a la dicha universidad y justicia de aquella las jurisdicciones sivil y criminal, mero y mixto imperio inter vos tantum, reservándose el señor la facultat de poderse evocar las causas que le parecieren siempre y quando bien visto le fuere.

XXXII. Íttem, que de los clamos de sesenta sueldos abaxo se agan quatro partes, la una de las quales sea para el dueño a quien se ase el daño y la otra para el guardián o acusador, y la otra para el alcaide y la otra para el justicia. Y puesto el clamo, nadie de los sobredichos pueda perdonar mas que su parte, y en esto no se entienden las penas del sequiero sino solo de los clamos de la güerta y montes.

Que quidem capitula ego dictus Petrus Sanchez Picaso, notarius, dicto nomine, per dictum principalem meum et suos succesores quosqumque, promito rata, valida atque firma semper avere, tenere et inviolaviliter observare et in nulo contrafacere vel venire, palam vel oculte, aliqua racione sive causa. Protestor tamen per pactum quod nolo, dicto nomine, teneri de eviccione aliqua nisi pro factis et contractibus dicti principalis mei et suorum propri<i>s tantum, et non pro ali<i>s, pro quibus tantum obligo vobis et vestris omnia et singula bona et jura dicti principalis mei, mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, <h>abita ubique et <h>abenda. Ad <h>ec autem nos, dicti Franciscus Bataller, notarius, Petrus Guerola, Franciscus Bordoll, Juannes Bono, Joannes Llobregat, dierum minor, Joannes Navarro, Andreas del Moro, Ludovicus Guerola, Petrus Bordoll, Petrus Esparça, Joannes Llobregat, dierum maior, Seprianus Garcia, Joannes Llopis, Joannes Polop, Gaspar Garcia et Joannes Canet, agricole, convocati et congregati in platea dicti loci de Gella, coloniam ducentes in dicta baronia, per nos et succesores nostros quoscunque in dictis locis et baronia, pro vicinis et abitatoribus succesores, tam maiores quam minores et tam masqulini quam fiminini sexus, grattis et s<c>ienter cum hoc eodem publico instrumento promittimus et fide bona convenimus vobis, dicto Petro Sanchiz Picaso, notario, dicto nomine, presenti acceptanti, et succesoribus <in> dicta baronia, nos et nostros veros, bonos, fideles et legales basalos ese in omnibus et per omnia, dictumque principalem vestrum et suos bonaque ilius et ilorum et jura defe<n>dere et contra eos non venire⁸³ aliqua racione sive causa, palam vel oculte, et supradicta capitula acceptantes pro ut superius contine<n>tur. Promitimus ea ad⁸⁴ unquem servare et in nulo contrafacere nec alicuem venire facere, palam vel oculte, aliqua racione cive causa, dilacionibus omnibus, maliciis, difugiis et quibusbis ali<i>s inpedimentis cesantibus⁸⁵ et non admisis, quibus omnibus et singulis per nos et succesores nostros exprese renuntiamus serie cum presenti. Ad quorum omnium supradictorum, satisfaccionem, emendam et complementum posimus compelli seu etiam fortiari, tam per dictum principalem vestrum et suos metipsos, et bayulos suos seu procuratores, seu per nobilem gubernatorem civitatis Valentie, seu per alium quemcumque judicem secularem per dictum principalem vestrum et suos eligendum⁸⁶ intra tamen Regnum Valentie, cuius foro, districtui, jurisdictioni, coertioni et juditio licet non sit vel non fuerit judex noster, et cuiuslibet nostrum, ordinarius, submittimus et adstringimur nostro proprio foro quo ad hec penitus et de nostra certa ciencia renuntiando, et legi etiam dicenti: «Juditium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo porrogata, vel ei⁸⁷ concensus habitus ante litem contestatam, posse revocari», et legi etiam unde⁸⁸ queritur foro: «De jurisdictione omnium judicum», et cuicumque alteri fori declinatorie, fiantque inde per eundem, de et pro premissis omnibus et eorum singulis pignora, executio, distractio et venditio bonorum omnium et jurium nostrorum et futurorum, mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestatione aut aliquo procesu solemni, sed sola exhibitione, demonstratione presentis publici instrumenti vestraque vel vestrorum verbali requisitione et adveratione, quod instrumentum ac⁸⁹ ipsam verbalem requisitionem volumus vim valere et obtinere sententie difinitive et confesionis judicialis in rem judicatam, legitime transacte,⁹⁰ a qua ulterius appellare vel suplicare non licet, nec admitamur aut aliquis nostrum admitatur aut admiti posimus aut posit, nec nostri succesores admitantur aut admiti posint ad aliquam excusationem, exceptionem, dilationem, difugium, inquietationem vel perturbationem nec ad obligatione<m> bonorum immobilium habendo bona mobilia vel semoventia ac etiam privilegiata, imo istud sit et fiat ad vestrum et vestrorum eleccionem et voluntatem, nec positis vos nec vestri compel<l>i seu etiam forciari rem curie oblatam pro solutione facienda, facta legitima subastacione vobis et vestris in dicto precio in eodem non invento asumere nec vobis et vestris adis<c>i juxto precio facta estimatione in solutum prorata vestri debiti in causam judicati, imo dicta pi<g>nora, execucio, venditio et distraccio fiant et fieri valeant et posint, realiter et de facto, sicut de sentencia difinitiva in rem iudicatam legitime transacta, et de condemnatione pene quarti, ret<r>oclamo subsecuto, pro ut in executionibus fiscalibus est fieri asuetum sive etiam usitatum,⁹¹ omni juditiario ordine pretermiso, omnibus apelationibus, suplicationibus, recursibus justis, frivolis et iniuxtis, exceptionibus, difugis, malitiis omnibus pro ut electis sesantibus et non admisis quibusquidem, et legi a divo Pio,⁹² foro: «De re judicata», et de nostri et nostrorum serta sciencia renuntiando. Adhicientes vobis et vestris succesoribus et ex dicto pacto concedentes⁹³ quod liceat vobis et vestris, integra vel non integra etiam excistente, variare juditium et actiones, tam in quantitate, modo, forma, loco et examine quam etiam in persona, juditibus et bonis ratione contentorum in hoc instrumento, pro ut malueritis, sine aliqua protestatione et sine expensarum amissione⁹⁴ vestri vel vestrorum. Ulterius,⁹⁵ etiam vigore⁹⁶ iam dicti pacti, promitimus et fide bona convenimus ac iuramus ad dominum Deum nostrum et eius santa Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris corporaliter tacta, in pose notarii infrascripti, quod non litigabimus aut ca<u>sabimus nec aliquis nostrorum aut nostri causabunt aut litigabunt vobiscum aut cum vestris, nec aliquam excusationem,⁹⁷ dilationem, difugium, inquietationem vel perturbationem faciemus, proponemus aut concent<i>emus, nec nostri facient, proponent aut consentient, quominus hec omnia et eorum singula, secundum heorum mentem et sanam intentionem vestri vel vestrorum efficaciter conpleantur, nec impetrabimus aut impetrare possimus nec nostri⁹⁸ impetrabunt aut impetrare posint, directe vel indirecte, a domino nostro rege vel a domina regina, eius consorte, vel ab aliqua alia persona potente,⁹⁹ eclesiastica vel seculari, aliquod rescriptum gratie elongamenti, guidatici, supersedimenti, inhibitionis,¹⁰⁰ reservationis, edicti,¹⁰¹ mandati, precum, inductionum, cominationum aut quidquam aliut, <in> generali vel especiali, quibus vel quo hea que in hoc contine<n>tur instrumento, contra intentionem vel voluntatem vestri vel vestrorum, impediri, elongari, toli, mutari, auferri¹⁰² vel diferri valeant quoquomodo, etiam si dominus rex vel domina regina, eius consors, vel aliqua alia persona potens, eclesiastica vel secularis, suo proprio motu vel mera libertate, de potestatis plenitudine vel causa aliqua, utili, favorabili, expedienti¹⁰³ vel necesaria, principi aut reipublice aut alias, talia mandarentur vel concederentur,¹⁰⁴ generaliter vel especialiter, etiam si nobis aut nostris ne<s>cientibus vel ignorantibus. Promitimus virtute pacti et juramenti predictorum, his vel alihis instrumento¹⁰⁵ huiusmodi intentioni vestre contrariis, non uti vel gaudere aut consentire vel presentari adversus vos vel vestros, ratione contentorum in hoc instrumento, himo eis¹⁰⁶ non obstantibus, predicta omnia et singula heficaciter conpleantur et in quocunque juditiario examine nobis et nostris denegetur,¹⁰⁷ penitus audientia si orum autem contrarium fecerimus aut nostri fecerint, quod absit penam centum solidorum monete regalium Valentie in continenti incurramus et nostri incurrant, excelenticime dominationi vestre et vestris dandorum et solvendorum pro pena et nomine pene ac etiam interesse vestri vel vestrorum, que pena toties comitatur quoties vervo vel opere fuerit contrafactum, rato semper hoc pacto manente. Ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiosse remissa, nihilominus predicta omnia et singula in suis robore perpetuo maneant et valore, et supradicta rescriptum, elongamentum, guidaticum, supersedimentum et alia supradicta juri¹⁰⁸ et intentioni vestre contraria nulius sint eficacie¹⁰⁹ seu valoris, quoniam his omnibus et singulis inpetratis aut inpetrandis et aliis quibuscumque in <h>uiusmodi simplici vel penali juramento serie cum presenti renuntiamus, taliter quod non posit¹¹⁰ nobis nec nostris prodese excelentisime dominationi vestre obese modo aliquo¹¹¹ seu nosere, et <ea> racione contentorum in hoc instrumento carere volumus viribus et efectu. Et pro predictis omnibus et heorum singulis sic ut predicitur adimplendis, tenendis, complendis firmiterque observandis, obligamus vobis et vestris omnia et singula bona et jura nostra¹¹² et nostrorum in dictis loco et baronia successorum, presentium, absentium et futurorum, et tam maiorum quam minorum, et tam masculini quam femenini sexus, mobili<a> et immobilia, privilegiata et non privilegiata, abita ubique et abenda. In quorum fidem requirimus precens recipi,¹¹³ et notarium infrascriptum, instrumentum, de quo requirimus due nobis tradantur copie in pergamenia forma, quarum uniquique nostrarum partium tradatur.

Quod fuit actum in loco de Gella, undecimo die mensis iulii anno a Nativitati Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei, Petri Sanches Picaso, notarii predicti, qui hec dicto nomine laudo, consedo et firmo.

Sig+++++++++++++na nostrum Francisci Bataller, notarii, Petri Guerola,¹¹⁴ Martini Guerola, Francisi Bordoll, Joannis Bono, Joannis Llobregat, dierum maioris, Joannis Navarro, Andrehe del Moro, Ludovici Guerola, Petri Bordoll, Petri Esparça, Joannis Llobregat, dierum minoris, Scipriani Gartia, Joannis Llopis, Joannis Polop, Gasparis Garcia et Joannis Canet, predictorum, qui hec omnia et singula sic ut predicitur laudamus, consedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Joannes Palop, presbiter, regtor dicte baronie de Gella, et Petrus Simo, estudens civitatis Valentie habitator, in dicto loco de Gella repertus.

Et quod ad firmam dictorum colonorum, qui sub die decimo tercio dictorum mensis et anni in dicto loco de Gella firmarunt, acceptarunt, jurarunt et promiserunt, presente dicto Petro Sanchez Picasso, dicto nomine, et acceptante, sunt testes dictus Petrus Simo, estudens, et Gaspar Peñalva, agricola ville de Ontinient, in dicto loco repertus.

Jhesus. Preincertum instrumentum receptum per Baltazarem Clua, quondam notarium, ego Joseph Todo, notarius, uti regens protocola dicti notarii, ex eis abstraxi et in fidem sig+navi.

123.

1611, juliol 11.

Joan Lluís Ferriol, cavaller de Montesa, senyor del lloc d’Estubeny, atorga la carta de poblament d’aquesta localitat. Només en coneixem un capítol.

Notari, Jeroni Oltra.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 802, ff. 49v-51v. Només consta d’un capítol inclòs en un plet per les rendes del lloc, fet l’any 1761 a partir d’altra còpia feta pel notari Jaume Lluís Cabanes, qui conservava els protocols del dit Oltra.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 283.

TEXT

Cláusula.

Íttem, ab pacte y condició que vosaltres y cascú de vosaltres respectivament, y tots los vostres successors de dites casses y heretats juntament ab los altres pobladors y vassalls que per temps seran de dit loch, per porcions iguals mentres sereu y seran pobladors y vassalls en dit loch, siau tinguts y obligats de pagar y respondre anualment en sos deguts terminis dos censals pasius que los moriscos de dit loch de Estubein y universitat de aquell, ans de la expulsió de aquells, responien per conte propi de aquells y de dita universitat, los quals dos censals huy estan en peu y se responen a saber és, lo hu a don Ramon Sanz de la Llossa, senyor del loch de Guadacèquies, de la ciutat de València habitador, de ànnua pensió de tres-cents setanta-cinch sous pagadors cascun any en cert termini, que es poden quitar per preu de dos-centes cinquanta lliures; y lo altre al capítol de la Seu de Xàtiva, de ànnua pensió de dos-cents sous pagadors en cert termini, que es poden quitar per preu de cent-cinquanta lliures. Y en cas de quitament, quitar aquelles y cascú de aquells, y per porrata, hajau de pagar lo interès de dits dos censals del dia y festa de sent Joan de juin propassat del corrent any mil sis-cents y once en avant. Ab expressa emperò protestació que per lo pressent capítol, ni per lo contengut en aquell, no sia vist donar dret algú als senyors de dits dos censals ni dits senyors de dits censals se puixen valer contra vosaltres ni·ls vostres del dit y pressent capítol, ni del contengut en aquell, y que dit capítol, en res no obstant la responsió y producció de dits dos censals, hajau de estar a tot orde, assiento y mandato que lo rey nostre senyor y sos reals comisaris donaran sobre la responsió y reducció dels censals que los moriscos del present regne y universitats dels lochs hon aquells recidien, responien. Y en cas que es proceheixca que los nous pobladors de dits lochs paguen los censals que dits moriscos y universitat de aquells responien, des de el dia que dits nous pobladors hauran comensat a poblar, en tal cas hajen de pagar lo interès de dits dos censals y porrata del dia de Nadal pasat del dit y corrent any mil sis-cents y once en avant, en lo qual dia comensaren a poblar en lo present loch, y no hajau de pagar dit interès de ans de dit dia de Nadal. Açò emperò entés y declarat, que en cas que vosaltres o algú de vosaltres vos ne haneu y e us despedixcau de pobladors y vasals de dit loch, podent-ho fer, en tal cas aquell o aquells que se’n auran anat y despedit de dit loch no puixen ser forçats a pagar ni respondre dits dos censals, ni lo interès de aquells, sinó per porrata per la part y porció que \de/ dit interès los cabrà fins al dia que se’n auran anat y expedit; ans de dit dia en avant, aquells que se hauran despedit de pobladors y vasals de dit loch resten exemps y delliures de les responsions de dits censals y de la obligació de quitar aquells, lo pressent capítol en res no obstant.

Íttem, etc.

Lo preincert Íttem sive clàusula de mà pròpria escrita, és estada treta de un acte de establiment general del loch de Estubein, fet y fermat per lo quondam Joan Luís Ferriol, cavaller del hàbit de Nostra Senyora de Montessa, senyor de dit loch, a favor dels vasals y habitadors de aquell, rebut per Gerony Oltra, quondam notari, a once dies del mes de juliol del ain mil sis-cents y once. E perquè en tota part plena fee li sia donada y atribuïda, yo Jaume Luys Cabanes, notari regent los libres y protocols de art de notaria de dit quondam Jerony Oltra, notari, posse assí mon acostumat sig+ne.

124.

1611, juliol 12. Navarrés.

Josep de Pròxita i de Borja, marquès de Navarrés i comte d’Almenara, atorga la carta de poblament del lloc de Navarrés. Fins ara no hem localitzat cap còpia completa i només disposem de la introducció i el text de sis capítols distints inserits en dos plets del segle XVIII.

Notari, Lluís Guerola.

A. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1753, exp. 67, ff. 5v-11r. Plet entre el marquès i el consell municipal pel nomenament de l’ofici de mostassaf. Còpia cinc capítols de la carta pobla.

B. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1806, exp. 59, f. 4r-v. Plet entre el marquès i l’ajuntament. Còpia altre capítol de la carta pobla.

Edicions:

a. Calatayud, L. i L. Darocas, Navarrés, Navarrés, Asociación de Amas de Casa de Navarrés, 1991, pp. 167-171. (És la traducció al castellà dels dits capítols localitzats.)

TEXT

Die XII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Josephus de Proxita et de Borja, marchio de Navarres ac comes Almenare, civitatis Valentiae habitator, de presenti in dicta nostra villa de Navarres repertus, ex una; Honoratus Joannes Casset, notarius, procurator generalis in dicta villa et marchionatu et alcaydus castri eiusdem villae, Joannes Gonzales, justitia, Michael Irles et Joannes Cabeses, jurati anno praesenti dictae villae et marchionati, Franciscus Rodenes, edilis, Balthasar Rodenes, locumtenens justitiae, Martinus Guerola, Vincentius Diego, Genesius Collado, chirurgus, Stefanus Espanya, Lucas Rabel, Petrus Sans, Ludovicus Ortis, architector, Barnabas Casanova, Michael Sebria, Joannes Xuares, Philipus Andet, Franciscus Martinis de Denia, dierum mayor, Andreas Cabanyer, Martinus Calpena, Petrus Calpena, Joannes Ferrando, Joannes Peres, Michael Marin, Petrus Gomez, Joannes Ros, Petrus Pareja, Joannes Villa, Andreas Guerau, sartor, Andreas Martinis, Sebastianus Vila, Salvator Vinuesa, Michael Simo, Joannes Pareja, Nicolaus Quallado, Jacobus Garcia, Loduvicus Rodenes, Joannes Tolosa, Honufrius Ortis, Martinus Pareja et Franciscus Joan, faber ferrarius, omnes vicini et habitatores dictae villae et marchionati, voce preconii per Augenium Xuares, nuntium curiae dictae villae, intus domus alcaydis eiusdem villae, parte ex altera. Attendentes et considerantes quatenus pro debita executione regii edicti et mandati mayestatis domini nostri regis don Phelipi ab Austria tertii, gloriosae et immortalis memoriae, publicati ac praeconizati voce publici praeconis per loca sueta civitatis Valentiae die vigessimo secundo mensis \septembris/ anni Nativitatis Domini millessimi sexentessimi noni, qua ratione fuerunt et sunt <r>emoti, abstracti et expulsi <ex> toto presenti Valentiae Regno et ducti et aportati ad terram Barbariae omnes sarraceni qui in ipso erant et habitabant, iustissimis causis et rationibus in dicto regio edicto¹¹⁵ contentis et expressis, et cum dicta praesenti villa et marchionatus de Navarres esset omni cum efectu populata ac iam dictis sarracenis, qui obtemperantes et executioni debite deducentes supradictum regium mandatum et edictum mare transierunt ad partes et terram Africanorum, et sic, dicta ac praessens villa remansit deserta et depopulata et dictus marchionatus absque vicinis et habitatoribus aliquibus. Et cum nos iam dicti cupimus¹¹⁶ iam dictam praesentem villam et marchionatum populare et in ipsa nos avasallare, stare, coabitare ac residentiam personalem in dicta villa facere, habitis prius inter nos pluribus coloquiis et confabulationibus tam in pleno consilio tento in eclesia dictae villae quam alias particulariter et divissim, ac absque in capitulis infrascriptis contentis, mature consideratis et per expresis rogabimus, deprecabimus et suplicabimus dominatione vestrae, dicti don Josephi de Proxita et de Borja, marchionis ac domini dictae villae et marchionatus de Navarres, ut sibi placeret admiti nos et nostros successores in vasallos suae dominationis et suorum in dicto marchionatu de Navarres succesorum, et pro nobis, populatoribus, vicinis et habitatoribus dictae villae de Navarres fuimus contenti nobisque placuhit admiti vos ad dictum vassallagium dictae novae populationis, vicinatus et habitationis dictae villae et marchionatus ad humilem suplicationem omnium supradictorum totam dictam universitatem iam dictae praessentis villae et marchionatus de Navarres representantium, et ad dictum efectum fuerunt et sunt facta, inita, contenta et concordata inter nos, partes praedictas, pacta et conventiones infrascripta modo et forma inferius describendis. Et ideo, gratis et scienter, cum hoc praessenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, pro ut melius posumus et devemus et nobis licitum et permisum est iuxta fora huius Regni Valentiae et alias de iure, tenemur, confitemur et in veritate recognoscimus nobis, partibus praedictis, praessentibus acceptantibus, et nostris successoribus, inter nos, praedicta partes, in et super novam populationem iam dictae praessentis villae et marchionatus de Navarres esse inhita, pactata, conventa, transacta et concordata capitula materna lingua descripta quae sunt serie et tenoris sequentis:

Capitulació y concòrdia feta y fermada per y entre parts de don Joseph de Pròxita y de Borja, marquès de Navarrés y conde de Almenara, de una, y los que entenen y volen poblar la villa y marquessat de Navarrés y terme de aquella, de part altra, sobre la nova població de la dita villa y terme de aquella, la qual és del tenor següent:

1. Primerament, se ha capitulat, avengut y concordat que lo dit senyor marquès se reserva per a si y sos succesors totes les regalies com són forns, molins, tendes, tabernes, fleques, carniceries, hostals y altres qualsevols regalies que al present són y per temps seran, tot lo terme en general, les aygües, lenyes, montanyes, pinars y qualsebols terres vacants e incultes, y la caza y peisca en la devessa y part del riu que daball se expecificarà, y lo domini directe de totes les cases y terres de la dita vila y marquesat de Navarrés y son terme, ab tots los drets emphiteoticals segons furs del pressent Regne de València. Asò entès y declarat, que dit senyor marquès enfranquix als vasalls que són y per temps seran del dit marquesat del dret¹¹⁷ de mancús y assadura, ço és, de la part que tocarà haver de pagar a dits vasalls.

XVIIII. Íttem, que los dits nous pobladors y cada hu de aquells tinguen obligació, segons que ab los presents capítols se obliguen, de dar y prestar la posessió de dita villa y marquesat al dit senyor marquès com a senyor verdader de aquell, y que se hatgen de avasallar en dit marquesat encontinent feta dita població y capitulació, y prestar lo sagrament y homenatge y jurament de fidelitat acostumats, renunciant a son propi for y sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor marquès y de sos succesors en dit marquesat.

XXIIII. Íttem, que lo dit senyor marquès y comte tinga obligació cada un any de crear y decretar oficials en dit marquesat per lo temps acostumat, y han de ser en la forma següent, so és, que sis dies ans de Nadal lo consell particular hatga de nomenar quatre persones, de les quals lo senyor ne elegixca dos, lo hu per a justícia y lo altre per a llochtinent, los quals hatgen de prestar lo jurament de fidelitat y bona administració en poder y mans del dit senyor marquès o de son procurador general.

XXV. Íttem, que així mateix hatga dit consell de nomenar altres quatre persones cascun any sis dies ans de Pasqua de Esperit Sant, de les quals lo senyor marquès que és o serà fasa elecció de dos de ells per a jurats. Y per a el dia de sant Michael ne nomenen dos, dels quals lo senyor marquès ne elixca hu per a mustasaf, los quals axí mateix hatgen de prestar dit jurament de fidelitat y bona administració en poder de dit senyor o de son procurador general.

XXVI. Íttem, que lo mateix dia que juraran los jurats, aquells ensemps ab lo procurador general, justícia, llochtinent y mustasaf hatgen de nomenar díhuit persones, de les quals lo senyor ne hatga de elegir deu o dotse per a consellers de dits jurats, per a les coses convenients a dita universitat. Y dites eleccions de justícia y llochtinent, jurats y mustasaf y consellers hatgen de ser ab aprobació de la senyoria, y si al dit senyor no li parexeran bé, se hatgen de fer de nou toties quoties aquell voldrà y les primeres sien nules.

32. Íttem, que dit senyor marquès concedeix a dits nous pobladors que cada dilluns, que és dia de mercat, puixen vendre de sol a sol en la plaça de dita vila qualsevols mercaderies e coses, axí en gros com per menut, axí los vehins com los forasters, y ultra dits dies no puixa vendre ningú sots pena de sexanta sous sinó serà oli y vi de la collita de dit marquesat, lo qual puixen vendre cada hu de sa collita, ço és, lo vi a migs cànters o de allí amunt, y un sou per cànter menys de com anirà en la taverna, y lo oli a miges arroves o de aquí amunt cada hu com podrà.¹¹⁸

125.

1611, juliol 12. Corberà.

Francesc Bellvís, senyor de Bellús, atorga la carta pobla del lloc de Corberà, situat dins el terme de Xàtiva, per a vint-i-sis pobladors.

Notari, Onofre Blai Borja, notari de Xàtiva.

A. ARV, Reial Justícia, llibre 795, ff. 28v-34v. Còpia legalitzada feta el 16 de gener de 1739, a partir d’altra còpia legalitzada feta el 22 d’abril de 1707 pel notari Gaspar Domingo Devesa.

Edicions:

a. Soler, A., Rotglà i Corberà: geografia, història i patrimoni, Ajuntament de Rotglà i Corberà, 2011, pp. 342-348.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 284.

TEXT

Die XII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Franciscus Bellvis, dominus locorum de Bellus et Corbera, intra generales terminos civitatis Xativae constructorum, in dicto loco de Corbera repertus, ex una; Franciscus Linares, justitia dicti loci, Joannes Laudes, juratus dicti loci de Corbera, Michael Jornet, aedillis, Petrus Adam, Anthonius Leyda, Ludovicus Esteve, Joannes Esquierdo, Gabriel Salom,Vincentius Morales,Vincentius Esmont?, Petrus Herrer, Ludovicus Caldes, Michael Garcia, Joannes Aragones, Josephus Dasi, Petrus Jornet, Vincentius Insa, Sebbastianus Leal, Franciscus Sanchiz, Michael Jornet, Jacobbus Dasi et Petrus Gramatge, omnes agricultores in dicto loco de Corbera, parte ex altera, coniuncti et congregati in domo dicti domini dicti loci de Corbera ubi pro negotiis tractandis universitatis dicti loci de Corbera soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et man-dato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicatta in presenti Regno Valentiae sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti Regno Valentiae et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis Regni, qua de causa dictus locus de Corbera fuit depopulatus eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta ego, dictus don Franciscus Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservatione jurisdictionis per foros presentis Regni mihi tamquam domino dicti loci concessae, quam pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dicttum loccum de personis christianis populare curavi¹¹⁹ et itta fuit iam popullatum de praedictis residentibus. Et cum sit iustum dictas dommos et terras dicti loci stabillire et in enphiteosim dare vobis, supradictis residentibus in dicto loco, eo quia eas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta, redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et in emphiteosi<m> parccatis¹²⁰ et solvatis, convenimus de conservatione <et> stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus:

I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present loch de Corberà, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor del present loch de Corberà, donarà, concedirà y establirà, com ab la present stablix a cascú de dits pobladors, una cassa y heretat, així de rech com de secà, fins en número de vint-y-cinch casses, o aquelles que més comodament se podran fer en lo present loch, ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo cens de fadiga, lluysme, pactes, càrrechs, particions dejús especificadores. Returant-se dit senyor, per si y sos succesors, tot lo dret de lluysme y fadiga e plen dret emphiteòtich que conforme furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar, no entenent emperò establir denguna terra tenguda sots directa senyoria a dengun altre senyor directe, com les tals terres entén dit senyor sols acomanar-les ab càrrech de les particions davall escrites, a beneplàcit de dit senyor y dels senyors succesors en dit loch y no en altra manera, pagant lo dit senyor y sos succesors la ànnua pensió a dits senyors directes, no entenent ni volent en res ni per res defraudar a dits senyors directes.

II. Íttem, és estat pactat que los nous pobladors e tots los succesors e vasalls en lo present loch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que huy és y als senyors que per temps seran, en lo dia y festa de sent Juan de cascun mes de juny perpètuament, per cada cassa de les que huy hi à y per temps seran, a dit senyor, dènou sous y dos diners de cens, fadiga y lluysme, ab lo qual cens se haja de fer lo dit stabliment.

III. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo pressent loch de Corberà, y prestar los homenatges de fidelitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar, sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor que huy és y per temps serà en tant quant per fur del present regne li és llícit y permès lo exercici de la jurisdicció, així civil com criminal.

IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar, per si e sos succesors, a residir contínuament ab son domicili, cassa y capmajor en lo dit loch; y lo qui faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència personal, encórrega en pena de comís de la cassa y heretat que tindrà en dit loch y son terme, lo qual comís ipso facto sia feyt, sense haver-se de fer procés en forma de juhí ni altra solemnitat alguna.

V. Íttem, és estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e vasalls e succesors voldran anar-se’n de dit loch, primer, ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit loch que huy és y per temps serà, y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga tinguen facultat de vendre la dita cassa y heretat a foraster o persona de dit loch que no tinga cassa ni heretat, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit loch, dins dos messos, portar la cassa y avasallar-se, prometent residència personal sots pena de comís de les tals casses y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit y no venint dit nou comprador a dita residència personal passats dits dos mesos, la dita cassa y terres, sens ningun procés ni forma de juhí, resten comisades y la senyoria útil a la directa consolidada.

VI. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament a residir personalment per temps de cinch anys, contadors del dia de dit acte contínuament, passats los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les dites casses y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpia de aquells. Y si ans de cumplir los dits cinch anys se’n aniran, no puguen dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé, aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpelació ni forma de juhí. Dins los quals cinch anys, lo dit senyor de dit loch se atura, així mateix, llíbera facultat de despedir a qualsevol de dits vasalls, a son beneplàcit, ab causa o sense causa, del modo que ben vist li pareixerà.

VII. Íttem, és estat pactat que de totes les dites vendes, alienacions y transportacions, particions y altres gèneros de actes que es faran de dites casses y terres, se hajen de pagar a dit senyor que huy és y per temps serà, lo lluysme a dos sous per lliura, y lo mig lluysme a sou per lliura, reservats los actes que conforme forals disposicions no dehuen dret de lluysme. Y que dits actes de vendes, alienacions y transportacions se hajen de fer en mà y poder del notari a qui dit senyor ben vist li pareixerà, sots pena de comís.

VIII. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y vasalls y succesors que per temps seran tinguen obligació de coure en lo forn, comprar en la fleca, tenda, carniceria y taverna de dit lloch, sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que contravindran, havent-hi emperò recapte competent en cascuna de dites regalies desusdites.

IX. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors, ni los vasalls succesors in perpetuum en dit loch, no puguen vendre ni gozen vendre per menut ninguna mercaduria, collita ni ninguna espècie que toque a regalies de carniceria, fleca, tenda y taverna, com dites regalies resten y se les retura dit senyor per a ell y a sos succesors en dit loch, per a arrendar-les y fer-ne a ses llíberes voluntats, sots penes a dit senyor ben vistes y als senyors succesors en dit loch. Açò entès y declarat, que lo oli lo puguen vendre a miges arrobes y de ahí en amunt; lo vi a migs cànters, y qualsevol altre gènero de llegums a almut y de allí en amunt, com sien dits fruyts de ses collites.

X. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors, y los vasalls succesors en dit loch que per temps seran, sien tenguts y obligats en fer les obres necesàries per a conservació y perfecció de les casses que cascú de aquells tindrà, com a bon vasall y emphiteuta.

XI. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors, y los vasalls que huy són y per temps seran perpètuament en dit loch, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en lo dit loch, tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així en la horta com en lo secà, al terz, ço és, les dos parts per a els vasalls y la tercera part per a el senyor, ço és, les moreres en los arbres; lo oli, fet que sia y clar, en la almàcera, triant lo senyor de les tres parts la una, la qual part dits vasalls hajen de portar y possar en lo celler de dit senyor francament, deixant lo pinyol y remólta en dita almàcera per al dit senyor. Y tots los fruyts dels demés arbres, la part del senyor portada a la cassa de dit senyor y possada en los puestos y llochs a hon se acostuma possar francament.

XII. Ítem, és estat pactat que los dits nous pobladors, e los vasalls que per temps seran perpètuament, hajen de partir ab lo dit senyor de dit loch, y ab qualsevols senyors succesors en aquell, tots los grans de forment, dacza, ordi y qualsevol altre gènero de grans, hortalizes, llegums, lli e qualsevols altres cullites y esplets y qualsevol gènero, espècie sien que es culliran en la horta y terres de rech de dit loch y son territori y terme, al terz, ço és, dos parts per a els vasalls y la tercera part per a el senyor; y les de secà, la una part per a el senyor y les cinch parts per a el vasall, les quals parts pertanyents al senyor posades y portades en la cassa y graners de dit senyor per los dits vasalls, francament, y lo lli se haja de partir amerat que sia.

XIII. Íttem, és estat pactat que tota la palla, així de les hortes com del secà, així de forment com de ordi, sia de dits vasalls, ab què aquells hajen de pagar y paguen a dit senyor que huy és y per temps serà, per cada barcella de gra que vendrà a la part de dit senyor, deu diners. Y el vasall que no voldrà donar dits deu diners per cascuna barcella en lo modo desusdit, hajen de donar la palla, ço és, de forment y ordi que collirà en lo secà, a la sisena, les parts del senyor posades francament en les pallizes de la cassa de dit senyor en dit loch.

XIIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los vasalls succesors tinguen obligació y hajen de pagar a dit senyor y als senyors succesors, per cada fanecada de vinya que aquells tindran, ara sia bona o ruïn, en lo secà, un sou y nou diners cascun any en lo dia y festa de sant Miquel, així per les que resten plantades com per les que de huy en avant se plantaran en les terres de secà, restant-ne tot lo raïm de aquelles a dits vasalls. Y en les que de nou se plantaran, sien franques per los primers set anys, y al huytè any següent hajen de pagar en lo modo desusdit. Y en les vinyes que plantaran de huy en avant tinguen obligació de plantar oliveres y garroferes, y no en altra manera.

XV. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los vasalls que per temps seran puguen fer y fasen, en les heretats de la horta que aquells tindran, dos fanecades de herba per a ses cavalcadures, pagant per cascuna fanecada, a dit senyor y als senyors que per temps seran, huyt sous cascun any en lo dia y festa de sent Juan de juny en una paga.

XVI. Íttem, és estat pactat que tot lo fem que cascun any se farà en les casses, corrals, eres, terres de dits vasalls y en qualsevol del terme y territori de dit loch, se haja de posar en les terres que dits vasalls tindran en lo terme y territori de dit loch, y no en altra part, sots les penes a dit senyor y als senyors en dit loch ben vistes.

XVII. Íttem, és estat pactat que la guarda y ministre que per qualsevol temps serà se haja de posar en dit loch, lo haja de posar y elegir y despedir totstemps y quant li pareixerà y ben vist li serà, dit senyor, sens empachar-le per ninguna via, directa e indirecta, los dits nous pobladors ni los vasalls succesors; lo salari del qual se haja de pagar del comú, de tot lo muntó en era, segons se acostuma.

XVIII. Ítem, és estat pactat que tots los vehins, vasalls y habitadors de dit loch hajen de batre tots los grans de forment y ordi que es culliran en les terres de dit loch, en les eres que el senyor té senyalades, y fent lo contrari, los grans que batran sien perduts y altres penes al dit senyor y als seus ben vistes.

XIX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors que huy són y los vasalls que per temps seran hajen de conrear a ses pròpies despeses los portals, portes y portells de dit loch, per a què, quant a aquells los pareixerà, estar tancats. Y així mateix hajen de conrrear y conrrehen totes les cèquies de les aygües y pous del terme, horta y territori de dit loch, tinguen obligació de pagar y paguen totes les talles y taches de les aygües que reguen, que per ningun temps se llansaran, així ordinàries com extraordinàries.

XX. Íttem, és estat pactat que dit senyor se reserva per a si y a sos succesors tots y qualsevol gènero de arbres que no fan fruyt de partició, y totes les soques dels arbres que es secaran, les quals soques o canyes tinguen obligació los dits vasalls de arrancar tan solament. Y dels noguers que es secaran o arrancaran, se reserva la soca y tota la fusta que podran cerrar, la qual soca, així mateix, hajen de arrancar los dits vasalls.

XXI. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningun vasall ni poblador en dit loch goze ni presumeixca ni puga disimalar oliveres ni garroferes, si no és ab expressa llicència donada y concedida per dit senyor que huy és y per temps serà, sots les penes a dit senyor ben vistes. Y quant se disimalarà, no se haja de partir, y tota la llenya que tallarà sia del vasall, per rahó de la qual cascun vasall tinga obligació de donar a dit senyor que huy és y per temps serà, cascun any perpètuament, lo dia que la senyora voldrà, una càrrega de llenya.

XXII. Íttem, és estat pactat que totes les moreres que de nou se hajen de plantar y es plantaran se hajen de pagar entre lo senyor y lo vasall, migerament.

XXIII. Íttem, és estat pactat que totes les olives que·s culliran en lo terme y territori de dit loch, los dits vasalls les hajen de partir als graners que per a dit efecte estan en cassa del senyor, en la almàcera, y deixar-les y possar-les allí, la clau dels quals graners hajen de tenir y tinguen los jurats de dit loch o la persona per aquells nomenada.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que la conservació de la almàcera, bigues, riglons de aquella y dels graners de olives, toque y s’esguarde a dit senyor que huy és y per temps serà; ab què totstemps que se oferiran obres o adobs o portar fusta, bigues, reglons, cuixeres, teules, algeps, calz y altres qualsevols pertrets, toque y se esguarde a dits vasalls y aquells ho hajen de portar francament, y donar y fer tots los jornals que menester seran per a dites obres, ab què lo dit senyor y los succesors en dit loch hajen de pagar lo preu de dites bigues y pertrets y los jornals dels mestres, així de obrer de vila com de fuster, que vindran a fer faena.

XXV. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors que huy són, y los vasalls que per temps seran, hajen de procurar y procuren totes les terres y heretats y arbres y vinyes, així de horta com de secà, a ús y costum de bons lauradors, vasalls y emphiteòtichs.

XXVI. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor que huy és y per temps serà tinga llíbera facultat, y tinga y estiga a son beneplàcit, de imposar qualsevol gènero de penes, totstemps y quant ben vist li pareixerà, per a la conservació dels fruyts, rendes y regalies als dits senyors pertanyents y per a la conservació de les coses dispostes y ordenades en la present capitulació y establiment. Així mateix, tinga llíbera facultat de poder fer, provehir y manar se facen y publiquen qualsevols crides, prohibicions, manaments obtemperen, guarden y observen les coses que per aquells provehides, manades per a la bona administració de justícia, pau, quietut, seguritat de les persones y béns dels pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit loch y bon govern de aquell in infinitum, imposant qualsevols penes així corporals com pecuniàries que segons furs y privilegis e leals pracmàtiques del present Regne, et alias de justícia, li serà llícit y permès poder-les imposar, sens que de dites crides, prohibicions, imposicions de penes, los dits vasalls no puguen apelar ni recórrer a altre senyor sinó davant del senyor de dit loch, o del jutge o jutges per aquell o los seus nomenadors, així en primera instància com en grau de apelació. Reservant-se lo dit senyor per a si y als seus succesors, senyors en dit loch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs e privilegis del present regne los és concedida y otorgada, y aquella que sos antecesors, senyors que són estats de dit loch, han acostumat tenir y exercir en aquell.

XXVII. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no·s puguen valer ni usar de estatuts ni ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, ratificades y concedides per dit senyor y los senyors que per temps seran, ni puguen interpossar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sens expressa llicència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes. Y així mateix, no·s puguen ajuntar a tenir ni fer concell general que primer no·s demana y se obtinga llicència de dit senyor, declarant-li, al demanar-li aquella, les coses que se han de tractar, en lo qual concell no puguen propossar altres caps sinó los que aquells hauran manifestat, sots pena de dos-centes lliures y altres penes que de justícia estan dispostes per cascuna vegada que lo contrari faran.

XXVIII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran de dit loch tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia de dit loch, així en primera com en segona instància, no obstant que estiguen prevengudes, comensades, iniciades per los dits justícies y en sa cort y audiència.

XXIX. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningú de dits vasalls que huy són y per temps seran no tinguen obligació de pagar ninguns censals, així dels que los vehins de dit loch responien carregats per sos obs com dels carregats per obs de dit senyor.

XXX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors se obliguen, per si e per sos succesors, que los presents capítols y cascú de aquells hajen de ser y sien executoris en benefici del senyor que huy és y per temps serà, y corroborats en les clàusules de renunciació de propi for, variació de juhí y altres clàusules segons lo estil y pràctica del notari rebedor de aquells.

Quibus quidem capitulis lectis et intellectis, nos partes praedictae laudantes et aprobantes omnia et singulla in praeinsertis capitulis et eorum singullis pactata, conventa, concordata, stipullata atque promissa, per nos et nostros quoscumque succesores, pacto spetiali, stipulatione solemni interveniente, infrascripto notario stipulante et acceptante, promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris dexteris corporaliter et sponte tacta, omnia suprascripta et in praeinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa quantum ad unamquamque nostrarum, partium praedictarum, pertinent, espectant, pertinereque et spectare videntur, singula suis singulis referendo, attendere et efficaciter complere et tenere atque inviolabiliter observare, pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, conventa, pactata, stipullata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere vel contravenire nec alliquem contravenire facere vel permitere, palam vel occulte, alliqua ratione vel causa. Et iddeo, tractata adimplendo et promissa executioni deducendo, ego dictus don Franciscus Bellvis, dominus presentis loci de Corbera, scienter etc., tenore presentis etc., de novo stabillio et in emphiteosim concedo, trado seu quasi trado vobis, supradictis vasallis, vicinis et habitatoribus dicti loci de Corbera, dommos, terras et possesiones supradicti loci quas habeo in dicto loco et in territorio et termino illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et contidionibus supradictis et non aliter nec allio modo, et quod in dictis domibus, terris et possesionibus vos et vestri non eligatis nec eligere nec proclamare possitis allium dominum nissi me et meos, et judices quos ego et mei eligero seu eligerint et delegaverint, sub pena commissi. Quod stabilimentum generale etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, pactionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promitto vobis et vestris facere, habere, tenere omnia supradicta et minime venire, palam vel occulte, alliqua ratione et causa, sub obligatione bonorum et iurium meorum, mobillia etc., habita etc. Ad hec autem nos, supradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dicti loci de Corbera, acquirentes sive recipientes a vobis, supradicto don Francisco Bellvis, domino dicti loci de Corbera, predictas dommos et possesiones et dictum stabillimentum generalle per vos nobis factum, cum pactis, conditionibus, obligationibus, <partitionibus> fructuum, censum, regali<ar>um et obligationibus desuper recitatis et ennarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Corbera et singullarium personarum illius, vobis dicto don Francisco Bellvis, presenti et acceptanti, et succesoribus in dicto loco, facere, habere, tenere et complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabillimento generali et in capitullis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in terminis supradictis census, fructuus et regallia desuper nominatos modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia supradicta ad nos pertinentia sub obligatione bonorum nostrorum et dicte universitatis dicti loci de Corbera et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneficiis dividendarum ac cedendarum etc., eppistolae divi Adriani etc., et foro Valentiae etc. Et nomine mullierum, per notarium infrascriptum certificati de iuribus illarum, et signanter de beneficiis senatusconsulti Velleyani, ipsis renuntiamus dotibus et sponsalitiis illarum etc. Et nomine minorum renuntiamus benefitio restitutionis in integrum et omni alii etc.

Quod est actum in dicto loco de Corbera etc.

Testes huius rei sunt quo ad firmas dictorum don Francisci Bellvis, Francisci Linares, Joannis Laudes, Michaelis Jornet, Petri Adam, Anthonii Leyda, Ludovici Esteve, Joannis Esquierdo, Gabriellis Salom, Vincentii Morales, Vincentii Esmont?, Petri Herrer, Ludovici Caldes, Michaellis Garcia, Joannis Aragones, Josephi Daci, don Joannes Rotla, milles, et Anthonius Roich, agricola, loci de Rogla habitatores, in dicto loco de Corbera reperti.

126.

1611, juliol 15. Anna.

Ferran Pujades olim Borja, comte d’Anna, atorga carta de poblament a aquesta vila per a dotze pobladors.

Notari, Joan Baptista Gascó.

A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Fernán-Núñez, lligall 214/2, núm. 4. Còpia legalitzada, feta a València el 20 d’octubre de 1728 per Lluís Vicent Royo, arxiver del Reial Patrimoni i Batlia del Regne de València, a partir de la còpia inserida en un plet entre el comte d’Anna i els seus acreedors.

B. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Fernán-Núñez, lligall 2179/14. Còpia simple feta al segle XVIII i inclosa en un manuscrit de recopil·lació de cartes de poblament dels estats valencians del comte d’Anna. Text traduït al castellà.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Die decimo quinto mensis iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Ferdinandus Puchades olim Borja, comes villae de Anna, dominus villae de Enguera et locorum de Piles, Palmera, Refalcineu, Pedreguer, Matoses, Finestrat et Relleu, civitatis Valentiae habitator pro nunc vero in presenti villa et comitatus de Anna repertus, ex una parte. Et Grabriel Sentis, Joannes de Yviça, Franciscus Marin, Joannes Polop, Cerafinus Crua, Phelicianus Garcia, Dominicus Lara, Franciscus Gascon, Franciscus Enguera, Bartholomeus Tormo, Jacobus Almenara et Michael Garcia, agricultores, ad presens novi populatores dictae villae et comitatus de Anna, qui sumus maior pars populatorum ad praesens in dicta villa et comitatu exhistentium, ex alia partibus. Omnes nos dicti novi populatores convocati et congregati de iussu et mandatu dicti comitis de Anna in domo et castello dominationis dictae villae ad infrascripta facienda et firmanda, gratis et scienter etc., confitemur et in veritate recognoscimus nobis metipsis, ad invicem et vicissim hoc est una parts nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim et viceversa, presentibus, acceptantibus ac nostris, quod in et super nova populatione per me, dictum don Ferdinandum Pujades olim Borja, comitem presentis villae et comitatus de Anna, fienda de domibus, terris et possessionibus in dicta vila et comitatu existentibus, et super omnibus aliis rebus eidem populationi concernentibus et ex eisdem dependentibus, annexis et connexis, fuerunt atque sunt inter nos, dictas partes, conventa, pactata, conclusa et capitulata ac per notarium infrascriptum alta et intiligibili voce lecta et publicata capitula tenoris sequentis:

Capítols fets y fermats, estipulats y concordats per y entre don Fernando Pujades olim Borja, comte de Anna, de una part, y los sobredits nous pobladors de dita vila y condat de Anna, de part altra, en e sobre la nova població y establiment fahedor per lo dit compte de Anna a dits nous pobladors y altres, de les casses y terres de dita vila y condat, de part altra, los quals són del sèrie y tenor immediate següent:

I. Primerament, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que lo dit compte de Anna sia tengut y obligat de admetre en pobladors de dita vila y condat de Anna als desusdits y damunt nomenats, y ad alguns altres ab los quals té ya consertat de admetre’ls en pobladors de dita vila y condat, y que ad aquells y a cascú de aquells respectivament los establirà y donarà casses y heretats en dita vila y condat per a què puguen recidir y habitar en dita vila y tenir terres per a procurar y rebre fruyts de aquelles en dit condat.

II. Íttem, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que lo dit compte de Anna sia tengut y obligat per via de establiment, de donar a cascú dels desusdits pobladors respectivament, en dita vila y condat, per conte de heretat segons que aquell ab lo present capítol promet y se obliga, de donar per via de establiment a cascú de aquells respectivament, per heretat, quinze fanecades de terra horta, vint fanecades de terra viña y les oliveres que cabran en porsió a cascú de dits pobladors, y trenta fanecades de sembradura en lo secà.

III. Íttem, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que los desusdits nous pobladors y los demés nous pobladors que en dita vila seran admesos, sien tenguts y obligats, segons que aquells ab lo present capítol prometen y se obliguen, de pagar y partir ab lo dit compte de Anna tots los fruyts que es culliran en les terres que li seran donades per via de establiment, en lo modo següent, a saber és, de tot gènero de grans que aquells culliran en dites terres, així en les hortes com en los secans, a la sisena part de tots los dits grans, pagant emperò primerament, de tot modo, delme y primísia abans de partir ab sa señoria.

IIII. Íttem, és estat pactat, transigit, avengut y concordat per y entre les dites parts que tots los desusdits pobladors sien tenguts y obligats de partir ab sa señoria de tot lo fruyt de les moreres, oliveres y garroferes que culliran en dites heretats, pagant ad aquell a la quarta part, a saber és, la fulla de les moreres en alfarràs a dita rahó; les olives, en la almàcera, en oli o en olives, y les garrofes y olives les hajen de portar a la cassa y castell de la present vila a costes de dits pobladors, y encara hajen de pagar un diner per cascun peu de olivera.

V. Íttem, és estat pactat, transigit y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats de pagar a sa señoria, del fruyt que culliran en les viñes, a la dehena part, a saber és, de deu parts, una. Y que si cas serà que los dits nous pobladors o qualsevol de aquells plantarà de nou alguna viña, en tal cas, dels fruyts que cullirà en dita viña en los primers sis anys, no sien tenguts ni obligats de pagar a sa señoria dret algú ni partició de aquells sinó serà delme y primícia tan solament, y que en lo setè any y de allí avant sien tenguts y obligats de pagar, dels fruyts que culliran en dites viñes, a la dehena part. Y açò perquè los dits nous pobladors se animen a plantar viñes de nou y criar aquelles.

VI. Íttem, és estat pactat, trancigit y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats de donar y pagar cascun any a sa señoria de cens, fadiga y lluïsme etc., per rahó de les casses y heretats, cascú de aquells respectivament, deu lliures, deu sous reals de València, pagadors cascun any en dos eguals pagues, a saber és, a sent Juan de juny y Tots Sants migerament.

VII. Íttem, és estat pactat, transigit, havengut y concordat per y entre les dites parts que, per quant hi y à entre dits nous pobladors alguns officials e menestrals als quals no se’ls dóna tanta terra com als llauradors, y també perquè si per lo discurs del temps algú de dits nous pobladors tingués major o menor part de la terra de lo que desús està dit. Per ço, per major clarícia y per a aclarir lo cens que se ha de pagar per rahó de les terres y casses, s’entenga y haja de entendre per cascuna fanecada de horta se haja de pagar y respondre, cascun any, huyt sous; y per cada fanecada de viña tres sous, y per cascuna heretat de secà un diner, y per cascuna cassa dos lliures de cens, fadiga y lluïsme.

VIII. Íttem, és estat pactat, havengut, transigit y concordat per y entre les dites parts que per quant ab altre acte fet y fermat per los dits pobladors a sa señoria, en cas de contravenció a dit acte o actes hi y à appossada pena de dos-centes lliures en cas que dits pobladors se’n anasen de dita vila y condat, la qual pena és molt execiva y gran. Per ço, sa señoria regula dita pena a cinquanta lliures reals de València tan solament, restant lo contengut en dits acte o actes, en lo demés que en aquell se conté, en sa forza y valor.

VIIII. Íttem, és estat pactat, havengut, transigit y concordat per y entre les dites parts que si cas serà que passats los primers sis anys de la obligació de asistència personal, a la qual dits nous pobladors estan obligats, algú de aquells se’n volgués anar a viure fora de la dita e present vila y condat de Anna, aquell sia tengut y obligat, ans de anar-se’n, de contar y pagar ab sa señoria lo que li deurà y vendre la cassa y heretat ad algun nou poblador que haja de recidir en dita vila, o ad algú dels pobladors que viuran en dita vila, ab llisència emperò de sa señoria demanda y obtessa, y pagant ad aquell lo lluïsme de dita venda conforme a furs y privilegis del present regne. Y si de altra manera se’n anirà, encara que vulla deixar criat u estager per a procurar les dites terres y estar en la cassa, en tal cas aquell tal perda la cassa y terra y, per dret de comís, passe aplicada dita cassa y heretat a sa señoria, restant la útil señoria consolidada ab la directa de dita cassa y heretats.

X. Íttem, és estat pactat, transigit, havengut y concordat per y entre les dites parts que si cas serà que los dits nous pobladors o algú de aquells en lo esdevenidor, per algun temps seran eixecutats, molestats y vexats per rahó dels censals y crèdits de la present vila y de sa señoria deguts y causats fins lo dia de la expulció dels moriscos del present regne y de la present vila, en tal cas dits nous pobladors y qualsevols de aquells puixen anar-se’n de la present vila allà hon ben vist los serà, sens encórrer en pena alguna derenclint y deixant les casses y heretats.Y que aquells, en dit cas, puixen collir, no obstant la despedida y anada que faran, la collita y fruyts que tindran sembrats en ses heretats, pagant emperò a sa señoria lo dret de partició y cens que llavors deuran. Açò emperò entès y declarat, que si cas serà que en les dites casses y terres, los que llavors se’n aniran per dita rahó, tindran fetes algunes millores, en tal cas sa señoria tinga obligació de refer y pagar ad aquells dites millores; y si cas serà que haurà pichores, en tal cas dits nous pobladors, respectivament, hajen de refer y pagar a sa señoria dites pichores, y per a en dit cas sa señoria nunc pro tunch los absol y difinix de totes les penes appossades en lo dit acte y en lo present acte contra aquells que faran absència y se’n aniran de la dita e present vila.

XI. Íttem, és estat pactat, transigit, havengut y concordat per y entre les dites parts que si cas serà que per a la exacció del deute del damunt dit censal y de qualsevol coses y penes contengudes en los demés capítols se haurà de fer alguna execució, aquella se haja de fer per lo dit compte de Anna y per lo jutje o jutjes que aquell nomenarà y dellegarà, al for y jurisdicció dels quals dits nous pobladors se hajen de sotsmetre segons que ab lo present capítol se sotsmeten, renunciant a son propi for que no sia jutje del dit señor compte de Anna, prometent de no proclamar ni recórrer a altre jutje ni official algú, la qual etc. Volent sia feta ab prompta y real execució segons que en deutes fiscals y reals y de señoria se sol y acostuma fer.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis et intellectis et per nos, dictas partes, auditis, statim nos dicta partes ad invissem et vicissim et viceversa, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes praeincerta capitula et omnia et singula in eisdem et in unoquoque eorum contenta, promissa et scripta a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive, et eisdem expresse concentientes et supradicta per nos et nostros acceptantes, stipulantes, promitimus nobis ipsis et nostris ad invicem et vicissim, hoc est una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim et viceversa, ac etiam juramus ad dominum Deum etc., quod praeincerta capitula et omnia et singula in eisdem contenta habebimus, complebimus, tenebimus et obserbabimus et contra ea non veniemus, et si aliqua pars nostrum non fecerit vel contrafacere attentaverit, tali in cassu alia pars non contrafaciens et praedictis capitulis obtemperans possit cogere et forciare partem contravenientem ad instandum, parendum, obediendum et complendum praedicta capitula et omnia et singula in eisdem contenta. Et pro predictis etc., obligamus nobis metipsis et nostrum ad invicem et vicissim, hoc est una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim et viceversa, omnia et singula bona et jura nostra mobilia etc.

Actum in vila et comitatu de Anna etc.

Testes huius rei sunt Joannes Baptista Barron, notarius, villae Montesiae habitator, et Michael Belazques, chirurgus sive cirujà, villae Engue<ra> habitator, in presentiarum reperti.

Jhesus.

Recepi ego Joannes Baptista Gascon, auctoritate regia notarius publicus, praeincerta capitula manu aliena scripta et in praeincertis octo papiri cartis contenta, et ut eisdem ubique plena fides adhibeatur, hic meum artis notariae appono sig+num.

127.

1611, juliol 15. València.

Leonor Oñaz y Borja, en nom de Pere Centelles, presenta davant la Reial Audiència de València la seua proposta de carta pobla de la Vall de Cofrents, amb aquesta vila i també les de Xarafull, Xalans, Teresa i Sarra. El text s’emmarca en les negociacions prèvies que han tingut els primers veïns de dits llocs amb la senyoria i les discrepàncies entre les parts, i també en el fet que l’atorgament de la carta pobla havia de ser aprovat per l’auditor de la Reial Audiència de València atenent el caràcter d’administradora dels béns del duc per part de dita senyora. Finalment el 15 de desembre dita Reial Audiència atorga sense canvis el permís i aprovació de la carta pobla, tot en nom del rei Felip III i de Luis Carrillo de Toledo, marquès de Caracena i capità general del Regne de València.

A. AHN, Osuna, lligall 625, D4 (antic 4¹ i no 41, com indiquen alguns treballs). Còpia datada a Madrid el 9 de gener de 1838, autoritzada pel notari Claudio Sanz y Barca, a partir d’una altra còpia feta a Gandia pel notari Antoni Vives el 19 d’octubre de 1741, a partir d’una altra còpia legalitzada feta l’11 de setembre de 1732 pel doctor Lluís Vicent Royo, arxiver general del Reial Patrimoni i Batlia General.

B. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, C. 562, D-100. Còpia legalitzada datada a Madrid el 18 d’octubre de 1773.

Edicions:

a. Corbalán de Celis, J., «Las cartas de nueva población del Valle de Cofrentes: Cofrent, Çarra, Tereça, Xarafuel i Xalanç», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV (2009), pp. 267-273. (Edició incompleta, publica només els capítols de la carta pobla.)