Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes II - AA.VV - Страница 14

TEXT

Capítulos de población del Fenollet.

In Dei nomine eiusque purissime et inmaculate virginis matris Marie, amen. Noverint universi quod doña Beatriz Albiñana et de Fenollet, uxor don Michaelis Fenollet de Castellvert, domini oppidi del Genoves baiulique civitatis Setabis, domina oppidi del Fenollet, ex una; et Antonius Bella, Antonius Boset, Petrus Bixquert, Ludovicus Aparici, Franciscus Escavos, Baptista Bosca, Petrus Andres, Jacobus Garcia, Joannes Sarrio, Onofrius Marti, Petrus Marti, Joannes Pelluch, Jacobus Albinyana, omnes agricole, vicini et habitatores dicti loci del Fenollet, partibus ex altera. Quia ex edicto regie magestatis domini nostri Philippi tertii ab Austria, feliciter regnantis, per loca solita presentis civitatis et Regni Valentie, 22 Setembris 1609 publicato, omnes sarraceni qui in hoc Valentie Regno erant, justissimis de causis in dicto regio edicto expressis, in transmarinas partes Africe, ut est notorium, expulsi fuerunt, qua¹⁹¹ propter locus predictus del Fenollet, qui a dictis sarracinis incolis habitabantur, fere totus desertus et depopulatus remansit, cum autem vos, supranominati, enixe desideritis predictum locum in locum dictorum sarracenorum ocupare ibique vitam agere et cum familia vestra habitare, ideo rogatis me quatenus dignari vellem vos et successores vestros in vassallos meos et futororum dominorum predicti oppidi del Fenollet admitere, et pro novis incolis et habitatoribus predicti loci acceptare. Ego vero, volens precibus vestris satisfacere, gratis et scienter, eis melioribus via, modo et forma quibus magis et melius de jure et juxta foro<s> et privilegia presentis regni fieri potest et debet, per nos et successores nostros confitemur una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde acceptantibus, et successoribus <nostris>, quod super dicta nova populi collocatione predicti oppidi del Fenollet fuerunt et sunt inter nos, dictas partes, facta et firmata, inhita et concordata ac per notarium infrascriptum, in presentia nostra et testium infrascriptorum, lecta et publicata capitula sequentia:

Capítols e ordinacions ab los quals doña Beatriu Albiñana de Fenollet, muller de don Miquel Fenollet de Castellvert, balle de la ciutat de Xàtiva y señor del lloch de Genovés, pobla y ha de poblar lo Lloch Nou dit del Fenollet, propri de la dita doña Beatriu Albiñana.

1. E primerament, per quant Sa Magestat, ab diverses crides reals manades publicar així en la ciutat de València com en la ciutat de Xàtiva y altres ciutats, viles y llochs del present regne, ha manat que tots los senyors de vassalls hajan de poblar les terres, baronies y llochs que respectivament poseheixen en lo present regne, y establir aquelles ab ses cases y terres en la forma y manera que millor se podran convenir y concordar, y attès que ab acte rebut per Juan Batiste Pinto, notari, en lo any 1610, la dita doña Beatriu Albiñana, de una, y los justícia, jurats, universitat y singulars persones del dit lloch del Fenollet, de part altra, feren carta, capitulació y concòrdia sobre la comanda de les cases y terres del dit loch, la qual se ha fet ab les particions, obligacions, càrrechs, pactes y condicions en dit acte contengudes, a les quals se referixen y los quals volen assí haver per expressats e insertats, y que obstant lo dit acte no·s podria acudir a la obligació que té la dita señora del Fenollet y obtemperar a dits reals manaments, y considerat també que per a la dita universitat y singulars de aquella importa y és convenient y necessari que la dita població y establiment se haja de fer y fasa in perpetuum y no a temps limitat, per ço és estat tractat entre les dites parts que lo dit acte rebut per lo dit Juan Batiste Pinto, notari, en lo dit calendari, se haja de cancel·lar y anul·lar segons que ab lo present capítol lo cancel·len y anul·len, de la primera línea fins a la darrera inclusive, de tal manera com si fet no <fos>, y que se haja de fer la població y establiment del dit lloch del Fenollet y son terme, ses cases, terres y posesions de aquell, als dits pobladors y sos successors, en lo modo, forma y manera que inferius se dirà y ab los càrrechs, pactes, capítols inmediate següents.

II. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que totes les cases, terres <y> posesions del dit lloch del Fenollet y son terme, així de orta com de secà, cultes e incultes, rompudes y que·s rompran ara y en lo temps esdevenidor, hajen de ser y sien tengudes sots directa señoria de la dita doña Beatriu Albiñana, señora del dit lloch del Fenollet, y de sos successors, señors y possehidors de dit lloch, censides ab los censos y part de fruyts que dejús se diran y especificaran, ab dret de lluïsme y fadiga y tot altre plen dret emphiteòtich segons furs de València, exceptades emperò les terres que són tengudes sots directa señoria de alguns señors directes particulars, les quals no·s comprenen ni se han de comprendre en el present establiment, dels quals la dita señora doña Beatriu àlias ne dispondrà.

III. Íttem, és estat pactat entre les dites parts que de totes les terres del dit lloch del Fenollet y terme de aquell, y de totes les demés terres que seran establides als dits nous pobladors que estaran en la horta y regadiu, hajen de pagar les persones a qui seran establides, y los posseedors de aquelles in perpetuum, la quarta part <de> tots los grans y fruyts, ortalizes, llegums y qualsevols altres esplets que culliran en totes les terres de la horta, y la quarta part de la palla, en rahó y per títol de ànuo cens de aquelles, és a saber, tres parts per als vassalls y la quarta part per al senyor.

IIII. Íttem, és estat pactat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors in perpetuum hajen de pagar a la dita doña Beatriu Albiñana, señora del dit lloch, de tots los arbres, figueres, oliveres, garrofers, moreres, magraners, alberquoquers, preseguers, codonyers, pomeres, mansaneres, pruneres, cerveres, nespleres y altres qualsevols arbres y gènero de fruytals, així de la horta com del secà, de les terres que seran establides als dits nous pobladors, la tercera part de tots los fruyts y fulla que·s culliran en dits arbres respectivament, en rahó y per títol de cens ànnuo, ço és, les dos parts per als vassalls y la tercera part per al señor, pagador en esta forma, ço és, la fulla en los arbres, partida y feta tres parts iguals, y que cascuna part, si còmodament se podrà fer, estiga junta, y la señora de dit lloch puixa triar la part que voldrà y ben vist li serà. Lo oli, fet clar, net y rebedor, posat y portat en lo seller y gerres de la señoria. Y que les olives, totes juntes així com les aniran cullint, les hajen de portar y posar a la casa de la señoria o allà a hont lo senyor voldrà y senyalarà, y que la señora trie la part de les olives¹⁹² que voldrà, donant la dita señora facultat als dits vassalls y cascú de aquells per a què, sens encorriment de pena alguna, puguen cullir fins en cuatre barcelles de olives cascú per a son menjar o per al que voldran, pagant lo dret del ters a la señoria y demanada primer llicència. Y la garrofa, plegada y posada y portada a les heres del dit lloch del Fenollet, a hont se haja de partir dita garrofa, fent tres montons y la señora trie la part que voldrà, la qual part tocant a la señoria tinguen obligació los dits vassalls de portar-la y posar-la en la casa de la señoria. Y tota la demés fruyta dels arbres se haja de partir en tres parts iguals, y portar tota la dita fruyta junta, així com se cullirà, a la casa de la señoria y dexar en dita casa la part tocant a daquella. Y si algú de dits vasalls voldrà secar figa, ho puguen fer a ses cases y, seca que sia, hajen de pagar la tercera part a la señoria y portar la dita part a la casa de la señoria.

V. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que de tots los grans y altres explets que·s culliran en les terres de secà, exceptat dels arbres, dels quals ja se’n fa menció en lo antecedent capítol, tinguen obligació les persones a qui seran establides y sos successors in perpetuum, de pagar la huytena part, ço és, les set parts per al vassall y la huytena per a la senyoria, y en respecte de la palla del secà, també a la huytena, posada y portada a la casa de la señoria.

VI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vassalls y sos successors y possehidors de les dites cases y terres, sien tenguts y obligats de portar francament y a ses despeses la part tocant a la senyoria en tots los grans de forment, arròs, ordi, oli, palla y altres, als graners y pallisa y sellers de la señoria respectivament, ço és, cascú la part que li tocarà e incumbirà, si e segons ja desús en los precedents capítols està especificat en rahó y per títol de ànuo cens.

VII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vassalls del Fenollet y sos successors y possehidors de dites terres, no puguen plantar en les dites terres ningun gènero de arbres sens expressa llicència de la señoria, sots pena de arrancar dits arbres a costes de la persona que aurà plantat aquells y de sexanta sous aplicadors als còfrens de la señoria. Y si al present y en lo esdevenidor hi haurà alguns arbres fruytals que parexerà al señor del dit lloch del Fenollet que danyen e impedixen les cullites, estiga en facultat del dit don Miquel de Fenollet y sos successors de fer-los arrancar.

VIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo lli y cànem que·s cullirà en les terres que seran establides, se haja de partir al quart, ço és, aprés de amerat, la qual part tocant a la señoria los dits nous pobladors y sos successors in perpetuum la hajen de portar y posar en la casa de la senyoria, y lo mateix se entenga en les llavors de dit cànem y lli.

VIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors del lloch del Fenollet y sos successors en les dites cases y terres y possehidors de aquelles, tinguen obligació de pagar a la señora del dit lloch y sos successors in perpetuum, per rahó de les vinyes, un sou y sis diners per fanecada, per títol y en rahó de ànnuo cens, als quals la dita senyora dóna facultad puguen plantar en los secans les vinyes que voldran, y que los primers 10 anys no paguen cosa alguna de les terres vinyes que de nou plantaran, pasats los quals deu anys hajen de pagar lo mateix dret de un sou y sis diners per fanecada, com de les demés vinyes, ab pacte que lo any que plantaran alguna terra secà vinya, la hajan de manifestar a la senyora de dit lloch, per a què puga fer lo compte dels dits deu anys de franch, lo que si no farà pague lo dit dret de un sou y sis diners per fanecada, no obstant lo contengut y dispost en lo present capítol en respecte dels deu anys de franch.

X. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors ni possehidors de dites terres del lloch del Fenollet, no gozen ni presumixquen tallar ni fer tallar ningun arbre, ni disimilar les oliveres, sens llicència del señor de dit lloch, sots pena de 25 lliures per cascun arbre aplicadores als còfrens de la senyora, exceptat emperò les moreres, les quals hajen los dits vassalls de escombrar y conservar a ús y costum de bon llaurador.

XI. Ittem, és estat pacat, avengut y concordat per y entre les dites parts que si per aires, neu o altre cas cogitat o incogitat, se secaran los arbres de qualsevol gènero que sien, la soca <sia> per al senyor y les rames per al vassall; y si seran moreres, les rames y veses sien del vassall y la soca del senyor, ab tal emperò que lo vassall, a ses despeses, tinga obligació de arrancar la morera o arbre sech y traure la soca al margen.

XII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors del lloch del Fenollet y sos successors y possehidors de dites cases y terres, sien tenguts y obligats de pagar eo partir la fulla de les moreres que tindran y tenen en los corrals y cases de dit lloch del Fenollet, a la mitat, triant lo señor la part que li pareixerà.

XIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors del dit lloch del Fenollet y sos successors y possehidors de dites cases y terres del loch y terme del Fenollet, se hajen de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen, a residir personalment ab son domicili y capmajor en lo dit lloch del Fenollet in perpetuum, y lo qui faltarà mig any contínuo a dita residència, encórrega en pena de comís de les cases y terres que tindrà y posehirà.

XIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors del dit lloch del Fenollet, y per sos successors, se hajen de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen, a residir en lo dit lloch del Fenollet per temps de quatre anys contínuos, en lo qual temps dels dits quatre anys no puguen vendre ni en altra manera alienar ni empenyar les dites casa y terres que·ls seran establides, sots pena de comís y de 50 lliures aplicadores als còfrens de la senyoria. Y si pasats los dits quatre anys se’n voldran anar del dit lloch, ho puguen fer no debent res a la señoria ni dexant les terres empenyades, com desús és dit, donant-los facultat en dit cas de poder vendre dites casa y terres a la persona que·ls pareixerà, ab llicència de la señoria, la qual persona se haja de avassallar y obligar-se a tot lo demés que estan obligats los demés pobladors.

XV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors del dit lloch del Fenollet y sos successors possehidors de dites cases y terres, se hajen de avassallar encontinent y prestar lo sagrament de fidelitat y homenatge a la señoria, al modo qu·és costum, acudint y obehint a daquella y a sa jurisdicció, ús y exercici, en quant per furs y privilegis del present regne et alias, de justícia los és lícit y permès.

XVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que si per algun temps qualsevol de dits nous pobladors del dit lloch del Fenollet y successors de aquells, possehidors de dites cases y terres, voldran anar-se’n del dit lloch, no u puguen fer sens que primer y ans de totes coses conten ab la señora y li paguen tot lo que deuran. Y hajen de vendre les dites casa y terres a foraster que sia de la mateixa calitat y condició, o persona del dit lloch que no tinga casa ni heretat, la qual venda no·s puga fer que primer lo comprador no se obligue, dins dos mesos, de venir a avassallar-se en lo dit lloch y portar sa casa y família a daquell, y obligar-se a la residència personal y a tot lo demés que los altres vassalls y pobladors del Fenollet estan obligats, sots pena de comís de les tals cases y terres.

XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que la dita doña Beatriu Albinyana de Fenollet, señora del dit lloch del Fenollet, se reserva per a si y tots sos successors en lo dit lloch del Fenollet, totes les regalies de carniceria, tenda, fleca, taverna, hostal, almàcera, molins fariners y arroser, forn, teular,¹⁹³ rajolar, cantereria, corrals de bèsties y altres qualsevols regalies. Y que los dits nous pobladors y sos successors de dites cases y terres tinguen obligació de coure en lo forn, moldre y picar lo arròs en lo molí del Genovés, fer oli en la almàcera, comprar en la tenda, fleca, carniceria y taverna, sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que contravindran a dites coses y perdició de les tals coses. Emperò, estiga en facultat de dits nous pobladors del Fenollet y sos successors en dites cases y terres, de comprar, si voldran, qualsevols coses en lo Camí Real o en Xàtiva, o en altres parts y aquelles que ben vist los seran, y que un dia cada semana puga fer plaza qualsevol foraster en lo dit lloch del Fenollet y vendre lo que li pareixerà.

XVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que ningú de dits nous pobladors ni sos successors del dit lloch del Fenollet, per si ni per interposades persones puguen vendre per menut ninguna cosa concernent a dites regalies, com són pa, vi, carn, oli, arròs, formatge, peixca ni altres coses semblants concernents a dites regalies, encara que sien de sa cullita, sots pena de seixanta sous aplicadors als còfrens de la señoria. Exceptat, emperò, que puguen vendre les coses de sa cullita en esta forma, ço és, lo oli, de mija arroba en amunt; lo vi, de mig cànter en amunt, y lo arròs, de mija arroba en amunt, y lo forment, ordi y altres grans segons los pareixerà.

XVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, y sos successors en les dites cases y terres, puguen fer herbes de alfals en les terres que no seran arrosals y morerals, ab què paguen a la señoria, per cascuna fanecada de herba, cinch sous reals de València cascun any en la festa de Sen Juan, y ab què no puguen vendre alfals.

XX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que ningú dels dits nous pobladors, ni sos successors in perpetuum en lo dit lloch del Fenollet, no puguen tenir terres hortes en lo territori de Xàtiva, pròpries ni acomenades per via de arrendament o partició ni per altra causa, via ni rahó, ultra les que li seran establides per la senyora del Fenollet, que no sia ab expressa llicència de la señoria, sots pena de 25 lliures reals de València. Y si los tals pobladors del Fenollet o sos successors adquiriran algunes de dites terres, així per títol de herència, compra o de altra manera, de forma que sien sues pròpries, puga la senyora compel·lir al tal vassall que, dins mig any, vena aquelles.

XXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que ningú de dits nous pobladors, ni sos successors, no puguen traure fem a altra part, ni vendre aquell a persona alguna, exceptat emperò que·l puguen vendre a altra persona del poble, la qual tinga obligació de posar-lo en les terres del terme de dit lloch que li seran establides, sots pena de sexanta sous per cascuna càrrega de fem que hauran tret o venut.

XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits vassalls del dit lloch del Fenollet, y sos successors possehidors de dites cases y terres, sien tenguts y obligats a fer les obres necessàries per a la conservació de les cases que·ls seran establides y cascuna de aquelles, y no fent-les, la señora del dit lloch y sos successors los puguen compel·lir a fer les dites obres, segons de justícia està dispost.

XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que tot lo remolt y pinyol de la oliva que·s farà en la almàcera de la señoria, sia pròpria de la señora del dit lloch del Fenollet.

XXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que dits nous pobladors y sos successors hajen de pagar, per rahó de les ferratges, daces y altres herbes que no granaran, així de secà com de regadiu, al quart, en¹⁹⁴ la mateixa terra.

XXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que la dita doña Beatriu Albiñana, señora del Fenollet, per si y sos successors, señors del dit lloch, se reserva la aygua que té y tindrà en la cèquia del Puig, que haurà de menester per a regar totes les terres que de nou adquirirà y agregarà ultra de les terres que ha de establir; emperò, que no puga arrendar dita aygua.

XXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors, y sos successors en les dites cases y terres del Fenollet, tinguen obligació de pagar totes les talles de la cèquia del Puig que se offeriran y seran tachades als dits vassalls y señora del dit lloch, llansada que sia dicha tacha eo talla per los officials que huy són o per temps seran de la cèquia del Puig.

XXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que, llansada que sia alguna talla per los officials de la cèquia del Puig, per hores, com¹⁹⁵ se acostuma, los dits nous pobladors del Fenollet y sos successors en dites cases y terres facen càlculo y suma de tot lo <que> pujarà la tal talla per rahó de totes les fanecades de terra que possehiran, y que dita suma y quantitat se pague y repartixca llansant talla per fanecades igualment.

XXVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que quant algun nou poblador del dit lloch del Fenollet, o successor de aquell, anirà a moldre al molí del Genovés com està obligat per la present capitulació, li hajen de moldre en la primera mola que vagarà, a mija moltura, y quant anirà a picar lo arroz com està obligat, pague per cada càrrega de arròs blanch dos reals castellans tan solament.

XXVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors del Fenollet, y sos successors e possehidors de dites cases y terres, sien tenguts y obligats de fer y respondre cascun any a la dita doña Beatriu Albiñana de Fenollet, señora del dit lloch del Fenollet, y a sos successors, per rahó de les terres de la orta arrozars que·ls seran establides, cascun any perpètuament, ço és, de les terres de Barrilla, a 9 sous per fanecada; per les terres que estan del camí que va de barraca del señor avall, a rahó de 5 sous; y de les terres de dita barraca en amunt, fins a la terra de la casa de Ximeno, a 3 sous per fanecada, y la demés terra orta que huy és, compresos los morerals, a rahó de 3 sous per fanecada, pagadors en les festes de Sen Jaume y Tots Sans egualment, ab fadiga, llohisme y tot altre plen dret emphiteòtich segons furs de València.

XXX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo netejar, afondar y examplar lo que sia necessari y convinga la cèquia del Lloch Nou fins a la primera boca del alcabó, sia comuna de tots los vehins y habitadors del dit lloch del Genovés y Fenollet, sens excepció de frontalers, y lo cubert del alcabó vinga a càrrech del señor del Genovés, com aquell és obligat en lo acte de capitulació fet entre su mercè y sos vassalls. Y si per cas la dita doña Beatriu Albiñana, señora del dit lloch, tragués altres terres o aplicàs algunes que per temps comprara, al dit lloch del Fenollet, puixa regar aquelles sens contribuir en lo escurrim ni afondar ni netejar dita cèquia.

XXXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que tots los braçals de les cèquies després dels partidors reals, que seran comunes o frontalers, tinguen obligació de netejar-les y escurar-les los frontalers, ço és, cascú son enfront, y les comunes a costes del comú, sens que la señora tinga obligació de pagar cosa alguna per rahó de dites coses.

XXXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que¹⁹⁶ la señora que huy és del Fenollet y per temps serà puga manar se facen, en les cèquies comunes y brazals de les cèquies, los partidors y altres coses convenients, a sa líbera facultat, a costes, despeses y gastos dels regants y hereters de les tals cèquies.

XXXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los jurats del lloch del Fenollet, per rahó de sos officis, sien cequiers, los quals tinguen lo poder y obligació que los cequiers acostumen tenir per a fer escurar y netejar les cèquies y la cèquia del Alcavó, llansar talla, ohir y executar los clams de aygua, y fer tot lo que convinga acerca de dit offici de cequiers. Y en tot cas que·s llancen talles per los officials de la cèquia del Puig, tinguen los dits jurats obligació de nomenar plegador y col·lector de dites talles, y fer cobrar aquelles y pagar als cequiers lo que se’ls deurà per rahó de aquelles, y los que seran renitents en pagar, paguen les despeses si algunes se’n faran.

XXXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors del Fenollet y sos successors tinguen obligació de pagar, per rahó de les cases que·ls seran establides, 20 sous per cascuna casa per títol y en rahó de ànnuo cens, en la festa de San Juan de juny en una paga, ab fadiga, lloysme y tot altre plen dret emphiteòtich segons fur de València.

XXXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que la dita doña Beatriu Albiñana, señora del dit lloch, per si y per sos successors se asumeix y pren a son càrrech la responsió ànnua de tots los censals que feya y responia la aljama y universitat del Lloch Nou dit del Fenollet, y en cas de quitament, quitar aquells ab la reducció y reformació y gràcia o mercè que confia farà Sa Magestat acerca la solució de dits censals.

XXXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que·stiga en facultat de la señora del dit lloch, y de sos successors, manar als vassalls del dit lloch del Fenollet que planten, y fer-los plantar en lo lloch y puesto que aquella dirà y senyalarà, totes les moreres que li parexerà, ab tal emperò, que la señora pague la tercera part del cost de aquelles y puga, per a dit effecte, impossar les penes a daquell ben vistes y executar als contrafahents y resistents.

XXXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que la dita doña Beatriu Albiñana y de Fenollet, señora del dit lloch, per si y per sos successors se reserva los hervatges del terme de dit lloch, los quals puixa arrendar a les persones a daquella ben vistes y fer-ne a ses líberes voluntats; ab modificació, emperò, que los vassalls del dit lloch del Fenollet puguen tenir los esquims de ganados llanars y cabrius que·ls pareixerà, y herbejar en dit terme sens paga alguna ni contradicció de la señora ni arrendador.

XXXVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo salari del guardià se pague en esta forma, ço és, tres parts los vassalls y una part lo señor, y que lo salari del present acte toque per éntregue als dits nous pobladors.

XXXVIIII. Íttem, és estat pactat entre les dites parts que los dits nous pobladors, ni sos successors, no tinguen obligació de pagar cens algú per rahó de les terres noves que·s trauran, sinó sols la partició de fruyts y grans, com en los precedents capítols se conté, en rahó y per títol del ànnuo cens, ab lloysme y fadiga y tot altre plen dret emphiteòtich, los quals fruyts y grans y los que culliran en les terres que·ls seran establides, tinguen obligació de portar a batre a les heres de la señora sots pena de 60 sous aplicadors als còfrens de la señoria.

XXXX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que la señora de dit lloch haje de stablir dites cases y terres del Fenollet a ben millorar y no deteriorar, ab los censos, càrrechs, obligacions, pactes y condicions desusdits y dejús especificadors, ab totes les clàusules oportunes y necessàries y en semblants actes posar acostumades.

XXXXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que en lo dit lloch del Fenollet hi haja los officials següents, ço és, justícia, llochtinent de justícia, dos jurats, mustasaf, elegidors per la dita señora y sos successors en esta forma, ço és, lo dia de sent Thomàs apòstol, que acudixquen los justícia y jurats que per temps seran del dit lloch y demanen a la señora fasa elecció de justícia per a l’any primervinent que comensa lo dia de Nadal, y la señora farà elecció de la persona que li pareixerà, y també de llochtinent de justícia. Y per lo semblant, dos dies ans de Pasqua del Esperit Sant, acudixquen los dits justícia y jurats al dit señor per a elecció de jurats per al any aprés següent, que ha de comensar lo dia de Pasqua de Esperit Sant, y la dita señora farà elecció de dos persones a daquella ben vistes per a jurats de aquell any. Y dos dies ans de sent Miquel de setembre també acudixquen los dits justícia y jurats a dita señora y fasà elecció de una persona en mustasaf, tots los quals hajen de prestar lo jurament de haver-se bé y lealment en la administració y exercici de lurs officis, en poder de dita señora o la persona que dit poder tindrà.

XXXXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que la dita señora del Fenollet se puixca evocar totes y qualsevols causes civils y criminals en lo punt que voldrà, y tantes quantes vegades li pareixerà, encara que la jurisdicció estiga prevenguda per lo justícia.

XXXXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nou pobladors, ni sos successors, no puguen tenir ni juntar consell general sens llicència de la señora, exprimint la causa per la qual se ha de tenir tal concell, y en lo qual no <es> puga tractar altra cosa pus de aquella per la cual se ha demanat llicència, y que dit concell se tinga en la casa de la señoria, ab asistència de la dita señora o de son procurador general, sots pena de 25 lliures.

XXXXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que la dita doña Beatriu Albiñana de Fenollet, señora del dit lloch, per a la bona y deguda administració de justícia y exacció dels fruyts, puixa posar qualsevols penes y executar aquelles, revocar-les, mudar-les y posar-ne de noves a son beneplàcit.

XXXXV. Íttem, és estat pactat, avingut y concordat per y entre les dites parts que la conservació y edificació dels portals y portes que serveixen de tanca del lloch, y los adops y conservació dels camins públichs y particulars, y les heres y les demés consemblants, vinguen a càrrech dels dits vassalls y de sos successors. Y que les cases que confronten ab la muralla, que cascú sustente son enfront y, lo demés, lo comú del poble.

XXXXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que lo justícia del Genovés puixa entrar en lo bastó e insígnia de justícia en lo lloch del Fenollet, y aixó mateix lo justícia del Fenollet puixa entrar en lo lloch del Genovés.

XXXXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits capítols y cascú de aquells sien executoris, ab submissió y renunciació de propri fur, variació de juhí y altres clàusules conforme lo estil y pràctica del notari dejús escrit, rebedor del present acte de capitulació.

Et ideo nos, dicte partes, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes preinserta capitula et omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta et expressa, et renunciantes excepcioni dictorum capitulorum sicut predicitur, inter nos, dictas partes, non inhitorum et non conventorum, et doli, mali et actioni in factum omnique alii juri, rationi et consuetudini his obviantibus quovismodo, gratis quoque et scienter, per nos et successores nostros quoscumque promitimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde acceptantibus, et nostris, omnia et singula in hoc contractu et capitulis supradictis et eorum singulis contenta et enarrata, que et quatenus ad unamquamque nostrarum dictarum partium pertinent et spectant, pertinere et expectare videntur, singulis suis singulis referendo, solvere, attendere et complere et omni cum effectu adimplere juxta dictorum capitulorum et cuiuslibet eorum seriem et thenorem, et pro ut et quemadmodum in eis sunt descripta et apposita illaque firma et rata semper habere, tenere et inviolabiliter observare. et non infringere, contrafacere vel venire per nos seu alios, directe vel indirecte, de jure vel de facto, aliqua ratione sive causa, sub bonorum et jurium nostrorum respective, mobilium et inmobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique habendorum, obligatione et hypotheca.

Que fuerunt acta in oppido del Fenollet, die 24 iulii anno a Nativitate Domini 1611.

Sig+ne mee, domne Beatricis Albiñana de Fenollet, domine predicti oppidi del Fenollet.

Sig+++++++++++++na nostrorum, Antonii Bella, Antonii Boter et ceterorum superius nominatorum, predictorum, qui hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt Christophorus Guarner, agricola, et Marchus Ribera, notarius, civitatis Setabis habitatores, quo ad firmam omnium demptis Joanne Serrano, Onuphrio Marti et Petro Marti.

Quo vero ad firmam dictorum Serrano, Petri et Onophrii Marti, qui in Xativa, 26 die dictorum mensis et anni, firmarunt ut supra, sunt testes Jacobus Bru, presbiter, et Paulus Pastor, agricola, Setabis habitatores.

Preinsertum capitulacionis et concordia instrumentum, aliena manu scriptum, et in his quatuordecim papiri cartis, precenti comprehensa, contentum, fuit receptum per Ludovicum Roures, quondam notarium, in quorum fidem et testimonium ego, Raphael Garcia, notarius Valentie, libros et prothocolla dicti notarii regens, cum protestatione salarii, presentis instrumenti predictis incolis et novis populatoribus solvere incumbentis, hic meum [solitum] artis notarie pono sig+num.

137.

1611, juliol 24. Xest.

Cristòfol Mercader, senyor de la baronia de Xest, atorga la carta de poblament d’aquesta localitat, si bé fa especial referència a les condicions sobre la part del terme, cases i terres que havien estat dels moriscos, ja que la localitat era de població mixta des del segle XIV i ja hi havia cristians vells des de dita època. De fet aquests ja tenien una carta pobla pròpia i, pot ser per això, aquesta és més breu que la majoria.

Notari, Joan Baptista Gaçull.

A. ARV, Real Acuerdo, any 1739, llibre 34, ff. 584r-599r. Còpia d’aquest any feta pel notari Damià Collado a partir del protocol original.

Edicions:

a. Verdet Gómez, F., «La baronía de Cheste en el siglo XVII», Revista de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva, 4 (1999), pp. 103-105. Edició incompleta, només inclou la introducció amb els noms dels veïns i els capítols.

TEXT

Die XXIIII mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

Santissimae ac individuae Trinitatis, Patris, Filii et Spiritus Sancti, trium personarum et unius soli Dei, sacratisimaeque et inmaculatae semper virginis Mariae, matris domini nostri Jesuchristi nominibus gloriosissimae imploratis, amen.

Noverint universi quod nos don Christoforus Mercader, miles, dominus presentis baroniae de Chestalcamp, civitatis Valentiae havitator, in presentiarum in castro dicti loci et baroniae de Chestalcamp repertus, ex una; Christoforus de la Porta, alcaldius dictae baroniae, Marcus Ximenes, regens ofitium justitiae, Marcus Fortea, regens ofitium jurati, et Aldifonsus Martines, regens ofitium edilis, Michael Peres, Martinus Corbera, Joannes Ferrandis, Joannes Fortea, Bautista Fortea, Joannes Garcia Sarco, Michael Cortes, Michael Debon, Sebastianus Rosell, Joannes Ximeno, Jacobus Ferrandes, Gaspar Tarin del Rey, Petrus Prats, Antonius Garcia, Joannes Turquet, Dominicus Lopes, Blasius de Alpuente, Joannes Ivanyes, Dominicus Serveron, Baptista Holgado, Martinus de Atiensa, Baptista Parra, Vincentius Pasqual, Guillermus Bargoños, Petrus Font, Petrus de Peralta, Michael Martines, Melchior Garcia, Silvester Garcia, Bartholomeus Aparicio, Jacobus Ferrando, Joannes Cortes de Camarena, Gaspar Garcia, junior, Joannes de Lansa, Petrus Lopes, Petrus Caudanell, Michael Ripoll, Gaspar Valero, Joannes Tarin, dierum mayor, Joannes Rois, Petrus Blasco, Rocus de la Porta, Bartholomeus Ximenes, Jacobus Monfill, Bartholomeus Teruel, Michael de Alcaras, Martinus Ximenes, Bartholomeus Jorda, Joannes Jorda, Gaspar Baptiste, Monserratus Albares, Andreas de Rivas, Bernardus Escuder, Gaspar Garcia Serrano, Franciscus Alpuente, Petrus Giner, Joannes de Perales et Franciscus Cortes, noviter populatores dicti et presentis loci de Chestalcamp, partibus ex altera. Atendentes et considerantes quod per generalem expulsionem sarracenorum et agarenorum a presenti¹⁹⁷ Regno Valentie ad terras Africae, factam pro executione preconii et bandi preconizati¹⁹⁸ in civitate Valentiae de mandato sacrae, catolicae ac regiae magestatis domini nostri regis Phelipi de Austria tertii, de gloriossissima et inmortali memoria, die vigessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentessimi noni, fuit et remansit depopulatus et desertus¹⁹⁹ dictus et presens locus de Chestalcamp seu mayor parts ipsius, absque vasallis et avitatoribus qui collerent terras et posesiones predicti loci. Et ideo, expedit summopere de novo populare dictum locum seu partem que remansit depopulata et deserta christianis veteris qui principaliter verbum Dei audiant et fidem catholicam obserbent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltationem santae fidei Catolicae, et ut collant terras et possessiones relictas per dictos agarenos in augmentum et conservationem dicti et presentis Regni Valentie iuxta regiam voluntatem. Et ita, volentes²⁰⁰ nos, partes predictae, de novo populare dictum locum et varoniam de Chestalcamp, terras et posesiones termini eiusdem conservare et reducere ad culturam antiquam taliter quod nos, supradicti novi vasalli et avitatores dicti loci et baroniae de Chestalcamp, posimus in eo commode vivere et havitare iuxta conditionem et qualitatem nostram, et ego, dictus don Christoforus Mercader, dominus dictae varoniae de Chestalcamp, domumque et familiam meam alere et sustinere possim²⁰¹ ex fructibus, redditibus et emolumentis annuatim persipiendis a dictis novis²⁰² vasalis et havitatoribus, scienter et gratis, cum hoc presenti²⁰³ publico instrumento cunctis temporibus ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate²⁰⁴ recogno<s>cimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invisem et vicissim, <quod> ratione et causa novae populationis et stabilimenti domorum, terrarum et posesionum predicti loci et baroniae de Chestalcamp quas posidebunt dicti sarraceni et agareni, fuerunt atque sunt inter nos, partes predictas, conventa, inita, stipulata et concordata capitula infraescripta et hispano sermone declarata et continuata, quae sunt tenoris sequentis:²⁰⁵

Capítols fets y fermats, estipulats, havenguts y concordats per y entre don Christòfol Mercader, senyor del lloch y baronia de Chestalcamp, de una; Christòfol de la Porta, alcayt, Marcos Ximenes, regent lo ofici de justícia, Marco Fortea, regent lo ofici de jurat, y Alonso Martínez, regent lo ofici de mustasaf, y los demés nous pobladors del present lloch y baronia de Chestalcamp, de altra, en e per rahó y causa de la nova població de aquella in modum sequentem:

[1]. E primerament, és estat pactat, clos, abengunt y per solemne estipulació concordat per y entre les dites parts, que lo dit don Christòfol Mercader, senyor del lloch y baronia de Chestalcamp, per si y per tots los seus succesors imperpetuum en dita baronia, haja de admetre, segons que admet, a tots los sobredits particulars desuper nomenats y a tots los succesors de aquells, ab los pactes, emperò, y condicions que desús se diran e no sens aquells aliter nech alias, a la dita noba població del dit lloch y baronia de Chestalcamp. Y que los dits nous pobladors, per ells y per tots los seus succesors, se hajen de abasallar en dit lloch y baronia encontinent fet lo present acte, y prestar-li al dit don Christòfol Mercader lo sagrament de fidelitat y homenatges acostumats, renunciant, com ab lo present capítol renuncien, a qualsevol propri for de aquells, y sotsmetent-se al for y jurisdicció del dit senyor y dels seus succesors en dita baronia, reserbant-se facultat de poder admetre a la dita nova població les demés persones que·ll pareixeran y ben vistas li seran a dit senyor y succesors.

2. Íttem, és estat, pactat, abengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors que se hajen de obligar, segons que se obliguen per ells y per tots los seus succesors, a residir personalment y contínuament ab son domicili y capmajor y en lo modo, forma y manera que estan obligats a haver-la de fer y fan los christians vells antichs que al present són y estan e residixen en dita baronia, y que no se n’aniran per temps de quatre anys sens lizència del senyor, ni puguen vendre terres, cases ne altres posesions durant dits quatre anys sots pena de comís de les tals cases y terres que establides los seran.

3. Íttem, és estat pactat, abengut, tractat y concordat entre les parts que lo dit don Christòfol Mercader sia tengut y obligat de donar-los, segons que ab lo present los dóna, <y> al<s> seus succesors, graciosament e sens preu algú, les cases y terres així de regadiu eo horta com de secà y montanya que han deixat los dit moriscos expel·lits, ab càrrech dels censos respectivament que davall se dirà.

[4. Íttem,] és a saver, que los dits nous pobladors y los succesors de aquells hajan de pagar y respondre, per cens de cascuna de les dites cases, la quantitat infrascrita en esta forma: que los justícia y jurat de dit lloch y baronia, y los experts nomenats per aquells, hajen de fer tres mans eo escales de les dites cases, ço és, major, mijana y més chica, y les cases que senyalaran de la escala major hajen de pagar a quaranta sous de cens per cascuna, y les de la escala segona a trenta sous, y les de la tercera y última a vint sous de cens com és dit, tots anys y perpètuament pagadors en los mesos de giner y agosto migerament, ab los drets de luïsme y fadiga y tot altre ple dret emphitiòtich segon<s> furs de València, y ab <to>tes les demés prerrogatives que los senyors directes tenen y gozen en lo present regne en los véns censits.

5. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat entre les dites parts que per les terres de la horta eo regadiu sien tenguts y obligats los dit nous pobladors, segons que se obliguen, y los succesors de aquells, sien tenguts²⁰⁶ y obligats a pagar dos sous per cascuna tafulla ab los sobredits drets de luïsme y fadiga y ab los demés emphiteuticals desusdits, pagadors en los dits terminis de janer y agost migerament.

6. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y los succesors de aquells sien tenguts y obligats a donar al dit don Christòfol Mercader, senyor de dita varonia, y a tots los seus succesors en aquella, la quinta part de tots los fruits y fruites y esplets que es colliran en les dites terres de la horta y regadiu, així de grans grosos com de menuts, y arbres de qual<se>-vol gènero y espècie que sien, de la mateixa manera y ab los mateixos càrrechs y obligacions. Y ab lo dret de alcadiat y altres càrrechs que los christians vells y antichs pobladors de dita baronia solen y acostumen pagar de les terres quintes de la horta que aquells, ans de la dita expulsió, han comprat dels dits moriscos expel·lits, exceptat del alfalsos que faran per al sustento de les cabalgadures, del qual no sien tenguts ni obligats a pagar la cinquena part sinó sis sous tan solament per cascuna tafulla mentres hi haja alfals, pagadors en dits terminis. Açò declarat que no puguen ells, dits nous pobladors ni succesors de aquells, fer alfals en dites terres de la horta, sinó una o dos tafulles, y en cas que venesen lo dit alfàs o el donasen a qualsevol persona, hajen de pagar al dit senyor la quinta part del valor de aquell, de la manera que dels demés fruyts.

7. Íttem, és estat pactat, abingut y concordat entre les dites parts que per lo dret de les vinyes y terres del secà y montanya que al present són y por temps seran en lo terme de dita baronia, los nous pobladors y sos succesors hajen de pagar la onzena de tots los fruits y esplets en aquelles colliran, així de arbres como dels grans grosos y menuts, ab dret de luïsme y fadiga y ab tots los demés emphiteoticals com desús se ha dit, y ab lo dit dret de alcadiat y ab les mateixes obligacions de les terres de la horta.

8. Íttem, és estat, pactat, abengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors, a més del combengut en lo antecedent capítol, sien tenguts y obligats a pagar delme y premícia de tots los sobredits fruits, així del secà com del regadiu, segons que se acostumaba y acostuma pagar en la dita baronia de Gestalcamp.

9. Íttem, és estat, pactat, abengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors, ells y sos succesors, sien tenguts y obligats a coure en lo forn, comprar en la tenda, fleca, taberna e carneceria de la dita baronia, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contrafaran. Y sots la mateixa pena hajen de moldre en lo molí, donant aquell bon recapte, y en cas que no done bon recapte tunc temporis, estiga en facultat dels dits nous pobladors anar a moldre hon ven vist les serà, y lo mateix sia y se entenga de la almazara eo molí de oli.

10. Íttem, és estat, pactat, abingut y concordat entre les dites parts que totes les cases y heretats del terme de la dita baronia de Chestalcamp estiguen censides als censos respectivament que davall se diran, ab dret de fadiga y luïsme y de tot altre plen dret emphiteòtich, segons furs de València, al dit senyor don Christòfol y als seus succesors en dita baronia, ab totes les prerrogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los béns censits y emphiteoticals, y que dites cases y terres se hajen de fer y fasen los establiments que necesaris seran.

11. Íttem, és estat, pactat, habengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors hajen franques, per a obs de aquells de ses cases y de tots los seu<s> succesors, erbes, pedres, flors, fruyts y espart de la montaña de dita baronia, segons y de la mateixa manera que los antichs pobladors christians vells de la dita baronia les gosaben y acostumaben gozar.

12. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que lo dit don Christòfol Mercader, senyor de la dita baronia, y sos succesors, per a cobrar los drets que es deuran a la senyoria, puixan y puixen compel·lir a dits vasalls ha haver-los de pagar, y puixen recobrar dits drets de aquells dits vasalls fent prompta y real execució segon<s>s en deutes reals y fiscals se sol y acostumb<r>a fer.

13. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors hajen de haver per a si la era, per a batre forments, panisos y fer-ne a ses voluntats; aquella, emperò, que solia ser del amo de la casa, que le serà senyalada, ab tal emperò pacte, que sia tengut y obligat a haver de acullir a les personas que y solien y acostumaben tenir part, ab²⁰⁷ dret de luïsme y fadiga y ab tots los demés drets emphiteoticals, y ab tots los demés drets segons és dit.

14. Íttem, és estat, pactat, habengut y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors, per si y per sos succesors, se hajen de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar cascun any en lo dia y festa de Nadal, al dit don Christòfol Mercader y al seus succesors en dita baronia, quatre parells²⁰⁸ de gallines per present.

15. Íttem et ultimo, és estat pactat, habengut y concordat entre les dites parts que los presents capítols y cascú de aquells sien executoris, ab sumisió y renunciació de propri for y altres clàusules roborats, sots pena de cent lliures pagadores per la part inovedient y contravenient als dits capítols, a la part obedient y desijant cumplir y executar lo contengut en la present capitulació de noba població, rato semper pacto manente.

Quibus quidem capitulis lectis et publicatis per notarium infrascriptum et per nos, dictas partes, intelectis, nos, dictae partes laudantes et aprobantes, facientesque concedentes et firmantes omnia et singula in predictis capitulis contenta et expecificata, a prima eius linea usque ad ultimam inclusive, renuntiamusque scienter et exprese omni exceptioni rei sich non geste, convente, pactate, stipulate adque promisse pro ut in preincertis capitulis et eorum singulis escribitur et continuatur, et promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, quod tenebimus, observabimus, complebimus et adimplebimus omnia et singula in predictis capitulis contenta et specificata, et contra ea non veniemus, quod si secus fiat, volumus et nobis placet quod pars nostrum contrafaciens incidat et incurrat penam centum librarum monetae regalium Valentiae, per partem inobedientem parti parenti et obedienti dandarum et solvendarum pro pena et nomine penae, ita quod, exacta dicta pena vel non aut gratiose remisa, nihilominus predicta capitula et omnia et singula in eis contenta, promissa et concordata in suis robore²⁰⁹ <et firmitate remaneant et valore>. Ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac misionum, si quas nobis, dictis partibus, ad invicem et vicisim, facere contingerit, solutionem, satisfactionem, emendam et complementum nos, dictae partes, respective posimus distringi, compelli seu etiam fortiari per gubernatorem Regni Valentiae vel alium quemcumque judicem secularem tamen jurisdictionem exercentem, per nos, dictas partes, respective eligendum, et in cuiusquidem examine omnia et singula supradicta adimplere promitimus ac si contractus esset ibi celebratus, et solutio destinata sive ibi personaliter reperiamur sive non, cuius foro, districtui, coertioni et juditio licet non sit vel fuerit judex noster ordinarius. Nos tamen, dictae partes, ad invicem et vicisim, omnia et singula bona et jura nostra submitimus, subponimus et astringimur nostro proprio foro, quo ad hec penitus et de certa sciencia renuntiando, et legi: «Si convenerit», <foro> «De jurisdictione omnium judicum» dicenti: «Juditium judicis de quo sit conventum et in quem jurisdictio est quoquomodo p<r>orrogata, vel ei²¹⁰ concensus habitus, ante litem contestatam, pose revocari», et cuicumque alteri fori²¹¹ declinatorie, fiantque inde²¹² per eum, de et pro premisis omnibus et singulis executio, venditio et distractio bonorum omnium et jurium nostrorum respective, movilium et immovilium ac etiam privilegiatorum, ubique habitorum et havendorum, sine aliqua libelli oblatione, litis contestacione aut alterius juris solemnitate, sed ad solam demonstrationem seu exivitionem presentis publici instrumenti aut eius exempli, quod valere volumus, et obtinere vim sententiae difinitive in rem judicatam, transactae, a qua ulterius apellare vel suplicare non licet, nech observetur observarique oporteat, in his aliqua juris solemnitas, immo dicta pignora, execusio, venditio et distraccio bonorum omnium predictorum fiant et fieri valeant pro ut in executionibus fiscalibus est fieri asuetum, nec admitamur aut admitti posimus ad aliquam exceptionem, defentionem, allegationem, rationem, appellationem, prosecutionem et recursum, immo ad excludendam omnem²¹³ calumniae et difugii materiam per pactum spetiale predictum, stipulatione qua supra vallatum. Renuntiamus respective scienter et exprese omnibus exceptionibus, defensionibus, allegationibus, rationibus, appellationibus, prosecutionibus et recursibus justis, fribolis et injustis, et juri etiam appellandi, prosequendi et recurrendi, et omni alii juri premisis obvianti. Et pro predictis omnibus et singulis sic ut predicitur²¹⁴ atendendis firmiterque complendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim respective, omnia et singula bona et jura nostra mobilia et immobilia, privilegiata et non privilegiata, havita ubique et havenda. Renuntiantes scienter quantum ad hec, ad mayorem cautellam, nos dicti novi²¹⁵ populatores, benefitiis cedendarum dividendarumque actionum, novarumque ac veterum constitutionum²¹⁶ et epistolae divi Adriani, legique ac foro Valentiae «De principali prius conveniendo», et omni alii juri premisis obvianti.

Quibus omnibus factis²¹⁷ in continenti pro executione contentorum in preincertis capitulis factis, initis et concordatis super nova populatione dictae baroniae de Chestalcamp, Christoforus de la Porta, Marcus Ximenes, Marcus Fortea, Aldifonsus Martines, Michael Perez, Martinus Corbera, Joannes Ferrandis, Joannes Fortea, Baptista Fortea, Joannes Garcia Çarco, Michael Cortes, Michael Debon, Sebastianus Rosell, Joannes Ximeno, Jacobus Hernandes, Gaspar Tarin <del> Rey, Petrus Prats, Antonius Garcia, Joannes <Turquet>, Dominicus Lopez, Blatius de Alpuente, Joannes Ivanyes, Dominicus Se<r>veron, Baptista Holgado, Martinus de Atiensa, Baptista Parra, Vincentius Pasqual, Guillermus Bargonos, Petrus Font, Petrus de Peralta, Michael Martines, Melchior Garcia, Silvester Garcia, Bartholomeus Aparicio, Jacobus Ferrando, Joannes Cortes de Camarena, Gaspar Garcia, junior, Joannes de Lansa, Petrus Lopes, Petrus Caudanell, Michael Ripoll, Gaspar Valero, Joannes Tarin, dierum mayor, Joannes Ruis, Petrus Blasco, Rocus de la Porta, Bartholomeus <Ximenes, Bartholomeus> Teruel, Michael de Alcaras, Martinus Ximenes, Aldifonsus Ruis, Michael Ximenez, Jacobus Monfill, Bartholomeus Jorda, <Joannes Jorda>, Gaspar Baptista, Monserratus Albares, Andreas de Rivas, Bernardus Escuder, Gaspar Garcia Serrano, Franciscus Alpuente, Petrus Giner, Joannes de Perales et Franciscus Cortes, omnes visini et noviter havitatores et populatores dictae et presentis varoniae de Chestalcamp, pro ipsis et omnibus succesoribus eorum cuiusvis sexus, estatus et conditionis²¹⁸ existentibus, nunc vel in futurum, in dicto et presenti loco et baronia de Chestalcamp, prestiterunt juramentum et homagia fidelitatis et vasallagii ore, manibus et musculo in posse et manu dicti don Christofori Mercader, domini dictae baroniae de Chestalcamp, acceptantes ipsum, dictum don Christoforum Mercader, in eorum dominum naturalem, promitentesque <ipsi> parere et obedire quemadmodum tenentur et devent uti eorum domino, necnon respondere eidem et succesoribus eiusdem in dicto loco et baronia de Chestalcamp de omnibus juribus, fructibus, redditibus et emolumentis quibus astricti sunt, obnoxi et obligati parere et obedire²¹⁹ juxta contenta et declarata in preinserta capitulatione, quequidem²²⁰ juramenta et homagia prestiterunt omnes supradicti in forma devita dicentes in modum sequentem:

Juramus fidelitatem dicto²²¹ don Christoforo Mercader, et vasallagium, et suis succesoribus in dicto loco et baronia de Chestalcamp, quod non erimus in facto, dicto seu concilio quod personam aut vitam aut membrum aut honorem suum ammitat,²²² aut quod mala captione detineatur, et si ad nostram notitiam pervenerit quod aliquis aliquid predictorum contra dominum nostrum vellet seu auderet²²³ commitere, pro pose nostro impediemus aut qua<m> citius poterimus per nos vel nostrorum vel per literas nostras sibi nuntiare curabimus, imperium quod habet²²⁴ pro posse nostro manutenere²²⁵ procurabimus et defendemus, et consilium quod a nobis petierit secundum a Deo nobis datam providentiam dabimus, secreta nobis ab eo rebelata nulli sine sui licentia manifestabimus, sic nos Deus adiubet et eius santa Quat<u>or Evangelia.

Et factis premisis, in continenti dictus don Christoforus Mercader, non divertendo ad alios actus, nominavit et creavit in justitiam dicti loci et baroniae de Chestalcamp, Marcum Ximenes, et in juratum Marcum Fortea, et in edilem²²⁶ Aldifonsum Martinez, qui facta provisone predicta promiserunt et jurarunt in posse et manu ipsius don Christofori Mercader, per dominum Deum et eius santa Quatuor Evangelia, eorum propriis manibus corporaliter et sponte tacta, quod ipsi omnes et unusquisque eorum in suo oficio se habebunt bene, fideliter et legaliter, justitiam querelantibus ministrando pro ut uniquique eorum et oficio suo tangit, pertinet et expectat. Requirentes partes predictae de premisis omnibus et singulis duo publica fieri confici adque recipi instrumenta eiusdem thenoris, scribenda in sua pergamenea forma, quorum unum uniquique parti tradatur pro conservatione jurium predictarum partium respective et ad havendum memoriam in futurum.

Que fuerunt acta in dicto loco de Chestalcamp, vigessimo quarto die mensis iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentesimo undecimo.

Sig+num meum don Christofori Mercader.

Sig+na nostra Christofori de la Porta, Marci Ximenes, Marci Fortea, Aldifonsi Martines, Michaelis Peres, Martini Corbera, Joannis Ferrandis, Joannis Fortea, Baptiste Fortea, Joannis Garcia Sarco, Michaelis Cortes, Michaelis Debon, Sebastiani Rosell, Joannis Ximeno, Jacobi Hernandis, Gasparis Tarin del Rey, Petri Pratis, Antonii Garcia, Joannis Turquet, Dominici Lopes, Blacii de Alpuente, Joannis Ivanyes, Dominici Ce<r>veron, Baptistae Holgado, Martini de Atiensa, Baptistae Parra, Vincentii Pasqual, Guillermi Bargonos, Petri Font, Petri de Peralta, Michaelis Martines, Melchioris Garcia, Silvestri Garcia, Bartholomei Aparicio, Jacobi Ferrando, Joannis Cortes de Camarena, Gasparis Garcia, junioris, Joannis de Lansa, Petri Lopis, Petri Caudanell, Michaelis Ripoll, Gasparis Valero, Joannis Tarin, dierum mayoris, Joannis Roig, Petri Blasco, Roqui de la Porta, Bartholomei <Ximenes, Bartholomei> Teruel, Michaelis de Alcaras, Martini Ximenes, Aldifonsi Rois, Michaellis Ximenez, Jacobi Monfill, Bartholomei Jorda, Joannis Jorda, Gasparis Baptiste, Monserrati Albares, Andreae de Rivas, Bernardi Escuder, Gasparis Garcia Serrano, Francisci Alpuente, Petri Giner, Joannis de Perales et Francisci Cortes, predictorum, qui hec singula suis singulis referendo laudamus, concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt quo ad firmas omnium supradictorum exceptis Dominico Lopes, Royo de la Porta, Bartholomeo Teruel, Michaele de Alcaras, Martino Ximenes, Aldifonso Rois, Michaele Ximenes, Jacobo Monfill, Bartholomeo Jordan, Joanne Jordan, Monserranto Albares, Bernardo Escuder, Joanne de Perales et Francisco Cortes, fuerunt et sunt testes Joannes Onufrius Ferrer, presbiter, rector parroquialis eclesiae loci de Chestalcamp et eiusdem loci abitator, Cosmas Esteller, presbiter, et Gaspar Joannes Vasques, notarius apostholicus, Valentiae havitatores et in presentiarium in presenti loco de Chestalcamp reperti.

Quo vero ad firmas. ²²⁷

138.

1611, juliol 25. La Torre d’En Lloris.

Maria Ferrer Lloris i de Montpalau, senyora dels llocs de la Torre d’En Lloris i de Miralbó, vídua de Gaspar Montpalau, senyor de Xestalgar, Xera, Sot de Xera i lloc de Sanç, mitjançant el seu procurador Onofre Blai Borja, notari i veí de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta de poblament dels dos llocs de la Torre d’En Lloris i Miralbó.

Notari, Joaquim Martí.

A. ARV, Protocol núm. 10.186, de Joaquim Martí. Protocol original (una nota indica una possible còpia feta per al justícia civil el 13 novembre de 1692).

Edicions:

Inèdita.