Читать книгу Cap altre amic que les muntanyes - Behrouz Boochani - Страница 13

SAJAD: Hi ha cap part del llibre en què en Behrouz expliqui la persecució que va patir a l’Iran o critiqui el Govern iranià?

OMID: No.

SAJAD: Millor. No fa falta parlar-ne ni justificar per què se’n va anar. Per això és una obra literària tan bonica i valuosa. Tot el que cal saber de la seva vida a l’Iran està resumit en el relat del seu primer viatge en vaixell. Tot el que cal entendre sobre l’opressió i la discriminació que es pateix a l’Iran ho trobem a l’escena de l’oceà. Tota l’agitació política és en la descripció de les onades. Tota la repressió de l’estat queda reflectida en la descripció que fa del remolí del mar.

Vaig veure aquesta oportunitat de traducció com una ocasió per contribuir a la història documentant i d’alguna manera donant suport a les persones oblidades i víctimes de la persecució; traduir, per a mi, com ho és escriure per a en Behrouz, és un deure cap a la història i una estratègia per fer entrar ben endins de la memòria col·lectiva d’Austràlia la qüestió de la detenció indefinida dels refugiats.

Però a mesura que anava llegint els capítols, em preguntava si era possible comunicar en anglès l’experiència d’en Behrouz d’una manera que fes justícia a la seva fermesa i a la seva percepció. Les seves interpretacions, crítiques i expressions són crues, apressants i implacables; les històries transmeten angoixa, reflexió, ràbia i revelació. En algunes parts també hi ha un sentit de l’humor penetrant i admirable que no està gens fora de lloc i que calia traslladar amb cura. A més a més, la riquesa imaginativa del text havia de reflectir la veu i el punt de vista únics de l’autor.

Un aspecte que sempre he tingut present és que en Behrouz escrivia en persa i no en kurd. Escrivia en la llengua dels seus opressors, tot i que és un fervent defensor de la cultura, la llengua i la política kurdes. I el llibre el traduïa a la llengua dels qui l’empresonaven i el torturaven. A més de la diferència de poder que suposa tenir la nacionalitat australiana o no tenir-la, havia de considerar que estava traduint l’obra d’un kurd oprimit mentre que jo soc algú que s’identifica amb la cultura ètnicament dominant a l’Iran (el meu grup ètnic és el persa encara que no pertanyo al grup socioreligiós predominant que ha definit la classe política des del 1979). Per tot això, era essencial que la traducció fos sensible als matisos relacionats amb la injustícia històrica, la marginació i la representació i que fos oberta a l’assessorament. Em vaig haver de fer les preguntes següents:

Com puc plasmar les condicions en què ha estat escrit aquest llibre?

Com puc expressar les idees, les emocions i la crítica que emanen dels missatges de text i de veu?

Com puc expressar les noves formes i tècniques que en Behrouz crea en persa?

Com puc reflectir la barreja d’experiències kurdes amb experiències de la presó, i tantes altres coses...?

De quines maneres la literatura pot transmetre significat per mitjà de suggeriments, insinuacions, indicacions? Quins relats colonials explica un iranià kurd empresonat que parla de la seva experiència a la Presó de Manus? Què té d’especial el punt de vista d’un kurd vinculat estretament amb la seva terra i consagrat al seu alliberament; què té d’especial la perspectiva d’algú que és originari del Kurdistan? Quins codis aporta per a interpretar els significats? Quina és la relació entre forma i significat? I hi ha capes narratives que prioritzin altres pobles i llocs colonitzats?

La responsabilitat era aclaparadora; les possibilitats eren estimulants.

Al començament vam tenir problemes per traduir el caràcter sociopolític i la qualitat poètica de l’original persa. L’escriptura d’en Behrouz forma part de diverses tradicions literàries i reflecteix convencions de l’estil poètic. Tanmateix, les dificultats d’interpretar i traduir l’original persa van obrir possibilitats per a l’experimentació literària.

Per reproduir l’ambient i les característiques del text en anglès, vam haver de provar diferents tècniques. Per això, la traducció disposa i presenta les històries d’una manera poc ortodoxa i fragmenta i transposa deliberadament frases i passatges, alhora que adequa i fusiona gènere i estil.