Читать книгу Cap altre amic que les muntanyes - Behrouz Boochani - Страница 9

MOONES: Ara m’adono que molts dels diccionaris bilingües del persa a l’anglès i viceversa són insuficients... A més a més, en aquest llibre en Behrouz fa un ús complex i únic de les paraules i locucions; el context en què fa servir la llengua és profund i desafiador, i sovint és d’una creativitat peculiar i notable. La varietat de situacions i la seva imaginació aporten matisos nous i profundament originals als mots i expressions.

OMID: Si tinguéssim temps, potser podríem crear un glossari per explicar els mots i locucions clau.

MOONES: Això seria un projecte complementari fantàstic. Però, mentre treballo en aquest llibre m’adono de la urgència d’iniciar un projecte per a un diccionari exhaustiu i multidisciplinari. Crec que el llibre d’en Behrouz amplia el sentit d’algunes paraules, hi afegeix noves capes de significació.

Trobar les paraules i estructures sintàctiques escaients en anglès depenia d’uns quants factors. La literatura escrita en persa es basa principalment en frases llargues i elaborades amb moltes classes d’oracions subordinades seguint un ordre consecutiu. El subjecte és al començament i el verb sol ser al final de tot, després d’una sèrie de subordinades. Si s’intenta traduir el text mantenint tota l’estructura de la frase original, la frase que s’obté en anglès és carregosa i difícil de llegir —les frases i passatges llargs i complexos funcionen bé en persa gràcies a la gran ressonància poètica i als moviments rítmics de la llengua. A la traducció vaig fraccionar les frases de diverses maneres i vaig repetir paraules i locucions clau, si calia. De vegades vaig combinar aquesta tècnica amb el paral·lelisme, l’al·literació i sinònims consecutius. En alguns casos, senzillament dividia les frases llargues en una sèrie de frases curtes, o les frases curtes en frases d’una sola paraula. Altres vegades, feia servir la puntuació de forma creativa per comunicar cada idea o punt d’una manera més fàcil i crear una mena de cadència sostinguda.

La paradoxa i la juxtaposició són uns trets característics de la narrativa d’en Behrouz que, sovint, em van donar l’oportunitat de dividir frases i reestructurar passatges. El seu estil i ús de recursos literaris em va permetre d’explorar l’ús d’antònims i l’oxímoron de forma creativa mentre traduïa. L’ús del salt enrere (analepsi) i del salt endavant (prolepsi) regeix i intensifica el poder emotiu i el missatge, l’heurística filosòfica i la sensació de meravella del text. En Behrouz incorpora aquests elements en la seva estratègia literària i els combina amb el folklore i la resistència kurds, la literatura persa, els textos sagrats tradicionals, les històries locals, els símbols de la natura, els rituals i les cerimònies. Els trets filosòfics i culturals no són només del Kurdistan i de l’Iran, sinó que també hi podem trobar altres elements, sobretot del pensament i la cultura de Manus. En Behrouz també incorpora influències de la literatura occidental (per exemple, El procés, de Kafka, L’estrany, de Camus i Molloy, Malone meurt i L’Innomable de Beckett). Ser conscient de les tècniques i influències i aplicar-les de forma estratègica en anglès fent servir diversos recursos literaris ha fet possible que les qualitats poètiques i l’estil literari idiosincràtic de l’original no es perdessin.

Els marcs polítics, històrics i culturals de referència i l’al·lusió fan rica l’escriptura d’en Behrouz. L’entorn cultural i social de les diverses narracions que s’entreteixeixen en el llibre es basa en el Kurdistan, l’Iran, l’illa de Manus i la Presó de Manus... i també en els mars durant les peripècies esborronadores en aquella embarcació. Vaig pensar que la millor manera de plasmar aquelles condicions era presentar les frases fragmentades o reformulades i reproduir algunes seccions en forma de vers. Segons el meu parer, alguns dels passatges més captivadors i intensos del llibre són aquells en què la prosa de sobte es transforma en vers i després torna a ser prosa. Mantenint-me fidel als elements poètics de la llengua i de l’escriptura d’en Behrouz, traduir la prosa en forma de poesia ha resultat ser l’opció millor i més adequada.

La tria de les paraules també estava determinada per la sensibilitat vers els llocs. Les ubicacions, les situacions i els contextos narratius de totes les escenes pretenen transportar el lector. Per tal de no comprometre excessivament la potència sensorial que en Behrouz construeix amb meticulositat, vaig procurar triar paraules i expressions que encaixessin amb els llocs i ambients seleccionats. Per aquest motiu, la traducció a l’anglès dels noms, verbs, adjectius i adverbis en molts casos és metafòrica i particular dels aspectes físics i geogràfics dels capítols i dels seus diversos passatges. En alguns casos, hi predomina la terminologia abstracta i filosòfica, mentre que en altres fragments hi descric les escenes amb un realisme més directe. Traduint a partir de la perspectiva d’una narració basada en el lloc, una mateixa paraula persa es podia traslladar de maneres diferents segons la ubicació, l’ambient, els personatges, els objectes, els esdeveniments, l’arquitectura i l’entorn. L’ús de símbols de la natura, de l’antropomorfisme i de la personificació il·lustra les interpretacions excepcionals que en Behrouz fa de la identificació entre espècies. De fet, en Behrouz afirma amb contundència que si els refugiats no haguessin establert una relació de respecte amb l’entorn i els animals, faria temps que la força opressora de la presó els hauria matat; la natura és una aliada dels presos en la lluita contra el sistema.