Читать книгу La voz sola - Ana María Martínez Sagi - Страница 76

ESTIU95

Sortí al portal de la masia. El sol

arborava els pallers i el blat de l’era.

Ni un alè d’aire. Calor i pols i el cant

tossut de les cigales cridaneres.

Amb la mà fent pantalla es tapà els ulls

—brunzien unes mosques vironeres—,

fixà l’esguard en la blavor del cel

i en el verd tendre de les mongeteres.

Vora el pou enrunat dormia el gos pelut.

La vaca mig tancava les parpelles.

Un ninyó camallarg, golafre i embrunit

brandava àvidament una perera.

Entre marges de pols i gatoses roents,

es perdia molt lluny, la carretera...

(Portantveu del Club Femení i d’Esports, número xxvi, julio de 1932)