Читать книгу Cartes de poblament valencianes modernes II - AA.VV - Страница 7

115.

1611, juliol 10.

Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, atorga la carta pobla de Miramar. Notari Andreu Alòs.

A. AHN, Osuna, lligall 562, D-139 (antic núm. 44). Còpia de 1721 a partir d’una altra còpia feta pel notari Domingo López, només amb la part dels capítols. Pel deteriorament que tenia ja en aquella època, falten alguns capítols pràcticament sencers, tal com indica el text mateix.

Edicions:

Inèdita.

TEXT

Miramar.

Capítulos del auto de nueva población del lugar de Miramar, recibido por Andrés Alós, notario, en 10 de julio de 1611, de que ay una copia en contaduría signado por Domingo López, notario, como regente los libros de dicho Alós, que por estar muy maltratado y en las dos primeras ojas faltarle un pedazo de papel dellas, y no encontrarse en los registros de dicho Alós, se expresará solo lo que se pueda leer dexando algunos blancos.

[I]. Primeramente, (quedan doze renglones que no se pueden leer y parece son los capítulos que hablan del censo de las casas y de las tierras y de la porción de tierra que se concedió a cada poblador, y esto se entiende por algunas palabras que se pueden leer y lo demás está rasgado).

II. Íttem, que los dichos nuevos pobladores estén obligados a hazer cañamiel, cada año, la quarta parte de la tierra que tendrán de la huerta, exepto el primer año, que los dichos nuevos pobladores no tendrán noticia y plática de cómo se planta y se cultiva. Y que estén obligados a traer al trapig, desde la playa del mar, veinte quintales de leña por cada anegada de cañamiel que tuvieren obligación de hazer en cada año, pagando el señor a quartillo por cada quintal de porte.

III. Íttem, que cada uno de dichos pobladores nuevos estén obligados a traer a sus costas, al trapiche, la cañamiel que tuviere.

IIII. Íttem, la repartición y dominio del plantel se reserva para el señor o para el oficial que por su excelencia lo tuviere a cargo, de la propia manera que antes estava.

V. Íttem, que de todo género de grano y frutos que se cojerán, así de presente como en lo esdevenidero, en las tierras güertas, hayan de pagar y paguen (quedan catorse renglones del papel rasgado y, por algunas palabras que se leen, se entiende ser los capítulos que hablan de la partición de frutos y granos de tierras güertas y secano, y de la partición del azúcar).

VI. Íttem, que de toda manera de frutos y cosas que pagan diesmo de paner, y de las que no le pagan, hayan de pagar a la ochena después de haver pagado diesmo; y de los alfalfes, de la misma manera, a la ochena, y de las higueras y de los higos, después de ser secos y pagado diesmos y primicias a la ochena.

VII. Íttem, que de las viñas, así del vino como de la pasa, hayan de pagar y paguen a la ochena, pagados primero diesmos y primicias, la qual ochena hayan de pagar a saber es, el vino al duell, y de la pasa después de seca y enxuta.

VIII. Íttem, que todo censo, fadiga y luismo, así de casas como de tierras, se haya de pagar en dos iguales pagas, la una en Navidad y la otra en san Juan de junio.

IX. Íttem, que ninguno de dichos nuevos pobladores puedan por ningún tiempo pedir lizencia, ni se la den ni puedan ser compelidos a darla, para vender de la mitad de las tierras sin vender juntamente la casa, a la qual hayan de estar siempre obligadas la otra metad de dichas tierras.

X. Íttem, que tengan obligación dichos nuevos pobladores de llevar la cañamiel al trapig del señor, y el trigo y granos que huvieren de moler, a los molinos del señor, y el azeyte a las almasaras del señor, sin que ninguno lo pueda llevar (queda una palabra por fin deste capítulo que por estar rasgado el papel no se puede leer).

XI. Íttem, que del azeyte hayan de pagar al quarto desta manera, que después de cojidas las aceytunas, a sus costas las hayan de llevar a la almasara y allí pagar el drecho que es, de quatro, una, y de lo que les quedare, hayan de pagar drecho de almaseraje.

XII. Íttem, que todos en común y cada uno en particular estén obligados a dar gente y cavalgaduras, lo que fuere menester, para el trapiche, a los quales se les pagarán sus jornales conforme se hallará por los registros de contaduría de antes de la expulsión de los moriscos, la qual gente hayan de nombrar y señalar al tiempo que lo acordaren; y que nayde pude pretender más de lo que está dicho, y si alguno de los señalados faltare, esté en facultad del señor o de sus officiales alquilar a sus costas, y el señor esté obligado a dar maestro para hazer el azúcar, y leña y ponerle a punto, a sus costas.

XIII. Íttem, que los dichos nuevos pobladores estén obligados a desavecindarse de los lugares son vezinos dentro de quinse días, y se entienda a los que son naturales del reyno. Y hayan de hazer todos así, del reyno como fuera dél, residencia personal en dicho lugar de Miramar por tiempo de seis años contadores del día del auto de la concordia en adelante, ço pena de comiso de la casa y tierras.

XIIII. Íttem,¹ los dichos nuevos pobladores y cada uno en particular, por razón de las casas que oy se pueblan en dicho lugar de Miramar como por las que se poblarán y edificarán en él imperpetuum, estén obligados a dar una sarria de paxa cada un año al señor.

XV. Íttem, se reserva para la señoría las carnicerías como el drecho de avituallar aquellas, ornos, flecas, molinos, almasaras, tavernas, sisa de vino, panadería y otro qualquier género de regalía, así de presente como por lo venidero, sin que nadie pueda pretender lo contrario ço pena de comiso y confiscación de bienes de los contravinientes a este capítulo.

XVI. Íttem,² que las obligaciones, censos, pechos y demás cosas contenidas en estos capítulos se entiendan así por las casas que al presente están edificadas como en las que se edificarán y poblarán en dicho lugar de Miramar imperpetuum.

XVII. Íttem, que nadie de dichos pobladores nuevos puedan cortar rama gruesa de árbol alguno, ni desimalar ni cortar árbol de pie, sin expresa lizencia del señor o del bayle o official que por él señor estuviere en dicho lugar de Miramar, ço pena de veinte y cinco libras por cada árbol que cortare y diez libras por cada árbol que desimalare.

XVIII. Íttem, se reservan para la señoría todos los pinos, encinas y álamos negros, así en lo común como en lo particular en dicho término, sin que nadie los pueda cortar ço pena de veinte y cinco libras por cada uno de los que cortare, así grandes como pequeños.

XIX. Íttem, que el guardar, limpiar las asequias y demás gastos que se ofrecieren sobre esto, venga a cargo de los dichos nuevos pobladores sin que el señor tenga obligación de pagar nada.

XX. Íttem, que los que plantaren viñas no estén obligados a pagar ni paguen al señor por tiempo de diez años sinó solamente el censo, y asimismo los que plantaren olivar dentro de diez y seis años. Y que estén obligados avisar al bayle o a quien por su excelencia quedare, el día que se plantaren dichas viñas o olivares desde el día de la población adelante, porque se sepa en qué día se plantaren dichas viñas y olivares.

XXI. Íttem, que si alguno de dichos pobladores edificare alguna casa en dicho lugar de Miramar, dentro de cinco años no pague al señor censo alguno, y esto se entiende así por los que oy están en dicho lugar de Miramar como por los venideros.

XXII. Íttem, que siempre y quando dichos nuevos pobladores no tuvieren cañamiel para navegar el trapiche de dicho lugar de Miramar, de diez noches en adelante, en tal caso estén obligados a traerla al trapiche del lugar de Berreguart o al trapiche que por su excelencia o sus officiales fuere señalado, pagándoles aquello que se allare por registros de contaduría. Y siempre que dicho lugar de Miramar tenga cañamiel para diez noches, en tal caso haya de navegar dicho trapiche de Miramar, dándole aderesas el señor, con maestro y lo demás que le es nesesario, tirando empero la cañamiel dichos nuevos pobladores a sus costas.

XXIII. Íttem, que todos aquellos que sacaren amarjales de aquellas que no han sido sacadas asta el día de oy, no hayan de pagar ni paguen por tiempo de diez años censo ninguno sinó solamente el drecho de la ochena. Con tal que no puedan sacarlas que no sea con lizencia del señor o de sus officiales, la que por aquello les fuere señalada, pasada en cosa jutgada, fuese declarado la tal tierra haver caydo en pena de comiso.

XXIIII. Íttem, que ninguno de los dichos nuevos pobladores puedan vender ni empeñar, alienar ni hazer donación, ni en última voluntad vel alias. directa ni indirectamente, dichas tierras ni partes de aquellas a ninguno que sea vezino ni morador de casa en Benirredrá, Daymús, Alquería de Tamarit, Piles, Palmera, Rafelsineu, Beniarjó, Palma y Ador, ço pena de comiso, de tal suerte que en todo caso que se allare haverse echo lo contrario, la tal casa y tierra ipso facto, sens cognició de causa alguna, su excelencia y sus succesores la puedan ocupar y recobrar, así como si con sentencia pasada en cosa jusgada fuese declarado la qual tierra haver caydo en pena de comiso.

Quibus quidem capitulis lectis etc.

116.

1611, juliol 10. Benumea (terme de Pego).

Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, mitjançant el seu procurador Mateu de Roda, ciutadà i habitant de Gandia, atorga la carta pobla dels llocs de Benumea, Favara i Atzeneta, situats al terme de Pego, per a vint-i-quatre pobladors.

Notari, Josep Puig.

A. ARV, Escrivanies de càmara, any 1767, exp. 52, ff. 482r-487v.

B. ARV, Reial Justícia, núm. 808, ff. 395r-402v. Còpia datada l’1 d’octubre de 1770.

Edicions:

Inèdita.

Cita: M. Gual, Las cartas pueblas del Reino de Valencia, València, Generalitat Valenciana, 1989, doc. núm. 278.

TEXT

Die X mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Matheus de Roda, civis, ville Gandie habitator, in presenciarum in loco de Benimea, termino ville de Pego, repertus, procurator et eo nomine illustrissimi et excelentissimi domini dompni Caroli a Borgia et Centelles, ducis Gandie, marchionis de Llombay, comitis Olive dominique dicti loci de Benimea, pro ut de mea procuratione a parte constat publico procurationis instrumento per Petrum Chela, notarium, die vigessimo sexto mensis maii proxime preterito presentisque anni millessimi sexcentessimi undecimi recepto, ex una; Jacobus Sala, Josephus Miralles filius Ludovici, Josephus Peris, Michael Sendra, filius Michaelis, Michael Sendra, pro nepos Antonii, Josephus Cardona, Jacobus Cruanyes, Cosmas Torres, Michael Rafel, Jacobus Sendra, Salvator Torra ut et tamquam pater et legitimus administrador Josephi Torra, in minori etati constituti, Josephus Bernardus Puig, filii Josephi, Bartholomeus Piera, Joannes Escriva, maior dierum, Michael Escriva filius dicti Joannis Escriva, Jacobus Olzina, Petrus Martinis, Hieronimus Cardona, Joannes Martinis, Christoforus Carpi, Michael Puig, minor, Franciscus Miro, dictus Diego, Joannes Sendra et Franciscus Serra, novique populatores habitatores in locis presentis baronie de Pego, ex altera, asserentesque et affirmantes ad presentem diem et horam fuisse convocati et congregati hostiatim in platea dicti loci de Benimea, precedente prius licencia et facultate nobis data et concessa per dictum Matheum de Roda, dicto nomine, ad efectum ut possimus nos in unum congregare et convenire ad infrascripta facienda atque tractanda, <et> esse maiorem et saniorem partem habitatorum et noviter populatorum in dicto <loco> de Benumea, esseque partem sufficientem ad presentem generalem congregacionem tenendum et celebrandum, attendentesque in presenti congregacione esse tractandum de capitulis, modo et forma cum quibus dictus excelentissimus dux Gandie, marchio de Lombay et comes Olive, dominusque et baronus presentis locis et baronie de Pego intendit et vult populare presentem locum ob expulsionem agarenorum presentis Regni Valentie virtute regii preconis in civitate Valentie sub <die> vicessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentessimi noni publicato,³ vacuum et despopulatum, nobisque et aliis quam pluribus absentibus et futuris dare, tradere et concedere, convenimus inter nos, partes predictas, de capitulacione, populacione et concordia inferius exprimendis et declarandis. Ideoque, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporis hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, eis melioribus via, modo et forma quibus de iure melius et eficacius⁴ fieri possit et debeat, per nos et successores nostros quoscumque presentes, absentes et futuros, mayores et minores, cuiusvis sexus, status et condicionis existant, facimus, firmamus, inimus et contraimus capitulacionem, concordiam et presentem populacionem predicti loci de Benimea in hunc qui sequitur modum, videlicet, ego dictus Matheus de Roda, dicto procuratorio nomine, trado et concedo vobis, predictis novis populatoribus presentibus et aliis quibuscumque absentibus et futuris tanquam presentibus, notario tamen infrascripto pro omnibus illis qui interest, intererit aut interesse potest vel poterit quomodolibet in futurum legitime stipulanti et recipienti,⁵ et vestris, populacionem presentis loci de Benimea et in vassallos predicti excelentissimi domini ducis principalis mei, dicto nomine, accepto in presenti loco, modo et forma et sub capitulis et condicionibus inferius exprimendis et declarandis et non sine eis aliter nec alias ullo modo, quorum tenor sequitur et est talis:

Lo que se ordena para la población de los lugares de Benumea, Favara y Adzaneta, construidos en el término de nuestra villa de Pego:

I. Primeramente se ha de dar a cada poblador nuevo una heredat y casa, pagando censo, fadiga <y> luismo dos dineros por jornal, y diez y seis sueldos por cada casa, y la partición que abaxo se dirá en respecto de los granos y frutos.

II. Íttem,⁶ se hayan de pagar por el derecho dominical, a saber es, del azeyte al quinto, garrofa y higo y demás árboles al siseno, pagado primero diezmo y primicia.

III. Íttem,⁷ hayan de pagar por el dicho derecho del trigo y lino y demás granos, a la ochena, pagado primero diezmo y primicia.

IIII. Íttem,⁸ hayan de pagar de las viñas, assí de vino como de passa, al siseno, a saber es, el vino al duel y la passa después de hecha y enxuta, pagando primero diezmo y primicia.

V. Ítem,⁹ que todo censo, fadiga y luismo de casas y tierras hayan de pagar en dos iguales pagas en cada un año, la una en san Joan de junio y la otra en Navidad.

VI. Íttem,¹⁰ que todos los que tuvieren casa y tierras como nuevos pobladores, las hayan de conservar y conserven, a saber es, las casas a uso de buen arquitecto y la tierra a uso de buen labrador, y no haziéndolo assí caygan en pena de comiso.

VII. Ítem,¹¹ que ninguno pueda por ningún tiempo pedir licencia ni compellir a que se les dé para vender más de la metad de las tierras que se le habrán dado como nuevo poblador, sin vender juntamente con ellas la casa, a la qual hayan de estar siempre obligados la metad de dichas tierras que se les diere.

VIII. Íttem,¹² que assí el azeyte como el trigo y otros qualesquier granos que se cogieren en dichas tierras, los hayan de llevar hazer moler a las almáseras y molinos del señor, sin que ninguno les pueda llevar a otra parte so pena de sesenta sueldos y perdición de dichos frutos y granos.

VIIII. Íttem,¹³ se reservan para la señoría todas regalías como son carniserías, con el ius avituallandi, hornos, molinos, tiendas, almáseras, panaderías, tavernas y otras qualesquier que al presente son o por tiempo fueren, sin que ninguno pueda pretender lo contrario so pena de confiscación de bienes.

X. Íttem,¹⁴ que dichos nuevos pobladores estén obligados a residir personalmente en dichos lugares por tiempo de seis años, contadores del día del auto de esta capitulación adelante, con muger y familia, so pena de comiso de casa y tierras.

XI. Íttem,¹⁵ que qualquier que sacare tierra nueva y plantare en ella viña, los primeros años ocho, contadores del día que la plantare, no pague derecho ni partición alguna, y passados, pague como las demás viñas viejas según la presente capitulación, teniendo obligación de manifestar a nuestro bayle el día que la plantare y quanta tierra será, para que se sepa quando deverá el derecho.

XII. Íttem,¹⁶ que el que plantare oliveras no esté obligado a pagar derecho ni partición alguna dentro de diez y seis años, teniendo la misma obligación que arriba se declara.

XIII. Íttem,¹⁷ se les permite que puedan coxer quatro barchillas de azeytunas para sus casas con que primero pidan licencia a la persona que estará en lugar del señor.

XIIII. Íttem,¹⁸ que la parte tocante a la señoría de garrofas, almendras y otros granos, mientras no estuvieren arrendadas, las hayan de llevar a la casa de la señoría, y estando arrendado, no tengan tal obligación sino que vaya el arrendador por ellas.

XV. Íttem,¹⁹ se les concede que puedan comer ubas y fruta, ellos y su casa, con que no sea con desorden.

XVI. Íttem,²⁰ que no puedan cortar ningún olmo ni carrasca en término de Castellón y Fa[va]ra, so pena de veinte y cinco libras.

XVII. Íttem,²¹ que hayan de pagar por cada marjal que se les diere en la porsión de la heredat que se les señalare, por censo, fadiga, loismo, lo que respectivamente se les señalare en los autos de establecimiento que a cada uno de los pobladores se le hiziere, conforme la calidat y valor de la tal marjal que se les estableciere, sin tener obligación de pagar más porción ni derecho alguno de la oja y demás frutos que en ellas se hizieren, por quitar toda manera de escrúpulos.

XVIII. Íttem,²² que hayan de pagar por el derecho de la paja una sarrieta de paja cada casa, sin tener más obligación de partición, la qual hayan de dar en la hera.

XVIIII. Íttem,²³ que no puedan cortar de pie ninguna olivera ni algarrofo, ni arrancar, que no sea pidiendo licencia primero a la persona que estuviere en lugar del señor, so pena de veinte y cinco libras. Sólo se les permite que puedan cortar todo aquella que fuere en beneficio y provecho de dichos árboles, sin incurrir en pena alguna.

XX. Íttem, que todos los sobredichos capítulos y cada uno de por sí les hayan de observar y cumplir, so pena de veinte y cinco libras.

Quibus quidem capitulis lectis et per nos, dictos novos populatores superius nominatos, universitati predicti loci de Benumea representantes, iuribus nostris plenarie instructi, per nos et sucesores nostros quoscumque presentes, absentes et futuros, mayores et minores cuiusvis sexus, gradus, status et condicionis existant, habitis inter nos prius diversis colloquiis, omnes unanimes et concordes et nemine nostrum discrepante, acceptamus presentem populacionem cum supradictis capitulis, pactis et condicionibus. Promitentes per nos et succesores nostros quoscumque, ut superius dictum est, vobis dicto Matheo de Roda, civi, procuratori predicto et vestro excelentissimo principali dominoque et hero nostro in presenti loco de Benumea et successoribus suis, <esse> bonos et fideles vasallos dicti exelentissimi domini ducis in dicto et presenti loco de Benumea et omnia alia facereque ad nos pertinent et expectant. Promittentes una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, singula suis singulis referendo, presentem capitulacionem, concordiam et populacionem facere, habere, tenere contra cunctas personas conquerentes in aliquo perturbantes ad forum Valencie. Promittentesque et fide bona convenientes, una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem <et vicissim>, aliquam litem accionem, peticionem, demandam vel controversiam, de iure vel de facto, in iudicio vel extra iudicium, in et super predictis et eorum singulis singula semper suis singulis referendo, ullo unquam tempore non inferre nec inferentibus consentire, palam vel oculte, directe vel indirecte, aliqua racione, casu seu causa, immo id ab aliis fieri prohibere, sub pena quingentarum librarum monete regalium Valencie, ex parte inobedienti exigendarum et parti parenti solvendarum pro pene et nomine pene; et hoc toties quoties acciderint, ratto semper hoc pacto manente, ad quorum omnium et singulorum supra et infrascriptorum ac missionum, si quas alteri partium predictarum facere conti<n>gerit contra <partem>, presentem capitulacionem, populacionem et concordiam contravenientem, solucionem, satisfaccionem,²⁴ emendam et complementum distringi, compelli seu eciam forsiari possimus per gubernatorem Regni Valencie vel alium quemcunque iudicem secularem,²⁵ tamen per partem executantem ubique eligendum, in cuius foro et examine dictam penam et supra et infrascripta solvere, attendere et complere promittimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, cuius foro, districtui, cohercioni et iudicio licet, non sit vel fuerit iudex noster ordinarius. Nos tamen et omnia bona nostra et predicti loci de Benumea subpo-nimus, submittimus et astringimus, nostro proprio foro quo ad hec penitus renunciando, et legi: «Si convenerit», foro «De iurisdiccione omnium iudicum»,²⁶ <dicenti> iudicium iudiciis de quo sit conventum et in quem iurisdiccio est quoquomodo p<r>orrogata, vel ei²⁷ consensus habitus, ante littem contestatam, posse revocari, et quicunque alteri fori²⁸ declinatorie, fiantque inde per eum, de et pro premissis omnibus et singulis, supra et infrascriptis, execucio, vendicio et distraccio bonorum omnium mobilium et inmobilium, privilegiatorum et non privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, sine aliqua [li]belli oblacione, littis²⁹ contestacione et alterius iuris solempnitate, sed sola exhibicione et demonstracione presentis publici instrumenti³⁰ aut eius exempli, quod valere volumus, et vim obtinere sentencie diffinitive in rem iudicatam, transacte, a qua ulterius appellare vel supplicare non licet, nec observetur in hiis nec observari oporteat aliqua iuris solempnitas, imo dicta pignora, execucio, vendicio et distraccio bonorum omnium predictorum fiant et fieri valeant pro ut in execucionibus fiscalibus fieri est assuetum, et de condempnacione pene quarti, de qua retroclamum extitit subsecutum, omni iudiciario ordine pretermisso; nec admitamur nec admiti possimus ad aliquam allegacionem, provicionem et recursum, imo ad excludendam omnis calumpnie et diffugii materiam per pactum especiale predictum, estipulacione qua supra vallato.³¹ Renunciamus scienter et expresse omnibus dilacionibus, excepcionibus, deffencionibus, allegacionibus, prosecucionibus et renunciacionibus iustis, frivolis et iniustis, et iuri etiam appellandi, prosequendi et recurrendi et omni alii iuri, foro, legi et opinioni premissis obvianti<bus>. Addicientes et ex dicto pacto concedentes, una pars nostrum alteri et altera alteri, quod liceat variare iudicium, accionem et execucionem in quacunque parte execucionis et in puncto in quo sit, tam in personis iudicum³² et <in> conventorum quam in bonis nostris racione contentorum in hoc instrumento; et hoc quoties parti executanti placuerit sine dampno, sumptibus,³³ missionibus, interesse et expensis parti nostrum predicte, imo ille nostrum quem magis duxerit executandum, solvat et solvere teneatur missiones quascunque contra ipsum factas. Renunciantes legi, foro sive iuri dicenti quod uno de duobus vel pluribus correis³⁴ convento non possit contra alios correos³⁵ vel simul obligatos procedi, donec primitus conventi bona sint discussa et ipse inventus fuerit non solvendo, et omni alii iuri premissis obvianti. Renunciantes pacto speciali, solempni stipulacione interviniente, atque jurantes ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia, manibus nostris dexteris corporaliter tacta, quod pro predictis omnibus et singulis supra et infrascriptis, non litigabimus nec proponemus³⁶ aut proponi faciemus, una pars nostrum³⁷ alteri executanti, aliquas raciones, excepciones, deffenciones, malicias et difugia,³⁸ mandato executorio quod virtute huius instrumenti emanatum fuerit. Insuper, [vigore] dicti pacti et iuramenti, [promitimus] una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, quod non impetrabimus nec impetrare³⁹ possimus, directe vel indirecte, a domino nostro rege aut <a> domina regina, eius consorte, aut ab eius locumtenenti⁴⁰ generali aut ab aliqua alia persona eclesiastica aut seculari de his potestatem habenti, aliquod rescriptum gratie,⁴¹ elongamenti, supersedimenti, inhibicionis, reservacionis, edicti, guidatici,⁴² mandati, precum, cominacionum, induccionum aut quidquam aliud, in generali vel speciali, quibus aut quo ea que in hoc continentur \instrumento elongari, auferri,⁴³ diferri aut/ quomodolibet inpediri possint; et ipsis impetratis, non utemur eciam si talia concederentur motu proprio principis aut eius mera liberalitate aut potestatis⁴⁴ plenitudine, aut alia quavis causa cogitata vel incogitata, expedienti vel necessaria, principi aut reipublice, aut quidque aliud in⁴⁵ generaliter vel specialiter concederetur, eciam <si> nobis nescientibus⁴⁶ aut non procurantibus; si orum autem contrarium nos aut nostri fecerimus aut fecerint, quod absit, ultra penam periurii <in> penam dictarum quingentarum librarum monete predicte incidamus et incurramus, incidant et incurrant, parti parenti et obedienti dandorum et solvendorum, et a parte inobedienti et presentem capitulacionem, populacionem et concordiam contravenienti prodesse non possint et contradicenti, exigendarum, pro pena et nomine pene, ac eciam pro dampno et interesse eiusdem partis parentis et obedientis, de quaquidem pena similis fiat execucio ut superius dictum est. Et nihilominus predicta⁴⁷ videlicet rescriptum, elongamentum, supersedimentum, inhibicio, reservacio, guidaticum, mandatum, preces, cominaciones, inducciones nullius sint valoris <et> eficacie; imo ea omnia et singula carere volumus viribus et effectu taliter⁴⁸ quod presentem concordiam contravenienti prodesse non possit, nec parti parenti et obedienti obesse modo aliquo seu nocere.⁴⁹ Pro quibus omnibus et singulis rattis et firmis semper habendis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars⁵⁰ nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et iura nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, mobilia <et inmobilia>, privilegiata et non privilegiata, habita et habenda ubique. Renunciantes ex pacto beneficiis cedendarum ac dividendarum accionum, novarum <ac> veterum constitucionum, epistole Divi Adriani, legique ac foro Valencie: «De principali prius conveniendo», et legi: «Unde queritur», foro: «Conmodati», et omni alii quilibet iuri et foro contra hec venientibus quovis modo. Et nomine mulierum presentis loci de Benumea, certificati per notarium infrascriptum de omnibus iuribus earumdem et signanter de beneficio senatusconsulti Velleyani, virtute iuramenti per nos superius prestiti, renunciamus dicto beneficio senatusconsulti Velleyani, dotibusque et sponsaliciis earundem et omni alii cuilibet iuri et foro in favorem mulierum quomodolibet introducto. Et nomine minorum renunciamus, virtute iuramenti per nos superius prestiti, beneficio minoris etatis et restitucionis in integrum et omni alii iuri, foro premissis obviantibus quovis modo.

Quo fuerunt acta in loco Benumea, termini ville de Pego, die decimo mensis iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei Mathei de Roda, procuratoris predicti, concedentis et dicto nomine firmantis.

Sig(++++++++++++++++++++++++++)na nostrum, predictorum noviter populatorum acceptantium, qui hec omnia singula suis singulis referendo laudamus et aprobamus et ad suum debitum finem et effectum produci volumus tamquam ex nostra certa sciencia et libera voluntate firmata.

Testes huius rei sunt Franciscus Periz et Andreas Puig, de Pego, in dicto loco de Benumea reperti.

In quorum fidem et testimonium ego, Josephus Puig, auctoritate regia notarius per totam terram domini nostri regis Philippi, hic meum solitum artis notarie appono sig(+)num.

Sig+num Puig, constat de supraposito in presenti pagina unde legitur «un».

117.

1611, juliol 10. Bèlgida.

Vicent Bellvís, lloctinent general de la tresoreria del Regne de València i senyor de les baronies de Bèlgida, Montes i Suagres, atorga carta pobla a la vila de Bèlgida per a cent pobladors.

Notari, Nofre Blai Borja.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 795, ff. 21v-28v. Còpia simple de 1739 a la cort del justícia civil de València, a partir d’una còpia feta el 20 d’abril de 1707 per Gaspar Domingo Devesa, notari de Xàtiva.

Edicions:

a. Jornet Perales, M., Bélgida y su término municipal, València, Imp.Vives Mora, 1932 (reed. facsímil, 1973), pp. 358-375. Edició parcial, ja que tradueix la part en llatí al castellà.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 279.

TEXT

Die X mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Vincentius Bellvis, locumthenens generalis tesaurarii civitatis et Regni Valentie, dominusque ville et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, in presenti Regno Valentie constructarum, in dictaque villa repertus, ex una; Michael Sesplugues, justitia dicte ville, Anthonius Matheu, Joannes Tormo, Michael Mico, jurati dicte ville de Belgida, Anthonius Sent Pere, Nicolaus Marti, Joannes Tormos, mayor dierum, Josephus Exea, Joannes Gacet, Vincentius Senta Maria, Michael Soler, Gregorius Soler, Petrus Orient, Jacobbus Capcir, dierum minor, Natalis Perez, Joannes Sanz, Alonsius Rodriguez, Gaspar Lorens, Petrus Senta Maria, Petrus Boveda, Hieronymus Tormo, Franciscus Luna, Stephanus Sancho, Joannes Carrasco, Joannes Aznar, Petrus Albert, Bartholomeus Maestre, Vincentius Sanz, Joannes Esplugues, Joannes Tormo el Roig, Michael Giner, Joannes Matheu, Ludovicus Joan, Jacobus Capsir, dierum minor, Franciscus Soler, Gaspar Abad, Anthonius Joannes Luna, Franciscus Albert, Petrus Carratala, Andreas Sanchis, Franciscus Macip, Vincentius Gisbert, Petrus Pont, Joannes Pla, Anthonius Albert, Joannes Vañon, Baptista Perez, Genesius Roig, Franciscus Perez, Petrus Sanz, Vincentius Esteve, manyanus, Franciscus Costa, Silvester Molla, Bartolomeus Barrera, Bartholomeus Dura, Petrus Mico, Jacobbus Jornet, Petrus Luxan, Simeon Aznar, Bernardus Gabarda, Bartholomeus Perez, Nicolaus Mico, Vincentius Esteve, Petrus Colomer et Jacobbus Company, omnes residentes in dicta villa de Belgida, parte ex altera, coniuncti et congregati in porta palatii dicte ville de Belgida, ubi pro negotiis tractandis universitatis dicte ville de Belgida soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et mandato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicatta in presenti regno Valentie sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti Regno Valentie et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dicta villa de Belgida fuit despopulata, eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta, ego dictus don Vincentius Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservatione jurisdictionis per foros presentis regni mihi tamquam domino dicte ville concesse, quam pro meo interesse et in dicta villa succesorum et creditorum, dictam villam de personis christianis popullare curavi⁵¹ et itta fuit iam populatam de predictis residentibus. Et cum sit iustum dictas domos et terras dicte ville stabillire et in enphiteosim vobis, supradictis residentibus in dicta villa, dare, eo quia eas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta <et> redditus mihi et succesoribus meis tanquam boni vassalli et in emphiteosim pareatis et solvatis, convenimus de conservatione et stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicte ville et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus:

I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor de dita vila de Bèlgida, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que tots los nous pobladors, ans que se’ls facen los establiments de les casses y terres y demés possesions, se hajen de avasallar y prestar los homenatges y jurament de fidelitat a dit don Vicent Bellvís, senyor de dita vila y baronia, y a sos successors, de la manera que de justicía estan obligats com a tenint en dita vila y baronies tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, sotsmetent-se a son for e jurisdicció, a fer dret així civil com criminal en poder de aquell y dels jutges nomenadors per aquell, en primera y les demés instàncies que conforme a furs y privilegis del present regne poden y dehuen semblants senyors tenint tota la jurisdicció. E noresmenys, regoneixeran a dit senyor y a sos succesors per senyors directes de totes les casses, terres y posecions que els seran establides, ab totes les preheminències y drets que semblants senyors directes gozen y tenen, ab dret de fadiga, cens y lluysme segons desús se dirà.

II. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors hajen de fer residència personal y contínua en dita vila y baronia, en sa cassa y família; y si estaran per espay de sis messos contínuos sens residir en aquella, sens llicència del senyor, puixa lo dit senyor llevar-los les casses y terres y donar-les a la persona que ben vist li serà, essent cas de comís per pacte y haver-se consolidat la senyoría útil ab la directa, sens ningun gènero de procés.

III. Íttem, és estat pactat que per temps de quatre anys, contadors del present dia en avant, no puguen vendre ningú de dits pobladors casses ni terres, y si se’n volguessen anar, se’ls hajen de refer-li les millores hauran fet en dita heretat.

IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació cascú de cultivar ses terres a ús y costum de bons llauradors, y les casses conservar-les habitables a ús de bon enphiteuta. Y deixant les terres incultes per temps de tres anys consecutius, y les casses inabitables sis mesos, sia cas de comís, sens que haja de precehir interpelació ni altra diligència alguna. Y si algú hi agués que deixàs de cultivar part de les terres de sa cassa, deixant-les incultes dits tres anys, puixa lo senyor donar aquelles de guaret y reguaret a la persona que ben vist li serà o comisar-les.

V. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors ni sos succesors, en lo temps que puguen vendre dites casses y haciendes, no les puguen vendre sinó a persona que haja de fer cap de cassa en dita vila, si no fos ab llicència. E venent a persona que no fasa dit cap de cassa, ipso facto sia cas de comís. Lo qual comprador, sent foraster, tinga obligació, dins dos mesos després de la compra, portar sa cassa y família a la present vila, sots pena de comís.

VI. Íttem, és estat pactat que si contra la pressent capitulació lo dit senyor o sos succesors, o algunes o alguna persona, donàs llicència, la tal o tals no puixen ser tretes en consecuència ni al·legar possesió alguna per ninguna subtilitat, sinó que les tals llicències totstemps se entenguen fins tant que lo dit senyor voldrà y li pareixerà.

VII. Íttem, és estat pactat que en crear y elegir justícia y lochtinent de justícia, jurats, mustazaf y demés officials se haja de tenir esta orde: per a fer jurats, lo justícia y jurats que seran, per a fer jurats nous, facen nòmina de dotze persones, nomenant-ne cascú de les tres, y esta nòmina o memorial la donen o imbien al senyor a hon estarà, com no sia fora el regne, de les quals dotze persones puixa, si li pareixerà, mudar-ne quatre, nomenant-ne altres quatre en lloch de aquelles y, corregida la nòmina per dit senyor, se hajen de fer dotze redolins en presència del procurador general del dit senyor y de dits justícia y jurats, y possats aquells en un vas de aygua y ben mesclats, estant dit vas de aygua tapat, posse un chich la mà y menetge aquells cada vegada que haja de traure redolí, y de hu en hu en traga tres; y estos, en presència de tots, desfasa lo procurador general y els lligca, y dits jurats imbien al senyor los noms dels tres per a què lo gradue, qui haja de ser jurat en cap, segon y tercer. Y per a fer justícia y mustazaf, fen-ne aquells com és ús y pràctica, justícia a Nadal y mustasaf a sent Miquel, nomenant-ne huyt en la forma sobredita los dits justícia y jurats y, imbiada dita nòmina al senyor, ne puga llevar tres y afigir en lloch de aquells altres tres, y de tots los huyt se’n hajen de traure tan solament dos, com està ya dit, y de aquells nomene justícia lo senyor lo qui li pareixerà dels dos; y per a mustasaf se fasa de la mateixa manera y orde que el justícia. Y lo lochtinent de justícia lo facen de paraula lo procurador general y lo justícia; y si no concordaran en la persona, cada hu en nomene hu y els posen en redolí y es traguen com està susdit, fent lo primer que exirà. Y si·s farà lochtinent de mustasaf, se guarde lo mateix orde. Y així mateix, dits justícia y jurats facen dotze consellers y lo senyor puixa corregir-ne quatre y posar-ne altres quatre en lloch de aquells; y que lo justícia, jurats, lochtinent, mustasaf, consellers y qualsevols altres officials hajen de prestar los juraments en poder del senyor o de son procurador general. Y si lo justícia, jurats y senyor o procurador general concordaran en fer officials, puguen de paraula fer-los, sens perjuhí del present capítol, y per ningun temps se puga traure en conseqüència.

VIII. Íttem, és estat pactat que lo justícia de la present vila y baronia, o son lochtinent en ausència o enfermetat de aquell, tinga tota la jurisdicció civil, si à menester, per a exercir y administrar justícia de la manera que fins huy se ha usat en la pressent vila e baronia, ohint de justícia y tenint cort en los lochs acostumats, ab asesor y escrivà que lo senyor tindrà nomenat per ser senyor com és de dita cort, y escrivà. Ab què, de les provisions y sentències farà y donarà, qualsevols dels litigans puguen fer via de greuge, recurs o apelació, o de qualsevol altra manera recórrer al procurador general del senyor, y de aquell al dit senyor, de manera que per furs, pracmàtiques o privilegis del present regne està dispost.

IX. Íttem, és estat pactat que lo dit justícia, lochtinent ni demés officials, en casos criminals no tinguen jurisdicció ninguna sinó tan solament lo senyor de la present vila y baronies, o son procurador general, el qual en primera y segona y en qualsevols instàncies conega de qualsevols cosses a voluntat de dit senyor y no de altra manera. Y dit justícia y lochtinent, per bon regiment y administració de justícia, tinguen obligació de rondar dita vila y térmens de aquella de nit y de dia y sempre que sia menester, capturant qualsevols delinqüents; y per a dits effectes, dits justícia y lochtinent y demés officials puguen manar, a qualsevols vehins y habitadors de dita vila y térmens de aquella, los acompanye<n>, donen favor y auxili, imposant-los les penes que ben vist los serà, així pecuniàries com corporals, la execució de les quals haja de fer lo senyor o lo procurador general, executant-les com ben vist li pareixerà. Y si ja lo dit justícia no tingués comisió particular de dit senyor, lo qual dit senyor puga donar y revocar a son beneplàcit.

X. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor, en los deutes li deuran sos vasalls y pobladors, les execucions sien promptes, comensant a penyores, així dels deutes que per rahó de dita capitulació tindran obligació de pagar los dits vasalls, com de penes y de regalies y de qualsevol manera de grans y demés drets y coses que li deguen, com a béns fiscals y reals se sol y acostuma fer.

XI. Íttem, és estat pactat que dit senyor se reserva per a si y a sos succesors los bovalars de dita vila y baronia, que és la partida de Facicampo, dels lochs y baronies de Muntis y Suagres, y los herbatges així de la serra com del terme general de dita vila e lochs e baronies, per a vendre’ls o arrendar-los a qui ben vist li pareixerà, donant facultat als vehins vasalls de dita vila per a què puguen portar dits sos ganados fora de dit bovalar y de la horta de dita vila, lochs y baronies, sots les penes a dit senyor o a sos succesors ben vistes, en la qual veda no se entenguen les cavalcadures.

XII. Ítem, és estat pactat que de tot clam que es posarà, així contra malfactors com contra cavalcadures y qualsevol gènero de bestiars, de les terres dels vehins y habitadors de la present vila, la pena de dit clam se haja de dividir entre lo senyor, y lo amo de dita terra e lo guardià, per iguals parts; y si lo amo el posarà, sia la pena de aquell y del senyor, açò entès que si lo dany serà en oliveres de la senyoria, encara que la terra sia de particular, la pena sols sia del senyor.

XIII. Íttem, és estat pactat que tots los vehins, habitadors y vasalls de la present vila hajen de pagar y tinguen obligació de pagar al senyor que huy és y per temps serà, perpètuament, per cascuna cassa eo portal de les que huy hi à y de les que se obriran en lo esdevenidor, vint sous de cens, fadiga y lluïsme en lo dia y festa de sant Miquel, ab tot dret emphitèutich.

XIIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los succesors de aquells e los vasalls que per temps seran en dita vila y baronies, perpètuament, hajen de partir ab dit senyor tots los fruyts de forment, ordi, avena, adacza, panís, lli, llegums e hortalizes y tot y qualsevol altre gènero de grans, herbes de qualsevol espècie sien que es culliran y per temps se faran en les hortes, barranchs y argoleges y terres que de qualsevol manera es reguen y per temps se regaran, al quart, ço és, una part per a el senyor y les tres per a el vasall, la qual part del senyor dit vasall la ha de portar als graners y puestos que se acostumen posar, així en la cassa del senyor com en qualsevol cassa que lo senyor senyalarà en la present vila, francament. E dóna facultat dit senyor per a què qualsevol vasall puixa fer fins un quart de fanecada de hortaliza per a sa cassa, de la qual lo senyor puixa cullir també per a sa cassa, sens partició.

XV. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y sos succesors, vasalls y habitadors en la present vila, tinguen obligació y hajen de partir ab lo senyor que huy és y per temps serà tots los grans de forment, ordi, avena, espelta, centeno, gauda, barrella, çafrà, matafaluga y altres qualsevols gèneros de grans, cullites, llins, herbes, a la sisena, ço és, la una part per al dit senyor y les cinch parts per a els vasalls, la qual part tocant al senyor, dits vasalls la hajen de portar al graner de la cassa del dit senyor y als puestos a hon se acostumen posar, francament.

XVI. Íttem, és estat pactat que els dóna facultat a dits nous pobladors e vasalls que per temps seran, per a què puixen fer en ses heretats fins dos fanecades de alfals per a cascú de aquells, pagant per cascuna fanecada al senyor que huy és y per temps serà dos sous y sis diners en lo dia y festa de sant Miquel; y si vendran dita herba fora de la present vila, hajen de pagar lo quart del preu que vendran.

XVII. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors e los vehins e vasalls de dita vila que són o per temps seran, hajen de partir tota la palla de sa cullita, així de les terres del rech com del secà, a la sisena, ço és, la una part per a el senyor y les cinch parts per a el vassall, la qual palla haja de pendre lo senyor en lo paller, quant li pareixerà, dels que faran paller en sa perfecció, y el que no farà paller haja de portar la part del senyor a la palliza de la cassa de la senyoria francament.

XVIII. Ítem, és estat pactat que los dits nous pobladors que huy són y los vasalls que per temps seran tinguen obligació y hajen de partir tots e qualsevols fruyts de qualsevol gènero de arbres, així de horta com de secà, que huy són e per temps seran, al terz, ço és, dos parts per a el vasall y una per a el senyor, en esta forma: que lo oli se haja de partir, fet que sia y clar, en la almàcera, triant lo senyor la part que li pareixerà; les moreres, en los arbres, exceptant les garrofes y figues les quals se hajen de partir: les garrofes que es culliran en les garroferes, així de horta com de secà, se hajen de partir seques que sien a hon lo senyor voldrà, les tres parts per a el vasall y la quarta per a el senyor; y les figues se hajen de partir seques que sien, així de horta com de secà, a la sisena, ço és, cinch parts per a el vasall y una per a el senyor; y dels arbres de fruyta que no es farà diners ni grangeria, cullguen aquella per a sa casa, lo vasall y també lo senyor, sens partició alguna; y si farà grangeria, se haja de partir ab dit senyor al terç, com dit és dels demés arbres.

XIX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y los vasalls que per temps seran hajen de pagar y partir ab lo senyor a la sisena del fruyt de les vinyes, ço és, si fan pansa, seca que sia y pagat lo delme, de sis arrobes una, ço és, cinch per al vasall y la una per a el senyor; y si fan vi, així del mosto com del prensat y repremut, de sis cànters hu, ço és, los cinch per a el vasall y lo hu per a el senyor, al duell, la qual verema se haja de fer en los cubs de la senyoria y, la part tocant al senyor, lo dit vasall la haja de portar a la cassa o puestos que el senyor senyalarà francament. Y de les vinyes que novament plantaran, los primers set anys sien franchs de dita partició.

XX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor dóna llicència e permís, als dits vasalls que huy són e per temps seran, per a cullir les olives verdes o negres per a adobar per a ses casses y servici, fins tres barcelles, sens partició alguna, y si més ne culliran, ne hajen de pagar la part a la senyoria; ab què el temps que les cullguen o lo dia que les culliran, hajen de manifestar-o a dit senyor per a què les asente y mesure, per aquell temps de fer lo oli lo senyor cobre y es refasa de la part.

XXI. Íttem, és estat pactat que dit senyor establirà a cascú de dits nous pobladors, per a ells y als seus, en los càrrechs y censos damunt dits y ab les obligacions infrascrites, les casses y terres que cascú de aquells té encomanades fins en número de cent casses y heretats, eo les que millor y més comodament li pareixerà fer, a son beneplàcit. Y los arbres que en cascuna terra que se’ls establirà, sien de qui tindrà lo sòl de la terra, de manera que ningú del dia del establiment en avant puga tenir senyoria en ningun gènero de arbres que lo sòl de la terra no li sia establida, de tal manera que ningú tinga arbres en terra de altri, y exceptant les oliveres de les partides de la Pedrera y Alfonya.

XXII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor es reserva per a ell y a sos succesors tots los arbres de oliveres y garroferes de les partides de Muntis y Suagres y Beniprim y la Plana, les quals en ninguna manera vol ni entén donar a partició, ans aquell se reserva per integrum per a aquell y a sos succesors com fins huy són estats, no obstant les terres hon aquelles estan plantades estiguen acomanades y se hajen de establir y se establixquen als vehins vasalls de dita vila, no obstant lo contengut en lo antecedent capítol. Y així mateix, se reserva dit senyor, per a ell y als seus, tots y qualsevol gènero de arbres silvestres y que no fan fruyt de partició que estan en totes les terres e térmens de dita vila y baronies, per a el que ben vist li serà, los quals ningú de aquells gozen ne presumeixquen tallar sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXIII. Íttem, és estat pactat que qualsevol dels vasalls e vehins de dita vila y baronies que tindran horta y algoleges en qualsevols dels barranchs dels dits térmens, tinga obligació de fer y conservar los azuts y cèquies, com se solia fer en temps dels moriscos; y no fent-ho, puixa qualsevol dels interesats fer instància al senyor o a son procurador general, o al mustasaf de dita vila o al cequier, manant als interesats y regants de dites cèquies y azuts netegen y conrreen aquells, y si menester és, lo facen de nou, ab les penes necessàries. Y lo senyor que huy és y per temps serà, per son propi interès puga fer als dits interesats, ab les penes a aquell ben vistes, dits azuts y cèquies sempre que menester serà, y si li pareixerà ho puga fer fer a altres persones a gastos de dits regants, açò és entès que sia en anys que hi aja aygua per a regar, que no sia més lo treball que el benefici.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que tot lo fem que es farà en les casses y corrals de dits vasalls y en les eres, terres y en qualsevol part del térmens generals de dita vila y baronia, se haja de posar en les terres que dits vasalls tindran en los dits térmens, sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXV. Íttem, és estat pactat que de totes les vendes, donacions y transportacions y de qualsevol gènero de actes que·s faran, hajen de pagar lluïsme a dit senyor, a dos sous per lliura, y mig lluïsme a sou per lliura, exceptats los que conforme a furs del present regne no deu lluïsme.

XXVI. Íttem, és estat pactat que totes les dites particions de grans, fruyts, herbes y cullites que dits vasalls han de fer y respondre a dit senyor, segons està dit en los presents capítols, sien cens ordinaris ab fadiga y lluïsme de totes les dites terres, ab plen dret emphiteòtich, pagadors in perpetuum en los deguts terminis.

XXVII. Íttem, és estat pactat que los vasalls tinguen obligació de tenir netes y conreades les cèquies y azuts de les cèquies de la vila, los quals, sempre que menester serà, hajen de netejar aquelles juntament ab los brasals y escorredors de aquelles. Y si algunes obres seran menester, lo senyor haja de donar mestre, y la calz que serà menester, a ses costes, y lo demés de manobres y pertrets los vasalls; y si alguna fusta de pi sia menester, haja lo senyor de donar-la francament. Y la bassa y cèquia de dit molí se haja de conrear y netejar a despeses comunes del senyor y regants de dita cèquia.

XXVIII. Íttem, és estat pactat que totes les pesses que lo senyor haja de menester en la almàcera, així cruxeres, bigues, riglons, safes, templeres, fusells, anous y demés peces, qualsevol que sien, tinguen obligació los vasalls de portar, les que seran menester, francament, y si se han de comprar, lo senyor les haja de pagar.

XXIX. Íttem, és estat pactat que la soldada o soldades dels guardians y ministres hi aurà en la present vila, se haja de pagar de la mateixa manera que fins huy se ha acostumat, que és, tr<a>ent, ans de delmar ni partir de tot muntó, lo guardianatge; y si serà menester augmentar dit guardianage per a haver de possar algun altre, sia de la mateixa manera que està dit, lo qual guardià haja de posar y despedir lo dit senyor, sens entrometre’s los dits officials ni vasalls.

XXX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva totes les regalies de la present vila per quant totstemps són estades sehues, ço és, molí, tendes, forn, almàcera, carniceria, taverna y fleca, hostal, teular, saboneria y qualsevol altre que hi aurà y de present hi aja, y que no se’n facen de noves ni se’n puguen fer que no sien del senyor.

XXXI. Íttem, és estat pactat que ningú dels vasalls puga, havent-hi aygua bastant en lo molí, puga anar a moldre fora la vila, ni menys anar a coure a altre forn, sots les penes a dit senyor ben vistes li sien, havent-hi recapte en dites regalies.

XXXII. Íttem, és estat pactat y se prohibix que ningun vasall ni poblador puixa vendre vi per menut si no és a cànters y mig cànters, y no a quartes ni miges quartes, ni tampoch oli si no serà a arrobes y miges arrobes, y açò entès que lo dit vi y oli sia de sa cullita, perquè si no, en manera alguna es puga vendre sinó en la taverna del senyor y lo oli en la tenda. Y així mateix, dits vasalls no puguen vendre en ningun dia ninguna manera de peixca salada, vi, arroz ni ninguna altra cosa tocant a les tendes; y los forasters que portaran dites provisions, així de vi com de coses de tenda, solament puguen vendre cada semana un dia lo vi francament, y les demés coses de tenda pagant dos diners al tender conforme és ús y pràctica.

XXXIII. Íttem, és estat pactat que ningun vasall puga traure de la present vila ni térmens de aquella ninguna manera de olives verdes ni adobades, ni anar a fer oli fora de la almàcera de la senyoria, sens llicència del senyor, sots pena de vint-y-cinch lliures per cada vegada que se’ls provarà haver-o fet. Y així mateix, no·s puga traure raïm per a vendre fora la vila, ni en aquella ni ninguna altra cosa de fruits que lo senyor hi tinga dret, sens llicència, sots la mateixa pena.

XXXIV. Íttem, és estat pactat que qualsevol persona que voldrà fer teula y rajola en lo teular del senyor li haja de pagar son dret, que és, de deu peces, una, o lo que es concertaran conforme la manera de obra es farà.

XXXV. Íttem, és estat pactat que ninguna persona puga tocar ni tallar pi ningú, chich ni gran, que sia vert, ni fer carbó, sens llicència del senyor sots pena de vint-y-cinch liures; y si es cremarà algun pinar per descuyt o en altra manera, encórreguen en dita pena y pagar tot lo dany conforme se estimarà per persones expertes. Y dels arbres que se secaran de qualsevol gènero que sien, tinguen obligació dits vasalls de arrancar-los, prenint les rames y deixant la soca per a el senyor.

XXXVI. Íttem, és estat pactat que si lo senyor haurà menester algun arbre de olivera per a obres de molí, almàcera o en qualsevol altra part, lo puga tallar a hon lo trobe sens pagar cosa alguna al amo de qui serà dit arbre.

XXXVII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor veda ab lo present capítol que ninguna persona de la present vila, ni fora de aquella, puga fer cendra en lo present terme des de los corrals que estan en la partida del Atarcó fins al peu de la serra, ni cazar ningun gènero de caza sens llicència de dit senyor, sots les penes que ben vistes li seran.

XXXVIII. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningun vasall ni poblador en dita vila ni baronia goze ni presumeixca disimalar ni tallar oliveres ni garroferes, si no és ab expresa llicència y coneixensa de dit senyor que huy és y per temps serà, sots pena de vint-y-cinch liures per cascuna vegada que lo contrari farà y altres penes al dit senyor ben vistes. Y quant se disimalarà ab dit orde y llicència del senyor, se haja de partir tota la llenya que es disimalarà, tallada que sia, les dos parts per a el vasall y la una part per a el senyor; y si es farà carbó, es partixca fet que sia lo carbó en lo modo desusdit.

XXXIX. Íttem, és estat pactat que dit senyor que huy és y per temps serà, o son procurador general, segons la occurrència del temps y la freqüentació de casos o delictes que es faran o cometran, y per a la bona administració de justícia, per a les cobrances y regalies al senyor pertanyents y per a altres casos a son arbitre, puixa imposar les penes així peccuniàries com corporals que ben vist li serà, y fer qualsevols crides y preconizacions sens que de dita imposició de penes se puga apelar, recórrer o proclamar.

XXXX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran de dita vila y baronies, tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia de dita vila y baronia, en qualsevol punt estiguen.

XXXXI. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no puguen valer ni usar de estatuts, ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, ratificades y concedides per dit senyor y los seus que per temps seran, ni puguen interposar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sense expressa llicència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes. E així mateix, no·s puguen juntar a tenir ni fer concell general que primerament no es demane y se obtinga llicència de dit senyor, declarant-li, al demanar-li aquella, les coses que se han de tractar, en lo qual consell general no puguen proposar altres coses⁵² sinó los que aquells hauran manifestat a dit senyor, sots pena de dos-centes lliures y altres penes que de justícia seran dispostes, per cascuna vegada que lo contrari faran.

XXXXII. Íttem, és estat pactat que dits vasalls no tinguen obligació de pagar ninguns censals, així dels que los vehins de dita vila responien, carregats per sos obs, com dels carregats per obs del senyor.

Iddeo, tractata inter nos executioni deducendo et omnia supradicta promissa adimplendo, scienter etc., tenore presentis etc., ego dictus don Vincentius Bellvis, dominus dictae villae et baroniae de Belgida, Muntis et Suagres, de novo stabillio et in emphiteosim perpetuam concedo, trado seu quasi trado vobis, dictis Michaelli Sesplugues, Anthonio Matheu, Joanni Tormo, Michaelli Mico, Anthonio Sempere, Nicolao Marti, Joanni Tormo, maiori dierum, Josepho Exea, Joanni Gacet, Vincentio Senta Maria, Michaelli Soler, Grogorio Soler, Petro Orient, Jacobbo Capcir, dierum minori, Natali Perez, Joanni Sanz, Alonsio Rodriguez, Gaspari Lorens, Petro Senta Maria, Petro Poveda, Hieronimo Tormo, Francisco Luna, Stephano Sanchiz, Jeronni Carrasco, Joanni Aznar, Petro Albert, Bartholomeo Maestre, Vincentio Sanz, Joanni Sesplugues, Joanni Tormo el Roig, Michaelli Giner, Joanni Matheu, Ludovico Juan, Jacobbo Capcir, dierum maiori, Francisco Soler, Gaspari Abat, Anthonio Joanni Luna, Francisco Albert, Petro Carratala, Andree Sanchiz, Francisco Macip, Vincentio Gisbert, Petro Pont, Joanni Pla, Antonio Albert, Joanni Vanyon, Baptiste Perez, Genesio Roig, Francisco Perez, Petro Sanz, Vincentio Esteve, manyano, Francisco Costa, Silvestri Molla, Bartholomeo Borreda, Bartholomeo Dura, Petro Mico, Jacobbo Jornet, Petro Luxan, Simoni Aznar, Bernardo Gabarda, Bartholomeo Perez, Nicolao Mico, Vincentio Esteve, Petro Colomer et Jacobbo Company, vassallis, vicinis et habitatoribus dictarum villae <et> baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, presentibus, acceptantibus, et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicta villa et baronia de Belgida, Muntis et Suagres, in territoriis et terminis illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et conditionibus supradictis et non aliter nec allio modo. Et quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nec elligere nec proclamare positis allium dominum directum et judicem nisi me et meos succesores quoscumque, et judices quos ego et mei elligerimus et delegaverimus, sub pena commisii, et non recurretis vos nec vestri successores ad allium judicem sub dicta pena comisii. Et vos et vestri teneatis ac teneantur mihi et meis anno quolibet solvere fructuus, census, redditus, emmolumenta in supradictis capitulis specificata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabillimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promitto vobis et vestris per me et meos facere, habere, tenere dictum stabillimentum et contra illud minime <venire>, palam vel oc-culte, alliqua racione et causa, sub obligatione bonorum et jurium meorum etc. Ad hec autem nos, supradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dictae villae et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, acquirentes sive recipientes a vobis, supradicto don Vincentio Bellvis, domino nostro, predictas dommos et hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligationibus, partitionibus fructuum, censibus, regaliis et aliis obligationibus desuper recitatis et enarrati<s>, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dictae villae et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres et singularium personarum illius, vobis dicto don Vincentio Bellvis, domino predicto, presenti et acceptanti, et succesoribus vestris in dicta villa, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento et in capitulis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis census et fructuus desuper nominatis, modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinentia. Et promittimus etiam nos esse bonos et fidelles vasallos vestros et successorum vestrorum in dicta villa et baroniis, et promitimus prestare juramentum et homagium fidelitatis. Et ideo, cum presenti, in presentia notarii et testium infrascriptorum, dictum corporalle juramentum et homagium fidelitatis et vasallagii in manibus et posse vestris, more solito, prestamus, virtute cuius promitimus vobis et vestris esse bonos et fideles vasallos et vos, tamquam dominum nostrum, parere et complere omnia predicta sub obligatione bonorum nostrorum et dictae universitatis et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneficiis dividendarum actionum, eppistolae divi Adriani et foro Valentiae etc. Et nomine mullierum, certificati per notarium infrascriptum de juribus illarum, et signanter de beneficiis senatusconsulti Velleyani, ipsis renuntiamus dotibus et sponsalitiis illorum etc. Et nomine minorum renuntiamus benefitio restitutionis in integrum et omni allii etc.

Quod est actum in dicta villa de Belgida etc.

Testes huius rei sunt Josephus Diego, rector dictae villae de Belgida, et Didacus Lopez, scutifer, in dicta villa residentes.

118.

1611, juliol 10. Olocau del Carraixet.

Alfons de Vilaragut, senyor de les baronies i vall d’Olocau, Marines, Gàtova i Torres, i dels llocs de Llanera, Cairent i Carbonell, al terme de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta de poblament de les dites Olocau del Carraixet, Marines i Gàtova com a culminació de la proposta pactada de condicions de poblament l’anterior 20 d’agost de 1610.

Notari, Pere Joan Calderer.

A. APPV, Protocol núm. 27.400, notari Pere Joan Calderer. (Localització arxivística facilitada per Jaime Richart Gomà.)

B. Arxiu de Mateu Zaforteza i Crespí de Valldaura, Mallorca (Vilaragut, DN 123). Còpia legalitzada feta el 15 de juliol de 1788 pel notari de València Carles Vicent de Seguí i Rodríguez, qui conservava els protocols del notari Calderer.

Edicions:

a. Zurriaga i F. Agustí, «Introducció a l’estudi de la carta pobla de la vall d’Olocau, Marines i Gàtova», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIII (1987), pp. 223-233. Edita la versió de B.

b. Tello, E., Carta de poblamiento del Valle de Olocau, Marines y Gátova, Gàtova, Ayuntamiento de Gátova, 2011. Només és una traducció al castellà de l’edició de Ferran Zurriaga.

c. Tello, E. (transcripció) i M. Ardit (correcció), «Carta de poblament de la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova», Mirades al Camp de Túria, 4/5 (2013), pp. 101-111.

TEXT

Die X iulii anno a Nativitate Domini M DC XI.

In Dei nomine eiusque purissimae et immaculatae virginis Matris Mariae, amen. Noverint universi quod nos, don Alfonsus Vilaragut, dominus castelli, baroniarum, vallis et honoris de Olocau, Marines, Gatova et Torres, oppidorumque de Lanera, Cayrent et Carbonell, ex una; et Matheus Navarret, justicia oppidi de Olocau, Michael Merino, locumtenens justitiae, Franciscus Ximeno, Petrus Corella, jurati, Jacobus Polo, edilis, Joannes Unyon, Joannes Ruvio, Joannes Boeres, Joannes Strany, Jacobus Mas, Bartholomeus Ballester, Joannes Beneyto, Joannes Colas, Anthonius Sacabeses, Petrus Luna, Vincentius Vinyau, Petrus Vinyau, Gaspar Salvador, Matheus Navarret, dierum minor, Franciscus Blanch, Martinus Perez, Dominicus Sebastian, Salvator Hernandes, Bartholomeus Colas, Joannes Corella et Dominicus Soriano, dicti oppidi de Olocau; Jacobus Besantes et Petrus Diago, oppidi de Marines; Joannis Sanchiz, justitia oppidi de Gatova, Dominicus Gorris, juratus, Petrus Calbet, edilis, Franciscus Sanchiz, Petrus Sanchiz, Michael Gorris, Thomas Sanchiz, Marcus Oliver, Antonius del Bosch, Franciscus Mancho et Paschasius Pros, dicti oppidi de Gatova, omnes in predicto oppido de Olocau reperti, parte ex altera. Quia ex edicto regiae magestatis domini nostri Philippi tertii ab Austria, feliciter regnantis, per loca solita civitatis Valenciae, vigessima secunda die septembris anni milessimi sexcentessimi noni publicato, omnes sarraceni qui in hoc Valentiae Regno erant, justissimis de causis in dicto regio edicto expressis, in transmarinas partes Africae, ut est notorium, expulsi⁵³ fuerunt, qua propter baroniae et vallis predictae de Olocau, Marines et Gatova, quae a dictis sarracenis incolis habitabantur, fere tote deserte et depopulate remanserunt, cum autem vos, supranominati, enixe desideretis predicta oppida in locum dictorum sarracenorum ocupare ibique vitam agere et cum familia vestra habitare. Ideo, rogastis me quatenus dignari vellem vos et successores vestros in vasallos meos et futurorum dominorum predictarum baroniarum et vallis admittere, et pro novis incolis et habitatoribus predictorum oppidorum de Olocau, Marines et Gatova accipere. Ego vero, volens precibus vestris satisfacere, gratis et scienter, eis melioribus via, modo et forma quibus magis et melius de iure et iuxta foros et privilegia presentis regni fieri potest et debet, per nos et successores nostros confitemur una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde acceptantibus, et succesoribus nostris, quod super dicta nova populatione⁵⁴ oppidorum dictarum baroniarum et vallis de Olocau fuerunt et sunt inter nos, dictas partes, facta et firmata, inhita et concordata ac per notarium infrascriptum, in presencia nostra et testium infraescriptorum, lecta et publicata capitula sequentia:

I. Primo, és estat pactat, transigit y concordat per y entre nosaltres, dites parts, que yo, dit don Alonso Vilaragut, per mi y tots los meus successors perpètuament en les dictes baronies y vall de Olocau, Marines y Gàtova, haja de admetre, segons que admet, a vosaltres, los dits particulars desuper nomenats y a tots los vostres successors, a la dita nova població dels llochs de dites baronies y vall, ab los pactes y condicions que desús se diran y no sens aquells, aliter nec alias et viceversa, que vosaltres, dits nous pobladors, per vosaltres y per tots los vostres successors, vos hajau de avasallar en dites baronies y vall com ab la present vos avasallau, y prestar-me, segons que ja me haveu prestat, los homenatjes y jurament de fidelitat acostumats, renunciant a vostron propri for y sotsmeten-vos al for y jurisdicció mia y de mos successors en dites baronies y vall, reservant-me facultat de admetre a la dita nova població les demés persones que·m pareixerà y ven bist me serà.

II. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, vos hajau de obligar, segons que per lo present vos obligau per vosaltres y per los vostres successors, a residir personalment y contínua ab vostron domicili y capmajor e família en los llochs respective de les dites baronies y vall de Olocau, sots pena de comís de les cases y heretats que tindreu en aquella.

III. Íttem, que totes les cases y terres de les dites baronies y vall y terme de aquelles estiguen censides als censos respectivament que davall se dirà, ab dret de fadiga y loysme y tot altre plen dret enphiteòtich segons fur de València, a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, ab tots los drets, privilegis y prerogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los béns censits y enphiteoticals. Y se hajen de fer y facen de dites cases y terres los stabliments que nesessaris seran, segons lo tractat y consertat entre nosaltres, dites parts, y ab los demés pactes y ordinacions dels stabliments.

IIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors qui per temps seran, siau tenguts y obligats a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, donar y pagar cascun any, per cascuna casa que posseyreu y posseyran, axí de les que hara se us stabliran com de les que vosaltres de así avant fareu y edificareu, vint-y-un sou<s>, quatre diners de cens, ab fadiga y loysme y tot altre plen dret enphiteòtich segons fur de València, pagadors en les festes de Nadal y sent Joan mijerament.

V. Íttem, que per lo semblant vosaltres, dits nous pobladors y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar cascun any a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, per cascuna fanecada de terra que us seran senyalades y stablides en la orta, dos diners, y per cada caffiçada de la montanya altres dos diners, pagadors en dits terminis, ab lo dit dret de loysme y fadiga y tot altre plen dret emphiteòtich, com desús és dit. Açò entès y declarat que si algú de vosaltres estarà per tems de tres anys franchs, sens procurar dites terres, en tal cas puixa lo senyor que per temps serà de dites baronies, per sa pròpria aucthoritat y sens altra solemnitat de juhí, comisar-se aquelles y establir-les a la persona que li parexerà.

VI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau deixar y derelinquir les dites cases y terres que se us establiran en dites vall y baronies de Olocau dins tres anys, sots pena de cinquanta lliures.

VII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau vendre les cases y terres que se us stabliran en dites vall y baronies de Olocau y terme de aquelles, dins sis anys contadors del dia del stabliment en avant, sots pena de comís. Emperò, les terres que vosaltres traureu y plantareu de nou, les pugau vendre pagant lo loysme que per rahó de dita venda deureu.

VIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a la senyoria cascun any per cascuna casa un quintal de palla en les heres.

VIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, no pugau vendre, alienar ni transportar les dites cases, terres, heretats y aygua que se us stabliran a yglésia, hospital, monestir, consell, col·legi ne universitat, cavallers ni altra persona alguna de les prohibides per dret y furs del Regne de València, sinó a altres persones ab càrrech del dit cens y precehint llicència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, y manifestant dins deu dies les dites vendes, sots pena de comís.

X. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau carregar censos perpètuos alguns sobre los dits béns, ni fundar vincle perpètuo en aquells, sinó precehint expressa licència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sots vici de nul·litat de la tal imposició y fundació, y pena de comís dels dits béns.

XI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre, alienar y transportar heretat alguna sens la aygua, ni aquella sens la heretat, sinó que lo hu y lo altre hajau de vendre junt.

XII. Íttem, que tostems que vosaltres, dits nous pobladors, o successors vostres, cometreu o cometran, lo que Déu no permeta, algun crim o delicte de lesa majestat, divina o humana, o altre qualsevol delicte per rahó del qual encorregau en pena de confiscasió de béns, en tal cas lo tal vasall qui dit delicte cometrà, dos dies ans reste privat del domini útil dels dits béns, declarant, com des de ara per a sellavores se declara, sens perjuhí emperò del qu·està dispost per los furs del present regne en favor del senyors directes i no a major cauthela, haver encorregut lo posseydor de aquelles en pena de comís, volent que en dit cas lo domini útil sia consolidat ab lo directe.

XIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de conservar y millorar les dites cases y terres a ús y costum de bons enphiteotes y, no fent-ho, encorregau en totes les penes de comís y altres en semblants casos aposades per furs del present Regne de València.

XIIII. Íttem, que si vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, morireu sens fills ni altres desendents, no pugau dexar la heretat que us serà donada a altre poblador de dites baronies y valls, sinó a foraster, lo qual sia tingut y obligat de venir a viure als llochs de aquelles y valls, ab los mateixos pactes y condicions contenguts y expressats en la present població.

XV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre tota la terra que se us serà stablida sens la casa que tindreu, sinó tan solament la mitat de dita terra, y en est cas la hajau de vendre ab pacte de què lo comprador sia tengut y obligat de viure y habitar en aquella, y conservar-la com desús és dit.

XVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tot gra, axí de orta com de secà, de deu, hu, y lo delme y primícia apart, y lo mateix del lli y cànem.

XVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de les coses de paner, de set y mig, hu, y del alfals a rahó de huit sous cascun any per fanecada.

XVIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres succesors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tota fruyta, axí pansa, figa, garrofes, anous, anmelles, olives com de altra qualsevol fruyta, axí fresca com seca, de set y mig, hu, net y plegat. Y si per cas, per algun tems, vos obligassen a pagar delme de la fruyta, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també net y plegat, y lo delme apart.

XVIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del vi que cullireu en les dites baronies y vall, de set cànters y mig, hu, al duell en most. Emperò, si per algun tems vos obligassen a pagar delme del dit vi o verema, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també al duell, y lo delme apart.

XX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats cascú per si de portar, ab vostres mules y cavalcadures, lo gra que pertanyerà a la senyoria al graner de la casa del senyor, y lo que no tindrà cavalcadura tinga obligasió de haver-la de llogar per a dit ministeri.

XXI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria dos diners per cada cap de cabrits, com aquell no sia del any, y tres diners per cada cap de llanar, los quals se hajen de contar lo endemà del dia y festa de sent Miquel de setembre.

XXII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y successors vostres en los dits llochs de les dites baronies y vall, siau tenguts y obligats de donar y fer a mi, dit don Alonso Vilarragut, y a tots los demés senyors que per tems seran de aquelles, cascun any, un present per cascú de dits llochs per la festa de Nadal en senyal de vasallatje.

XXIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del espart, axí obrat com per obrar, de deu, una, restant-vos les nou franques. Açò emperò entès y declarat que, entretant que los de Líria entraran en lo terme de dites baronies y vall sens albarà y llicència de la senyoria, no tingau obligació de pagar dret algú del espart per obrar.

XXIIII. Íttem, que totes les regalies de les dites baronies y vall tostems sien, com són, de mi, dit don Alonso Vilaragut, y dels senyors que per tems seran de aquelles, exceptada la carniceria de la qual yo, ab la present, faç mercè als llochs de dites vall y baronies per a tostems, y les tendes, les quals vos done per tems de deu anys y només. Açò entès y declarat que la del lloch de Olocau, attès que yo al present faç un forn de vidre en aquell, vos haja de donar lo arrendament de dita tenda por lo mateix preu que està en lo present any mil sis-cents y onze, y si no·s farà vidre, en tal cas pugau arrendar aquella per vostron conte durant los dits deu anys, contadors de hui avant.

XXV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de adobar les sèquies y asuts a vostres pròpries despeses, sens que yo, dit don Alonso de Vilaragut, ni los demés senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sia tengut y obligat de contribuhir en aquells ni pagar cosa alguna.

XXVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, de cada set fexos de canyes, hu.

XXVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, ni los vostres successors, puixen tallar llenya de ningun arbre sens licència de mi, dit don Alonso Vilarragut, y successors meus en dites baronies y valls, y concedint-vos aquella, en tal cas lo tronch sia del senyor y les rames del vasall.

XXVIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, puixen tallar lenya de pins seca ni verda sens licència de mi, dit don Alonso Vilaragut, y de mos successors en dites baronies y valls. Emperò, que siam tenguts y obligats de donar-vos aquella per a tallar cabrios dels nostres pinars per a obrar y adobar les cases de aquelles, senyalant-vos la part y lloch de hon haureu de tallar dits cabrios.

XXVIIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, pugau fer carbó ni sendra un tir de pedra del barranch, ni en tot lo pinar ni costera del castell de Olocau ni bovalar de la Garrofera, ni a vista dels llochs de dites baronies y vall.

XXX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y tots los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar y pagar cada un any al procurador general de dita vall y baronia, per cascuna casa, dos almuts, lo hu de forment y lo altre de altre gra. Y si no·l tindrà, sols estiga obligat a donar-li un almut de forment, açò entès y declarat que, el que no·n cullirà, no sia hobligat a pagar-lo.

XXXI. Íttem, que yo, dit don Alonso de Vilaragut, y tots los meus successors en dites baronies y vall, per a cobrar los drets que·s deuran en la senyoria pugau compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar ab prompte y real execució, segons en deutes reals y fiscals és acostumat.

XXXII. Íttem, que tots los officials de dites baronies y vall se hajen de mudar cada un any, a saber és: lo justícia a Nadal, los jurats a Pasqua d’Esperit Sant y lo mustaçaff a sent Miquel de setembre en esta forma: que per a la elecció de justícia hajau de portar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als meus successors en dites baronies y vall, los noms de tres persones de cada hu dels dits llochs de aquelles, e yo y aquells hajam de elegir una d’elles. Y per a jurats de Olocau y Marines, sis, de les quals ne eliggam dos per a cascú de dits llochs, y de Gàtova tres, y de aquelles elegir-ne una, y si crexerà lo poble se’n hajen de portar sis per a elegir-ne dos.

XXXIII. Íttem, que de qualsevols plets que per rahó de les coses desusdites y lo ad aquelles annexo y dependent se mouran, ne hajen de conèixer los officials y jutjes de la senyoria, sens que puguen apel·lar ni tenir recors de simple querella ni altre remey algú per a davant de altre jutje o juges, sinó que los dits plets y causes se hajen de comensar y acabar, axí en primera instància com de appel·lació, davant los officials de dit senyor de dites baronies y vall.

XXXIIII. Íttem, que tostems y quant qualsevol universitat dels llochs de les dites baronies y vall, com a universitat vulla pledejar ab lo senyor per qualsevol causa, via, manera y rahó, en tal cas cascuna de dites parts tinga obligació de nomenar un advocat per sa part y, en cas de discòrdia de aquells, haja de difinir y sentenciar dits plets lo regent la Cancelleria de Sa Magestat en la ciutat de València que per tems serà, y açò per evitar los gastos, despeses y altres danys y inconvenients que de semblants plets solen y acostumen resultar a les parts.

Et ideo nos, dicte partes, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes⁵⁵ preinserta capitula et omnia alia et singula in eis et eorum quolibet contenta et expressa, et renunciantes exceptioni dictorum capitulorum, sicut predicitur, inter nos, dictas partes, non inhitorum et non conventorum, et doli, mali et actioni in factum omnique alii iuri, rationi et consuetudini hiis obviantibus quovismodo, gratis quoque et scienter, per nos et successores nostros quoscunque promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde ut predicitur acceptantibus, et successoribus nostris, omnia et singula in hoc contractu et capitulis supradictis et eorum singulis contenta et enarrata, que et quatenus ad unamquamque nostrarum dictarum partium pertinent et expectant, pertinereque et expectare videntur, attendere, solvere,⁵⁶ complere et omni cum effectu adimplere, iuxta ipsorum capitulorum et cuiuslibet eorum seriem et tenorem, et pro ut et quemadmodum in eis sunt descripta et apposita, illaque firma et ratta semper habere, tenere et inviolabiliter observare, et non infringere, contrafacere vel venire per nos seu alios, directe vel indirecte, de iure vel de facto, aliqua ratione sive causa, sub bonorum et iurium nostrorum respective, mobilium et inmobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, obligatione et hypotheca.

Que fuerunt acta in predicto oppido de Olocau, decima die iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei, don Alfonsi de Vilaragut, domini predicte vallis et baronie.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum, Mathei Navarret, Michaellis Merino, Francisci Ximeno et ceterorum superius nominatorum, predictorum, qui hec respective laudamus, concedimus et firmamus.

Testes quo ad firmas omnium demptis dictis Navarret, dierum maiore, et Secabeses, oppidi de Olocau, Michaele Gorris, Thoma Sanchiz et Oliver, oppidi de Gatova, Petrus Joannes Fuster, presbyter, et Gaspar Rodrigues, scutifer, et quo ad firmam proxime dictorum Gorris, Sanchiz et Oliver, qui undecimo die dictorum mensis et anni, in predicto oppido de Olocau, ut supra, firmarunt, sunt testes dictus Fuster et Petrus Ivanyes, vitrearius.

Et quo ad firmam dictorum Navarret et Secabeses qui.

119.

1611, juliol 11. Bellús.

Francesc Bellvís, senyor dels llocs de Bellús i Corbera, situats dins els termes de la ciutat de Xàtiva, pacta i atorga la carta pobla al lloc de Bellús per a quaranta pobladors que detalla pels seus noms.

Notari, Onofre Blai Borja, notari de Xàtiva.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 795, ff. 15v-21v. Còpia de 1739, a partir d’una còpia legalitzada feta a Xàtiva el 21 d’abril de 1707 pel notari Gaspar Domingo Devesa, seguint l’original copiat als protocols de Onofre Blai Borja, notari també de Xàtiva.

Edicions:

a. Constant Almiñana, X., Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un nucli rural valencià. Dels orígens a la fi de la senyoria, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2003, pp. 147-157.

b. Soler, A., Bellús, geografia, història, patrimoni, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2008, pp. 365-374.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 280.