Читать книгу Cap altre amic que les muntanyes - Behrouz Boochani - Страница 11

MOONES: El nom Behrouz vol dir bo/millor (beh) dia (rouz), pròsper o afortunat, i també és el nom d’un alt càrrec militar que apareix a l’obra Xahnamé. En certa manera, va ser premonitori que la seva mare li digués Behrouz; li va posar un nom persa tradicional de la literatura clàssica, el nom d’un guerrer. És un nom que s’allunya dels de la majoria dels seus germans i cosins, que tenen connotacions religioses. És com si la mare hagués pressentit que aquell fill tenia alguna cosa de diferent.

Els noms tenen funcions estètiques, interpretatives i polítiques especials en aquest llibre. Per a en Behrouz, rebatejar les coses és una manera d’afirmar la seva identitat com a persona i d’establir un sentit d’autoritat; posar nom és una manera de recuperar l’autoritat que li ha robat la presó, de treure poder al sistema i de redirigir la sobirania cap a la terra. Posar nom també forma part de l’afany de crear, i serveix d’instrument analític per a examinar les circumstàncies polítiques i materials.

En Behrouz posa nom a molts dels seus personatges per mitjà d’una tècnica única. Fa servir sobrenoms i sintagmes nominals graciosos quan es refereix a individus concrets, bé per protegir-ne la identitat, bé per construir el personatge, o per totes dues coses. En persa no hi ha majúscules, però en anglès tenim l’avantatge de crear noms propis a partir de sintagmes nominals escrivint-ne en majúscula totes les paraules (fins i tot l’article definit). Amb això, deixem clar que, en el context del llibre, el sintagma descriptiu o el sobrenom és el nom de l’individu i al mateix temps en reflecteix la personalitat i les característiques (un tret físic o el seu tarannà o temperament).

Una noció abstracta important del llibre és la de «Sistema Kiriarcal». En l’assaig complementari exploro el concepte de «kiriarcat», terme que es refereix als sistemes socials encreuats que es reforcen i es multipliquen amb l’objectiu de castigar, subjugar i anorrear els altres. Sistema Kiriarcal és com en Behrouz anomena els substrats ideològics pels quals es regeix la presó; és un nom que denota l’esperit que predomina en tot el centre de detenció i en l’omnipresent complex industrial fronterer d’Austràlia. El terme persa system-e hākem també es podria traduir per «sistema opressor», «sistema dirigent», «sistema de governamentalitat» (en el llibre, el terme «governamentalitat» descriu aplicacions concretes del sistema) o bé «sistema sobirà». Tanmateix, la noció de kiriarcat amplia l’abast i l’omnipresència de la tortura i del control dins la presó i subratlla l’aspecte subversiu del nom.

En Behrouz també rebateja el Manus Island Regional Processing Centre (Centre Regional de Tramitació de l’Illa de Manus). Al llarg del llibre, es refereix al centre de detenció amb el nom de «Presó de Manus» —l’anomena, la defineix i en fa una anàlisi crítica amb els seus propis termes. Cada secció del centre també és rebatejada en termes semblants. Conceptualment, es fa amo de la presó.

La combinació d’aquests dos sintagmes nominals propis, Presó de Manus i Sistema Kiriarcal, reforça les reflexions d’en Behrouz sobre la tortura sistemàtica i estructural del règim de detenció, i també fa palesa la destresa acadèmica d’en Behrouz. En aquest sentit, l’ús significatiu que fa dels termes acadèmics combinats amb el llenguatge i l’estil literaris suscita respostes i lectures múltiples i variades.

Un altre exemple important d’aquesta inspiració multidisciplinària són els títols dels capítols. Vaig compartir idees per als títols amb en Behrouz en diversos moments del procés, i junts vam afinar-los i ampliar-los. Vam decidir que cada capítol hauria de tenir almenys dos títols que en destaquessin cadascun un aspecte diferent. D’entrada, la relació en aparença poc coherent entre els múltiples títols de cada capítol ajudava a crear una sensació de perplexitat i absurditat; la naturalesa non sequitur dels títols i el sentit il·lògic i imprevisible que evoquen s’adiuen amb les tècniques i els temes que en Behrouz empra en aquest llibre. El títol «La Nostra Golshifteh és bonica de debò» ocupa un lloc especial per a en Behrouz perquè, per a ell, representa els passatges més importants del capítol; el personatge de la «Nostra Golshifteh» és la inspiració més gran entre totes les seves narracions.